#60 - L'Svart i les seves activitats sense fronteres

Trenquem el gel i fem un mar, com dos exagerats, com dos somiadors nats. La glòria és pels agosarats i tu i jo ja hem perdut el cap. Vinga doncs, seguim ara la roda de trobades que estem fent amb cadascuna de les escoles, espais i grups de dansa i ball d'aquí de Sant Just al magasin La Rambla de Ràdio d'Esvern en motiu de la celebració el dia 29 d'abril, aquest proper divendres, el Dia Mundial de la Dança. A Sant Just ho celebrem la tarda del mateix 29 en un acte que es fa a la plaça Júlia Quieta de Mas Llull on participen en total 6 escoles, 6 espais que són els que estan passant a llarg d'aquesta setmana per aquí a l'emissora. Ara mateix tenim la representant de l'Esbarda en saire de Sant Just que tenen la seu ateneu com a secció que són de l'entitat cultural, practiquen i assagen allà els dilluns. Tenim amb nosaltres i presentem-la ja una de les integrants, l'Andrea Portes. Saludem-la. Hola, Andrea, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Andrea, crec que de grups de ball, escoles i espais de dansa i ball aquí a Sant Just, l'Esbarda sou els meus jovenets. Em refereixo també als anys d'existència, no del grup. Quant fa que l'Esbarda existeix, que l'Esbarda està aquí a Sant Just? Doncs mira, l'Esbarda a Sant Just realment és una secció de l'ateneu molt antiga, el que passa que va desaparèixer sobre els anys 90 i nosaltres, un grup d'amics, que ens agradava molt la dansa. A finals de l'any 2018 vam dir, ostres, hem de fer alguna cosa i sabent que aquí a Sant Just no hi havia esbar ni previsió que tornés a Berna Cap, doncs ens vam reunir i vam decidir a veure si podíem tornar-ho a engegar. I per què vau decidir, un cop ja veieu vosaltres que a Sant Just hi havia esbar però que ara mateix, en aquell moment, cap al 2018 no hi havia gent per formar un nou grup, per què vau anar a l'ateneu? A veure, nosaltres vam llançar diferents missatges allà on vam poder a veure qui ens feia cas. Vam parlar amb l'Ajuntament i de fet van ser ells els que ens van aconsellar que parléssim amb l'ateneu perquè ja hi havia hagut un esbar i ell segurament ens podrien donar suport i així ho vam fer. De fet va ser tot molt ràpid i molt amè, vam anar a l'ateneu, vam tenir una reunió amb ells i aquí estem, des d'aleshores ens vam constituir com a secció i molt bé. Quan vau iniciar-vos, és a dir, cap al 2018, quan l'esbar de Sant Just va tornar a arrencar, quantes persones éreu en aquell moment? Doncs mira, vam començar, si no recordo malament, que érem 6 persones, que érem els 6 amics de sempre, diguéssim, i amb això... Bueno, vam intentar-ho. I jo recordo també al principi que vau fer una mena de vercami, una mena de crowdfinding, per poder-vos pagar o costejar les despeses del que significava, haver de comprar uns vestits, perquè l'esbar... Estem parlant aquí de l'esbar, però potser la gent no ho sap, a l'esbar fan danses tradicionals dels països catalans, normalment, i això implica també portar un abastiment. No ho expliqueu tu millor, Andrea? Sí, ho has explicat perfectament. A l'esbar necessitem roba per cada ball, normalment sol ser una roba específica que sol pertany a una regió diferent. Aquí, per exemple, ja ho explicarem més endavant, però pel dia de la dansa farem balls valencians, i el seu seria tenir roba valenciana adequada per poder fer aquestes danses. El que va passar és que quan vam arribar, nosaltres vam venir amb les mans buides i no teníem vestuari, i el que vam fer a les primeres actuacions va ser demanar una mica d'ajuda als bars de per aquí del Vagibregat i a veure si ells ens podien deixar la roba per una actuació concreta que tinguéssim. I això com va prosperar? És a dir, el tema de l'abastiment a dia d'avui la teniu resolt o...? Sí, com deies, el tema de l'Albert Camí ens va anar molt bé, vam començar un projecte que es deia Tots Sumes, si no m'equivoco, i arran d'això vam aconseguir 3.000 euros, i amb això vam poder encomanar... Sí, exacte, amb un sastre de Manresa, si no m'equivoco, que tenen una casa que es diu Les Nostres Tradicions, i de fet funcionen amb colles castelleres, diables, es bars... Sabien perfectament què necessitàvem, quin pressupost teníem, més o menys vam triar les robes, estel·les... Va ser tot un projecte molt bonic perquè ho vam crear de zero i cap dels que integràvem a les bars en aquell moment sempre ja havíem trobat l'abastiment afeta, i hem pogut crear-ho des de l'inici i va ser molt bonic. Arrel d'això vam aconseguir part del vestuari que tenim a dia d'avui. I a dia d'avui, Andreasi, que va començar sent unes 6 persones, quants sou? Ara mateix som 12 persones. 