#97 - Reflexions sobre l'àmbit de la cultura i l'art

La Rambla Ara mateix són un quart de dotze del matí. Esteu escoltant La Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern, i passem a fer l'entrevista del dia. Som de convidada a la Gina Pol, la porta veu del grup municipal del PSC de Sant Just, per parlar dels temes de l'actualitat d'aquí del municipi. Hola, molt bon dia Gina. Molt bon dia, què tal? Bé, comencem amb temes interessants, temes importants, perquè al ple municipal d'octubre de la setmana passada es van aprovar els canvis en les ordenances municipals, els preus públics per al 2024 i també el pressupost general de l'Ajuntament i promulsa per al 2024. Un pressupost que es va aprovar amb els vots a favor del grup del PSC i també de Sant Just en Comú Podem. Són 35 milions d'euros, dels quals 30 van a l'Ajuntament, 5 promulsa. Parlem una mica de les partides més destacades que hi ha d'aquests diners, no? De cara al 2024. Doncs mira, si et sembla, començaré per la petita, que és promulsa, després me'n vaig a l'Ajuntament, que és la gran. Per promulsa l'any vinent, la gran aposta que farà i és la que li implica aquest increment de pressupost d'uns 12% d'increment del suscontre respecte a l'any anterior, és el fet que ja, per fi, es posarà en marxa l'inici de les obres de jovenívols. Sabeu que ara jovenívols és un pàrquing que està de manera provisional habilitat? La idea és que allà es construeix un bloc de vuit pisos que al públic seria públic jove, seria la primera vegada que podem fer una promoció d'HPO de lloguer per a joves a la zona més cèntrica, és un dels pocs locals, un dels pocs solars, que queden per fer això a l'Esona Centre i a banda també tindrà un altre element, que és un pàrquing de dues plantes per donar servei justament a l'Esona Centre i complementar el que tenim a l'Esona del Milenari. Per tant, aquesta operació econòmica és molt important, l'Ajuntament ja va fer una dotació econòmica per fer aquesta operació i ara ProMunt s'ha d'acabar de buscar el finançament a nivell de crèdit bancari per poder desenvolupar aquesta doble construcció, que és una aposta tant per l'habitatge com per la mobilitat sostenible. I pel que fa a referència en els 30 milions de pressupost de l'Ajuntament, com sabeu, l'Ajuntament ofereix molts tipus de serveis, la nostra voluntat és garantir que els serveis que ja tenim a dia d'avui es garanteixin en plena qualitat i ben desenvolupats i sí que és veritat que per desenvolupar els contractes més grans de l'Ajuntament s'ha hagut de demanar esforços a la ciutadania mitjançant un increment de l'impost principal que tenim a Sant Just, que és l'IVI. La resta de taxes i impostos s'han congelat, però és veritat que s'incrementa. I s'incrementa perquè hi ha hagut un increment molt elevat dels costos de personal d'alguns serveis, com poden ser els serveis de neteja, de manteniment de la via pública, i això fa que necessitem més diners per finançar aquests serveis. I una altra aposta important política que ha tingut el suport de tots els grups, com l'escola Bressol, ha donat que l'any que ve ja financem el 100% del seu desenvolupament ple a nivell de personal, de servei de menjador, de servei d'atenció a les tardes. Doncs això implica una demanda de fons econòmic per desenvolupar-la important, que són 700.000 euros. Per tant, per poder desplegar totes les polítiques que estem fent ara i millorar-ne algunes de les altres, s'ha requerit un increment de l'IVI, en aquest cas del 5,8%, que és molt inferior al que estan fent al nostre voltant, però que sí que si no ho fèiem, teníem una manca d'ingressos per poder garantir aquests serveis. Alguns grups troben a faltar, malgrat la pujada d'impostos partides, per exemple, per la inserció laboral, la formació, o també, per exemple, per la reducció de les quotes de la bona aigua. A nivell polític, no hi ha cap partida econòmica dins el nostre pressupost per fomentar plans d'ocupació, perquè aquests diners ens venen donats en els últims anys a un seguit d'administracions que s'han centralitzat en un determinat àmbit de polítiques. La política de l'ocupació ara mateix ens està ajudant a finançar-la de manera molt important l'AMB, que et permet fer plans determinats i segmentats, i per tant, per això no veuen una partida econòmica en el pressupost perquè està en el pressupost