#74 - La Cursa Solidària de Sant Just: Ajuda i comunitat en moviment

Ara mateix són un quart de dotze del matí. Esteu escoltant la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esverm, l'emissora pública de Sant Just. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia. Saludem els nostres convidats, en David Buenacasa i també la Cristina Sánchez, responsables de l'escola Trail Raining Barcelona. Hola, molt bon dia. Com esteu? Hola, bon dia. La setmana passada, crec que ho dic bé, l'escola de Trail va començar el nou curs. Vau iniciar un altre cop les sortides a la muntanya. Com estan sent aquests primers dies? Comencem de mica en mica perquè, clar, s'incorporen nous alumnes, més petits i grans. Llavors ha de ser una mica gradual, perquè la gent que no ha fet mai Trail o porta temps sense fer-ho, doncs es vegi acostumat. Però aquesta segona setmana ja estem super en marxa. Més canyeros. I ara tot per això. M'estaven recordant el primer dia que comencem fent introducció, presentant els nous, objectius de la temporada i van fer... quasi no van córrer i quasi ens maten. En sèrio? Sí, és rotllo. Però sortim ja, que vull sortir ja! Això els adults, eh, que som un exigent. Que impacients, no? Els peques superbé. Que bé. Aquests primers dies esteu posant una mica la gent a to, per dir-ho així, no? Teniu molta gent nova? Aquest curs hi han hagut moltes inscripcions? Moltes, moltes. La veritat és que hem començat gairebé amb 100 alumnes, aquest curs, i, clar, la tendència, si tenim en compte les altres temporades, la tendència és que durant el curs també es vulgui afegir més gent. És veritat que hi ha grups que ja... Estan plens. Estan plens i estem acabant de definir si els tanquem o no, perquè hi ha molta gent. No sabem si obrirem encara més grups, bueno, ho valorarem. Però estem molt contents. Qui forma l'equip de l'Escola de Trail? Esteu vosaltres dos i qui més? Nosaltres dos, com dius, la Joana, que és la... bueno, també monitora, que és càfe, l'iniciant en càfe i està fent un màster en el rendiment. I després tenim un parell de nois de pràctiques que ja han vingut d'altres vegades, i ja estem treballant amb nosaltres. I, bueno, i potser tenim... Després tenim el Pablo, Pablo Boada, que és també del Mundillo del Trail Running i ell fa coses específiques, com una tècnica de Natural Running, coses així, més especials, també. Molt bé. Parleu que hi ha grups que estan bastant plens. Quin és el perfil de gent que s'apunta o que està més motivada a provar l'activitat del Trail? La veritat és que ens trobem de tot, des de gent que no ha fet mai Trail i que vol començar, gent que camina per la muntanya i vol doncs venir a caminar, perquè tenim un grup de caminar amb l'objectiu de passar-se el trail després, o anar corrents més, o gent que realment sí que ho practica i el que vol és sortir en grup, posar-se en un horari, una obligació... La veritat és que tenim diferents perfils. I, de fet, el primer dia de classe, el que fem és, a part de presentar-nos, cada alumne, sobretot en el tema d'allà a partir dels grans, per als petits és més complicat que tinguin clar per què venen. Molts venen per les famílies, altres perquè volen córrer... Però sobretot en el tema dels adults els preguntem què és el que esperen d'aquest curs, perquè al final de la temporada el que fem és contrastar el seu objectiu inicial amb el que realment s'han trobat o han aconseguit. I ja ens trobem de tot. Hi ha gent que diu que vinc aquí o m'he apuntat per plegar una hora a la feina a aquesta hora fixa perquè sé que m'esteu esperant i llavors això m'obligarà a venir. Hi ha gent que li fa por sortir sol, de nit, per la muntanya... Hi ha gent que vol conèixer gent amb els mateixos interessos... Una miqueta de tot ens trobem. Els joves, que tenim també el grup dels joves, la veritat és que per a ells és com una aventura cada dia. Surt a la muntanya... El concepte aquest ara ens costa imaginar-nos un concepte poliesportiu tancat perquè per a nosaltres no tenim límits. Avui on hem decidit anar? Per ells és com una aventura. Llavors venen per això, per viure una aventura cada dia. Quina oferta de grups teniu? Els