12? Home, heu doblat, no? Sí, sí. I espero que d'aquí uns anys pugui tornar-ho a dir així. Caram, home, de 6 a 12 entenc que és una xifra positiva. 12 vol dir que aneu per parelles, per tant és un número ideal. Nois i noies va a la part, això o no? No, no, no. Això no, ja no tenim tanta sort. No, és complicat. És complicat el tema dels nois. Els nois, ja. Fem una crida als nois de Sant Just. Els nois de Sant Just que vinguin a ballar a les bars, que són molt bona gent i que ens ho passem molt bé, tots plegats. Clar, passa, a vegades, quins problemes suposa no poder tenir parella amb el mateix número d'homes que de dones? Clar, al final a les bars sí que és veritat que hi ha un recull de danses, diguéssim, tradicionals, molt extens i el que fem és adequar-nos segons la gent que siguem i la gent que el dia de l'actuació estigui disponible amb els balls que coneixem, que assagem i que, amb les parelles que siguem en aquell moment, puguem fer aquest ball. I per què creus que costa tant que la gent s'atreveixi o que la gent, no sé si, que s'apunti a provar o no sé si per les condicions físiques o què s'implica aquí? A veure, jo penso que són diferents factors aquí a tenir en compte. Primer que les bars és una cosa una mica desconeguda. I és un tema que és una associació, una entitat, una cosa molt antiga. És raro que la gent jove s'apunti a les bars com a cosa nova quan mai n'has fet perquè normalment ve d'altres generacions. La gent que balla sol ser perquè els seus pares ballaven, els seus avis ballaven i és una cosa que s'ha quedat a la família. Començar a ballar en un grup on no coneixes, a més a més, les danses tradicionals, tant t'agrada molt, penso. I la forma física, a veure, fem el que podem. A veure, jo us he vist en algunes actuacions a l'Svart i de veritat que amb uns salts, amb les panderetes i no sé què, jo pensava, estan suant, això ho han d'entrenar bastant. A part de les horetes que siguin d'Svart, això físicament s'ha d'entrenar. S'ha de tenir una agilitat, no? Sí, sí, els assajos són d'ús i quan ens preparem les actuacions que volem fer coses vistoses, com dius, amb salts... A veure, sí, un mínim de condició física l'hem de tenir, però que això no sigui... Assumible, assumible. Sí, sí, algú assumible. A veure, sí, és veritat que ningú s'espanti ara com dient que estan fent aquí piruetes amb un lleball. És assumible, però no és com tota l'estona que la gent s'imagini ballar amb les sardanes, no? Vull dir que, a més, el pas curt i el pas llarg hi ha altres coses. Exacte, sí, de fet, molta gent confon quan dius faig d'Svart, diu, anava a les sardanes. Bueno, hi ha algú més, no? Sí, sí. Andrea, vosaltres, com a grup, quins balls soleu fer, o soleu ballar, o com els escolliu? A veure, nosaltres tenim un repertori de balls que, diguéssim, que els tenim sempre, que són balls que coneixem perfectament, que estem cansats de fer, que ens el sabem amb els ulls tancats, que ens és igual a quina posició ens posin, perquè tothom se'l sap a tot arreu. I aquests balls, diguéssim, que els tenim per, bueno, com a salvar vides, vull dir, quan tenim una actuació allò d'un dia per l'altre, segur que sortirà mínim dos balls d'aquest repertori, perquè qualsevol persona se'l sap. I és un ball que, repassant-lo un cop o dos, ja està. Després el que fem és, si muntem un espectacle o, si volem fer algo més concret, entre els ensaires que som o amb el director artístic parlem i veiem quins balls ens agraden, sobre quina temàtica ens agradaria fer i, arran d'això, anem buscant a veure quin ball pot ser. Normalment, a veure, tots els ball s'acaben repetint. Hi ha molts, però segurament algun de les bars en algun lloc l'haurà vist o l'haurà inclús ballat. I com els apreneu, els balls? Entenc que no sabeu tots els balls que existeixen, com els apreneu, els mireu en vídeos? Els mireu en vídeos, el nostre professor, normalment, coneix tots els balls i, si no els coneix, coneixerà algun professor dels bars que vindrà a ensenyar-los. I això és típic de la Unió i d'aquestes confluències que hi ha entre els bars d'aquí, no sé si el Baix Llobregat o...? A veure, hi ha una associació que és l'Agrupament dels Bars que ha estat tot Catalunya i allà hi ha el recull de totes les danses i si necessites