d'una altra administració, que aquest seria el de l'AMB, com tampoc no veuen algunes partides, per depèn quins autobusos, perquè estan finances a través de la mobilitat de l'AMB. Pel que fa referència als preus de la bonaigua, no hi ha cap acord polític per desenvolupar aquest tema, el govern sempre ha defensat que els preus són competitius i si hi ha alguna persona que no pot accedir a alguna de les unitats d'accés a la bonaigua, sempre es pot gestionar una beca des de serveis socials, però que nosaltres ara mateix no anàvem a generar una bonificació generalitzada en l'àmbit de les tarifes de la bonaigua, tot i que entenem la voluntat d'Esquerra Republicana, però la compartim, però l'executem d'una altra manera. També parlant sobre aquest augment de l'IVI, una tònica comú entre la majoria de partits és el fet que s'hagin congelat durant un parell d'anys i que ara s'hagin apujat. Això ha seguit alguna estratègia a nivell sobretot electoral? Ha sigut perquè ara s'ha vist el moment o s'ha creat la necessitat? No, l'Ajuntament no és com una casa en què tu tens una bosseta que la guardes i la gastes quan vols, no. Tot el que ingressem s'ha d'executar a 31 de desembre, sinó que aquell pressupost desapareix i l'has de tornar a programar. Per tant, el que es va fer l'últim any és veritat, es va congelar l'IVI, durant tot el mandat van haver diferents congelacions d'IVI, perquè el mandat passat va ser molt i molt complicat, vam tenir una pandèmia, per tant, enmig de la pandèmia no vam apujar l'IVI, però des de la pandèmia vam tenir molta por d'una gran recessió econòmica i tampoc no es va apujar l'IVI, per tant, durant tot el mandat passat la casuística de funcionament de l'Ajuntament va ser molt estranya perquè no responia a paràmetres tradicionals econòmics. Hem arrencat el mandat en un context econòmic complicat per les famílies, amb un increment dels preus molt elevat, però és que aquest increment dels preus no li afecta només a la família, també li afecta a les administracions i les empreses. A dia d'avui a una empresa és molt més car mantenir el sou personal que fa dos o tres anys i a l'Ajuntament li és molt més car mantenir el personal i els serveis que fa dos o tres anys. Per tant, aquest increment de costos l'està patint tothom, sigui una empresa, sigui una administració o sigui la ciutadania. Per tant, si volíem seguir mantenint determinats serveis i ara mateix s'han d'el·licitar, si no hi ha aquest fons econòmic perquè el nostre fons habitual d'ingrés ha baixat en alguns àmbits, com pot ser les plusvalves, l'Ajuntament es financia transferències que fan altres administracions però no ens financem de l'aire. Per tant, els diners d'algun lloc han de sortir i hem pogut ajustar algunes partides, algun programa s'ha hagut d'eliminar i ajornar per més endavant o les aspiracions dels nous i noves regidores per fer programes nous ha quedat congelat un any i el que hem fet és preservar el que existeix, el que hi ha més demanda i millor funcionament es preserva, però és l'única manera que hem d'elaborar aquest pressupost a dia d'avui. La taxa d'escombraries quan començarà a funcionar? No, la taxa d'escombraries es cobrarà l'últim trimestre de l'any 2024. Per tant, l'any vinent, l'Ajuntament dedicarà els primers mesos a acabar d'implantar la targeta a tots els barris, la idea és arribar a l'estiu amb el desplegament de tots els barris amb targeta ja feta, que ara ens en falten uns quants, i després durant aquests mesos també el que s'ha de fer és elaborar el padró per poder girar aquest rebut. Per tant, a partir del setembre, si tot anés bé, giraria només una part de l'import, implicaria només els últims tres mesos de l'any. Per tant, és una taxa que comencem a posar en marxa perquè la llei ens obliga a que estigui operativa al 100% l'any 2025, però l'Ajuntament de Sant Just ha decidit fer una aplicació moderada i de manera progressiva, perquè aplicarem només una part, que és la part fixa, i només la meitat del que té el cost total. La part variable no s'aplicarà fins al 2025 i la part completa de la fixa tampoc no s'aplicarà fins al 2025, però sí que hi haurà una primera aplicació perquè l'Ajuntament ha de córrer amb la implementació de tot el desplegament de les targetes, perquè ara ho tenim en alguns barris, però altres no. Per exemple, ho tenen a Can Sagrera, però