divideu per edats? Per nivells? Els petits principalment per edats. Perquè al final és un tema ja de finitat, no tant de nivell, però sí que hi ha casos o millor de nens que tenen una base esportiva o una base àmplia. O que fa anys que estan amb vosaltres. I llavors els podem col·locar o orientar que vagin a un altre grup. Però normalment és per edat i hi ha alguns casos puntuals. Normalment ho fem per edat, sobretot al grup dels peques. Després, que normalment hi ha un o dos, depèn també la franja d'edat perquè l'any passat hi havia 4 o 6, però aquest any està més concentrat entre 6, 9 o 10. Llavors els hem ajuntat i fan un grup molt gran. I després dintre de les activitats a vegades els podem separar. Després el grup de joves que també va entre els 12, 16, 17 anys. I després els grups adults que hi ha el de fast hiking, que és el que caminen més. El grup mitjà és un nivell mig i el grup avançat que ja són els més canyeros. Qui pot apuntar-se? Hi ha requisits? A nivell físic? Fem un examen d'accés. Allà pot apuntar-se tothom. Tothom té cabuda. I això també és la gràcia de la nostra escola. Nens que potser en altres esports perquè necessiten estar a l'aire lliure, córrer lliures i veure natura. Fins a adults que tenen sobrepes i volen perdre pes i estar bé físicament. Però sobretot tenim molta gent que ve a desconnectar, a gaudir, a trobar amics, a trobar-se a la natura. I ara que es comença a fer de nit estan flipant molt amb el tema de la nit. És com un espai màgic per ells. Algun impediment que hi hagi, per exemple, a nivell meteorològic o si hi ha pluges... No acostuma a passar. Per desgràcia no. Ens ho pregunta molta gent. Tant de bo que plogués. Sempre ho diem. Per nosaltres no és un problema. Nosaltres fem curses que sortim a córrer, tant si plou com si neva. L'any passat que va nevar estàvem supernevitosos a la nit per sortir a córrer amb la neu. S'hi fa vent també. És veritat que sobretot amb els grans, joves i adults, amb el tema dels petits ho vam intentar des del primer any implantar, però al final ens trobem que les famílies... I dic les famílies perquè els nens al final no decideixen del tot. Però les famílies ens trobem que moltes vegades si plou, no, que el meu fill no ve perquè si no es refreda, que la setmana passada estàvem amb bronquitis, millor no el porto i tal. Llavors vam veure que realment els hi angoixava moltíssim. La idea era fer la classe igualment però vam prendre la decisió que, bueno, dues coses. Una, si hi ha avís meteorològic, això sí o sí s'anula l'activitat i intentem fer l'activitat interior. L'any passat vam fer la vagoneta, algun dia al Casal de Joves i llavors es fa una activitat física d'interior. Es treballa la força, altres coses que normalment o que es poden treballar menys en un dia a dia. Però amb els adults la fem igual, la classe. I de fet aquell dia costuma venir molta gent. Li deixo la paraula de David que s'està posant nerviós per parlar. Mereixet alguna cosa. No, no. Ho fas molt bé, Cristina. No, no, que puntualitzo que quan fa mal temps, és que no m'agrada dir mal temps, perquè quan fa... Quan plou o quan... Les condicions de les que tenim habitualment doncs aprofitem aquestes, parlo d'adults i joves, aprofitem aquestes condicions per experimentar-les. El dia que fa supervent que ja ha vist no el vermell, però que ja ha vist de vent, aprofitem anar a una carena on faci molt de vent. O sigui, fa vent, però volem més vent, no? No, fa vent i volem anar a veure el vent. Ja que hi ha vent, aprofitem. Quan neva, anem a veure la neu. No és que fa fred. Quan fa fred, anem a la fundanada on fa més fred per experimentar aquesta sensació. I això crec que és el xulo, quan plou, és un gran dia i la gent quan ve, hi ha gent que no ve quan plou perquè hi ha gent que prefereix que no veni, però els que venen, intentem que en siguin tots, és un dia que quan acabem, que així ens abracem. Ha sigut brutal. Es poden treballar altres coses. Quan plou, si és que plou algun dia, la estabilitat no és la mateixa. Tot el tema d'equilibri, força... Es treballa d'una altra manera. Ens obre més possibilitats. Al cap i a la fi, el que necessitem per