#88 - L'augment de les associacions per a la defensa del col·lectiu trans a Catalunya

Són un quart de dotze. Seguim a la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern, començant la segona hora del programa i el moment de fer l'entrevista del dia, que també la podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora. Tenim a l'estudi la Rosamaria Maristany, veïna senyora Justenca del col·lectiu transsexual i presidenta de l'associació Trans-Baix Power i Roses de Sant Feliu, una entitat de referència per a tot el Baix Llobregat. Saludem-la, ja la tenim a l'estudi. Hola Rosamaria, bon dia. Molt bon dia Núria, quin plaer tornar-te a sentir-te. Doncs sí, ens saludem aquest cop per fer l'entrevista. Bé, anem al gra i és que el tercer dissabte d'octubre celebra cada any el Dia Internacional per la despatologització trans, motiu pel qual totes les activitats enmarcades en la conmemoració d'aquesta efemèrida es coneix com a accions de l'octubre trans. Rosamaria, com es presenta l'octubre trans 2023? Quines activitats des de l'associació teniu pensat celebrar? Gràcies per comentar-ho, perquè el dia 27 fem un acte a la plaça de la Vila de Sant Feliu. Ja sabeu que la nostra associació està registrada en aquell municipi, doncs podem partir amb tots els municipis, evidentment, però bueno, com que estem registrades allà, doncs fem un acte com a motiu de la despatologització del fet trans, aquesta parauleta que tant ens agrada pronunciar i que sí que és tan difícil de... No ho sé. Però serà un acte molt maco. Més precisament, com a primícia heu dit, que l'última revista que hem publicat, hi ha dues dones veïnes de Sant Justenques, veïnes meves del mateix edifici on estic, que n'hi ha, m'han ajudat molt durant tot aquest mes d'agost. Jo m'he passat tot el mes d'agost aquí a Sant Justa amb aquesta calor infernal. I la veritat és que parlant amb aquestes dones em van inspirar per escriure un article. Ah, mira. Que hem titulat Safata de Saito, té un sentit, no? Sí, sí. Perquè cada vegada que s'equivocaven i em tractaven de tio, jo els vaig castigar amb una d'elles que em digués Safata de Saito. Safata de Saito? Sí, sí, Safata de Saito. Van deixar de bocorones. Sí, sí, sí. És un nom curiós. Sí, el que passa és que, perquè ve sobre el tema que nosaltres la revista, com sabeu, la fem en català, estrictament en català. I llavors, doncs, anem a considerar, doncs que, bueno, considerem que les persones que la vulguin llegir han de prendre el català. És així. I llavors l'única manera de fomentar l'ús i l'electrològica català és publicant en català. Per tant, aquestes dones, que són castellano-parlants, la majoria d'elles, que van vindre per trobar el seu projecte de vida aquí a Catalunya, són catalanes, evidentment. Sí. I per timidesa o pel que sigui, perquè sempre s'han envoltat de gent propera a la seva terra d'origen, evidentment, doncs, el català els ha quedat una mica... així ens ha viaixat, el poder entendre. Quan parles amb elles en català el poden entendre, però no els costa molt parlar-lo. Sí, els fa vergonya... Sí, llavors jo li vaig ensenyar unes quantes paraules i també, quan vagis al mercat, doncs, demana una safaza de seto. Ja veuràs tu posant la teva bandeja de boquerones que tant t'agrada, no? I la veritat és que... Cada vegada que em tractes amb el que no em correspon, vas dir la paraula safaza de seto. I al final, molta conya, molta conya, però al final va quedar. Ostres! Sí. I ara, doncs, tinc un respecte absolut, m'he fet molt amic d'elles, ens anem al Campó, ens anem aquí, allà, juntes... Ens fan companyia, bàsicament, no? I m'agrada molt aquest context, no? Són persones resilients. Nosaltres també, les persones trans també ho som. I quan jo els he explicat la nostra lluita, ells, el primer que t'han dit és... Nosaltres, tenim un fill o una filla del col·lectiu LGTBI, i no se'ns ocorria desemparar-los. Caram, mira! Vull dir, són coses que fan raonar una miqueta, no? Com és possible que hi hagi tant d'odi vers el nostre col·lectiu amb línies generals quan en realitat la gent... Clar, en esferes més properes, no? Potser quan la gent coneix o veu casos més propers i coneix