Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Subscriu-te
#579 - Entrevistes de La Rambla del 25/11/2025 — “L’última quinta”: un curt sobre memòria i jovent
El locutor introdueix Pol Arazuri, santjustenc i estudiant de màster a l’ESCAC, antic col·laborador d’un programa de cinema a la ràdio. Pol explica breument la seva formació a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals i com li fa il·lusió tornar a Ràdio Desvern ara per presentar el seu propi curtmetratge.
Pol detalla el seu recorregut acadèmic: tres anys de carrera general a l’ESCAC i un màster en direcció i direcció de fotografia. Valora molt positivament aquests anys, en què ha evolucionat com a director i ha creat un equip de companys, alguns dels quals també provenen del programa de ràdio que feien junts a l’ESO.
Es recorda el programa de cinema que Pol i els seus amics feien a Ràdio Desvern quan eren adolescents. El locutor destaca com diversos d’aquells joves han continuat vinculats al món del cinema (un vol ser actor, un altre ha acabat fent informàtica), subratllant la continuïtat del seu interès pel mitjà i la importància d’aquella experiència inicial.
Pol presenta el seu curtmetratge de final de màster, “L’última quinta”, centrat en la quinta del biberó i els últims dies de la Guerra Civil, amb Sant Just com a punt de partida. Explica que el projecte neix el 2020, durant la quarantena, amb la voluntat de fer una obra ambientada al poble, després d’haver vist una websèrie local.
Pol i el seu company Genís inicien una recerca sobre la Guerra Civil a Sant Just, un tema que coneixien poc i que consideren poc tractat. Parlen amb Julio Ochoa, del Centre d’Estudis Santjustenc, que els explica què va passar al municipi durant la guerra. A partir d’això decideixen centrar el curt en els dies finals del conflicte, just abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona, i en com es va viure a Sant Just.
Pol explica que el projecte neix de la combinació de tres forces: el desig de fer cinema, de parlar del seu poble i de tractar la Guerra Civil Espanyola. Descriu com el projecte ha anat canviant des del 2020 fins ara, a mesura que ell mateix madurava (de 16 a 22 anys), la qual cosa ha comportat una profunda evolució del guió i de la manera d’entendre la història.
El guió ha patit un gir important l’últim any, orientant-se cap a una història menys biogràfica i més representativa. El protagonista passa a ser un personatge fictici que sintetitza l’experiència de tots els joves de 14 a 18 anys enviats a combatre al final de la Guerra Civil, tant de Sant Just com d’altres pobles de Catalunya. L’objectiu és convertir un relat d’arrel local en una història amb abast universal.
Pol exposa la voluntat que el curt apel·li també a persones d’altres territoris, com ara joves de Castilla y León, sense importar el bàndol en què van lluitar els seus avis. Remarca que la problemàtica és universal i encara present a escala global: en molts conflictes actuals continua havent-hi nens i menors d’edat enviats al front, de manera que el film vol funcionar com un pont entre el passat i realitats de guerra contemporànies.
Pol situa el projecte a les portes del rodatge: el guió està gairebé tancat i s’estan polint diàlegs i petits detalls. El rodatge s’inicia a finals de gener, però s’estendrà en diferents blocs al llarg del temps per adaptar-se a la disponibilitat de recursos i localitzacions, tenint en compte que es tracta d’un curtmetratge d’estudiants amb limitacions logístiques.
El locutor pregunta si la gent de la generació de Pol coneix realment la Guerra Civil. Es constata que, malgrat que se n’ha fet molta ficció i documentals, molts joves no saben explicar què va passar ni per què. Pol reconeix que la guerra s’ha tractat sovint, però sobretot des del punt de vista de les causes polítiques, la cronologia i la divisió entre “bons i dolents”, i no tant des de la vivència humana.
Pol defensa que el seu curt no vol ser una lliçó de dates i batalles (com la batalla de l’Ebre), sinó un relat centrat en la gent. Proposa anar més enllà de la dialèctica de bàndols i posar l’èmfasi en el patiment dels joves que van ser enviats a la guerra, independentment del costat en què lluitessin.
Pol assenyala que el desconeixement actual sobre la Guerra Civil també es deu a la desaparició gairebé total de testimonis directes, que sovint eren criatures durant la guerra. A més, considera que Sant Just és una mena de “bombolla” amb una joventut bastant polititzada i activa ideològicament, una realitat que no és extrapolable a la resta del territori ni especialment fora de Catalunya.
Pol sintetitza el missatge central del film: a la Guerra Civil, com en molts conflictes, els polítics van enviar a morir els fills de les famílies pobres. Tot i que cadascú tingui la seva opinió sobre casos com Rússia i Ucraïna, el fet objectiu és que les decisions preses des de despatxos lluny del front acaben traduint-se en joves d’entre 18 i 25 anys morint al camp de batalla. El curt vol ser una alerta sobre com la crispació política manipula la població i converteix els joves en carn de canó.