un dia de pluja és posar-te una membrana, una jaqueta impermeable i poc més. Alguna sabatilla goretex o impermeable que normalment no cal, realment no és necessari i pel temps que dura l'activitat és una hora i mitja. Amb el material que hi ha al mercat es pot continuar fent l'activitat perfectament. Desgraciadament hem de dir que d'aquests dos anys i mig ho portem ha plogut dos dies. És lamentable. Quan aneu per Colxarola, per la natura, veieu que el terreny està sec? Molta diferència. Us fa patir això? Jo et diré que jo porto molts anys sortint. Des que puc anar sol pel carrer et diré. Últimament és que m'és igual els camins perquè es pot anar per tot arreu. Ara s'ha aparegut tant el sotogosc aquest que ja no cal seguir els camins, es pot anar per tot arreu. S'està perdent i si et fixes, tenim fotos de dalt on es veu clarament que el bosc s'està morint, s'està secant. O sigui, estem així. No és que hi hagi menys plantes que també, sinó que el bosc s'està morint. Ho comprobem nosaltres mateixos, però fa un parell de setmanes que vam fer una reunió informativa i els vam preparar un vídeo perquè la gent que vingués veiés el resum del que fem. I en buscar fotos i vídeos per muntar-lo, perquè era conscient de les fotos d'un any i de l'altre, les tenia totes paral·leles. I a simple vista, a vista de pájaro, com es diu, el color era totalment diferent a la mateixa època. Convido a entrar a les dades de l'Observatori Fabra i a veure la probiometria. És brutal, els últims dos anys. Des del Glòria, més o menys. Inclus, des del temporal Glòria va ser... Jo crec que estem 2,23, 2,22 i 2,21, per sota de 250 l'any. O sigui, rotllo saharaui. Seguireu apostant per les sortides i les activitats més puntuals o extras que ja vau fer l'any passat, com per exemple, no sé si la gent se'n recorda, però vau fer alguna sessió de música i de ioga a la muntanya o, per exemple, el joc dels Buscations per Nadal. Sí, farem, no sé si totes, però la idea és continuar. Els tions segur sí o sí, perquè van ser tot un èxit. Un èxit total. Encara ens estan demanant més. És que hi havia gent que ens demanava. Sí, i s'enfadaven si no el troben. I s'enfadaven si algú l'havia trobat. A mi m'escrivien per privat, per mi Instagram, donem una pista. Jo no puc perquè si no estàs en avantatge. Llavors sí, per exemple, de les tions, la de la música, encara no hem valorat, però podria ser, també. El que sí que està previst i ja està en calendari és una activitat familiar que fem abans de Nadal, que ho fem a nivell general de l'escola. No és obert a tothom, perquè gestionar tanta gent és complicat, però sí que poden venir els alumnes de l'escola i familiars, els que vulguin. I l'any passat va ser una sortida molt xula, perquè era per a tots els nivells i era... Roques encantades de la Garrotxa. I llavors vam proposar un dinar tots junts, i va ser una sortida molt maca, i vam fer molta escola. I a part dintre l'escola hi va haver els reptes que aquest any ja els hem ampliat bastant. I ara comencem amb un Tibidabo, Sant Just, Tibidabo, Sant Just, el cim del Tibidabo... Hi ha alguns que els repetim cada any, però és que ja formen part de la nostra història. Llavors és com els alumnes els esperen, sobretot, i fins i tot hi ha un que és el de la Transcoiserola, que s'han jugat de nit al febrer a l'autosuficiència, que hi ha gent fora de l'escola, gent que ens segueix a l'insta... Ostres, d'on me he d'apuntar per córrer aquesta cursa? I els diem, ostres, és que no pots... No pots, és per a alumnes només. L'any passat vam sortejar uns dorsals, no? L'any passat vam sortejar uns dorsals i la gent es va apuntar i va venir un noi de fora com un rotllo convidat. Hi ha dades o novetats que vulgueu per anar tancant l'entrevista? Aquest any ens hem fet entitat del poble, no ho érem abans, tot i que funcionàvem igual que una entitat, però oficialment som entitat perquè al final és una activitat que la fem des de Sant Just la fem gent de Sant Just per gent de Sant Just, gent, i tot i que es poden apuntar gent de fora però la idea és aquesta i la fem al nostre avall, no? Té tot el sentit al final que sigui una entitat, no? Però sempre