#556 - Karts de Coixinets: organització, crida i novetats

I seguim aquí, als matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia, i si voleu descobrir la tradició més genuïnament s'enjustenca, escolteu, pugeu el volum del transistor, perquè parlarem dels cars de coixinets, que són vehicles biplaça, fets de fusta i amb coixinets amb rodes, que en aquest cas, cada any, el segon cap de setmana de novembre, petits i grans, competeixen en una cursa plena d'emoció, competició i diversió, mantenint viva una tradició popular que combina creativitat, amistat i velocitat. Que els coixinets segueixin guixant l'asfalt del carrer Freixas és un dels objectius del Club Cars de Coixinets, amb el qual parlem ara a continuació. Una de les membres és una companya d'aquesta casa, Mariona Sales. Bon dia. Bon dia, Dani. I de nou també saludem, com vàrem fer fa unes setmanes, a Iona Palau, també persona molt activa en el nostre municipi. Iona, bon dia. Bon dia. Avui parlem del Club de Carts de Coixinets. Ens agradaria que ens expliquessin una mica quina és la tasca principal que du a terme el Club de Carts de Coixinets, no només durant la cursa, sinó també durant l'any. Bé, nosaltres ens comencem una mica a activar el setembre i llavors són una mica aquests mesos de preparació bastant intensos. Nosaltres funcionem per departaments, tenim un departament de seguretat que s'encarrega de tenir tots la gent que controla, voluntària, que durant la cursa està els revolts pitant i això si hi ha algun cart que xoca poder-los... Recolzar i acompanyar perquè segueixin. També ens encarreguem de comprar les bales de paia, de parlar amb l'Ajuntament, de totes les tanques amb la policia. L'Esplai és l'entitat que ens munta el circuit i ens el desmunta. Això comença el dijous i el diumenge també ens acaben de... de recollir algunes coses, també participem en el cau i gestionant els bars, i una mica també tenim els cars de lloguer, que de seguretat també s'ocupa de... Nosaltres tenim uns cars que posem a disposició, no sé si en tenim 13 o 14, el dia que s'obren les inscripcions i la gent pot intentar llogar un card de lloguer perquè està supersol·licitat i una mica és un intercanvi, nosaltres deixem un card que està en un estat que no ho podem revisar, o sigui, estat el qual ens el donen des de l'any passat I aquesta persona pot llogar el CAR, la regla, baixa durant la cursa i ens el torna de manera gratuïta. Una mica el que volem és incitar la gent que no s'ha tirat mai poder tenir l'oportunitat que si no sap construir un CAR o provar l'experiència, llogar sense cap tipus de lloguer econòmic, diguéssim, I una mica, doncs això, el que també és només per gent que no s'ha tirat mai. Llavors, una mica volem... Que és important també remarcar-ho. Exacte, sí. I això ho controlem molt. Després tenim tot el departament de control tècnic que s'encarrega de les inscripcions, que són la gent que està a les tarimes el dia de la cursa, doncs això, passant verificacions, després està controlant tot el tema dels cronometratges, les graelles el diumenge... Tenim la part de publicitat que una mica també publiciten la cursa i una mica aconseguim un fons econòmic perquè l'organització és voluntària, rebem una subvenció de l'Ajuntament però també tenim els nostres comerços que publiciten. Després tenim una mica l'apartat de presidència, que també està una mica controlant tot el tema de com va la cursa i també és una mica les persones que estan en contacte amb l'Ajuntament i controlant una mica tot. I em deixo algun? No, crec que ja està. Són tots aquests organismes que conformen el Club de Cards de Coixinets. Exacte. Vosaltres, diguéssim, amb quin organisme us identifiqueu? On esteu treballant? Entenc que tu i jo anar a presidència, si no m'equivoco. A presidència de Seguretat. jo soc del departament de publicitat sona com molt pro dir-ho així de fet ja aprofito per fer una mica de bombo i és que necessitem encara més empreses i negocis i qui sigui de Sant Just que vulgui publicitar-se la nostra cursa que