#93 - Exposició a Sant Just

Un quart de dotze del matí d'avui dijous 26 d'octubre esteu al 98.fm escoltant el La Rambla de ràdio d'Esvern i arriba el moment de fer l'entrevista del dia que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Saludem doncs el convidat d'avui en Jan Ball Verdú, jove artista, Sant Justenc, que la setmana passada va inaugurar l'exposició titulada De Sotamà a Can Ginestà. Hola Jan, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Molt bé. Doncs bé, les obres que hi ha ara mateix al celler de Can Ginestà són obres que impressionen. Són, si no vaig errada, sis quadres de pintura que omplen tota la sala. Explica'ns una mica què és el que es troba a la ciutadania quan entra al celler. Bé, són set, no són sis, però tampoc és greu. Aquí hi ha un recull de la feina realitzada aquest darrer any. I la veritat que són unes peces que en el seu principi no anaven concebudes com aquest, anaven a formar part d'una exposició conjuntament. Però al sortir l'oportunitat d'exposar a Can Ginestà i a haver entit les circumstàncies d'aquesta sala tan gran i d'aquestes dimensions, vaig pensar que era una bona oportunitat per posar-les en comú, ja que al final el nex a qui les unia era com aquest context d'aquest darrer any, que era una mica d'experimentació i de trobar com una línia. I llavors totes tenen com una actitud a nivell representatiu, sí que s'onesen, però a nivell tècnic és com que són tiros a l'aire de diferents propostes de formes de treballar. I potser sí que, bueno, són unes pintures, podríem dir, que són una mica fortes. Impresionen una mica, no? Sí. El primer cop que les mires són com una mica, ostres, que sembla que el quadre et mengi. Sí, bueno, interpel·len bastant. No és la seva voluntat directa de molestar, però sí que estan una mica aconsegudes sense tenir molts miraments per l'espectador, per dir-ho d'alguna forma. Però jo penso que al mateix moment també és la seva intenció meva en aquestes pintures, que impactin una mica i també el fet de poder-les posar en un conjunt amb aquests grans, vàries, en gran format, també és com el que tu dius, com que entra de cop com una arena romana, per dir-ho així, que estan allà. Normalment, les teves obres, els teus quadres ja són d'aquestes grans dimensions, totes les que fas? Depèn, depèn. És com amb la zona on m'agrada treballar, podríem dir, aquestes dimensions, perquè, de fet, jo vinc del moralisme i del grafiti. Per mi la pintura sempre m'ha agradat treballar-la amb grans dimensions i quantitats, i treballar amb una pintura molt física. Sóc de poca paciència. Podríem dir que no sóc de molt de pintor de cavallet, per dir-ho d'alguna forma. Però sí, normalment sempre hem vingut d'aquests grans formats, però ara estic començant a intentar també treballar reduint aquests formats, i no treballant tant a la idea com minimitzar la composició, el que succeeix allà, sinó buscar treballar de la mateixa forma que treballo en gran format, en un petit. Podríem dir com si fessis un fragment, com si prenguessis fragments de grans formats i els portes en petit. Explica'ns una mica com és aquesta forma de treballar en aquest cas, com que les obres són de gran format, com és la teva forma de treballar o la tècnica en gran format? La mesura d'aquestes... Jo abans pintava directament amb la tela, vaig començar a pintar amb llençols per temes econòmics, però jo començava sense tenir una idea prèvia, la pintura ja em dirà. Però ara cada cop més m'agrada bastant la pintura, el gest, la immediatesa i la frescura. M'agrada pensar una mica com tenir una amic, una petita xuleta. Moltes d'aquestes pintures i els processos estan partint de treballar en petit, o en puc tenir més soltura i menys dubte en un gest o en ocupar els espais, i després ho transporto en gran. No com una còpia fidedigna, sinó com una guia a nivell de com treballar o quins espais ocupar. Llavors, en aquest cas, parten molt d'aquesta idea de transportar un gest petit en gran i de buscar una frescura i també saber acceptar els accidents del gran format, això. I encara que quan comencis a pintar no tinguis molt clar el que vols fer, sí que potser parteixes d'alguna idea o alguna inspiració que et ve d'algun lloc concret o d'algun record? Bueno, surten molt. Jo en general dibuixo bastant, podríem dir, Jo dibuixo molt esquemàticament per no fer soroll en la definició. Dibuixo majoritàriament com siluetes que em sugereixen situacions o formes d'acossos o composicions de figures que m'atreu més la figura que no tant el motiu que s'està representant, però al mateix moment la situació o un cos penjant ja té la seva connotació. És una cosa que m'agrada però no li dono com una importància quan vaig a parlar sobre un cos estirat del terra. Aquella forma m'agrada i llavors el que utilitzo en el directe de pintar, que diguéssim com ho conecsiono, llavors és com totes les possibilitats o tècniques que hi ha a com treballar i elaborar aquestes formes i siluetes. I després entra com la segona fase de pensar com el fons o com es contextualitza o quines textures. És una mica aquest joc. Al