hem funcionat com a entitat, era un simple... Tràmit, no? Més de papers o a nivell jurídic i això que no una altra cosa. Però hem funcionat sempre, hem fet activitats gratuïtes per la gent de Sant Just, que a nivell pràctic és el mateix. Nosaltres personalment no hem notat diferència i els alumnes tampoc. I després una altra potser novetat i la Cristina ho explicarà, tot i que no som competitius, ja ho explicarà la Cristina, sí que és veritat que aquest any hem girat cap a més reptes i una mica més de performance, una mica més de rendiment i tal, dintre de no competitivitat. Vale. Sí, bueno, jo feia temps que volia fer un post que està a l'Instagram, que molta gent ho ha llegit i està molt d'acord amb nosaltres i ens ha felicitat parlant una mica del tema aquest de la competitivitat. No estem ni a favor ni en contra, simplement creiem que tothom té cabuda amb un esport que no té per què ser competitiu. Ens trobem sobretot a la franja d'edat dels petits que estan ficats amb un món de competitivitat en els esports brutals que s'acaben angoixant, acaben abandonant l'esport, odiant l'esport i això no és el que volem. I jo crec que s'ha de donar oportunitat a aquests nens que no es poden enfrontar cada cap de setmana a competicions o fins i tot als pares, aquest esclavitud d'anar cada cap de setmana a un partit i un altre i no sé què. Jo crec que es professionitza massa aquests nivells d'edat, i estem parlant moltes vegades de nens de 6, 7, 8 o 9 anys. Llavors, bueno, nosaltres promovem això, que no som una escola punt competitiva. De fet ens diem Escola Trail Barcelona precisament per això, perquè la paraula escola implica que hi hagi un esport més educatiu que no pas del rendiment o de competició. Però tot i això és el que deia el David, que l'any passat, per exemple, es va proposar, proposar, que no obligatori, durant el curs dos, tres proves esportives a nivell de... estic parlant de nens, però sempre és opcional. I va funcionar també molt bé perquè va ser sortida com si fos una sortida familiar en la qual es va fer un dinar, vam estar tots junts, els nens s'ho va prendre de manera lúdica, totalment per passar-ho bé, per passar-ho bé, i quan van acabar es van quedar amb aquesta sensació i nosaltres contents. La part competitiva va quedar més en segon pla, no? Exacte. Puntualitzo, això no vol dir que estiguem en contra dels clubs que fan competició, o esports, que només fan competició, llavors és difícil, no? Sí. Hi ha nens que els agrada aquell esport, però no poden practicar-ho perquè se'ls obliga a formar part d'aquest joc que ells no volen. Llavors nosaltres estem en una part no competitiva, hi ha altres clubs de trail, de la vora, que som molt competitius, van a totes les curses, entrenant per la cursa, nosaltres no estem aquí, estem en un tema més d'aprenentatge, de descobrir natura, d'aprendre muntanya. Ara recentment l'altre dia vam veure que feien la cursa aquesta del Club de Latisme, organitzada la cursa aquesta que fa cada any. La solidària, no? Sí, la solidària, i llavors, tot i que nosaltres correm per la muntanya i no per l'asfalt, venim d'un altre món, els vam proposar als alumnes de l'escola, els vam animar a participar, perquè al final és una cursa del poble, perquè fem costat amb una altra entitat, que jo crec que entre nosaltres ens hem d'ajudar i no trepitjar-nos, i també perquè ha de ser una forma rica pels nens, i és solidària, té un fill solidari que per a nosaltres també és molt important. Ens vam animar i estaven super contents, i a classe els preparem per no preparar de has de córrer, no sé quan, no, els preparem que surti de forma ordenada, que no s'empenyin, que la gaudeixin, que vagin somrient, i nosaltres ho veiem a les curses aquestes o proves, o sigui, veiem la cara dels nostres nens i és que tenen cara de felicitat, i amb això, per a nosaltres ja està. Que bé. Molt bé, doncs amb aquest missatge moltes gràcies a tu i d'optimisme i d'aprendre l'esport d'una forma més lúdica. Acabem l'entrevista amb l'Escola de Trail. Gràcies Cristina David per passar-vos per la ràdio d'Esvern, i res més, fins la propera i bon curs. Moltes gràcies. Vinga, adeu.