de fet És una oportunitat ideal, perquè activitats que hi hagi tanta gent al carrer, com a cars, a Sant Just, costa molt que n'hi ha gent. Llavors, és un dia que surt tothom al carrer, que hi haurà, m'atreviria a dir, milers de Sant Just temps. Sí, sí, tenim calculat com, entre tot el fin de, com unes 5.000 persones. Clar, llavors, i publicitar-se... i a més és que és molt visual i que està tota la gent junta a un carrer, realment et dona molta presència al poble. Per tant, si algú ens està escoltant, encara està temps de publicitzar-se la nostra cursa i en parlem. Els cals de coixinets sempre han estat una tradició genuïnament s'enjustenca. Aquesta és la 48ena cursa, que es diu aviat, però Déu-n'hi-do, esteu ja tocant les 50 curses. Quina és la valoració que feu en el dia d'avui? Hem arribat als 48, hem arribat sants i estalvis o hi ha hagut mancances pel camí? A veure, hi ha hagut mancances pel camí en el sentit que hi ha hagut potser alguns anys en què ha costat més que s'apuntés la gent i també que l'organització d'alguns anys ha estat una mica de mínims. De fet, ara també continuem sent poquets, per tant, si algú vol apuntar-se a l'organització és superbenvingut. Però sí que és veritat que s'ha de dir que ha sigut una tradició sempre molt viva i molt estimada i molt esperada al municipi, perquè la gent s'hi continua apuntant, la gent ho viu molt intensament i podem dir realment orgullosos que és una de les tradicions més maques del poble i que esperem que duri molts i molts anys. Sí, sí. És com que tothom es reserva aquest finde, no? Hi ha gent que se'n va d'erasmos i hi ha gent i tal, però tothom com torna a casa per Sant Jus. Sí, sí. I jo que estic a l'escola Canigó fent de profe de ceràmica, ja tinc nens petits de 6 anys, tipo, aquest any em puc tirar els cars? Supermotivats i com vull dir, que és una mica superintergeneracional que agafa tothom i tothom està... La febre dels cars és una cosa que... Sí, sí. Bueno... I que un cop t'hi tires i vius realment l'experiència, ja és que encara que en un futur no t'hi acabis tirant, ja és un cap de setmana com bastant sagrat i tothom... O sigui, és això. I hi ha gent que no s'hi ha tirat mai i que igualment no se'n va aquest cap de setmana perquè vol veure els cars. Sí, sí. Perquè clar, al final, doncs això és un cap de setmana molt xulo i a més és que tothom està al poble. Per tant, també, si vols socialitzar, és ideal. Exacte. Jo soc d'aquelles persones que no s'ha tirat mai, que he participat de mil maneres, he participat a les bales de palla vigilant de seguretat, he participat locutant també les baixades als cars, però mai m'hi he llançat i soc d'aquells també que algun cap de setmana m'ha pillat de bolo fora i he vingut demà a les 5 de la matinada per poder estar a les 11 com un clau als cars de coixinets. Per tant, Efectivament, em sento molt identificat amb aquesta descripció que acabeu de fer. Són genuïnament s'ajustencs, és una cosa que sempre s'ha reivindicat molt, perquè els cars segueixen llançant-se pel carrer Freixas i Creu del Padró, i en aquest sentit, vosaltres, aquest equip humà, aquest equip de persones que esteu al darrere del club de cars de coixinets, ho feu possible. M'agradaria parlar una mica dels números que tenim aquest any, saber una mica en xifres de què estem parlant. És a dir, no sé si les inscripcions ja s'han tancat o estan a punt de fer-ho. Estan a punt de fer-ho. Llavors, avui portem els números actualitzats i venim a fer una crida, perquè tenim només 78 cars inscrits, que no sé... A veure, hi ha un punt que ja ens ho coneixem, no? Aquí Mariona es tira i encara no s'ha apuntat, tenim gent de l'organització que es tira i encara no s'ha apuntat. Per tant, bé, hi ha una mica... Jo pateixo una mica, però sempre acaba sortint. Sempre ens passa el mateix, de fet. O sigui, queden 4 dies per tancar inscripcions i veiem 70 cars apuntats i diem... Aquest any no es fa la cursa, llavors cada any ens passa el mateix i després la gent s'acaba apuntant a l'últim moment. Però de totes