no ho tenen al Barri Sud, o ho tenen al Canigó, però també ho tenen al Mas Llull, però no ho tenen, per exemple, a la zona Centre-Centre. Per tant, tot això s'ha acabat d'implementar. Molt bé. Passem a un altre tema, Gina, perquè des d'ahir veiem que ja la línia d'autobús L77 ja l'ha vinguda a indústria, de fet. Ha sigut una ampliació molt esperada per la ciutadania. Molt necessària, sí, sí. Perquè a més ens arriba a llocs que dius ostres, que bé poder arribar a la platja de Gavà, poder arribar a l'Europort. Avui no, perquè hi ha un temporal verítim. Bueno, no, avui no. És que quan ho sentia avui a la ràdio, onades de 6 metres previstes a Barcelona i unes ventades molt fortes. Bé, pels surfistes... Jo no m'atreviria a 6 metres d'alçada d'una onada. Però és veritat que un dels elements més positius que té l'L77, com tu deies, és que ens connecta a molts punts on hi ha altres línies de transport que ens van molt bé per anar on volem anar. És una gran línia per poder fer transbords en alguns punts. Podem anar a Cornellà Centre, que ens va connectar amb la Renfe, per tant depèn com, no hem d'anar a Ossans o a plaça Catalunya. Podem anar a Sant Boi a agafar els ferrocarrils, que també ens va molt bé. A Ossans, perquè és veritat que amb transport, depèn en què et diu transport, surt molt car anar a l'aeroport. Podem anar a l'aeroport amb 45 minuts amb aquesta línia. I és una línia que treballa de dilluns a diumenge i que et pot portar a l'aeroport amb les hores més normals, potser de matinada però les més normals sí. Et permet una connectivitat molt bona i aviam aconsellat que arribés, però només passava per la carretera, només feia parada a la zona Walden i a la zona del Consell Comarcal, però ens faltava que entrés a dins del municipi, on hi havia una via neurològica de connexió amb l'ELS77 i després de negociar-ho molt amb l'EMB s'ha aconseguit i ara farem molta difusió perquè la gent l'utilitzi molt. És veritat que a partir d'ara, quan ho busquem a través del Maps i Google ens dirà que és una funció molt útil per reduir temps de trajecte, però hem d'agafar la tendència que hi ha gent que diu que sempre ho ha fet així. Si ara proves aquesta modalitat, t'anirà molt bé perquè coneixem gent que havia anat expressament a la zona Brogi per agafar aquest autobús i hi ha gent amb mobilitat reduïda que no hi havia cap manera per anar de manera directa a la zona de les platges i pensem que depèn en quines malalties, quan vas a respirar a la vora del mar, els ions que hi ha i els minerals que pots respirar són molt bons pels pulmons i per la salut i ara podrem fer una connexió directa, és veritat que és una horeta de trajecte, però que fins ara no ho teníem de manera tan accessible i quan vas amb cadira de rodes i fer transbors és molt complicat, que et portin directament cap allà i és d'una gran utilitat i vam poder comprovar el dia de la inauguració. Molt bé, fantàstic. I la 77 que ja tenim a Sant Just, ja passava però ara de forma... De manera més neuràlgica. Exactament. També un altre tema i és que el diumenge, just coincidint amb Sant Just al carrer, va sortir ja l'escultura guanyadora perquè va acabar el procés participatiu a les 3 de la tarda per decidir l'obra que mitjans del 2024 donarà la benvinguda a Sant Just. Ha estat un procés que d'alguna forma ha volgut implicar la ciutadania en la presa d'una decisió. 677 persones hi van participar. Això, com ens situa en una bona participació, falta encara intentar que la gent se senti més implicada en processos d'aquesta manera. Tots els processos de participació costen molt. La nostra tònica habitual a vegades són 200 persones només, per tant, que en aquesta votació hagin pogut votar més de 700, vol dir que hi ha hagut molta mobilització interna de la ciutadania per posicionar-se sobre quina escultura li agradava més. També vam fer votacions amb altres temes, com designar el parc de Can Sagrera, el parc de la Rambla, que al final va adquirir aquest mateix nom, i les votacions van ser d'unes 300 i algo. Obtenir-ne 700 aquí està molt bé. Li hem d'agrair al grup de la Laia Flotats, que és qui va proposar una metodologia de l'acció de l'escultura, que hagi pogut descobrir dues coses noves. Ara tenim una base per poder convocar processos d'acció de candidatures d'una manera molt més arreglada, i després, si volem fer-ho