#73 - Art i literatura: una iniciativa cultural al poble

Música Esteu escoltant la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just ara mateix, són gairebé un quart de dotze, i ens toca fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel nostre canal de Youtube. El convidat d'avui és l'artista Quim Déu, comissari de l'exposició, de les diferents exposicions que s'han anat fent dins del gran projecte Bar Contemporani Mons, a la sala Mercart, també de forma conjunta, o és amb Laura Baringo. El projecte Mons va començar el 2022 i es va renovar el 2023, i aquest dissabte 30 de setembre, a les 12 del migdia, s'inaugura, de fet, el que ja serà la sisena mostra, la sisena exposició de Mons, que es titula Reset. Hola, molt bon dia Quim, què tal? Hola, molt bon dia, com anem? Bé, molt bé. Doncs bé, ja ho hem dit, que l'Spy Mercart torna a obrir les seves portes aquest dissabte, i a diferència de les altres cinc edicions, la mostra no es titula, per exemple, el món orgànic, o el món utòpic, o el món ficció, sinó que és ras més curt, Reset. Exacte, sí. Primer, abans de res, estic parlant jo, com a Quim, però al costat ja hauria d'haver-hi la Laura Baringo, que és el 50% del tàndem que formem els que organitzem Mons. La Laura està en voràgine de feina, perquè tots sabem que és una dissenyadora d'exposicions, i en aquests moments està muntant una de molt important, i no la podem tindre aquí personalment, però penso que amb Esprit sí que hi és. Perfecte. Llavors... Dit això. Dit aquest preàmbul. Es diu El Món Reset, o de fet, Reset. Per què El Món Reset? Perquè és la sisena edició que fem amb aquest projecte de llarga durada que es diu Mons, i amb la Laura, que som una miqueta inquiets, vam decidir que era el moment de donar-li una empenta nova al que estàvem fent, una mena de Reset, un reiniciar, un projecte que anava funcionant i que realment ens funciona a la mar de bé. Amb què funciona aquest, o per què, el Reset? Perquè fins ara nosaltres anàvem buscant artistes que nosaltres consideràvem interessants per portar aquí Sant Just, per ensenyar aquí Sant Just, i aquests artistes ens proporcionaven obra, ens proposaven obra per ensenyar. I el Reset bé perquè li hem donat la volta, com si fos una volta de campana. Llavors, hem triat al revés. Primer hem triat els objectes i després a darrere els artistes. Ostres, que curiós. Exacte, per això l'hem anomenat Reset. És interessant perquè, a més, com que l'exposició va sobre els objectes, era més fàcil, d'alguna manera, triar en seguida un segle d'objectes i a darrere, això, han aparegut artistes, dissenyadors i creadors de tot tipus. Que són tan nacionals com també veiem noms internacionals, que és una mica també la idea de mons, que ja ho hem anat explicant algun cop, també d'aconseguir que aquí a Sant Just vinguin artistes de fora. Exacte, sí. Mira, un dels paràmetres importants que tenim a mons, i que vam parlar amb la Laura en tot moment, són dos paràmetres fonamentals. El primer és donar a conèixer aquí Sant Just el que s'està fent fora amb un nivell i amb una qualitat comparable a la de la ciutat de Barcelona. Això és un dels paràmetres primers. I segon paràmetre posicionar Sant Just amb una mena de ret que hi ha d'organismes i d'espais d'art i de creació contemporània, tant aquí a Catalunya com a Espanya com a Europa. I ho estem aconseguint i si seguim amb aquesta tònica de ben segur Sant Just ja apareixerà i apareix en aquests moments ja amb alguns centres interessants. Rése també es fa en col·laboració, ho hem llegit en el cartell, amb la galeria barcelonina de disseny contemporani Illacions. Com ha estat que t'encontre amb aquesta galeria? Com vau establir una mica l'acord? Com us vau posar en contacte amb ella? Doncs mira, amb aquesta voluntat de pertànyer, diguem, amb una xarxa de galeries i de centres d'art i tot això, doncs hem anat coneixent moltíssima gent i de fet abans de començar aquest projecte també ja estàvem relacionats amb gent molt vinculada amb la creació més contemporània. Illacions és un luxe de galeria en aquests moments a Barcelona. Un luxe per què? Perquè és una galeria que està apostant amb dissenys molt innovadors, molt poc comercials, entre cometes, però molt interessants amb el seu llenguatge amb el que estan explicant. Doncs ens coneixíem abans, hem