Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Subscriu-te
#582 - Entrevistes de La Rambla del 28/11/2025 — L’ànima dels materials: art, matèria i espai
La presentadora enceta l’espai d’entrevistes, anuncia que la convidada és l’artista Charo Gálvez i presenta la seva exposició “L’ànima dels materials”, que s’inaugura aquell vespre al Celler de Can Ginestar. També es dona el marc general: parlaran de la seva obra, trajectòria i del que es podrà veure a la mostra.
Charo Gálvez explica que fa gairebé 40 anys que treballa en art, tot i que és difícil viure de la pintura. Ha combinat sempre la feina de dissenyadora tèxtil amb la seva obra personal, que manté separada del disseny. Defineix la seva obra com a aparentment dura, amb materials sòlids i colors neutres (gris, negre, blanc, beix), sovint el color propi del material.
L’artista comenta que a la Sala Ponent de l’exposició també hi haurà una petita mostra de fotografia, fruit de la seva necessitat de continuar treballant amb la mirada quan no pot fer obra gran. Explica que acostuma a fotografiar portes, finestres i vitrines. A continuació, repassa algunes de les seves darreres exposicions al Baix Llobregat (Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.).
La presentadora li pregunta pel que espera del públic santjustenc i pel missatge que vol transmetre. Charo explica que vol que la gent s’apropi als materials amb sensibilitat i els vegi d’una manera diferent. Posa l’exemple del cautxú, habitualment lligat a pneumàtics, que aquí es converteix en obra d’art. Parlen del títol “L’ànima dels materials”: despullar el material, mostrar-lo tal qual, insuflar-hi una interpretació pròpia i deixar que cada espectador faci la seva pròpia lectura.
Charo aprofundeix en la idea que l’obra d’art manté un diàleg múltiple: l’artista hi posa la seva “ànima”; cada espai modifica la manera com l’obra parla; i les peces dialoguen entre elles dins la sala. Explica que li agrada fer instal·lacions i intervenir en l’espai, sobretot quan hi ha “soroll” visual que cal amortir perquè l’obra es pugui veure bé. En el cas del Celler de Can Ginestar, destaca que és un espai diàfan i neutre que no ha requerit gaire intervenció.
Parlen de la Sala Ponent, on hi ha la mostra fotogràfica. L’artista explica que, a l’espai, moltes finestres i portes han estat anul·lades amb panells per convertir-lo en sala d’exposicions. Les fotografies de “no portes, no finestres” pretenen donar un altre valor al que queda al darrere d’aquestes obertures tapades. La presentadora esmenta el compte d’Instagram de Charo Gálvez, on es poden veure imatges d’antigues portes i finestres que ja no ho són.
Charo explica que a l’exposició hi ha obres de diferents èpoques que poden arribar a tenir 30 anys de diferència, però que conviuen de manera natural. Cita Paul Valéry, que diu que hi ha obres que durant anys no serveixen de res si no s’exposen o agraden, quedant mortes i arraconades, fins que un dia “tornen a parlar” i recuperen utilitat. A partir d’això, Charo explica que ha donat una nova vida a peces oblidades, moltes d’elles danyades o vandalitzades (algunes fins i tot cremades), resignificant-les per convertir-les en noves obres.
L’artista detalla la seva tècnica amb el grafit: utilitza pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa per fer pintura a l’oli sobre lli. Segons la quantitat de pigment, obté superfícies més mates i avellotades, on s’aprecia millor el material. Explica que el grafit és carboni transformat per les agressions del temps i les temperatures, i que el diamant també és carboni; tots dos materials comparteixen origen però són molt diferents. Charo afirma que ella es queda amb el grafit abans que amb el diamant, reforçant la seva preferència per materials humils i matèrics.
Parlen de l’evolució de Charo: als inicis feia pintura figurativa, li agrada molt dibuixar del natural i en tècnica de pastel, i conserva moltes carpetes d’apunts. També fa de tant en tant il·lustració, que gaudeix. No obstant, la manera més íntima d’expressar-se avui és l’abstracció que es veu a l’exposició. Explica que, a més de les obres, fa fotografies de detalls de materials mentre treballa, observant-los de molt a prop, girant-los i explorant-ne la textura. Aquestes imatges, sovint no exposades, capturen la sensualitat de la matèria.
