Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Subscriu-te
#573 - Entrevistes de La Rambla del 17/11/2025 — Transformació pedagògica a l’Escola Montseny
Introducció a l’entrevista dins el magazín Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern. Es presenta el focus del mes en educació i es dona pas a l’equip directiu de l’Escola Montseny: Cristina Chamorro (directora), Esther Jiménez (cap d’estudis) i Mireia Font (secretària). S’anuncia que es parlarà de la transició de direcció per al curs 2025-26 i del projecte educatiu.
Cristina Chamorro explica la jubilació de l’Anna Sabater i la continuïtat natural del projecte en assumir ella la direcció, ja que formava part de l’antic equip. S’incorporen Esther i Mireia, noves al centre però amb trajectòries paral·leles. Comparteixen la idea que l’escola pública és motor de cohesió i oportunitats, i que cal posar l’infant com a eix de l’aprenentatge.
L’equip explica que la transformació de l’escola es concreta en tres espais fins ara infravalorats. L’antic laboratori esdevé una sala de natura amb el suport del Lab 06. L’aula Steam es desenvolupa amb la col·laboració del CityLab de Cornellà i un mentor digital, Francesc Raga. L’antiga sala de plàstica es transforma en l’atelier d’art, en estreta col·laboració amb Carrau Blau, amb la voluntat de fer de l’escola un centre obert, viu i connectat amb l’entorn.
El locutor resumeix les idees plantejades: continuïtat de la línia de l’equip anterior, importància d’un espai consensuat i del concepte que l’espai genera aprenentatge. Es remarca la connexió entre famílies, natura, alumnat i espais com l’atelier i la sala natura com a eixos del nou model.
Esther exposa el marc metodològic per transformar els espais, estructurat en tres fases: explorem, repensem i transformem. En la fase d’explorem, tot el claustre i grups de treball (atelier, natura, Steam) observen, detecten necessitats i pensen què ha de passar a cada espai. A repensem, es fa una mirada crítica conjunta entre docents i infants, definint què volen dels espais amb l’objectiu que l’infant sigui protagonista, respectant ritmes diversos. A transformem, fase actual, es passa a l’acció reorganitzant els espais perquè siguin agents educadors, el “tercer mestre”, tot contemplant la diversitat, el benestar emocional i el disseny universal de l’aprenentatge, enfocant-se en eliminar barreres físiques i cognitives.
Responent sobre atenció a la diversitat, es destaca que la millora dels espais permet aprenentatges més autònoms i significatius per a tothom, sigui quina sigui la diversitat. Es remarca que tothom aprèn de manera diferent i que s’aprèn millor si l’infant se sent bé. Es compara el canvi de model amb referents europeus i es rebutja la visió de l’escola com a lloc tancat i opressiu. Cristina subratlla, avalada per la neurociència i la pràctica, que sense benestar emocional l’aprenentatge no arriba, i que primer cal garantir que l’infant estigui bé perquè els aprenentatges puguin emergir.
En abordar la convivència i el vincle amb les famílies, Mireia explica una dinàmica realitzada a l’inici de curs: a cada reunió de classe, les famílies passen per l’atelier i construeixen un “camí” o recorregut de vida del curs del seu fill o filla, amb l’única consigna d’un inici i un final i amb materials artístics lliures. Aquest camí, entrellaçat amb els dels docents i el monitoratge de menjador, es penja a la planta baixa com a símbol del recorregut col·lectiu de la comunitat educativa. L’atelier es concep com un espai viu i obert on compartir experiències, emocions i aprenentatges a través de l’art.
S’aprofundeix en la metàfora del camí col·lectiu i la idea que cada família visualitza el curs com una muntanya, un cor, etc. El resultat s’assembla a un gran collage de camins entrellaçats que simbolitzen el pas de la individualitat a la col·lectivitat i com els camins personals es troben en un camí comú. Es destaca que l’espai afavoreix l’ajuda mútua i la construcció de comunitat. Es cita una reflexió d’Elector Ruiz sobre el fet d’aprendre donant significat a allò que s’aprèn i com l’art és una via privilegiada per fer-ho. Es recorda que l’escola és de tothom i que els espais estan també a disposició de les famílies.