la gent, potser està més familiaritzada amb la causa. Sí, la veritat és que ja no és la causa, sí, és la lluita de supervivència, bàsicament, no? I la veritat és, jo he lluitat molt amb el valor de la comunitat, no? Per mi ha sigut el millor regal que m'han pogut fer aquest mes d'agost, i jo, com a premi, els he dedicat la portada de la revista. La portada de la revista. Rosa Maria, què reivindica durant el dia de la despatologització trans? El dia 27, que és el que fareu, llegireu un manifest? Sí, el manifest es llegirà al ple, és un manifest que he confeccionat jo. Bueno, suposo que ho passarà en pla... No el llegiré jo, el llegiré la Neus Ascència, la nostra representant, també. En aquests moments, com sabeu, ha sigut la més trans Espanya, que la tenim a l'associació. Estem molt orgullosos, no pel fet que hagi sigut més trans Espanya, perquè almenys ha tingut una mica de notorietat en aquest aspecte. Són molt faltes d'aquest carinyo, d'aquest escalf, a molts altres nivells. Ni que sigui una mica contrari a nosaltres el fet de presentar-se en aquests concursos, perquè el que busquem és una normalització. No busquem una font de fixament de les estereoptics, marcats per la societat. És una cosa que ens xirria una mica. Per això no surt a la revista, però sí que li hem fet tot el suport per xarxes i tot el que convingui més a nivell d'associació. Encara hi ha institucions, per això, grups, també persones, que consideren que la transsexualitat ho consideren com una malaltia i la situen en una categoria diagnòstica. L'any 1990 l'OMS va despatologitzar com a malaltia mental el que era la homosexualitat i el mateix any va patologitzar el que era la transsexualitat. A mi se'm fa basarda de pensar, és un discurs que sempre hem dit, que hem hagut d'esperar 30 anys les persones trans per tindre una llei específica per a nosaltres que reguli tots els drets demandats pels col·lectius. Hi havia una en el 3 del 2007 que per a les persones transsexuals, el format clàssic de la transsexualitat ja estan cobertes, tot i que era patologitzant perquè es demanaven uns informes mèdics i psicològics per fer el canvi de nom i sexe. Ara ja no cal això, ara ja és més obert aquest tema. Aquesta és la famosa llei que es va aprovar Sí, ha sigut polèmica. La meva lluita en aquests moments és abaixar el to. Hem d'aconseguir abaixar el to. Però abaixar el to als carrers o als parlaments? Abaixar el to a les institucions, abaixar el to amb totes les reaccions que puguin haver-hi. La veritat absoluta sobre el fet trans no la té ningú. No hi ha una demostració empírica que pugui demostrar si hi naixem o no hi naixem. No hi ha una demostració empírica. El que sí que està clar és que les que ho som ho som tota la vida. És una cosa que queda sense aire. Totes les feministes que fa tants anys els presenten formats de dones que els causen una mica de desafecció. Però tot això ha derivat a discurs d'hiperventilats per un cantó o per l'altre. Jo crec que l'única manera de poder assolir una completa normalització és intentar abaixar el discurs tant per un cantó com per l'altre i centrar-nos en unes taules de diàleg i mirar els punts que ens uneixen i potser treballar els de divergència però des d'un marc del més absolut respecte. És veritat que també han sortit del que popularment a les xarxes es coneix com a terfes, que és aquest sector del feminisme més crític que inclús durant les manifestacions del 8 de març ha fet que també manifestacions del carrer vagin per una banda un sector de feminisme i per l'altra l'altra. El tema de terf ja de si és un tema despectiu. Comencem a assenyalar les feministes radicalitzades com a terfes i ja no anem bé. Elles tenen el seu criteri, veuen les coses, porten una lluita de fa molts anys que no passen nosaltres els nous conceptes de feminitat, inclús de masculinitat, aquestes coses els estan destrotant tota l'esquema que tenien fixat al seu màtric. Jo crec que falta diàleg, que explica les coses. Després les xarxes han fet molt de mal perquè la gent explica el que ha sentit el que és d'aquest o de l'altre. El món està ple de gent i que surti una persona que se declare mujer en