Es parla del calendari previst: el rodatge comença a principis del 2026 i la postproducció serà llarga, ja que el curt inclou molts efectes especials, treball de so i color. L’estrena es preveu per finals de 2026 o principis de 2027, en funció de l’estratègia de participació en festivals nacionals i internacionals. Com a treball de final de màster, haurà de presentar-se davant d’un jurat, que podrà proposar canvis abans de tancar la versió definitiva.
El locutor pregunta si es rodarà molt a Sant Just. Pol explica que voldrien fer-ho, però és difícil perquè el poble s’ha modernitzat i costa trobar espais que recordin l’aspecte dels anys 30. Per aquest motiu busquen localitzacions als voltants, especialment zones rurals de Lleida i Tarragona i espais naturals com Collserola, que conserven una identitat de poble antic més coherent amb l’època retratada.
En els minuts finals, Pol agraeix l’espai a Ràdio Desvern i fa una crida a la comunitat: anuncia el compte d’Instagram “Última Quinta Cortmetratge” i anima els oients a seguir-lo per estar al dia de novetats, rodatges i activitats. Volen continuar organitzant iniciatives a Sant Just (com ja van fer a Sant Just al carrer) perquè la gent del municipi pugui participar i ajudar a fer realitat el curtmetratge.
Resum general
Entrevista a Pol Arazuri, santjustenc i estudiant de màster de direcció i direcció de fotografia a l’ESCAC, que presenta “L’última quinta”, el seu treball final de màster: un curtmetratge de ficció sobre la Guerra Civil, inspirat en Sant Just i la quinta del biberó.
L’entrevista es divideix en tres grans blocs:
- Trajectòria i formació de Pol Arazuri a l’ESCAC
- Origen, evolució i enfocament del curt “L’última quinta”
- Reflexió generacional sobre la memòria de la Guerra Civil i el paper dels joves a les guerres actuals
Formació i recorregut de Pol Arazuri
De Ràdio Desvern a l’ESCAC
- Pol és santjustenc i antic col·laborador d’un programa de cinema a Ràdio Desvern, on ja comentava pel·lícules amb un grup d’amics a l’adolescència.
- Explica la il·lusió que li fa tornar a la ràdio, ara com a director presentant el seu propi projecte cinematogràfic.
“Tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia és una cosa que em fa molta il·lusió.”
Estudis a l’ESCAC
- Ha fet tres anys de carrera general en cinema i després un màster de direcció i direcció de fotografia.
- Valora aquests anys com molt profitosos, on ha notat una clara evolució personal i professional com a director.
- Destaca també la importància de l’equip humà: companys i professors dels quals ha après molt, i el fet que diversos antics companys del programa de ràdio també estudien cinema (un vol ser actor, un altre ha acabat fent informàtica).
Naixement i evolució del projecte “L’última quinta”
Origen de la idea: Sant Just i la Guerra Civil
- El projecte neix el 2020, en plena quarantena, quan Pol i un amic de Sant Just, en Genís, volien fer un projecte audiovisual ambientat al poble.
- S’inspiren en una websèrie local sobre Sant Just i decideixen centrar-se en una època històrica concreta.
- Fent recerca, descobreixen que la Guerra Civil al poble està poc tractada i que ells mateixos en sabien molt poc.
- Comencen a documentar-se i parlen amb Julio Ochoa, del Centre d’Estudis Santjustenc, que els explica què va passar a Sant Just durant els tres anys de guerra.
Focalització temporal i temàtica
- Després de la recerca, decideixen centrar-se en:
- Els dies finals de la Guerra Civil,
- Just abans de l’entrada dels nacionals a Barcelona,
- I com es va viure aquest període a Sant Just.
- El títol, “L’última quinta”, remet a la quinta del biberó i als joves d’entre 14 i 18 anys enviats a combatre al final de la guerra.
De la idea inicial al guió actual
- Pol va començar a pensar el projecte amb 16 anys, i ara en té 22; això ha implicat una evolució de la seva manera de pensar i de fer cinema.
- El projecte ha passat per moltes versions de guió i, especialment durant l’últim any, ha fet un canvi dràstic però coherent amb el nucli del que vol explicar.
- Inicialment el plantejament estava més lligat literalment a Sant Just; ara:
- El protagonista ja no és una biografia real, sinó un personatge fictici.
- Aquest personatge vol ser una representació de tots els joves que van viure aquella situació.
- Passa de ser una història molt local a una història amb voluntat universal, que pugui interpel·lar joves de qualsevol poble de Catalunya i també, per exemple, d’un poble de Castilla y León, encara que fossin de l’altre bàndol.
“El nostre protagonista és un personatge fictici i tracta de ser una representació de tots els joves que van haver de patir això.”
Universalitat i paral·lelismes amb el present
- Tot i néixer d’un context molt concret (Sant Just als darrers dies de la Guerra Civil), Pol subratlla que el curt vol parlar d’un conflicte universal.
- Assenyala paral·lelismes amb conflictes actuals arreu del món, on:
- Morin nens com a víctimes civils, però també
- S’enviïn menors o joves molt joves a combatre.
