#90 - La transmissió de la cultura popular als escolars a través dels gegants

Música Un quart de dotze del matí esteu escoltant la Rambla, el magazine matinal de ràdio d'Esvern, l'emissora pública de Sant Just. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia. Saludem la nostra convidada d'avui, la Montserrat Bel, que és membre de la colla gegantera de Sant Just. Bon dia, Montserrat. Molt bon dia. La colla, aquests dies, esteu una mica en feina. Quan hi ha festes de per mig, gairebé sempre us toca actuar, i ara, en plena festes de tardor, no podia ser d'una altra forma. Exacte, quan hi ha... Els gegants són de Sant Just, per tant, quan hi ha qualsevol activitat de Sant Just, allà hi som. Les festes de tardor, doncs, imagineu-vos, vam començar ahir amb portes obertes, vam obrir les portes, vam treure la Red, la Montserrat, perquè els nens gaudissin dels gegantons, i la setmana que ve, doncs, tornem-hi, començant per les matinades, que sortirem de la plaça Maragall. Què són les matinades? Les matinades és... ens reunim amb el... amb el grup de música del Drak. Sí? Ens reunim al grup de música de gegants, i també venen tots els caps grossos, que sortim amb música per despertar el poble, perquè aquell dia, precisament, hi ha Sant Just al carrer. Els despertem i els diem, vinga, va, som-hi, anem tots junts a Sant Just al carrer, que serà una festa gran, i anem baixant pels carrers fins a arribar a plaça Verdaguer, que allà ens esperen els gegants més grans, no?, ens esperen, i tots junts anem caminant fins que arribem a l'avinguda de la indústria. Els caps grossos, que en tenim 7 en aquests moments, els porten els nens i nenes del Cau, ens ajuden a portar-los. Vam començar amb aquesta tradició l'any passat, i va anar molt bé, també venen les seves famílies, i va ser genial. Us reuniu més, també, no?, més famílies. Exacte, és important, és a dir, concentrar gent... A quina hora comencen les matinades? A dos quarts de deu hem quedat a la plaça Maragall. Després, a quina hora sortirem, tot depèn, dels nens que venen... I no es barallen per portar els caps grossos? Sí, sí, i tant, i tant. S'ha d'anar tornant, eh? S'ho van organitzant, ells. Això és el que tindrem el diumenge al matí, perquè després, quan comenci més l'activitat de Sant Just al carrer, suposo que, com va fer l'any passat per l'avinguda indústria, els gegants tornen a sortir a ballar, no? Sí, allà tenim una paradeta, una paradassa, perquè... Paradassa, com has dit. Som tan gegants, tenim una parada més gran. Tenim una parada gran, i d'allà convidarem a veure qui s'anima a portar els gegants. Els gegants no pesen tant, pesen uns 30 quilos, i a la que tens l'equilibri fet no és difícil. I convidarem la gent que passi, portadors i portadores, que el provin, a veure si s'animen a formar part de la nostra colla. Per portar quins gegants? Tots els que hi ha de la colla gegantera, per portar l'arrel? Mira, nosaltres tenim quatre gegants, el Just, la Pastora, el Gentil i la Flor de Neu. Els dos que són més grans, que tenen més anys, que són de fusta, tenen una confecció antiga, aquests es queden a la Capella, que és a casa seva, només surten per la festa major. I els altres, que són els nous, els que els van fer... Amb altres materials. Sí, a partir d'idees de la gent del poble, aquests són els que surten normalment. Després tenim l'arrel, l'arrel és un gegantó, que és l'hiver del poble, que el van dissenyar els nens i nenes de les escoles. El van dissenyar ells i li van posar el nom a ells. I aquest també surt. És un gegantó que poden portar nens entre 10, 12 o 15 anys. És un gegantó que poden portar ells. I un nen de la colla és el que el fa ballar. I els més grans, quant pesen els que es queden a la Capella? Aquests sí que deuen... No, també pesen més o menys uns 30, 30 i algo. El problema és que són més feixucs de portar, són de fusta, tot fa crac-crac. En canvi, els altres són d'alumini, de tel·les molt més... Més lleugers, no? A l'hora de moure'n poden volar més, les tel·les, llueixen millor. Normalment, quins traieu a ballar? La flor de neu i el gentil. I per les festes de tardor entenem que també sortiran el gentil, la flor de neu i l'arrel, amb els caps grossos. Amb tots els caps grossos, sí. Quines condicions hi ha d'haver si algú s'anima Montserrat de portador o també de portadora? Suposo