informació sobre la música, sobre els punts, allà et pots informar. Si vols informació als bars, allà n'hi ha de sobre. Però és típic que hi hagi molta col·laboració entre els bars i on jo no arribo arribarà el company. Molt bé. Tema pandèmia, ara sembla que estem almenys amb normatives ja tipo post-COVID, sense dir adeu al virus, obviament, però la situació d'ara no és la mateixa que fa un any ni molt menys que la de fa dos. Com us ha afectat a vosaltres tot aquest trasbals? Heu hagut d'aturar completament, passejar-vos a casa, on-line, com ha funcionat? A veure, ha sigut molt complicat. El tema del COVID al final com a tots ens ha afectat i el seu grup de dansa on al final l'estem fent esport en un espai, tots junts, ha sigut molt difícil. Durant el COVID allò plena pandèmia vam haver d'aturar-nos com a tots, ens va fer molta pena perquè teníem moltes actuacions ja confirmades que vam haver de nular. I després, ara aquests últims temps, que sí que és veritat que hi havia restriccions, després les treien, després les tornaven a posar, va ser complicat perquè ens engrescavem, tornavem a fer assajos, la gent venia amb molta il·lusió, ens posàvem en forma, però al cap de quatre setmanes o tres, tornaven a tancar o tornava a passar alguna cosa o tornava el que ja sabem. I això és veritat que ens ha perjudicat perquè ara no estem ni molt menys en la forma que estàvem fa un parell d'anys. Quines són les trobades clàssiques o exhibicions que feu al llarg del curs o quines també us fa més il·lusió o espereu cada any que arribin? A veure, les clàssiques que fem, òbviament la Festa Major, a l'agost sempre sortim amb el pregó i fem un parell o tres de valls, que aquesta és la que ens fa més il·lusió a tots. És en aquesta que us vaig obre a saltar i suar amb les fonderetes. I el mes d'agost. Després també les clàssiques que fem és a les festes de tardor, que de fet aquest any vam ballar aquí a Can Ginesa. Una cita que tenim sempre és amb la Casa d'Estremadura de Sant Just. Sempre ens conviden i sempre anem a ballar i tenim molt bona relació amb ells. I després depèn de l'any, a la Fira del Comerç també ens conviden a ballar. I altres que tenim fora de Sant Just. El dia de la dansa. El dia de la dansa, és veritat, me l'oblido i és aquest divendres. Què ens portareu aquest divendres? Què podrem veure de les bars? Tenim un espai reduït per ballar. Un espai reduït en temps, em refereixo. I presentem dos valls dels països valencians. I fem un vall anomenat el Bolíva de Torrent. I l'altre és una jota, que és la Jota de Castelló. Normalment els valls costumen a ser d'alguna regió, per exemple, costumen a ser sempre valencians o aneu variant? Anem variant. Sí que és veritat que a València els valls són molt més de festa, de gresca, molt animats, molt moguts. Amb una actuació com la d'aquest divendres, que és el dia de la dansa, que és a l'aire lliure. No volem fer una cosa trista o lenta. Creiem que uns valls valencians animaran i seran macos de veure. Perquè, per exemple, de jotes n'hi ha moltes, no? Hi ha infinitats. La Jota de Castelló és una jota que li tenim molt de carinyo. I aquestes peces són les que dieu, per exemple, de les que teniu sempre a Navera? O són de les que aneu actualitzant? Suposo que de les que esteu més arriscant últimament potser no espereu a dates més significatives com la Festa Major per estrenar-les. Però aquest tipus de peces les aneu treballant als assajos? El bolero de Torrent és un vall que tenim al repertori i que ens el coneixem molt bé. L'hem ballat i a la Festa Major l'hem ballat, a aquestes festes de tardor el vam ballar. Però la Jota de Castelló és la primera vegada que el fem. És un repte. L'hem assajat molt i és el vall que vam estar assajant durant la pandèmia, aquests assajos intermitents que teníem. I ara l'hem acabat intentant rematar amb la Jota de Castelló aquest divendres. Andrea, de les 12 persones que formeu ara al grup l'Svart, quina franja d'edat o quin perfil hi ha de tot? Hi ha de tot. Això vol dir que l'Svart no té fronteres? No, mentre es tinguin ganes i s'hi posi voluntat i una mica d'esforç físic, tenim de totes les edats. L'Svart té 20 pocs i el més gran en té 55. És a dir, s'abraça déu-n'hi-do la franja d'edat. Molt bé, doncs res més, Andrea, que acabis de passar bona tarda i ens tornem a trobar el divendres a la festa de la dansa allà a Mas Lluís. Molt bé, moltes gràcies i fins divendres. A vosaltres, que vagi bé. Adéu.