una càrcel per tenir una relació sexual en una càrcel de mujeres això és una persona que ho farà una entre quantes. Que no representa cap col·lectiu. També podríem posar-nos de la tacitura. Quantes dones maltracten els marits? Per què hem de buscar un discurs i part ventilat per un cantó o per l'altre? No té cap sentit. Estem en un punt que s'ha de començar a rebaixar. Si volem arribar amb alguna cosa, amb un entente, la nostra lluita és pel respecte. Creus que amb una educació sexual als centres escolars hi hauria més respecte i menys discriminacions i transfòbia? Aquí entraríem dintre els paràmetres virusosistes. El tema del ser humà i la seva apropiació i la seva transmissió de gent, de famílies, és el que tothom espera. Jo vull tenir un fill, i després veure nens quan es casin amb la seva dona. Tinc una nena, que quan serà mujer, me darà hijos y seremos unos abuelitos. Ara entens el creixement demogràfic que comporta tot aquest tipus de sexualitat? És el concepte hetero. La gent ha d'entendre que hi ha altres sexualitats, que no s'han de portar d'amagat. Es pot ficar a lluitar amb qui vulgui, quan vulgui, de la manera que vulgui. Tot això ha d'estar més que normalitzat. Tu li preguntes a una persona com què et costa. Això és un absurd. A partir d'aquesta visió, les coses s'han d'haver d'una altra manera. L'educació a les escoles és molt necessària. No pot ser que vingui una professora i els nens. Són els que disposen del seu aparell. Han de ser les nenes que sàpiguen posar en condor els nens. Això és una aberració total. S'han d'ensenyar a respectar les diferents. És una diferenciació. L'escola és molt important. De fet, ha hagut una polèmica que educa el que és la sexualitat. La temàtica a l'EGTBI, com sempre, és una patata calenta, que la passa amb molt de refilor. Tot i que hi ha instruccions, hi ha protocols dintre l'ensenyament per poder-ho lluitar endavant, procuren sempre qui dia passa en campany. Aquesta no és la funció. La funció l'hem fet durant molt de temps a l'EGTBI. En alguns casos ha sigut acceptada, en pocs altres no. Aquest any, d'entrada, tenim les propostes de 3 escoles per les formacions. Això ha sigut un bo cobrella. És el clàssic al Montseny. Quants anys fa que aneu a fer xerrades al Montseny? 4, jo crec. Pràcticament des que us vau fundar. Sí, exactament. Va ser derivat al tema que ja sabeu vosaltres, però l'input que reps dels pares és molt bo. Em vaig quedar molt sorpresa que al col·legi de Montserrat els nanos venien amb una preparació descombrada. A quins cursos feu les xerrades? A 6a de primària. A l'ASO. Com que depenen de la Generalitat, això ja és pal d'una altra taula. Això costa més, que ja hi intervenen altres factors. Però ens agradaria? Sí, evidentment. A 6a de primària tenim l'escola Montserrat, el Montseny i la Madre Sacramento. És una proposta que ens hem rebut per estudiar les dates, per poder-les fer. Els inputs dels pares sempre han sigut molt bons. I aneu amb propostes que vosaltres feu a l'alumnat per treballar durant aquestes xerrades? Són ells que us venen amb preguntes? És més una xerrada a nivell informatiu? Com la plantegeu? Aquí ve el pit de la qüestió. Siguin ponències, siguin formacions a les escoles, com un lloro, tots els conceptes que creiem, si no ens agrada que interactuin. Comencem a preguntar, fem sortir els nens a la pissarra obertament i tal. I això ajuda a prevenir el possible bullying que pugui arribar a haver-hi. Hi ha nanos que no saps per què, però s'ho passen malament. Això ajuda a detectar aquestes deficiencies estructurals dintre l'educació. La veritat és que el resultat és molt maco. Quan veus que hi ha una sinceritat entre ells i entre els companys, quan acabem les xerrades, hi ha un compromís. Em sento molt orgullós quan passo pel carrer i molts nanos em saluden. Rosa Maria, perquè els dones la confiança de poder tractar de tu a tu, i han fet unes preguntes que es posen vermells, això és normal. Però quan els hi respon, amb la franquesa, des de l'ànima, des del sentiment, ells també t'ho valoren des d'aquest punt de vista i és molt bonic. Estem molt contentes. Que bé. Parlant ara també de