que hi ha alguns requisits, alguns criteris. Mira, una colla és molt gran. Nosaltres devem ser unes 30, 30 i escaig persones. Però perquè es necessita molta gent per portar una colla. Necessites els músics o les músiques que toquen perquè pugui ballar el gegant. Necessites la gent, la gent que controla quan camina el gegant, perquè la visió no, perquè no sigui molt complerta. Han de vigilar que no passi un nen per davant o que hi hagi un forat al terra o el que sigui. Indispensable. I després hi ha els portadors, que en aquests moments volem fer una crida per tal que la gent s'apunti ajudant a portar els gegants perquè si no al final hauran de quedar-se solets a la capella i no podran sortir. Quines característiques necessitem als portadors? Que tinguin ganes de passar-s'ho bé. Això és imprescindible. Que pensin que és una activitat molt de família. No han de venir sols, sinó que poden venir amb la seva parella, amb els seus fills... Que tinguin moltes ganes de conèixer altres pobles perquè els gegants visiten molts pobles de Catalunya. Perquè després fem una trobada cada dos anys i aquests venen aquí a fer-la. Que tinguin ganes de conèixer altres gent, que tinguin altres costums, altres pobles, altres ciutats. Que els agradi la cultura popular, és evident. I que pensin que la remuneració sí que ens paguen per fer tot això. El que ens paguen són grans somriures i grans rialles dels nens i nenes. Vull dir que t'omple sobretot de goig. I és per això que últimament ens hem reunit tota la colla i hem decidit això que necessitem portadors. En aquests moments... Els que hi ha són més grans. Els que hi ha són poquets, som tres o quatre, necessitem... Si no, no els podrem treure i ens sabria molt de greu. I volem fer aquesta crida. I aquesta crida també la farem el diumenge i intentarem a veure si podem trobar gent que té ganes de passar-s'ho bé i de portar el nom de Sant Just arreu de Catalunya. Perquè quan surten els gegants, els portadors... No sé si teniu alguna portadora o encara... Sí, hi ha alguna portadora de tant en tant. Però que també toca música i li agrada més la música. Quan surten a ballar, per exemple, es van tornant o és la mateixa persona sempre que... No, no, no, es van tornant. Fas una cerca a vila, camines un trosset mentre balles i després baixen el gegant i ja un altre, ja es van tornant. Fins quan s'acaba la cerca a vila, hi ha un ball que es fa per parelles. Que s'ha de sejar, això. Sí, bueno, sejar. Ja en saben. S'ha de practicar. Els que practiquem molt són els músics, això sí. Que tenim classes en manal per anar millorant i anar creant noves cançons. I quins instruments hi ha en una banda o en una colla de gegant? Mira, l'instrument rei, com si diguéssim, és la gralla. És indispensable, la gralla. És aquest so tan característic que és estrident, però és estrident perquè ha de sonar al carrer. I si no, no s'escoltaria, no? De vegades, quan venen els nens de les escoles a la casa dels gegants, a veure els gegants i els hi expliquem, els fem sonar la gralla dintre de la capella i diuen... Quan sortim, fem sonar la gralla al carrer i les entenen perquè utilitzem aquest instrument. I després també hi ha els tabals. Tenim dos tabals i un fondo, vull dir. Però si hi ha gent que vol, té ganes de tocar la gralla, té ganes d'aprendre a tocar el tabal, doncs que també pot venir perquè ha de créixer, la colla ha de créixer. Perquè tot té el seu moviment, no hi ha gent que ve, al cap d'un temps té altres interessos i marxa. Necessitem que això sigui viu. Que bé. A la paradassa que posareu, Montserrat, què hi més teniu? Algun cop us hem vist, per exemple, venent samarretes, no sé si en algunes paradetes, per Sant Jordi o per la Festa Major. Tenim samarretes. Tenim un merchandising, eh? No molt, només tenim samarretes. De dos colors per escollir. Del blau i del groc. Efectivament, tenim samarretes on hi ha el dibuix del gentil de la flor de neu, que els nens i les nenes els encanten, i bueno, desapareixen de la parada sempre, eh? I per què al darrere poses, soc gegant, no? Amb l'adjectiu, soc gegant. Tot pot tenir moltes interpretacions. El que comentaves quan venen les escoles a veure els gegants, és una forma també que teniu la colla de transmetre aquesta cultura popular? Com reben els nens i nenes, els infants, quan venen a la capella on estan