anat aprofundint una miqueta la col·laboració que volíem fer amb ells. Ells tenen una molt bona cartera de dissenyadors que estan treballant amb l'àmbit que nosaltres estàvem definint, amb la Laura, que era aquesta idea del objeto al sujeto, de l'objecte al subjecte, i vam tindre una relació molt feliça. Hem aconseguit que artistes que col·laboren habitualment amb Illacions entri a formar part d'aquesta expo i la veritat és que ha sigut genial. I per a Notacantó tenim aquesta voluntat de vincular-nos amb aquesta xarxa de galeries i de centres d'art. Quim, ens comentes que és una obra del tema amb objectes i demés, no? Aquests objectes tenen algun element en comú, és a dir, les peces o les obres tenen algun fil temàtic? Mira, l'art contemporani i la creació contemporània és molt polièdrica, és a dir, té moltes maneres d'expressar-se, no? Des de l'escriptura, el performance, els objectes, el disseny, podríem incloure també l'arquitectura, un grapat de coses, no? Llavors pensem que una, i amb la Laura això ho hem tingut sempre molt clar, una de les premises fonamentals de l'art contemporàni és la llibertat, la llibertat d'expressió i d'entendre el que és comunicar amb el tema de l'art, no? Per tant, els objectes que nosaltres presentem ara són objectes que tenen en comú aquesta llibertat d'expressió amb el que volen. Per tant, sí que estan vinculats amb quan cadascú o cada objecte té una narrativa molt diferent l'un de l'altre, però amb comú tenen que observen aquesta llibertat d'expressió i, a més, és una llibertat sense censures, és a dir, s'expressen com ells volen. I nosaltres fugim una miqueta de certes temàtiques curatorials que són més conservadores, de que els objectes es senten que centra exclusivament en una cosa. Pensem que l'art contemporani és així, és complicat com és complicada la societat, perquè és reflexa de la societat en què vivim, no? Totalment, totalment. Parlem ara de les disciplines artístiques que hi veurem i ja això ens portarà també a parlar dels mateixos artistes que hi han col·laborat, perquè em sembla que són una bona colla més que a les altres exposicions que s'han fet darrerament. Exacte, sí, ha sigut un mal de cap, perquè normalment treballàvem amb cinc, sis artistes i en aquesta ocasió en portem onze. Onze, amb diverses coses a més, no? Cada un i és més complicat, però per un altre cantó, amb la Laura, a pesar de los nervios i de les complicacions que això ens genera, també ens en disfrutem d'aquesta cosa, no? I llavors, evidentment, els artistes tenim això. Primer, tenim artistes que es mouen entre dues fases, no? Sí. Que això és molt comú actualment i penso que socialment a la societat d'ara, no? Que és, bé, jo soc escritor però a la vegada soc científic. Soc, no ho sé, soc pintor i a la vegada també soc escultor. En aquest cas tenim dissenyadors, dissenyadors que es mouen amb les fronteres art-disseny. Molts, quan els parlem i els preguntem què he de posar a la cartela, em diuen, no sé, posem dissenyador o posem artista, o no ho sé. Una barreja entre les dues, no? Exacte, que també és interessant, ho trobo molt interessant. Per exemple, tenim un fotògraf que es diu Manolo Menéndez, que és un canari, un fotògraf molt bo, per un cantó, que ha iniciat en paral·lel una carrera, diguem, o una sèrie de projectes d'escultura. Ostres! O sigui que no té res a veure una cosa en principi amb l'altra. A més, la fotografia acostuma a ser un element molt figuratiu i ella en aquests moments està fent una escultura absolutament minimal i absolutament abstracta. Però considerem que és interessant aquest pas, diguem, de la fotografia a l'objecte, diguem. De la fotografia, que a vegades és més virtual, a l'objecte que podem tocar, a l'escultura que podem tocar. Després tenim gent que treballa molt una cosa que es diu Site Specific, que són artistes que treballen exclusivament en aquell moment i en un espai concret i fan peces allà i en aquell moment, que això està molt bé. En aquest cas és el Alex Palacín. Després tenim una pintora que també ens ha presentat una escultura o també és la mateixa escultura que ens presenta una pintura. I gent que treballa l'art conceptual, una escritora que sempre col·laborem nosaltres, que és la Bárbara Roche Cuell. O sigui que tenim una mena de pluralitat aquí estupenda, no? Que