- El missatge central es pot resumir en una tesi clara:
- En les guerres, els polítics envien a morir els fills de les famílies pobres.
- Les decisions es prenen “des de dalt”, per gent amb tratge i corbata, mentre la carn de canó són els joves d’entre 18 i 25 anys.
“Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. [...] Des de dalt se’ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.”
Estat de producció i calendari del curt
Situació actual del projecte
- Ara mateix estan en la recta final d’escriptura del guió:
- Polint diàlegs,
- Ajustant petites escenes i detalls abans del rodatge.
- Es tracta d’un treball de final de màster, fet dins el context d’una escola de cinema, amb els recursos i limitacions d’un equip d’estudiants.
Rodatge
- Inici del rodatge: previst per finals de gener (del curs actual).
- Durada de producció: el rodatge s’allargarà en diferents blocs, adaptant-se a:
- Disponibilitat de localitzacions,
- Recursos tècnics i humans.
- Localitzacions:
- Volen mantenir vincle amb Sant Just, però és difícil rodar-hi escenes d’època perquè el poble s’ha modernitzat molt.
- Costa trobar carrers o espais que recordin els anys 30.
- Per això busquen voltants més rurals, com zones de Lleida i Tarragona, i també espais al Parc de Collserola, que conservin una estètica de poble antic.
“Sant Just és un poble molt modernitzat [...]. Ens estem fent d’anar a buscar localitzacions més cap a Lleida, cap a Tarragona.”
Postproducció i estrena
- Un cop rodat, comença una postproducció llarga:
- Muntatge de la pel·lícula,
- Efectes especials,
- Postproducció de so,
- Correcció de color.
- Calendari previst:
- El procés s’allargarà durant el 2026.
- Preveuen una estrena a finals de 2026 o principis de 2027, depenent del recorregut en festivals nacionals i internacionals i de l’estratègia de distribució.
- En tant que treball de final de màster, hi haurà una presentació davant d’un jurat, que valorarà la peça i podrà fer recomanacions de millora abans de tancar definitivament el projecte.
Joventut, memòria històrica i Guerra Civil
Coneixement (o desconeixement) de la Guerra Civil entre els joves
- El locutor li pregunta a Pol com percep el coneixement de la Guerra Civil entre la gent de la seva edat.
- Es constata la sensació que molts joves no coneixen bé què va passar, ni per què, malgrat la gran quantitat de pel·lícules, documentals i sèries sobre el tema.
- Pol reconeix que la Guerra Civil és un tema molt tractat, però matisa que sovint es parla només de:
- Causes polítiques i militars,
- Bons i dolents,
- Batalles, dates, fronts, etc.
- Ell vol deixar al marge la cronologia estricta del conflicte i centrar-se en les persones:
“Oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal [...] i parlar més al final de la gent.”
Falta de testimonis i distància generacional
- Pol assenyala dos factors clau pel desvincle actual amb la Guerra Civil:
- La distància temporal: “cada cop queda més lluny”.
- La desaparició dels testimonis directes: ja gairebé no queda gent viva que l’hagi viscut en primera persona.
- Les últimes persones que la van viure eren nens durant la guerra i molts han mort fa pocs anys; això fa que la transmissió directa de memòria s’hagi tallat, i que molts joves no n’hagin sentit relats de primera mà.
El “mirall” amb l’actualitat
- Pol vol que el curt sigui una interpel·lació directa a la seva generació:
- Mostrar-los què passava fa unes dècades i
- Alertar-los sobre com es podrien repetir dinàmiques semblants.
- Estableix un paral·lelisme amb conflictes actuals (com el cas d’Ucraïna i Rússia), on:
- Les visions polítiques estan polaritzades i
- Qui acaba morint són joves de famílies humils, no pas els dirigents que prenen les decisions.
- El curt vol ser una crida d’alerta davant la crispació política actual i un recordatori que:
“Per discussions a nivell polític, la gent que estan a morir són joves, són joves tots.”
Connexió amb Sant Just i participació del poble
Arrelament local del projecte
- Tot i la voluntat de fer una història universal, Pol remarca que:
- L’origen del projecte és profundament santjustenc.
- Neix del desig de parlar del poble, de la seva història, i de preguntar-se què vivien els nois de la seva edat a Sant Just fa 75-80 anys.
- El projecte manté vincles amb el teixit cultural i associatiu local, com el Centre d’Estudis Santjustenc.
Crida a la comunitat
- Pol aprofita el final de l’entrevista per convidar la gent del poble a seguir i implicar-se en el projecte:
- Han creat un compte d’Instagram: “Última Quinta Cortmetratge”.
- Allà aniran penjant novetats del rodatge, crides a col·laborar i activitats al municipi.
- Explica que ja han estat presents a Sant Just al carrer i que volen organitzar noves iniciatives perquè la població pugui participar i donar suport, tant a nivell logístic com emocional.
“Com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això realitat.”