La presentadora vincula la seva obra amb una exposició recent de Chillida a la Pedrera, per l’ús de geometria i minimalisme. Charo esmenta referents com Jannis Kounellis, l’arte povera i minimalistes com Carl Andre i Richard Long, així com la pintura contemporània en general. Explica que els artistes es nodreixen de tot però el resultat passa per un filtre propi. Comenta que, si Richard Long treballava amb cercles de pedra, ella se centra en grafit, pissarra i altres pedres. A l’exposició hi ha obres amb peces de pissarra, roques de pissarra i granit recollides de la natura o de canteres abandonades. El simple fet de recollir i col·locar una pedra a la sala ja li dona importància i una nova ànima, descontextualitzant-la. També esmenta l’ús de cuir i làtex, i com aquests materials apareixen també en peces d’ús quotidià.
La presentadora recorda que la inauguració de “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar és aquell mateix vespre, a dos quarts de vuit, i repassa que hi haurà diverses visites guiades. Charo confirma que faran tres visites guiades i probablement alguna xerrada amb alumnes de l’escola municipal. Destaca que la visita guiada amb xerrada és una manera molt més directa d’apropar-se al públic, perquè permet explicar detalls que a la ràdio no es poden mostrar i respondre a preguntes concretes de les persones que visiten l’exposició.
Es destaca la limitació de la ràdio i de les pantalles per transmetre una obra basada en la matèria i l’espai. Charo cita l’opinió de Carme Maleret, que diu que veure l’obra per pantalla no té res a veure amb veure-la en directe. Comparen aquesta diferència amb fer una foto d’un paisatge: la fotografia mai no recull del tot la vivència real. L’artista explica una instal·lació antiga a Sant Boi, on va omplir una sala amb bigues creant un bosc virtual; un visitant que treballava amb realitat virtual li va escriure a la llibreta de comentaris que aquella experiència era millor que la realitat virtual. Tots dos coincideixen que, per molt avançada que sigui la tecnologia, la vivència física de l’obra real és insuperable. L’entrevista es tanca amb agraïments i una salutació final.
Introducció a l’entrevista
En aquest espai d’Entrevistes de La Rambla a Ràdio Desvern, la periodista conversa amb Charo Gálvez, artista plàstica, amb motiu de la inauguració de la seva exposició “L’ànima dels materials” al Celler de Can Ginestar. L’entrevista se centra en:
- La seva trajectòria artística i evolució estilística
- El concepte de l’exposició i la relació amb els materials
- La importància de l’espai expositiu i el diàleg amb les obres
- Els processos tècnics i la resignificació de materials i peces danyades
- La diferència entre veure l’obra en pantalla i en directe
Trajectòria artística i context de l’exposició
40 anys de treball entre el tèxtil i l’obra personal
Charo Gálvez explica que porta gairebé 40 anys treballant en el món de l’art:
- Ha compaginat sempre la seva feina com a dissenyadora tèxtil amb la seva obra personal.
- Manté molt separats el disseny aplicat i la seva creació artística.
- Remarca que és molt difícil viure de la pintura, i que per això sempre ha tingut una feina paral·lela.
Pel que fa a exposicions, comenta que:
- Ha exposat en diversos espais del Baix Llobregat (Centre d’Art de Sant Boi, Vegas, Valgrasa, Ateneu de Torrelles, etc.).
- Aquesta és la primera vegada que exposa a Sant Just.
Dades de l’exposició “L’ànima dels materials”
L’exposició s’inaugura al Celler de Can Ginestar i es podrà visitar:
- Des del 28 de novembre fins al 3 de gener de 2026.
- Inclou visites guiades a càrrec de l’artista els dies:
- 4 de desembre, 11.30 h
- 18 de desembre, 18.30 h
- 22 de desembre, 18.30 h
Charo destaca la importància de les visites guiades amb xerrada com a espai per:
- Explicar detalls tècnics i conceptuals que a la ràdio no es poden veure.
- Respondre a la curiositat directa del públic:
“I això, com ho has fet? I això, per què és així?”
El concepte d’“ànima” en els materials
Materials humils, colors neutres i sensibilitat
L’artista descriu la seva obra com a aparentment “dura” perquè:
- Treballa amb materials durs o industrials (com el cautxú).
- Utilitza sobretot colors neutres: grisos, negres, blancs, beix o el color propi del material.
El que busca, però, és que el públic s’hi acosti amb sensibilitat:
- Vol que la gent vegi els materials d’una manera diferent al seu ús quotidià.
