#557 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2025 — Fumando Espero: cabaret i memòria a l’Ateneu
Títol i resum generats per IA

#557 - Entrevistes de La Rambla del 24/10/2025 — Fumando Espero: cabaret i memòria a l’Ateneu

0:00Entrevistes de La Rambla15:16
Compartir
Entrevistes de La Rambla
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
13 seccions · 15:16
01
Presentació de l’entrevista i de l’obra
0:15 — 0:57

El magazín de matí de Ràdio Desvern introdueix “Fumando Espero”, peça de La Bacanal que arriba avui a l’Ateneu de Sant Just i combina teatre i cabaret sobre la Barcelona dels anys 20.

0:15
02
Origen del projecte i temàtica
0:57 — 2:12

Elias Ashtari explica que l’obra neix com a tesina de Laura Pont i Edu Hidalgo. La recerca sobre el cuplé i el context porta a temes com la censura, el paper de la dona i el gènere, mirats des d’ara.

0:57
03
Mirada contemporània a temes de fa 100 anys
2:12 — 2:37

El cabaret, Barcelona i el pistolerisme actuen com a context històric per tractar qüestions que, malauradament, continuen vives avui.

2:12
04
Focus en La Criolla i el treball d’investigació
2:37 — 3:44

La dramatúrgia se situa al cabaret La Criolla, al barri xino. La companyia recull fotografies i materials d’arxiu parcials per construir el marc de la història.

2:37
05
Ficció documentada i personatges icònics
3:44 — 4:51

Amb informació incompleta, s’opta per ficcionar amb rigor (90% fidel) i imaginar la convivència entre vella Dorita i Flor de Otoño durant una hora d’escena.

3:44
06
Paral·lel, llibertat i por; pont amb el present
4:51 — 6:09

El Paral·lel com a refugi davant la censura. Reflexió sobre similituds amb l’actualitat i la por creixent, tot mantenint les distàncies històriques.

4:51
07
El refugi col·lectiu i la cura històrica
6:09 — 7:27

La Criolla es presenta com a refugi per als personatges i, metafòricament, per a l’equip. S’evita inventar fets; l’obra no és museística, sinó connectada a inquietuds actuals.

6:09
08
Procés creatiu i primera estrena a Sant Just
7:27 — 9:53

De la recerca al text: primera versió de 30’ com a tesina, assajos i estrena a l’Ateneu. Bon acolliment inicial i consolidació del llenguatge de l’obra.

7:27
09
Recepció intergeneracional i temporada al Dau al Sec
9:53 — 11:19

Públic gran i jove responen molt bé; bona gestió de temes de gènere. Temporada al Dau al Sec amb totes les funcions exhaurides i crítiques favorables.

9:53
10
Satisfacció i objectiu d’unir generacions
11:19 — 11:54

La companyia celebra que el muntatge agradi i connecti tant amb públic jove com adult, superant la por inicial de la distància generacional.

11:19
11
Responsabilitat i refinament continu
11:54 — 13:35

Treball amb molta cura i paciència. Quatre anys de vida han permès ajustar ritmes, temes i èmfasis segons cada plaça i reacció del públic.

11:54
12
Testimonis i impacte emocional
13:35 — 14:30

Relats d’espectadors: memòries familiars de la repressió i la identificació d’un amic que s’hi veu representat per primera vegada a l’escenari.

13:35
13
Tancament: entrades i invitació final
14:30 — 15:16

Comiat i desig de ‘molta merda’. Entrades exhaurides per reserva; es recomana passar per si s’alliberen seients d’última hora.

14:30
Seccions generades automàticament

Resum

Context i obra

Proposta teatral de La Bacanal que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20 en plena censura i dictadura. S’estrena avui a l’Ateneu de Sant Just. El director Elias Ashtari explica l’origen, el procés creatiu i l’impacte de la peça.

"la Criolla és un refugi per a aquestes dues persones" (Elias Ashtari)

Sobre la dramatúrgia

  • Escenari: el cabaret La Criolla, al barri xino, i l’avinguda del Paral·lel com a espai de llibertat i evasió.
  • Personatges: vella Dorita i Flor de Otoño (ficcionades a partir de materials parcials i fotografies), i el pianista Oscar Matxancoses.
  • To i llenguatge escènic: barreja de música, humor i dramatització per parlar del passat amb ressonàncies al present.

Temes clau

  • Censura i control moral; dictadura i pistolerisme com a context històric.
  • Paper de la dona i qüestions de gènere tractades amb cura i actualitat.
  • La por com a condició vital d’ahir i d’avui, i el refugi com a espai col·lectiu.
  • Memòria històrica abordada des d’una companyia jove per connectar generacions.

Procés creatiu i documentació

  • Origen: tesina de Laura Pont i Edu Hidalgo; recerca d’arxiu i descobriment de materials fragmentaris sobre La Criolla.
  • Criteri: aproximadament 90% fidelitat documental i marge de ficcionalització per articular la història.
  • Evolució: de peça de 30’ a espectacle d’1 hora; ajustos constants segons reacció del públic.
  • Recorregut: temporada al Dau al Sec amb funcions exhaurides i crítica positiva.

Recepció i impacte

  • Acollida intergeneracional: públic gran i jove hi connecten per motius diferents.
  • Representació i identitat: tractament de gènere i diversitat que fa sentir part del relat a espectadors que sovint no s’hi veuen reflectits.

"És la primera vegada... que veig algú com jo a l’escenari"

Dades de la funció

  • Avui, 24 d’octubre, 19 h, Ateneu de Sant Just (Sala del Cinquantenari).
  • Estat d’entrades: exhaurides per reserva, però es recomana passar pel teatre per possibles alliberaments d’última hora.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament