#58 - Entrevista amb Joana Clavero sobre l'ensenyament de dansa i la importància de la diversitat en els grups

I ara seguim amb la roda d'entrevistes que vam començar ahir dilluns, avui ja som dimarts i seguim, hem fet a la primera hora l'entrevista amb l'espai de dans Sant Marta Roig amb la Mireia Domingo i ara qui tenim aquí és la Joana Clavero als valls de Saló de la Teneu i també com a representant del grup de Claquer que, com diu el nom, es troben, assajen, aprenen i practiquen a la Teneu de Sant Just. Joana Clavero, per dir-ho així, n'és la titular, la persona que està al capdavant i qui dirigeix el cotarro. Bona tarda, Joana. Hola, bona tarda. Què tal? Bé, molt bé. Suposo que ho he dit bé. Ets una mica la responsable, la persona que coordina els grups de vall de Saló de la Teneu. Tenim una altra responsable, però realment la que es belluga més amb totes aquestes coses, i més que ara tinc una miqueta més de temps, i a part és que totes aquestes coses m'agraden i les disfruto, o sigui que ho faig molt a gust. Parlàvem a fora d'en Antena que deies que el vall és la meva vida, és la meva passió. T'acompanya a tot arreu, no? Acompanya a tot arreu. Ara el meu gran acompanyant no el tinc, però la música i el vall em continuen acompanyant. És que no sé si podria passar sense ballar, la veritat. Quines disciplines saps o ensenyes t'agrada practicar? A veure, disciplines, jo soc una persona que no m'agrada gens la competició. M'agrada molt participar en totes les coses que em diuen siguin benèfiques, perquè també ja tinc una edat, de fet, no? Però la competició no. I aleshores jo, de fet, vaig començar amb el vall de Saló, vaig començar a Sant Feliu i amb el meu marit per descomptat, però després, com que m'agradava tant el vall i continuar amb Flamenco, amb Sevillanes, amb la Raquel, pràcticament és molt amiga meva i hi vaig cada dia, ai, cada setmana, cada setmana una hora. I després vaig començar a aprendre al mil·lenari, que també donava jo classes de vall de Saló a parelles, però me vaig integrar en línia. Hi ha un noi que ensenya molt bé, ho vaig aprendre molt bé, i aleshores fa deu anys que m'hi dedico a donar classes solidàries, diguéssim, amb associació de dones d'Esplugàs, també associació de dones del Gall. I tot el que em demanes, si he d'anar amb alguna residència, fer alguna inscripció o alguna cosa, ho fem. Doncs sí, efectivament, confirmeu que el vall forma part de la teva vida i de manera molt integrada. Als valls de Saló de la Teneu, quants anys fa que existeix? Jo crec que anem ja quasi a 30 anys enrere. Sí, sí. No vaig començar jo, van començar unes altres persones d'aquí de Sant Just. Teníem molta més gent, de fet que tenim ara, però ja se sap que aquesta pandèmia ens ha reduït moltíssimes coses, de fet. Perquè, a principi, és a dir, abans de la pandèmia, quanta gent formàveu part del grup o quanta gent solia apuntar-se als valls de Saló? Bueno, almenys podíem tindre 15 parelles, i fèiem almenys dos o tres dies a la setmana, amb una hora i mitja cada dia. Vull dir, després, esclar, fèiem sempre els valls quincenals a la sala gran de la Teneu. Això també estimula molt, perquè sí, estàs aprenent a ballar, però després no tens un lloc per anar a pràctica a ballar, doncs és més difícil. Ara estem amb tractes de l'Ajuntament, a veure si podem, també de poder tornar a tindre una altra sala per poder tornar a fer valls, perquè jo estic molt contenta amb aquest Ajuntament, que participa força bé. Quina és l'experiència, Joana, de portar un grup de valls en un lloc com la Teneu? És a dir, hi ha molta gent que ara s'apunta, ara es desapunta? No. Normalment són fidels? No, no, no. Hem tingut alguna cosa i tornem a dir, amb la pandèmia, una mica culpable. Sempre pot haver alguna parella que amb un l'han d'operar o que s'ha caigut, perquè la majoria són a partir de 50. Hem tingut alguna parella jove que es volen caçar i comencen a fer per saber ballar el valls, i després els agrada i continuen. Però normalment la majoria de parelles que tenim són entre 50 i 60. I aleshores ja són parelles consolidades. No és com, per exemple, un altre tipus d'escoles, com n'hi ha moltes que van tot tipus de parelles o agafen noies soles per un cantó i després els ajunta. No, la Teneu, de moment, això no ho fem. És a dir, que qui ve a ballar són matrimonis, no? Sí, la majoria són matrimonis, pot ser alguna parella que sigui matrimoni, però que sigui parella, que ja estiguin sortint junts o algo. Aceptarien qualsevol parella que pogués vindre. No hi