#575 - Entrevistes de La Rambla del 19/11/2025 — Trajectòria i premis recents de l’actriu Montse Ribadellas

Panorama general de l’entrevista

En aquesta edició de les Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, conversem amb Montse Ribadellas, actriu santjustenca, sobre la seva trajectòria professional, els premis rebuts recentment i la seva manera d’entendre l’ofici d’actriu.

Premis i reconeixements recents

• Premi honorífic Oriana (octubre, Sant Andreu de la Barca)

- Reconeixement a tota una trajectòria. - Montse explica que al principi el rep amb sorpresa, perquè pensa que hi ha altres persones que “s’ho mereixen més”, però alhora el viu amb molta emoció i gratitud. - Remarca que és un premi que pot sonar a “jubilació”, però deixa clar que no pensa jubilar-se com a actriu.

• Premi a millor actriu secundària als Premis Costa Brava (juliol)

- Guardó per un paper com a actriu secundària en una producció premiada.

• Menció especial al Festival Internacional de Girona (novembre)

- Festival amb més de 37 anys d’història. - Menció per al curtmetratge La roba estesa, dirigit per Àlex Martí, sobre secrets familiars i temes punyents.

"Els reconeixements sempre agraden... és maco que et reconeguin."

Composició de personatges i processos d’interpretació

Papers quotidians i secrets familiars

En parlar de La roba estesa, Montse explica com treballa personatges molt quotidians però carregats de secrets:

• Intenta sentir per dins com viuria una situació dura, encara que no l’hagi viscuda exactament.
• Parteix d’experiències similars o emocions properes.
• Cada respiració i cada moviment han d’anar acompanyats per l’angoixa interna del personatge.
• Destaca que cada actor/actriu troba la seva pròpia tècnica de treball.

Personatges històrics i documentació

Sobre el paper d’una bruixa del 1800 en una pel·lícula documental premiada als Premis Costa Brava, comenta que:

• Ha necessitat documentar-se sobre com vivien aquelles dones, com es movien i actuaven.
• Omple el personatge de detalls interns que potser no es veuen, però que ella sent i coneix mentre interpreta.

Projecte “Àngelus, la fascinació de Dalí”

Montse forma part de l’equip del director Joan Frank Charansonet des de 2010.

• La pel·lícula “Àngelus, la fascinació de Dalí” va guanyar el premi a millor pel·lícula als Premis Oriana.
• Tracta una faceta molt especial de Dalí, al voltant del quadre de Millet.
• L’acció principal passa en un dia, amb flashbacks al passat.
• La pel·lícula s’estrenarà a França (unes 60 sales aproximadament), a Andorra i Luxemburg.
• Montse descriu la gala dels premis Oriana com una nit molt màgica.

Curtmetratges i col·laboracions amb l’ESCAC

Actualment Montse participa en molts curtmetratges, especialment amb alumnes de l’ESCAC:

• Explica que hi ha una tradició que els actors col·laborin altruistament per donar suport a les noves generacions de cineastes.
• Aquest any ha fet aproximadament quatre curtmetratges amb l’ESCAC.
• Destaca que la gent jove sovint tria temes molt madurs que requereixen actrius d’edat.

Exemple:

• En un curt anomenat La larga noche, interpreta una dona entre l’Alzheimer i la pèrdua, que passa tota la nit de Sant Joan buscant el seu fill.
• Molts d’aquests guions s’inspiren en experiències familiars (com l’àvia d’algun estudiant).

Montse valora molt aquestes propostes perquè, tot i ser difícil trobar feina, li permeten mantindre’s activa i fer papers complexos i profunds.

Edat, gènere i feina en el món audiovisual

Es reflexiona sobre l’edatisme en el sector escènic i audiovisual:

• A partir d’una menció al discurs recent d’Emma Vilarasau, es parla de la dificultat de seguir treballant a segons quines edats.
• Montse té la percepció que l’exclusió professional per edat afecta més les dones que els homes.
• Tot i això, intenta no fixar-s’hi massa per no deixar-se endur pel desànim.

Televisió: experiències i preferències

Montse ha aparegut en diverses sèries de televisió conegudes, com:

• Cuéntame
• La que se avecina
• Muertos S.L.

Aspectes que comenta:

• No té plataformes digitals, així que sovint li han d’enviar els capítols on surt.
• Les seves feines en televisió han estat, sobretot, intervencions breus (2-3 dies de rodatge), sense la continuïtat de formar part fixa d’un equip de sèrie.
• La tele és un mitjà més ràpid, amb un ritme de rodatge intens.

Teatre vs cinema vs televisió

Quan li pregunten quin mitjà prefereix (teatre, cinema o televisió), Montse respon que és una qüestió complexa.

Diferències de tècnica

• Teatre i audiovisual (cinema/televisió) són tècniques molt diferents, tot i que en tots dos casos es tracta de crear personatges amb veritat perquè l’espectador s’hi pugui identificar.

Relació amb la càmera

• A partir del 2010 comença a formar-se com actriu davant de càmera (un procés que ella anomena “reciclar-te”).
• Se sorprèn de comprovar com la càmera l’“atrapa”.
• Destaquen:

- El poder d’un pla curt on, sense parlar, es pot transmetre molt amb la mirada. - La càmera sedueix, però requereix molta paciència (repetir preses, ritmes lents de rodatge).

Nostàlgia de teatre

• Tot i el vincle fort amb el cinema, Montse confessa que té molta nostàlgia de fer teatre.
• En els darrers anys només ha fet tres o quatre projectes teatrals.

Cinema independent i feina en equip

• Valora molt el cinema independent, sovint sense subvencions:

- Es crea una força col·lectiva molt intensa entre equip i repartiment. - Quan veu la pel·lícula acabada, disfruta de tots els personatges, no només del seu, perquè sent que ha format part de tot el procés. - No viu amb angoixa el seu propi resultat, sinó amb alegria compartida.

"Quan em truquen per un treball és uau, un nou personatge a crear."

Arrels santjustenques i identitat

Cap al final de l’entrevista, Montse reivindica amb orgull les seves arrels a Sant Just Desvern:

• Explica que el seu nom artístic és Montse Ribadellas, però que ella és Montse Ribes Portadelles.
• Va néixer al carrer Major i es reivindica com a santjustenca de tota la vida.
• Expressa l’estima pel poble i l’agraïment de ser convidada a Ràdio Desvern.

L’equip del programa també subratlla la importància de donar visibilitat a la gent del poble que porta el nom de Sant Just més enllà de les seves fronteres.

Idees clau

• Reconeixement a la trajectòria de Montse Ribadellas amb diversos premis (Oriana, Costa Brava, Girona).
• Profunditat en el treball de personatge, tant en situacions quotidianes com en rols històrics.
• Compromís amb les noves generacions a través de curtmetratges amb l’ESCAC.
• Reflexió sobre edat, gènere i oportunitats dins del món audiovisual.
• Mirada matisada sobre teatre, cinema i televisió, amb especial fascinació per la càmera i nostàlgia pel teatre.
• Fort sentiment d’arrelament i orgull de ser de Sant Just Desvern.