maneres, la crida l'hem de fer. La crida l'hem de fer, l'hem de fer perquè actualment només tenim dues fèmines apuntades. Ostres! Llavors, venim aquí a fer una crida de ties, dones, noies, on esteu? Per favor, no podem fer una cursa de cart sense que hi hagi la categoria de fèmines. De fet, els últims anys ja hem hagut d'apretar bastant amb categoria fèmines. L'any passat ja vam patir, ahir a veure si es feia la categoria o no, i de fet, ara, amb els números que tenim, vull dir, són dos fèmines. I què creieu que ha passat? Què creieu que ha passat? Doncs que Mixta ens ha fet molt de mal. Mixta ha fet mal. Mixta ha fet mal, m'ho he imaginat. Perquè més mixta crec que és de... Bé, de moment encara no, però l'any passat era darrere de sèniors, que és evidentment a la que es punta més gent, era la categoria més gran en nombre d'apuntats. Clar, què passa? Que si hi ha 18 cars, són 18 noies que es tiren a mixta. Que clar, no sé, potser és que s'ha trobat un encaix de què... És que no ho sé, no ho sé. Però clar, sí que és veritat que sap molt greu que les noies no s'apuntin a la categoria mixtes, i hi ha mixtes de femines. I això vull dir, ties de Sant Just... Per favor. A córrer. Per favor. Que és xulíssim. I tant, i tant. No, i a més és una categoria... Bueno, de fet, les dues ens hem tirat a fèmines i ha sigut... Bueno, hi ha molt bon ambient, ja... És el que t'anava a dir, es respira companyonia, no? Exacte, és diferent, hi ha un ambient molt que se nota dins i és guai. I també és veritat que quan ens tiràvem, doncs una mica com, vale, doncs tu tires, vale, doncs jo també, no sabem a què tanc. Doncs això, si algú no es tira, l'altre li fa mandra i no sé què, no ho sé, ho hem d'acabar una mica de mirar. Però fem una crida a les fèmines. Clar, normalment la mitjana de cars que es llencen són 110, 120, 130, estem parlant de més d'un centenar. En aquest cas estem a 78. Pel que fa als cars que heu cedit, és a dir, aquells que són d'aquest lloguer que comentàvem, que és totalment gratuït però que és aquesta sessió que fa el club, els heu pogut cedir tots o encara n'hi ha... No, no, els hem cedit tots. De fet, el dimarts que ve s'entreguen i tenim gent en llista d'espera. Ah, d'acord. O sigui, a les 12, quan s'obren inscripcions, també s'obren els cas de lloguer i, bueno, o sigui, la gent a les 001, 002, o sigui, vull dir, entren als mails perquè és un reclam molt bèstia que la gent li interessa. I n'hi ha pocs, entenc. Sí, 13 o una cosa així. Crec que sí, 13. 13 o 14? Que no està malament. Aquest any n'hem arreglat uns quants. Sí. I crec que van entrar una vintena de sol·licituds. Llavors, clar, hi ha gent que s'ha quedat fora. També pot ser que de la gent que ha demanat el CAR acabi no tirant-se al final i que anem a gent de llista d'espera. Sempre passa això. Al final he trobat un CAR, llavors passa al següent. L'any passat, per exemple, no es va quedar ningú en llista d'espera, crec, o com a molt una persona, però pràcticament tothom que em va demanar em va tenir, per tant pot ser que salti gent, perquè clar, també és gent que no s'ha tirat mai, que s'apunta, demana el car per si de casa i pel que sigui al final, doncs mira, que al final no m'hi ve que encorgo, al final no he trobat parella, llavors pot ser que qui estigui en llista d'espera tingui car, no perdeu l'esperança. No, i a més també estem veient molt aquests dies una estampa que és habitual, que és en els grups de WhatsApp, doncs també es demana cars, no? A vegades, ei, algú té un car, no sé què, per llançar-me... Vull dir que això també, que la gent ho faci, que està bé, que és guai, perquè al final també és allò, no?, que si hi ha gent que no s'ha de llançar aquell any, que com a mínim els que estan interessats ho puguin fer, no? 600 metres de circuit, estàvem parlant de xifres, hem parlat de cars, ara dels metres, déu n'hi do, gairebé un quilòmetre, eh? Mhm. Déu-n'hi-do. Tot i que s'acaba ràpidíssim, eh? Un cop estàs a dins, engegas i ja de cop estàs a baix. Clar, que és un minut, no?, de recorregut, més