l'associació, Transvaix Power, creieu que en els últims dos anys ha crescut el nombre d'associacions no només al Baix Llobregat, també a nivell català, que defensin el col·lectiu trans, més específicament? Sí, però no hi ha una unificació de criteris. Han crescut molt les associacions, però hi ha moltes associacions que tenen el seu discurs i per ventilar. I això no és conseqüent. Poden sortir avui i demà ja no hi són. Hem fet una feina de camp, una feina lenta, pas a pas. I l'esteu fent. Sí, l'estem fent. La prova és que aquesta revista... Ara parlarem de la revista. Sí, anem pas a pas. Tenim noves incorporacions, estem molt més oberts. Ja t'adones que les nostres generacions hem tingut una lluita. Aquesta lluita, avui per avui, ha canviat una mica. Ara hi ha molta més informació per xarxes. Estan tots al dia per Instagram. Quan els vols reunir a tots per dir que anem a fer un sopar, pensen que aquesta carca ens ha de dir sopar. Però ja està bé. Nova sang, nova empenta. Sempre ens agradaria que tingués un discurs moderat. Els discursos hiperventilats no tenen cap dubte a la nostra associació. Parlem d'això de la revista, perquè és una eina bastant potent dins de l'associació. Ho feu servir com a mitjà de difusió, no només de les activitats, però és una revista que no només es parla sobre coses en relació amb el fet trans. És una revista ben diversa, on hi participen diferents veus. Cada revista de fet hi escriuen persones diferents. Explica'ns el sentit de la revista de transvaixpower. Les persones trans són com la resta del món. Quan agafem un diari ens poden interessar uns articles o altres. Si pensàvem tot el dia en temes LGTBI, ens tornaríem ximples. Me'n recordo d'una revista que parlàveu de l'ampliació de la pista de l'Europort del Prat. La segona, però va ser la primera que anem a imprimir. Tenim un interès polític, perquè les persones que participem dins del social, també són polítics. Ens interessa conèixer les veus polítiques del nostre entorn i que ens enviïn articles que facin pensar a la gent. Jo sóc el que busca els articles a nivell de gruix polític. La Natàlia i la Bea fan els seus propis articles, que també són molt bons, i després hi ha la classe política que els demanes que et facin un article i t'escriuen sobre un tema LGTBI, cosa que et sorprèn. Jo no l'he vist mai parlar de tema LGTBI, però un article de tema LGTBI demostra la valentia. Aquesta valentia la valoro molt bé perquè és una valentia transformadora. Ja no queda amb el mono. És una cosa que ja tocarem el dia menys pensat. És una cosa que ja ho tenen present amb el dia a dia. Si ho tenen present el dia a dia, per nosaltres ja és valent. Sigui quin sigui el seu posicionament. Però ja és un punt de partida bo. A partir d'aquí és on estem nosaltres per fer la feina transformadora, per ajudar, per donar-los una mica d'empenteta i posar-los les coses fàcils. Tenim articles molt potents en aquesta última revista que ha sortit. Qui us escriu, per exemple? Ens ha escrit el expresident de la Generalitat, el molt honorable senyor Josep Montilla, amb un article polític, evidentment. No queda com el seu tema, no? Sí, però ingratament. Jo el tenia per una persona amb aquest aspecte i la veritat és que m'ha sorprès gratament les coses com siguin. He vist un article molt profund. Li veus una intencionalitat. No és una intencionalitat bona, amb el bon sentit de la paraula. Després tenim un article sobre el Sur, que ha sigut àmpliament comentat per les xarxes. És un 10 sobre 10. És un article de La Nostra Terra, en defensa de les produccions agràries de la nostra terra. La veritat és que a mi m'ha agradat molt. Jo li vaig proposar a la diputada, a la Sílvia Pareque, fer-me un article i em va dir de què vols que te'l faci. Me'l vaig mirant i em va dir del tema del Sur i em va fer una rialla de punta a punta. Com parlo amb algú, sé qui tinc al davant. Deixant a banda la política, vull que m'escriguis sobre el tema del Sur perquè és de la teva comarca. Deixant la revista a banda, que recomanem a la gent que es faci una lectura, on la poden llegir? A www.transbaispower.cat. Allà se la podran descarregar. De l'anterior hem