L’equip explica la seva política sobre dispositius: telèfons mòbils i rellotges intel·ligents estan totalment prohibits segons les NOF. Davant qualsevol incidència, les famílies poden contactar amb l’escola per via telefònica. Pel que fa a les TIC, es busca que l’alumnat acabi la primària amb bona competència digital. Els dispositius es consideren una eina més, no l’eina central. A 5è i 6è l’alumnat disposa d’un ordinador dotat pel Departament per a feines com presentacions o cerques guiades. A més, el centre ha rebut dotació de robòtica per treballar el pensament computacional amb una sessió quinzenal de programació integrada a les programacions d’aula. També s’ha rebut equipament per crear la ràdio del Montseny, que s’inclourà en el marc de l’aula Steam per treballar llengua, matemàtiques, entorn i actualitat de forma globalitzada. El locutor ofereix ajuda i assessorament des de Ràdio Desvern.
En el tram final, es donen les gràcies al Carrau Blau i a persones concretes (Laia, Marta i David) pel seu acompanyament en la formació i la transformació de l’atelier. S’explica que la formació ha arribat a tot el claustre, perquè tot el professorat passa per l’atelier i cal que comparteixi la mateixa mirada. Es destaca que el Carrau Blau ajuda a veure l’atelier més enllà del model tradicional i a dissenyar un espai on tots els infants se sentin còmodes i puguin triar propostes segons com se sentin cada dia. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus, bons desitjos de bon curs 25-26 i la voluntat de mantenir el contacte amb Ràdio Desvern.
Resum de l’entrevista
Context i protagonistes
- Entrevista al magazín Entrevistes de La Rambla de Ràdio Desvern amb l’equip directiu de l’Escola Montseny.
- Participants: Cristina Chamorro (directora), Esther Jiménez (cap d’estudis) i Mireia Font (secretària).
- L’entrevista se centra en la transició de direcció després de la jubilació d’Anna Sabater i en el nou projecte educatiu del centre.
Transició de direcció i visió d’escola
- La transició ha estat natural i continuista, ja que la nova directora formava part de l’antic equip.
- L’equip actual combina trajèctories diferents però paral·leles, fet que reforça el projecte comú.
- Comparteixen una convicció central: l’escola pública és motor de cohesió i d’oportunitats al poble.
- Objectiu clau: situar l’infant com a eix de l’aprenentatge, tant en la metodologia com en el disseny dels espais.
Transformació d’espais educatius
L’escola està impulsant una transformació profunda dels espais, entesos com a tercer mestre.
Tres espais clau que es transformen
- Sala de natura (antic laboratori):
- Es transforma l’antic laboratori clàssic (pipetes, vasos de precipitats) en una sala de natura. - Amb l’acompanyament del Lab 06, que aporta criteri pedagògic i assessorament expert. - Es vol donar un sentit pedagògic nou al treball amb el medi i la natura.
- Aula Steam:
- Espai tecnològic i científic amb la col·laboració del CityLab de Cornellà. - Compten amb un mentor digital, Francesc Raga, que guia el procés. - S’emmarca en el desenvolupament del pensament computacional i les competències STEAM.
- Atelier d’art (antiga sala de plàstica):
- Transformat en atelier d’art, amb el suport del Carrau Blau, entitat referent del poble. - L’objectiu és que sigui un espai viu, obert, creatiu i compartit entre infants, mestres i famílies. - Es fonamenta en el llenguatge universal de l’art per treballar emocions, experiències i aprenentatges.
"Volem que la nostra escola sigui un punt de trobada de tothom, un centre obert, un centre viu i connectat amb el nostre entorn."
Metodologia: explorem, repensem, transformem
L’escola estructura el procés de canvi en tres fases:
- 1 Explorem
- Participa tot el claustre i també hi ha grups de treball (atelier, natura, Steam). - Fase d’observació i descoberta activa: - Què volem que passi a l’espai? - Com es mouen els infants? - Què necessiten i què demanen? - Es detecta com l’espai pot millorar per respondre a les necessitats reals dels infants.
- 2 Repensem
- Fase de mirada crítica sobre l’espai. - Docents i infants es pregunten conjuntament què volen d’aquests espais. - Es posa l’accent en que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge, respectant diferents ritmes. - L’espai s’entén com a clau perquè l’aprenentatge passi.
- 3 Transformem
- Fase actual del projecte: pas a l’acció. - Es reorganitzen i modifiquen els espais perquè esdevinguin agents educadors. - Es treballa la idea de l’espai com a tercer mestre, capaç de provocar aprenentatges per si mateix.
"Si l’espai està preparat, és fonamental perquè això passi."
Benestar emocional i neurociència
- Es dona una importància central al benestar emocional com a condició per aprendre.
- Es remarca que:
- Sense benestar emocional, l’aprenentatge no arriba. - L’ambient físic i relacional condiciona profundament la capacitat d’aprendre.