o menys. Bueno, és que jo també crec que... Clar, depèn de la categoria, diguéssim. Sí, jo també crec que de vegades dissocio una mica, eh? Quan em tiro... Perquè, clar, et pots estar nerviosa... Clar. Que jo hi ha hagut moments... O sigui, ara ja... Tu condueixes o el puixes? Jo ara condueixo. Quan em tirava fèmines, corria. Mhm. Conduir sí que estic potser una mica més concentrada i estàs més a la cursa. Al final depèn de com condueixis tu, de que no t'estampis. Però quan corria anava tan cagada que jo crec que dissociava completament. Jo arrancava el car i després ja que passés el que hagués de passar. Tot i així, jo perquè soc bastant cagada, no vull espantar ningú. No, però fa impressió, fa impressió. Però quan arriba a baix, quan ja estàs amb tota l'adrenalina i de cop dius, és que és brutal, és brutal. Jo quan em tirava, o sigui, els nervis més bèsties que s'han dit mai, però després l'adrenalina més bèstia que s'ha dit mai, o sigui, ho tens tot en un cap de setmana. Quin és el revolt més complicat, el primer o el segon? A veure... Depèn de com ho vegis. A nivell d'espectacle, jo, si fos públic, sempre aniria el primer revolt. El primer, perquè el primer la gent, clar, es passa de ràpid i hi ha les hòsties més xules. I està molt tancadet i tal. La cosa que també l'arribada sempre també hi ha molta emoció. I a més l'arribada, la gent va molt ràpid, la gent ja ha acabat. Exacte. El tant tu, eh? Que hi ha unes bones hòsties a la final. I el sortir del segon revolt és interessant perquè poden canviar coses. Exacte. I el que passa del segon revolt és que la gent es confia, perquè el veu molt més fàcil que el primer, perquè clar, no estan tancats, i has fet el primer i dius, el segon, continua sent un revolt, eh? L'has d'agafar bé. A veure, sempre hi ha un punt d'òbviament experiència i tal, però sempre hi ha un punt de sort al final, perquè si el de davant tal i el de sobte el teu car corre més... quan hi ha una recta. És que pot passar qualsevol cosa, perquè hi ha gent que diu, jo és que, no, jo vaig a darrere tranquil·lament, jo només em vull tirar. Mira què va passar, per exemple, a la final de mixtes de l'any passat, que els que anaven darrere deien, jo ja estic content en arribar a la final, jo surto última, quedo última i tan tranquil·la. Els que van sortir últims van quedar primers. Ostres. Clar, pot passar qualsevol cosa, els de davant se les ponyen tots i tu passes allà tranquil·lament i quedes primer, saps? Pot passar qualsevol cosa. Sí, sí. No, però nosaltres el divendres que l'espleia comença a mutar el circuit, no?, i sempre la gent de seguretat estem revisant que tot estigui bé i tal. Vas veient, sobretot, moltes famílies que venen amb els nens petits i els van ensenyant, mira, doncs per qui és d'entrar, per primer rebol el canal o per què després no sé quan... I vas pensant darrere, ostres, que fort. Sí, sí, sí. És realment una cosa molt viscut i molt sentit, com per tota la ciutadania. No parlarem dels entrenaments que es fan els dies abans. No, nosaltres no sabem res. Això no passa. És inexistent, per això no n'hem de parlar, perquè no passa. Però deixeu-me preguntar-vos, perquè és una activitat que funciona tan bé i és una tradició de tants anys que tocar coses, parlar de novetats, és una mica arriscat, no? Sí, la cosa és una mica també que ens volem reservar pel cinquantè, o sigui, tenim molt clar des de l'organització que el cinquantè la volem liar bastant heavy. Ens agradaria fer uns quants actes, estem una mica pensant. Com a novetat, que aquest any també ho farem, és que l'entitat que es diu el CUP, que fan música electrònica, faran festa el dissabte, l'After Cars, que són gent supermotivada que s'ho curra moltíssim, com l'any passat ho faran a sobre del Parc Infantil del Milenari, Faran sopar, com a novetat aquest any, per tots els corredors i tota la gent del públic, i projectaran vídeos dels cars antics, vull dir que... Ah, que xulo! Sí, faran... Són una entitat com molt completa que ho fan superbé. I serà més llarga, no, la festa aquest any? Sí, les dues del matí, que els veig i esteu bojos, però vaig dir, bueno, clar, no tothom participa a la cursa per tant hi ha gent del públic fins les dues del matí. Exacte, podrà aguantar. No ens hauríem de veure les dues del matí allà. Jo et dic, Jona, jo l'any passat vaig durar fins les deu de la nit. Jo em vaig allargar una mica més, però clar, és veritat que no correm. Jo les dues de la nit estava tiesa. No, però sí, això com a novetat. Després sí que és veritat que hi ha algunes coses del reglament que estem també acabant d'intimititzar, que ho penjarem ja, perquè la gent donar-los una mica aquestes dues setmanetes de revisions i tot no són grans coses, simplement, doncs això... i ja et dic novetats ens esperem al cinquantè fa dos anys també fem merchandising anem una mica a poquet a poquet la cosa és això que al final són poca gent que està organitzant i és bastanta feina que és veritat que ja està molt automatitzada de tots els anys però és feina i després també durant la cursa també és cert que tenim gent extra que sempre mai fallen pels cards que també ho té reservat que ens donen un cop de mà però som poca gent, llavors una mica arribem on podem, que molta gent... No, perquè això, perquè no l'altre... Bé, que sí, però som la gent que som. Clar, que això també ho hem de ressaltar, que és una activitat, com hem dit, molt sentida, molt emocional, que la gent s'hi posa molt a dins, Però sobretot, recordeu que som poquets, que som un equip de voluntaris, que les coses es fan el millor que podem, però de vegades no podem arribar a tot i sí que de vegades hem de demanar això, que s'ha de tenir una actitud una miqueta més... Com dir-ho? Relaxada i perquè clar, de vegades... Compreensiva, no? Jo entenc que potser ha passat alguna cosa que consideres molt greu a la teva cursa i has d'anar a dir-ho a l'organització i queixar-te i tot, però clar, has de pensar que som gent voluntària, que potser no ens hem ni enterat del que ha passat o que no ho hem pogut veure bé. I això, doncs, una mica de relax i que tinguem la festa en pau. En molts casos hi ha gravacions, no? O en molts casos hi ha gent que està mirant allà, vull dir que... Sí, sí, però costa. És una... O sigui, una mica la part negativa aquesta i feixuga de l'organització és això, doncs, quan passa qualsevol cosa, que ven amb els vídeos, que la gent està molt alterada. Concretament, homes, que ja ens els coneixem, no? Exacte. Això, molt alterats, molt violents... Bueno, no violents, però una actitud... Sí, una persecència. Exacte, i és relaxeu-vos, un moment també arribem on anem, estem aquí tirant cars i tu m'estàs dient per darrere que vigili, que miri el vídeo de fa dos tal, de no sé què, elimina aquest, aquesta... Vull dir... Que això ha sigut joc brut, que això no sé què. Uns creuen que ha sigut joc brut, l'altre creuen que ha sigut... que és llei de vida cars, que ara ha sigut nula, que no sé què. Sempre alguns estan enfadats, però, escolta, i al final, a veure, no estem a la Fórmula 1, eh? Són uns cars de coixinets, vull dir... Ja sabem que l'orgull de quedar primer o segon, això ho portes durant tot l'any. Però relaxem-nos una mica, anem a passar-nos-ho bé. Totalment, totalment. Aquesta és l'essència, l'essència de gaudir, de passar-s'ho bé, d'una activitat que pocs pobles fan amb tanta professionalitat, no? Perquè al final hi ha molts llocs que si veiem les baixades d'Andròmines, que està molt bé, però aquí a Sant Just tenim una baixada de cars que es fa gràcies a vosaltres, i permeteu-me que us llenci floretes, perquè jo he estat també dins del Club de Cars i realment la feina que es fa... A vegades jo crec que la gent no n'és conscient, no? De tota la feina, de tot el temps que s'hi dedica, amb tot, i al final crec que això també s'ha de posar en valor. Jona Palau, Mariona Sales, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. I res, llarga vida als cars i esperem que vagi molt bé aquesta edició d'enguany. I tant. Merci, Dani. Ens veiem. Adéu-siau. Avui dia nou. I tant.