final, com tu dius, hi ha com un punt de partida, que seria aquesta forma o aquesta petita situació perquè no se'n vagi directament a un camp de l'abstracció, és com perquè es mantingui aquesta, com dir-ho, una cosa on subjectar-se l'espectador i que pugui que hi ha aquella figura o que estigui llegint alguna cosa. I llavors després ja com... Realment a mi el que m'interessa sobretot aquí és com es treballa, no tant el què sinó el com. I, a dada curiosa, com, on guardes aquestes grans pintures o on treballes, on tens el taller? Jo tinc el taller aquí a Sant Just, però jo aquestes... ojalà pogués tenir les muntades aquests. Jo totes les pintures les treballo sense vestidors, sense el marc que va com amb muntades, la tela. I després les monto. O sigui, jo normalment treballo una mica la tela directament a la paret i després, quan em convenço o no, la monto al vestidor i veig si funciona o no funciona, perquè sempre canvia molt una tela muntada que no... Al vestidor, quan agafa coses i la penses a la paret, la veus com quedaria finalment, no? Però no, jo normalment això, les treballo, les monto, trec la foto del que m'interessa i la desmonto i l'enrotllo perquè no tinc espai per guardar aquests formats. Llavors, ja et dic, o sigui, en rotllo, bueno, tinc molt d'amagatge amat, però també intento treballar molt aquests formats mitjans i més petits com a estudis i com a obres finals també, perquè al final també s'ha de... per poder anar donant sortides de diferents formats, una mica. I què és el que et va fer passar de pintar més, perquè has dit abans al principi que venies més del tema dels murals i més de grans formats, què és el que t'ha fet provar o passar-te? Bueno, podríem dir... clar, jo als murals porto a pintar amb un col·lectiu d'amics d'aquí al poble i llavors jo vaig fer il·lustració, el grau superior d'il·lustració a la iotza i em vaig passar després a un grau superior dels aplicades al mur, que és en base... bueno, sona com molt concret, no?, els aplicats al mur, al final és com... és un grau superior on t'ensenyen una mica a fer el fresc, a fer mosaic, però sobretot t'ensenyen bastant a pintura, com fas història a la pintura, t'ensenyen molt com una mica com el que significa tenir un espai de treball, treballar constantment, no? I llavors el procés va ser una mica bastant orgànic, o sigui, simplement jo... vam estar molt temps treballant en murals, el que passava és que tampoc no fèiem un tipus de muralisme com molt comercial o com amb molta sortida comercial, és a dir, normalment, com el muralisme que funciona a nivell institucional i tal, són agafar una foto i reproduir-la perquè llavors contextualitzes potser tota la gent del barri, etcètera, llavors el nostre era una mica més expressiu, podríem dir, i clar, i aquí tampoc no era... us costava, no?, i llavors, bueno, ja tot això, com que no cada dia pots anar a pintar, al final vam trobar un petit estudi amb un amic i ja va ser una mica com, bueno, si volem intentar aconseguir alguna cosa, haurà d'haver hores a l'estudi, i sobretot també va ser per una professora d'història de la pintura que vaig tenir, que aquella dona a mi em va fer canviar bastant el xip, no?, com... el rotllo, si tu vols això, doncs posa-t'hi, saps?, ningú et vindrà a buscar, llavors és com començar a produir i, bueno, i moure't, moure't i intentar matar-lo, moure't. I el significat del títol de sota mà, què vol dir? Ah, bueno, aquest va sorgir una mica, bueno, com tots els títols que poso, normalment són bastant posteriors a la producció, jo normalment no treballo amb un concepte amic, o sigui, sí que, bueno, com et deia abans, normalment aquest imaginari sí que està més intrínsec amb mi i com surt més d'un inconscient i m'ajuda més a com treballar, i els títols m'agrada posar-los una mica com si fossin títols de cançons, una mica com, jo crec que normalment els posen després els títols de cançons abans que de produir-la, no?, i llavors és com, és una mica, els poso com per donar una pista, una sugerència, com deia, com a on, per on van els tiros, però m'agrada com deixar bastant obert, no?, perquè no tanca molt. I el títol aquest de sota mà era una mica com l'actitud en com s'havien pintat aquestes pintures, no?, que era una mica com una mica en silenci, no?, són les pintures que he estat pintant aquest any, que paral·lelament també he estat fent una, o sigui, aquestes han ajudat a que sortís també un altre projecte que d'aquí al final de novembre també surt a Barcelona, llavors era com, que era com això, que tampoc tenien una finalitat, però se n'ha estat fent paral·lelament com cuinant a part, no?, i era com aquesta idea de sota mà com d'en silenci, com, bueno, una mica aquesta, també era com això al final, sobretot he intentat marcar molt com aquesta actitud, no?, de, doncs, en silenci anar fent i anar treballant, no?, aquesta. I el teu recorregut una mica a nivell expositiu, m'has exposat molts cops, és la teva primera vegada? No, bueno, jo he exposat, bueno, he exposat a diferents llocs, a Barcelona, la primera és important que vaig fer va ser a