- Es recull l’aportació de la neurociència:
"Tot està avalat per la neurociència: l’infant aprèn si se sent còmode i està emocionalment bé."
- L’escola transmet a les famílies que primer cal que l’infant estigui bé; els aprenentatges arribaran després.
Atenció a la diversitat i Disseny Universal de l’Aprenentatge
- L’escola assumeix que totes les aules són diverses: tothom aprèn de manera diferent.
- Es fa referència al disseny universal de l’aprenentatge, que treballa especialment les barreres físiques i cognitives.
- Estratègies principals:
- Espais i aules amb propostes diversificades, on l’infant pot aprendre autònomament amb l’acompanyament del docent i dels iguals. - Adaptació dels espais per maximitzar el rendiment educatiu, tant individual com col·lectiu.
"Encara que no tinguis diversitat, tothom aprèn de diferent manera. I s’aprèn molt millor si on estàs et sents bé."
Participació i convivència: el paper de les famílies
- Les famílies formen part del procés de canvi creatiu de l’atelier.
- Dinàmica significativa d’inici de curs:
- A cada reunió de classe es convida les famílies a passar per l’atelier. - Se’ls demana fer un “recorregut de vida” del seu fill/a al Montseny durant el curs. - Úniques consignes: hi ha d’haver una entrada i un final. - Poden utilitzar materials diversos: pintura, plastidecor, retoladors, etc. - Cada família ha de visualitzar com li agradaria que fos el curs (muntanya amb alts i baixos, un cor, un camí, etc.).
- El resultat és una mena de collage col·lectiu de cordills i formes entrellaçades que:
- Representa el passatge de la individualitat a la col·lectivitat. - Es penja a la planta baixa com a símbol del camí comú de la comunitat educativa.
Ideia central: com el meu camí s’entrellaça amb altres camins i creem un camí comú.
- L’atelier es concep com un espai obert on:
- Infants, mestres i famílies comparteixen experiències, emocions i aprenentatges. - Es treballa a través de l’art com a llenguatge universal.
"Aprenem donant significat a allò que tractem d’aprendre. ... Una manera de fer-ho és a través de l’art."
- L’escola manté les portes obertes a les famílies, que ja han demanat utilitzar alguns espais del centre.
Noves tecnologies: ús pedagògic i límits
L’equip directiu detalla la seva política sobre dispositius digitals i la integració de les TIC.
Política de mòbils i rellotges intel·ligents
- Telèfons mòbils i rellotges intel·ligents estan totalment prohibits a l’escola.
- Aquesta norma consta a les NOF del centre.
- Si hi ha una incidència familiar, les famílies poden trucar a consergeria o a l’equip directiu.
Integració de les TIC en l’aprenentatge
- Objectiu: que l’alumnat acabi la primària amb una competència digital adequada.
- Les tecnologies es conceben com una eina més, no com l’única ni la principal.
- Alumnat de 5è i 6è:
- Disposa d’un ordinador dotat pel Departament. - S’utilitza per fer presentacions, cerques guiades i altres tasques definides pel mestre.
Robòtica i pensament computacional
- El centre ha rebut dotació de robòtica educativa.
- Es dedica una sessió quinzenal a:
- Aprendre a programar. - Desenvolupar el pensament computacional.
- Tot forma part de les programacions d’aula i s’utilitza amb criteri i seny.
La ràdio del Montseny
- El curs anterior l’escola va rebre material de ràdio (micros, auriculars, etc.) amb fons europeus.
- Es crearà la ràdio del Montseny com a projecte inclòs en l’aula Steam.
- S’hi treballarà:
- Llengua, matemàtiques, coneixement de l’entorn, actualitat i notícies… - De manera globalitzada i competencial.
- El periodista del programa ofereix suport i assessorament des de Ràdio Desvern.
Acompanyament del Carrau Blau i formació del claustre
- S’agraeix especialment el suport del Carrau Blau i de les persones referents (Laia, Marta i David).
- Han ofert formació a tot el claustre, no només als grups implicats directament en la transformació.
- Objectiu de la formació:
- Eixamplar la mirada sobre què pot ser l’atelier. - Entendre l’espai com un lloc flexible, que permet: - Diferents propostes segons com se sent l’infant aquell dia. - Que tots els infants s’hi puguin sentir còmodes i representats.
Tancament
- L’entrevista es tanca amb:
- Agraïment mutu entre Escola Montseny i Ràdio Desvern. - Bons desitjos per al curs 2025-26. - Voluntat de mantenir la col·laboració entre el centre educatiu i la ràdio municipal.