guardats els gegants, que recordem estar aquí a Can Ginestar? Doncs mira, en aquest cas, tots els nens de segon de totes les escoles estan convidats a venir a veure els gegants i fem un taller amb ells. I aleshores ells entren a la capella, seuen a la capella, i els hi expliquem qui són els gegants. Primer intentem saber què coneixen ells, els gegants, perquè sempre hi ha algú que coneix alguna coseta. I anem explicant quina és la història de tots els gegants, els gegantons, dels caps grossos. I després, amb l'Arrel, els hi deixem posar-se a dintre, perquè a la check-in es posen els caps grossos. I fem tots uns llocs a partir dels gegants. I després acabem perquè a la trobada, fem una trobada, com he dit abans, que fa dos anys. Fa molts anys, els cartells els anàvem dissenyant nosaltres. I al final vam pensar, perquè no dissenyen els cartells, els nens de les escoles. I aprofitem aquestes trobades perquè ells dibuixin el que vulguin els gegants, els caps grossos, l'Arrel, el que vulguin de l'imaginaria gegantera. I de tots aquests, després un jurat en tria un, que és el cartell que lluirà per tot el poble i totes les xarxes de la trobada, que serà l'any que ve. Que bé. Molt bé. I per anar fent una mica de història de la colla, els noms de Gentil i Flor de Neu, sabem que el de l'Arrel el van escollir els nens i nenes de les escoles d'aquí de Sant Just, però Gentil i Flor de Neu, si fem una mica de història, com va...? El nom de Gentil i Flor de Neu són els personatges del Canigó, de Mocència i Tuverdeguer. Ella és una fada, una fada que va encisar el Gentil, que era un soldat, i no va deixar que estigués en el moment que entraven a atacar. Normalment, les històries dels gegants, això és molt personal, totes són com tragicomèdies, no? Tot va molt bé, s'enamora i tal, però sempre hi ha algú que acaba desgraciat. Bueno, en aquest cas, el Gentil, segons la història, va ser castigat. Sí, partiu així. Molt bé. Montserrat, si hi ha algú que vol contactar amb la colla, que té alguna pregunta, que té alguna consulta, o ja directament que tingui molt clar que vol ser portador o portadora, com ho ha de fer? Es pot posar en contacte amb nosaltres ràpidament. Tenim Instagram, tenim Facebook, en qualsevol moment es posa en contacte, o, si no, tenim un correu, un correu, que us el dic ara mateix. I si no, escoltem, el dia de Sant Just al carrer, que faci una mica de recorregut, i allà us veurem la parada. Fàcil, és gegants.santjust.org. Fàcilíssim. I si no, el que hem dit? Si no, directament a la web de l'Ajuntament estem. A la web. Molt bé, fantàstic. Doncs jo crec que no ens deixem de parlar res del gegants, que aquests dies teniu molta feina. Ahir hem dit que vau estar també a l'obertura aquesta d'una mica de canxinestar. Com va ser l'ambient? Doncs, mira, jo vaig arribar a les... Nosaltres vam arribar a les 11, i vam pensar, uau, no hi ha ningú, què passa, aquest any? Uala. Potser hi havia més gent altres anys. Uala, però de cop i volta, en qüestió de mitja horeta, es va posar allò com un ou. Va ser la festa de sempre. I és perquè estava el Conta Contas aquí a darrere, i jo crec que les famílies del Conta Contas estaven més en aquest espai. I a partir de dos quarts, es va girar com un mitjà tot, i va ser genial, va ser molt maco, hi havia molta gent, els castellers també va ser impressionant, tot molt maco. I ja per acabar, Montserrat, de les festes en què traieu els gegants, en què surten a ballar, quina diries que hi ha més públic, o en la que potser gaudiu més? Sempre que sortim amb els gegants, sempre tenim públic. Hi havia una tècnica de l'Ajuntament que sempre deia... Sou assegurats al públic. Si volem que vingui gent, veniu. M'assegureu al públic, perquè els nens venen ràpidament. Jo crec que no n'hi ha cap que no... Si hagués de triar alguna, festes de tardor, festa major... Home, la festa major a l'església és molt maco. O la del pregó, el pregó també és molt maco. Sí, són moments molt estimats. Molt bé, doncs, Montserrat, gràcies per passar-te aquí a Ràdio Desvern aquesta estoneta. Gràcies a vosaltres per deixar-me estar una estoneta aquí. Donarem veus, eh?, de portadors... Sí, de portadors i portadores. Si no, s'haurà acabat la colla i és una pena. Això no ho voldríem pas. No ho voldríem pas. Que vagi bé i fins diumenge. Molt bé, moltes gràcies, adeu.