bé! Ens pots dir els noms per això de cadascun dels 11 artistes? Doncs mira, comencem, perquè és una mica listau. Tinc aquí un paper que m'he hagut d'apuntar. Una xuleta, una guia. I una xuletilla. Mira, primer tenim el Josep Vila Capdevila. Aquest és un dissenyador també guió artista o artista guió dissenyador que ens presenta unes obres que fan reflexió sobre la reutilització de materials. Ell treballa amb aquest projecte amb materials de rebuig, amb materials que es tiren i com, independentment de la utilitat que li vulguem donar a allò, sobretot ens fa reflexionar amb aquesta possibilitat de reutilitzar o conscienciar-nos amb el material que fem i que rebutgem continuament. Hi ha una consciència ecològica, però tampoc hippie en aquest sentit. És una consciència, penso, molt contemporània, la que ell es presenta. Després tenim un altre, un dissenyador també, un dissenyador també que es diu Jordi Ribaudí. És un dissenyador que explora aquestes fronteres amb el que és funcional i el que no és funcional. Amb un principi presenta, i en aquest cas podrem veure una cadira, amb la funcionalitat molt relativa. És a dir, ens fa pensar, ens fa meditar i això és una característica que hem anat veient en totes les exposicions de mons, aquestes fronteres. És una cadira perquè diem que és una cadira o és una escultura perquè en un moment determinat es converteix en una escultura. On està la frontera amb què una cadira es converteix en escultura o al revés. És molt interessant, també, aquestes propostes. Després tenim un grup d'arquitectes i dissenyadors que es diuen La Granja i ens han presentat dues peces. Una d'elles, ja el voreu, és una cadira molt peculiar, molt lúdica entre cometes. Ho deixo així per no fer spoiler. No en volem, no. Exacte. I després també és un grup de gent que treballa molt amb noves tecnologies. Tenim un element bastant espectacular que està imprès amb 3D. És molt interessant, la veritat, i com s'estan aplicant aquestes noves tecnologies, que ja no són noves, als criteris contemporanis. Després tenim aquest Manolo Menéndez, aquest fotògraf derivat a escultor, que és molt interessant. A més, hi ha una recerca darrere de material molt interessant, amb una mirada molt neta, molt simple, molt mínima, i que pensàvem que era molt xulo, diguem, per poder-lo mostrar aquí. Després tenim Antonio Arola, que aquest és bastant conegut. És un dissenyador de la llum. És una persona, un creador que jo fins i tot el calificaria de molt poètic. Treballa directament la llum. Ostres. No podem dir que està fent làmpares, però realment està generant llum, està generant sensacions que ens provoca la llum. I en aquest cas, a més, és una llum en moviment. És a dir que també, sense fer espòilers, és un projecte molt, molt, molt senzill, molt poètic, i pel meu gust molt contemporani d'ara. Després també, amb la Laura sempre dèiem, que hem d'aconseguir que vingui gent de fora. Ho hem aconseguit. Ho hem aconseguit. I llavors tenim la Katerina Camprani, que és una dissenyadora grega de viu a Atenes, que, per cert, acaba de ser mare i la felicitem des d'aquí. Home, doncs sí. I aquí, amb la Laura, volíem reflectir la frontera entre el que és objecte real, objecte tangible, i l'objecte irreal, l'objecte virtual. I el treball de la Katerina Camprani passa per aquest segon aspecte. Ella treballa la virtualitat, i veurem uns objectes impossibles, perquè en la vida real serien com impossibles. Molts d'ells no tenen com ni de principi ni fi, ni tenen... No tenen molt sentit. No tenen molt sentit. Sí que el tenen amb el nostre cervell quan ho veiem, però la realitat no la tenen. Aquesta dicotomia la trobàvem hiperinteressant i podrem veure un vídeo amb aquestes propostes. Molt, molt, molt interessant. I ens està posicionant en aquests moments a Atenes. Sí, sí, oi tant. És la cultura... És a dir, l'inici de la cultura europea. Amb una visió molt d'ara, molt 23. Després tenim Juan Horty, que estem enamorats del Juan Horty. El Juan Horty és un ceramista amb la frontera d'art. És un ceramista que treballa molt bé el torn i ens ha presentat unes peces que ens qüestionen l'escala, l'escala humana de l'objecte. Llavors està fent uns objectes que de fet reflecteixen el que serien edificis, també una mica impossibles, amb un format molt petit. Però és