hauria problema. Open mind. Sí, que quedi clar. Quins tipus d'ans agraden més a la gent o són els que més practiqueu? A veure, ara ha canviat una mica. Als valls de saló sempre hi ha una tècnica de 10 valls, diguéssim, 10 valls. Aleshores, que són cinc estàndards i cinc llatins. Però ara els llatins s'han convertit també en alguns que no entraven dins dels de valls de saló, que són la bachata, el merengue, la quizomba. I després, per un altre cantó, entra molt el tango argentí, que tampoc no entrava perquè el tango entra l'europeu amb els valls de saló, i ara s'està fent la milonga i el tango argentí també. I la milonga l'estan ensenyant a l'ateneu i és molt maca també. Tots els valls són macos. Molt bé. I ara, més o menys, quantes persones o parelles formeu part d'aquest grup? Si ara sortiran, amb el dia de la dansa, 16 persones i no totes, doncs és possible que tinguem unes deu parelles, vint persones, més o menys. No són masses. Ja et dic que la pandèmia ha retallat bastant, perquè en claquer mateix sempre eren vuit persones i ara ens hem quedat, l'alumnes tres i la professora, que són les que sortirem a ballar. És difícil, el claquer? Té la seva tècnica, no? Té molta tècnica. Té molta tècnica perquè és com el flamenco. Moltes vegades és la música que acompanya el picar dels ferros que portes a les soles. I la música t'ha de seguir tu i tu has de seguir la música. És una tècnica que, clar, a poc a poc també la vas aprenent. La veritat és que costa. Ja ens veuran, si hi ha algú que hi entengueix, veuran que tampoc no som de les millors, però fem el que podem. Exactament. Joana, quina metodologia segueixes per ensenyar? Hi prioritzes algun tipus de... Per exemple, prioritzes el fet que la gent vingui i s'ho passi bé? O prioritzes molt la tècnica? A mi personalment m'agrada molt la tècnica, però també hi entenc que si jo tinc un grup, per exemple, de deu persones i una que els fa vergonya, una altra que els costa, una altra, poso una miqueta de tot. Però sí que m'agrada que quan posen els peus a terra que els fossin ben posats, la veritat. I sobretot comptar, perquè és que el ball és molt matemàtic. Qui sap, hi ha una miqueta de ball. Els números han de ser dins del ball, de fet. Sí, és molt matemàtic. Quins beneficis, Joana, t'aporta la dansa? O creus que en general els beneficis? O la cosa que enganxa la gent? Estímula molt, t'adones sovint. Mira, et vaig posar un exemple. La majoria de personatges de Sant Just saben, perquè soc bastant coneguda, que em quedes viuda fa molt poc. Em van invitar justament el diumenge a anar al fòrum. Una amiga, vinga, et vindré a buscar i et tornaré de so. No tenia cap intenció de fer cap ball, ni una sevillana, ni una rumbita, ni res. Te sentes i sents la música i no pots resistir-ho. I és igual aquesta música que un quickstep, que un fox. El que passa, el que sí que m'estic resistint molt encara, és ballar amb un altre home. Però què és pas a pas? Les coses necessiten el seu temps. Potser no és el més adequat que jo ho digui aquí, però són 60 anys amb una persona, és molt difícil. És tot un procés, Joana. Cadascú té els seus tempos i cadascú es coneix. Els anys que facin falta i si arriba el dia... Si no és igual, jo ballaré. Avui dia hi ha moltes opcions de ballar també sense parella. Moltes vegades hi ha persones que a la línia la despotrica una mica. Com una cosa inferior, quan tu vas a tots els musicals i tu veuràs que tothom va més o menys en línia, que es canvien de línia, però que no deixa de ser als musicals la majoria. La gent està ballant en línies perquè sense les línies no tens la tècnica. És molt més fàcil que altres tipus de ball. Per això es destina molt a totes les persones més grans. I això sí que ho recomano molt a totes les persones grans que baixin a fer alguna classe de línia de ball, la música, els que els estimuli, que això els anirà molt bé. Moltes vegades entres i et fa mal el lumbago, el genoll. Si no em fa mal res. Si estic millor, si em noto més agil. És un miracle gairebé. Jo ho recomano. I el fet de ballar amb parella cada cop, les generacions que pugen més, sí que el fet del matrimoni o de conviure amb parella fa uns anys, sí que era una cosa que era bastant blert i als Balls de Saludons era com que anava molt llançant. Si has de ballar amb parella, ara cada cop més hi ha més diversitat, més diferències. No ens podem comparar. Una nena de 18-19 anys i vas amb una disco i els veus ballar i dius que no té res a veure. Però la dansa és així. Hi ha d'haver aquesta diversitat tan