Entrevistes de La Rambla
Entrevistes d'actualitat al magazín de matins "La Rambla"
Subscriu-te
#795 - Entrevistes de La Rambla del 4/11/2026 — Xesco Mercé presenta la clau número 12 i una mostra sobre la memòria
L’entrevista presenta la clau número 12 i explica que el projecte de petites peces d’art contribueix a sostenir les activitats de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret. Mercè comenta com va rebre l’encàrrec.
Mercè descriu les peces fetes amb diapositives antigues i fotografies de viatges, així com la manera de combinar i intervenir les imatges per crear significats nous.
Parla de l’exposició *Records vagues de viatges amb nòvies que mai vaig tenir*, creada inicialment per a una galeria d’Eslovàquia, i de la seva instal·lació amb mil diapositives. Reflexiona sobre com la memòria reinterpreta el passat.
Mercè explica la importància de la memòria en el seu procés creatiu, les associacions inesperades que produeix i la relació entre records personals i memòria col·lectiva.
L’artista parla de la seva pràctica en disciplines diverses i de les diapositives com a part del seu llenguatge artístic, per la seva història, el caràcter obsolet i el format accessible.
Mercè reivindica els espais autogestionats i alternatius, explica la seva vinculació amb iniciatives artístiques al marge i comenta què li agradaria que el públic trobés a la mostra.
El presentador recorda la presentació de la clau número 12 i la mostra, i acomiada Xesco Mercè.
A l’entrevista de La Rambla, Xesco Mercé presenta la clau número 12, una edició de petites peces que ha creat per a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret, un espai autogestionat que ven obres encarregades a artistes per sostenir les seves activitats. Mercé explica que ha treballat amb diapositives i fotografies antigues de viatges, retallades i combinades per crear noves associacions i històries. També parla de la mostra Records vagues de viatges amb nòvies que mai vaig tenir, de la memòria com a material creatiu i de com els records es transformen. Explica la seva pràctica en disciplines diverses, reivindica els espais artístics alternatius i diu que voldria que el públic s’endugués una reflexió i un somriure.