interessant. Com una Catalunya miniatura. Exacte. També amb molta poètica de la llum, perquè darrere de la manera amb què ensenyem aquesta exposició hi ha un treball d'il·luminació per poder ensenyar aquestes matissos que tenen aquestes peces. Després tenim l'Àlex Palacín. L'Àlex Palacín el podem veure en aquests moments a l'Art Santa Mònica, que és un museu que hi ha al final de la Rambla, i és el nostre site específic. És el nostre artista en aquests moments que quan contactem amb aquest tipus de projectes patim molt amb la Laura perquè no sabem què passarà. Ho intenteu. Exacte, però després estem encantats amb el resultat. Llavors amb l'Àlex se li va plantejar l'espai on nosaltres volíem que intervenís. Li vam explicar una miqueta els conceptes que volíem treballar i ell ens ha fet una intervenció, per al meu gust, molt interessant. Ha creat la peça expressament per a l'espai aquest. I a més, vulguis o no, estan vinculades al material aquest amb material que també s'ensenya. La cosa una miqueta ve com de cadires, sense veure cadires pràcticament. Però la cadira a vegades és com a paradigma d'objecte quotidià que tots tenim a casa. Després vam voler incorporar el Viramor. El Viramor és un artista gallega que viu a Madrid. Hem aconseguit, perquè és difícil pels costos, poder traslladar obra d'ella cap aquí i estem encantats amb el treball del Viramor. El Viramor té un pensament molt contemporani en el sentit que és pintora, treballa el color, treballa la cromàtica i a vegades és escultora. I treballa també el color i la cromàtica. Està en aquesta frontera que no sabem si la pintura és d'haver escultura o la escultura és d'haver pintura. Està una miqueta en aquesta relació. I considerem molt interessant i llavors li vam triar precisament això, una pintura i una escultura que estan una a prop de l'altra per veure una miqueta aquesta diferència o aquesta similitud a vegades que tenim amb els objectes, que mai sabem ben bé on està una cosa i on està l'altra. Després tenim el Max Henrich. Aquest Henrich és un desenyador alemany que també ens presenta una peça també fronterera amb escultura i amb disseny. I quasi diria que és com una mena d'objecte animal, pràcticament, que ho trobo molt interessant. I després amb aquesta voluntat d'incorporar Sant Just amb aquesta mena de xarxa internacional de centres d'art, tenim el treball de Uli Eichner, que és una artista austríaca que porta un projecte que es diu One Million. One Million és un projecte que ella amb un principi el que vol és reflectir la idea del consum aquest i de les produccions que hi ha tan grans al món que acaben desvirtuant les peces. Ella té la idea de fer un milió, evidentment no ho aconseguirà mai, un milió de peces de ceràmica. És difícil que les arribi a fer. No les farà, ho sap tothom i ho sap ella quan va començar aquest projecte. És una miqueta una reflexió sobre aquesta societat amb què els objectes, les produccions, són tan bèsties que perden significància. Hem aconseguit una peça, que té el número 8.515, i aquesta peça es posiciona dintre de l'exposició i formarà part d'un mapa mundial on hi ha una peça a tot arreu del món. Ella va repartint les peces arreu del món. Exacte, es va generar un codi de geolocalització i per això volíem que Sant Just i en concret mons estigués en aquest mapa. Tenim Melbourne, Tenim Hong Kong, Tenim Nova York, Tenim Johannesburg i Tenim Sant Just. Ens ubiquem al mapa? Estem ubicats al mapa i sobretot estem encantats amb la Laura de poder participar també en un projecte tan xulo i tan conscienciat com és el One Million. També hi ha un altre projecte que ens ha semblat veure en el cartell anomenat 244122. A què fa referència això? La Laura i jo sempre hem plantejat a l'exposició a dintre de l'exposició un espai una miqueta singular. Això és una pràctica comú en moltes exposicions. Normalment en diuen el off, perquè hi ha l'avienal de Venècia i l'off Venècia. Són espais on surten de la narrativa principal. En aquest cas l'he donat també una volta, com sempre fem amb la Laura, i aquest off l'hem entrat dintre. És a dir, és un espai que el posem dintre. Llavors 244 per metro 22 són la mida dels taulons estàndards que comprem a totes les fusteries per qualsevol cosa. Normalment són de fusta, contratxapat i aquestes coses. I l'hem convertit en