- Posa l’exemple del cautxú, habitualment vinculat a pneumàtics, que aquí es converteix en obra d’art.
El títol “L’ànima dels materials” remet a:
- Despullar el material i mostrar-lo tal com és.
- Donar-li una interpretació pròpia com a artista.
- Permetre que cada espectador faci la seva pròpia lectura de la peça.
“Cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra.”
Diàleg entre autor, obra, espai i públic
Charo incideix molt en la idea de diàleg múltiple:
- L’artista crea posant-hi la seva ànima.
- L’obra canvia segons l’espai on s’exposa:
- Cada sala exigeix un muntatge diferent.
- Les peces “parlen” de manera diversa segons el context.
- Les obres dialoguen entre elles dins l’espai expositiu.
- Finalment, és l’espectador qui completa el sentit amb la seva mirada.
El paper de l’espai: el Celler de Can Ginestar i la Sala Ponent
Un espai neutre i lluminós
Sobre el Celler de Can Ginestar, l’artista valora:
- És una sala diàfana, blanca i neta, que no ha requerit gaire intervenció.
- A diferència d’altres llocs on ha hagut de “amortiguar el soroll” de l’espai, aquí el context facilita la contemplació de l’obra.
“No portes, no finestres”: fotografia i arquitectura
A la Sala Ponent s’hi presenta una petita mostra fotogràfica:
- Són imatges de portes i finestres que han deixat de ser-ho, de vitrines i obertures anul·lades.
- El mateix espai ha tapat moltes obertures amb panells per funcionar com a sala d’exposicions.
La sèrie fotogràfica “no portes, no finestres” busca:
- Donar un altre valor al que hi ha darrere d’aquests tancaments.
- Reflexionar sobre el que queda ocult, tapat o transformat.
- Generar un joc visual amb l’arquitectura de la sala.
L’entrevistador comenta que al compte d’Instagram de l’artista es poden veure alguns exemples d’aquestes fotografies.
Obres recuperades, segones vides i la cita de Paul Valéry
Obres que “tornen a parlar”
Una part clau de l’exposició és la resurrecció d’obres antigues:
- A la mostra conviuen peces de diferents èpoques, amb fins a 30 anys de diferència.
- Malgrat això, poden semblar plenament actuals.
Charo fa servir una frase de Paul Valéry al text de presentació:
Hi ha obres que durant anys poden no servir per a res; la funció d’una obra d’art és la seva utilitat. Si no agrada a ningú, si no s’arriba a exposar, queda morta i arraconada. Però, de sobte, alguna d’aquestes peces torna a parlar i recupera la vida.
A partir d’aquesta idea, ella explica que:
- Ha recuperat peces oblidades, danyades o arraconades.
- Les ha reelaborat i els ha insuflat una “nova ànima”, convertint-les en segones obres.
Vandalisme i transformació
Un episodi important en la seva trajectòria és un acte de vandalisme que va patir el seu fons d’obres:
- En un taller on guardava moltes peces, li van cremar i destrossar obra.
- Moltes peces van quedar mutilades, cremades o seriament malmeses.
En comptes de descartar-les, Charo ha:
- Resignificat els materials danyats.
- Donat una segona vida a moltes d’aquestes peces.
- Integrat aquesta experiència en el relat de l’exposició i en les visites guiades.
Tècnica i matèria: el grafit i altres materials
El grafit com a material central
En la part més tècnica, l’artista detalla el seu procés amb el grafit:
- Utilitza pigments de grafit barrejats amb oli de llinosa per fer pintura a l’oli sobre lli.
- Variant la quantitat de pigment, aconsegueix superfícies més o menys mate, “avellotades”, sense brillantor, on respira el material.
Explica també la naturalesa del grafit:
- El grafit és carboni transformat per les temperatures i el temps.
- El diamant també és carboni, però amb una estructura diferent.
- Així, dos materials tan diferents comparteixen el mateix origen.
“Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant.”
Aquesta preferència reforça la seva aposta per materials humils, poc convencionals, amb una forta càrrega matèrica i simbòlica.
Pedres, pissarres, marbres i altres elements
A la mostra també hi apareixen altres materials naturals i industrials:
- Pissarra: integrada tant en quadres com en petites peces recollides de la muntanya.
- Granit: fragments recuperats d’una cantera abandonada, convertits en elements escultòrics.
- Marbre: present en forma de petits mosaics.