important i que cadascú agafi la que més li agradi. Per mi, crec que és el més important. El clac és passar-ho bé. Penso que la vida no està per passar-ho. No, home, no. El divendres, com ho passarem bé? Veiem-vos el grup de Ball de Salud de l'Ateneu i el grup de claquer. Què ens teniu preparat? El claquer, primer fem una mena de jazz. He dit el nom de Celebraton. I després el nom del xa-xa-xà. Fem un xa-xa-xà amb claquer molt divertit, que és de la Jennifer Lopez. T'he posat el nom en anglès però ara mateix no me'n recordo. No passa res. Ho direm el divendres perquè tampoc ho tinc aquí. No passa res. Crec que s'ho passarà molt bé. Hi ha molta gent que veurà que ens estima molt. Estarà bé. I el de Ball de Saló, també la Pepi i el Salvador, que són dos professors fantàstics, faran, primer, una línia, que aquesta és més tècnica, per això una línia celta. Jo també treballaré aquesta línia. No me l'acabo de saber del tot però ho faré. La intenció és alta, a vegades. I després faran un quick steps, que és molt més ràpid que fer al carrer. I després ja programaran la línia perquè pugui participar totes les persones que vulguin. El Salvador ho dirà primer als passos, que és molt fàcil. I aleshores ja acabarem ballant tots. Amb classe incluïda i tot. Si la gent participa, fantàstic. És el que volem. I tu, que és tradicional d'algun lloc o d'alguna època? O se l'anomena així per algun motiu? A veure, jo estic una mica desconnectada perquè ara fa temps que no. Però aquesta celta ja l'havien ballat. Jo crec que és cantada amb alemany. I bueno, té uns passos una miqueta. A vegades aquesta se salta una mica. Jo no he vist que saltin, de fet. Però és maca, és molt maca. És com d'amistat. És una línia maca de ballar, de veritat. I Joana, també per anar tancant, tu ara mateix a part de donar classes reps, algunes també d'altres professors? O fins a les mateixes escoles? Sí, jo he tingut professors molt bons. I he fet només que tècnica. I ara últimament les classes que estic prenent és amb la Raquel, que faig Sevillanes, amb el Pedro del Milenari, que faig la línia, i de tant en tant també vaig a l'Ateneo per si ells fan alguna línia, perquè ja dic que no ballo amb parella, però també per no desconnectar-me del grup, perquè els estimo molt i no vull desconnectar-me. A part de ballar, feu algunes quedades o feu això que s'anomena cohesió de grup? Sí, hem fet alguna cosa. El que passa és que ja et dic, estem una mica parats encara, degut de la pandèmia, perquè tenim moltes ganes. Clar, perquè tothom té moltes ganes de sortir, veus tot molt ple i tot, però hi ha alguna cosa que encara frena una mica. Vull dir que ens hem d'anar recuperant. És el meu punt de vista, però crec que pot ser general. És una cosa real, que hi ha molta gent que encara té por de tornar a fer l'activitat o les coses que feia abans de la pandèmia, i la por és una eina que està fent. Persones que realment han passat la malaltia, crec que poden continuar tenint por, indudablement. Perquè vosaltres durant la pandèmia entenc que he estat completament a casa. A més, el meu marit estava malalt. Nosaltres anàvem a fer tractament cada 15 dies, això sí, però res més, però amb quantitat de cuidats. Ha sigut dur. Per uns, per altres, el que passa és que tampoc estem aquí per parlar. Estem aquí per parlar del dia de la ganxa. A més a més, totes les escoles els conec i els estimo a la Renata, que es podria dir que és com una filla meva. L'estimo moltíssim. La seva filla, que espero anar-la a veure el dissabte. I després, la Marta Roig, la nena que ho porta, l'altra, Joana, del Tutuburi. Us coneixeu entre totes. Les escoles fantàstiques. I donar les gràcies a l'Ajuntament per la gran participació i la gran iniciativa que té de fer aquestes coses. És una festa que abans es feia a la plaça Joan Maragall. Jo recordo algun any allà. No, inclús la primera la vam fer just al costat de la Teneu. A la Malaret. Un o dos anys ho vam fer allà. Jo havia sortit també a ballar. I ara tocava a Mas Llull. Ho trobo perfecte. És un lloc que m'encanta, de veritat. També a atraure noves famílies que siguin d'aquell barri. Espero trobar més ballarins tant de clar que com pel Vall de Saló de Mas Llull. Crec que no hi ha massa escoles ara mateix de dansa o grups de ball. Tampoc és tan lluny. Que participin. S'han d'integrar. Joan, ha estat un plaer tenir-te aquí avui a Ràdio Desvern. Ens veurem el divendres. I res més, que acabis de passar bona setmana. Jo també ha sigut un plaer poder parlar amb tu. Que vagi bé. Gràcies.