tingut 2.200 descàrregues. Amb aquesta capa més potent, avui el Raimonubiols ens ha etiquetat amb una publicació que ha fet. A mi m'ha sorprès. Raimonubiols us havia escrit a la revista? No, fa un comentari sobre l'article del Sur de la Sílvia Pareque. Estic d'acord. Ha sigut un sencer. La nostra revista té un cert pes. Això ens agrada molt. El primer article de la revista és sobre la primigènia o sobre els orígens dels sais. Aquesta gran dona va ser la promotora de serveis d'atenció integral per a les persones a l'EGTBI, encara falten molts per establir-les. És un tema per créixer, però és un tema ampliament defensat per a tots els partits polítics. Ja que parlem de serveis, com està el tema dels serveis que esteu lluitant ara mateix al col·lectiu? Quines són les persones més desafavorides? A nivell laboral? Bé, és molt ampli l'espectre de les nostres necessitats. Tenim una veu potent dintre del món de l'activisme, però en realitat no som tanta gent. Les nostres necessitats no han de ser tan honoroses per a la societat quan som un col·lectiu petit, però que tenim una veu molt potent. Quina és la salut? Hi ha mancances, evidentment. Encara necessitem les dones transsexuals que hi hagi... Em refereixo per posar-nos una etiqueta per a les persones que podem estar resignades genitalment que ens siguin tractats amb els serveis de ginecologia. Encara no hi ha estudis sobre vagines trans sobre el tema sociosanitari. Tenim patologies que patim les mateixes. I voldria fer un incís en aquest punt. Hi ha tècniques que s'han fet amb vagines trans que ara s'estan aplicant amb dones. Si bé hem servit com a conillets d'Índies, o conilletes d'Índies, de cara al servei sociosanitari, el mínim que poden fer és un reconeixement per a nosaltres. Si són capaços de reconèixer que hi ha tècniques molt novedoses que han servit per a persones nascudes dones per fer una vaginoplàstia, les patologies derivades que podem tenir dins un canal vaginal, que siguin recollides als serveis sociosanitaris és un tema que... Després tampoc tenim un sistema hormonal, unes hormones estrictes, específices per a nosaltres. Ens estem aprofitant de les hormones que ja existeixen al mercat en unes dosis que crec que són de cavall per poder feminitzar, però tampoc sabem massa si no és amb valors estadístics per provocar aquestes grans dosis d'hormones. Falta investigació i voluntat política, sobretot. Si no s'inverteix a nivell econòmic, difícilment es poden fer investigacions o avançar en el camp de la ciència. Torno a repetir que tots els tractaments que tenim han estat basats en l'estadística de totes les milers de persones transexuals i s'han presentat en un servei de salut i els han dit el que volia que li diga. El que volia que li diga. També als sanitaris, potser els falta formació, no? Els sanitaris de mig nivell, a la classe mèdica, són el servei de les infermeres, de la sèrie d'enfermeria. Es fan molt més al dia que no pas al dia que no pas al dia que són els mateixos metges. Això és una cosa de congruència, no? Què passa aquí, no? Després hi ha el tema de la feina, el treball, que és molt ampli. La nostra sucessió va aconseguir, dintre de la llei trans a la transitoria, em sembla que va ser la número 14, la diversitat sexual, a l'apartat de les no discriminacions de l'Estatut del treballador, que ha passat molt desapercebut, però és molt important. Aquest anunciat ha sigut ratificat per al Tribunal Constitucional. Aquest anunciat ha sigut utilitzat en tots els altres articles i en altres veus que fan més pompa i s'han penjat totes les medalles. Nosaltres no volem medalles, volem que les persones trans tinguin un projecte de vida, són persones com la resta, podem tenir coneixements. La majoria de les persones trans tenen un cervell educat d'una manera que no tenen molta gent, les coses com siguin. Rosa Maria, ho hem de deixar en aquest punt. Doncs ja està. Moltíssimes gràcies per passar-te per aquí a Ràdio d'Esvern. Escoltarem com va l'acte del dia 27 a Sant Feliu de Llobregat, que esperem que sigui bé. Està convidat, ja hi haurà xocolatada. Doncs res més, que vagi bé. Moltes gràcies, Núria. Un petonat molt gran.