- Cuir i làtex: materials tous que apareixen en peces paral·leles i objectes d’ús quotidià.
L’artista subratlla que el simple gest de recollir i col·locar una pedra en el context de l’exposició ja implica:
- Descontextualitzar-la del món natural o industrial.
- Donar-li una nova importància i valor com a peça artística.
- Insuflar-li, de nou, una ànima pròpia.
De la figuració a l’abstracció i la influència d’altres artistes
Evolució estilística: de la pintura figurativa a l’abstracció
Charo explica que els seus inicis van ser figuratius:
- Li agrada molt dibuixar del natural, especialment en tècnica de pastel.
- Conserva carpetes plenes d’apunts i dibuixos figuratius.
- De vegades també fa il·lustració, una part de la seva pràctica que valora i gaudeix.
Tot i això, l’obra que presenta a “L’ànima dels materials” és plenament abstracta:
- És la forma d’expressió que sent com a més intima i pròpia.
- La figuració continua present en el seu treball, però no és el centre de l’exposició.
Referents: minimalisme i arte povera
L’entrevistadora estableix un paral·lelisme amb una exposició de Chillida vista a la Pedrera, pel joc amb:
- La geometria.
- El minimalisme.
Charo reconeix diverses influències de l’art contemporani:
- Jannis Kounellis i l’arte povera.
- Els minimalistes com Carl Andre o Richard Long.
- La pintura contemporània en general, que ella “filtra” per crear una veu pròpia.
Remarca que:
- Tots els artistes es nodreixen d’altres, però el resultat acaba sent una cosa diferent.
- En el seu cas, si Richard Long treballava amb cercles de pedra, ella es decanta pel grafit, la pissarra, el marbre o el granit, donant-los un sentit personal.
Fotografia de detall i sensualitat del material
L’ull sempre treballant
Quan no pot treballar en obra gran, Charo manté la mirada activa mitjançant la fotografia:
- Porta sempre la càmera o el mòbil per captar detalls de portes, finestres i materials.
- Considera que “l’ull sempre està treballant amb el que veu”.
A més de la sèrie de portes i finestres, fa fotografies de detalls molt propers del material:
- Són imatges preses molt a prop, girant i observant el material des de diferents angles.
- Busquen ressaltar la sensualitat de la matèria, allò que no es percep a simple vista en l’obra penjada a la sala.
- Aquestes fotos no sempre s’exposen, però formen part del seu procés creatiu intern.
L’experiència en directe vs la imatge en pantalla
Diferència entre veure l’obra en viu i a través de pantalles
Cap al final, la conversa posa èmfasi en la importància de la presencialitat en art:
- Molta gent coneix l’obra de Charo a través de fotografies i xarxes socials, però l’experiència canvia molt en directe.
- L’artista comparteix el comentari d’una visitant (Carme Maleret):
“Estic acostumada a veure coses teves per la pantalla, i és tan diferent en directe, no té res a veure.”
L’entrevistador ho compara amb la fotografia de paisatge:
- El que veus en directe mai és igual a la foto.
- La vivència real té una profunditat i una dimensió que la imatge no pot recollir del tot.
Instal·lació i vivència física
Charo relata una anècdota d’una instal·lació als anys 90 a Sant Boi:
- Va omplir una sala d’art municipal amb bigues, creant una mena de bosc virtual.
- Va deixar una llibreta perquè els visitants hi escrivissin sensacions.
- Un noi que treballava només amb realitat virtual hi va tornar diverses vegades i li escrivia que:
“Això és millor que la realitat virtual.”
Per a ell, i per a l’artista, la conclusió és clara:
- Per molt avançades que siguin les tecnologies i les experiències immersives, la realitat física de l’obra és insubstituïble.
- L’art contemporani, especialment el que treballa amb espai i matèria, requereix ser viscut corporalment.
Tancament de l’entrevista
L’entrevista es tanca amb:
- Un agraïment mutu entre la presentadora i Charo Gálvez.
- Una última invitació a:
- Anar a la inauguració al Celler de Can Ginestar.
- Participar en les visites guiades i xerrades, especialment amb alumnat de l’escola municipal.
- Descobrir de primera mà “L’ànima dels materials”, la seva poètica del grafit, la pedra, el cautxú i els materials recuperats.
Missatge final implícit: per entendre l’obra de Charo Gálvez, cal mirar de prop, tocar amb la mirada i habitar l’espai on els materials recuperen la seva ànima.