Barcelona, que vaig exposar amb la galeria Malboro de, bueno, d'aquí a Barcelona, d'Enrique Granados, que va ser arrel del marc, del marc expositiu d'Arnau, que és com les galeries de Barcelona, que estan com en, bueno, com en el Grammy, no sabem bé com va, presenten un artista menor de 30 i en aquest cas, doncs, amb la galeria Malboro, doncs, van presentar-me el, això va ser el 21, després vaig fer algun parell més per aquí a Barcelona d'exposicions i també a Madrid, ara estic treballant amb una galeria de Madrid i ara fa poc vam anar, vaig estar a la Fira del Swap de Barcelona amb aquesta galeria de Madrid i bueno, o sigui, no era el primer cop, però bueno, a Sant Justí que era el primer cop, de fet, a títol personal, havíem fet una història com amb el col·lectiu de murals, però a títol personal era el primer cop, sí, sí. I per tu què és poder exposar en una sala del teu poble ara que, bueno, ets jove i que també estàs començant? Bueno, bé, o sigui, si haig de ser sincer, jo havia intentat participar de més jove aquí, mai m'havien agafat i era com... Però bé, el temps també veus a vegades que està bé com que potser que no tenia aquestes oportunitats o que responsabilitats tan aviat perquè a vegades, si ara penso que el que estava proposant fa quatre anys no era suficient madur, segurament aquí cinc anys pensava que estava fent algú i llavors està bé mirar-se aquestes coses amb perspectiva, no? Però, hòstia, perdona, quina era la pregunta? No, que què significava per tu poder exposar a Capgafí en una sala que és una sala del teu poble? Bé, bueno, sí, curiós, o sigui, jo crec que content, o sigui, una mica raro després de tot, però bé, bé, o sigui, és que no sé com dir-te, sí, sin más, o sigui, està bé, l'experiència està bé, i ja et dic, jo crec que sobretot, el part bé o divertit o interessant d'això és com fer una carta de presentació una mica al poble, perquè ja com els amics saben, el que pinta o no, però està bé com que poder-ho consolidar una mica, això és com amb el que em vull intentar dedicar, i com presentar-te com que tingui el teu nom, per exemple, a l'Ajuntament, ja n'és algun pintor, i si ja això està bé, com més anar-se a conèixer en el sector des de l'Ajuntament i del poble, està bé. En aquest cas, la intenció d'aquest exposició tampoc era donar en un caire comercial o buscar, això era com més una presentació posar en aquests grans formats i com, d'ubicació. I vols que la gent quan visiti de sota mà se'n vagi amb alguna idea de l'exposició, dels quadres o de tu com a artista? O que vegin algun estil molt concret? No, perquè potser sí que hi ha un estil, però jo estic en un moment també com de buscar una forma de treball que em permeti com treballar per uns anys, però com al mateix moment en la qual pugui evolucionar. Jo tendeixo molt a fugir de mi mateix en aquestes coses, i a vegades no és algo bo, és important, però jo crec que potser no vaig a fer amb tanta rapidesa com ho intento fer, perquè a vegades està bé com consolidar les coses una mica per passar com capítols, no només en una setmana ja tenir-ho, no això, però... Perdó, no, he tornat a... No, no, està bé, està bé. I ja per anar acabant, la inauguració va ser la setmana passada, com va anar? Molt bé, va ploure una mica, però bé, va venir, ja et dic, va venir els coneguts del poble, amics, la gent de l'Ajuntament, i era més com, jo ja et dic, no esperava que vinguessis allà tot Barcelona, al final el problema de Sant Just, perquè és això, hi ha molts consensos, hòstia, Can Gina està molt bé el lloc, vull que sigui tot, però al final, mobilitzar gent de fora de Sant Just o de Barcelona, a no ser que sigui molt fidel, com amics o coneguts, però molt més propers, és més complicat que gent esporàdica o que pugui tenir un interès en la teva obra, però millor no et conegui, que pugui anar tan facilitat, no és pel transports o per l'efecte de reunió que pots fer a Sant Just, però part d'això va estar bé, jo era el que m'esperava, bastant apetit comitè, i ja et dic que està bé que ara pugui estar també durant un mes, perquè a Can Gina està passa molta gent, al diumenge passat vam fer la festa... Les portes obertes, sí. I va venir, va estar bé, vam fer una visita guiada i... Va molt bé. Sí, sí. Fins quan està l'exposició, fins quan tenim temps? Fins al 25 de novembre. Vale, fins al 25 de novembre, doncs això, la gent pot passar pel celler de Can Gina Està i fer una oblada a l'exposició del Jan. Correcte. Jo crec que no ens deixem res de comentar, Jan, hem consultat les teves xarxes socials, allà la gent també es pot fer una mica una idea, no? Exacte. El problema de les xarxes socials, que tinc el nom aquest com de Blaca Duco, perquè això sortia de l'època com la grafit i tot això, com que intentaves amagar-te, llavors ja com es va quedar el nom i vaig, bueno, no et deixo així... Allà es queda, no? Però si busques en Baiverdú ho trobes. Molt bé. Doncs res més, Jan, que acabis de passar bon dijous. Moltes gràcies. I també que vagi molt bé l'exposició aquí a Can Gina Està. Gràcies a vosaltres. Vinga, adeu. Adeu, que vagi molt bé.