una mena de taula i com si fos allò un espai d'una galeria. I hem convidat 60 persones, no sé si són 59 o 61, aproximadament 60 persones a que ens portin un objecte que sigui referència d'ells o que vulguin explicar... Però persones de Sant Just? No, de tota mena. L'hem demanat artistes, galeristes, polítics, comerciants, botiguers, tot tipus de gent. Perquè volíem reflectir aquesta mirada tan polièdrica que tenim amb la societat. I la idea simplement era aquesta. Quin objecte et representa? Una mena de jo sóc objeto. I amb aquesta taula hi haurà aquests 60 objectes que es relacionaran entre ells com si estiguéssim a la plaça d'un poble. I és interessant perquè també hem donat la llibertat absoluta a cada persona que ens vulgui mostrar el que vulgui, sense paràmetres de cap tipus. Hem convidat estudiants molt joves i infants, com a gent molt, molt gran. Diversitat. La diversitat, exacte. I el resultat serà aquesta convivència de diferents objectes. I és molt interessant com s'està fent, perquè s'està acabant fins a l'últim moment, una mena de collage de 60 objectes, que seran 60 persones. Quim, el dia de la inauguració, el dissabte, el dia 30, quins d'aquests artistes o galeristes podrem trobar? Hi haurà algun Parlament espacial? Què veurem? Tenim un problema quan volem internacionalitzar el tema. I tant, sempre passa. Joan Horty viu a València, però en aquests moments està a Mèxic, o sigui que ja no apareixerà. I, disordadament, tindrem pocs dissenyadors. Suposo que ja serem 3 o 4, els que podrem parlar. I sí que estarà Alex Palacín, que s'ha convertit en un punt de rotació de tota l'exposició, que és aquest escultor que treballa al site específic aquest. I després estarem nosaltres. Estarem nosaltres explicant tot el tema i convidem, a més, tota la gent, perquè amb aquesta taula del 244 a 1.22 hem convertit aquesta gent també en protagonistes. Tenim 60 persones, molts d'ells, d'aquí Sant Just, que estaran exposats. Val la pena anar-los a veure. Ja per acabar, hi haurà activitats complementàries al voltant dels artistes, de les temàtiques? Mira, com sempre, volem apropar, o sigui, un aspecte és la part exterior, que fem des de Sant Just cap a fora per entrar en aquest circuit que hem dit abans, i l'altra és la part interior, com donem a conèixer l'exposició a Sant Just. Sempre fem unes visites comentades, una programació que anireu rebent, i després apropem sobretot a escoles, a l'institut, a escoles de formació professional, i després estem en col·laboració amb diferents aspectes. Un d'ells, per exemple, és l'escola d'arts plàstiques de la Can Gynastà, que estan justament treballant una idea que té a veure amb els objectes. Llavors, segurament farem unes visites comentades amb tot això. En col·laboració també amb art i literatura, amb què el llibre té, que com sempre generem unes sinergies estupendes en aquest sentit, perquè l'art no només és pintura, escultura, etcètera, sinó que també és l'escriptura i la literatura, i oberts a altres coses, és a dir, a convidar tothom a que vinguin a veure, i després és important perquè és gratuït, és lliure, val la pena aprofitar-se d'una iniciativa així, que finalment l'Ajuntament ho està organitzant, estem encantats de poder-ho fer, i és una iniciativa del poble per al poble. És una sort poder tenir un art d'aquest nivell aquí a Sant Just al poble, i a més a més és el que has dit tu, que és una cosa molt a la base de la ciutadania, completament oberta i també en un lloc molt maco. Exacte, i a vegades no sabem què fer, estem al centre, pugeu a veure l'exposició, val la pena, ens farà pensar o ens farà odiar l'art, però ens moure sentiments. Que no hem dit on és, a la sala Mercart. Exacte, sala Mercart. A dalt del mercat municipal. Val la pena, i us convidem de veritat a veure-ho i a passejar i a veure una iniciativa que en aquests moments està al nivell de moltes galeries o centres d'art al centre de Barcelona. Ens estalviem un viatge. Quim, moltíssimes gràcies per passar-te aquí a Ràdio Desvern i que vagi molt bé la inauguració aquest dissabte. Moltíssimes gràcies, com sempre, a Ràdio Desvern i al suport que feu sempre amb temes d'art i cultura. I més aquesta, que a vegades potser resulta una miqueta complicada. Ho seguim a la pista a Instagram. Perfecte, moltes gràcies. Adéu, bon dia.