de manera participativa, també tenim aquesta eina de votació que ens la va actualitzar la Diputació per aquesta darrera votació. Per tant, jo crec que gràcies a l'impuls d'aquest grup hem pogut innovar en dos àmbits, que fins ara ho fèiem de manera diferent, i ara tenim una forma més de fer-ho que fa que la gent es mulli en el que vol tenir la via pública en aquest cas. Jo crec que s'ha d'al·laborar positivament hi ha elements que hem de millorar, hi havia dubtes si era bo o no que es conegués el nombre de vots per a cadascuna de les propostes, però jo crec que també és una manera d'incentivar la participació, hi havia opinions de tots, i el fet de mantenir primer els escultors i escultores en una manera anònima, quan els escultors després volien promoure les seves obres, jo crec que s'ha d'aprendre, però va a l'error, perquè al principi havia de ser anònim, però arriben whatsapps dels autors i autores dient vota. Sí, és meva què he de fer, però he pactat que sigui una mica anònim, ja m'he mobilitzat, això va generar algunes tibentors amb algunes propostes, però bé, jo crec que de tot se n'aprèn, de fet ara, si se'n fes un altre, tots aquests temes els hauríem de deixar molt més ben acotats, si es vol que sigui d'una manera molt concreta, perquè aquí ens ha provocat que sobre la marxa hem hagut d'anar reaccionant, perquè no teníem encara la sistemàtica ben apresa, poc a poc. Hem parlat de Sant Just al carrer, valoració de les festes de tardor, concretament d'aquest segon cap de setmana, que és el que ens queda més proper, i també on hi ha hagut molta activitat comercial, la restauració... Jo crec que el temps ens va acompanyar moltíssim, perquè la gent es quedés i disfrutés de les dues jornades, teníem por que, com que encara feia molt bo, alguna gent marxés de cap de setmana o estigués fora, els esforçaments fan una valoració positiva de la nit i entitats i persones que col·laboren normalment amb Sant Just al carrer, la del diumenge també la valoren molt bé. Hi havia molta participació els dos dies, és una jornada molt emblemàtica del municipi, tot va anar bé, els concerts de la nit també van anar bé, no va haver cap incident a nivell policial, tot i que es va reforçar la seguretat tant amb Mossos d'Esquadra com policia local, per si teníem incidents com els que havien tingut lloc a Molins o Sant Feliu, els àmbits són positius, sempre hi ha coses de millorar, farem l'anàlisi amb les enquestes que passarem a tots els comerços que van participar i la idea és anar millorant any rere any per buscar les millors sinergies entre totes les parts, que a vegades hi ha friccions entre algunes de les parts, però crec que la festa està consolidada, que va anar molt bé i que hem de seguir avançant per millorar-la i que encara sigui millor any rere any. Llavors ja confirmem per tercer any a la vinguda indústria i ja podríem definir-ho, que es quedarà allà en aquesta... Tothom ho valora molt bé, jo crec que el fet de jugar en qui hi hagi un escenari al final o que hi hagi més tipus cerca Vila també ens ajuda a combinar dos tipus de demostracions de la cultura i l'art que tenim a Sant Just i a nivell d'organització, l'amplitud d'aquests carrers va molt millor d'acord amb les diferents normatives que han anat avançant per si hi ha aglomeracions o hi ha perills i tal. No sé, l'altre dia recordava unes aglomeracions a Seul per una festa que s'havia fet en carrers molt estrets i jo crec que les normatives en aquest àmbit cada vegada són més restrictives i carrers com Versia dels Dolors o Sant Lluís que són més estrets, amb molta gent que fan un tap i en cas d'ensurt és difícil poder-te escapar. Vies àmplies, això et permeten treballar de manera molt més segura com a mínim des de l'àmbit de l'administració. Sin que ser que en algun moment es plantejava que si tens molta demanda, fessis pujar una miqueta per algun dels carrers com Antonio Tenas o alguna cosa així, però s'hauria de veure. Ara per ara de moments s'està consolidant bé i dona la garantia que tothom cap bé, té molta visibilitat totes les parts, sé que alguna entitat, depèn quina zona li agrada, però es tracta de dinamitzar-les totes i seguirem treballant-hi. I anem ja amb el tema del novembre LILA perquè estem a dia dos, estem començant aquest mes, també el novembre LILA ja fa uns quants anys que funciona aquí a Sant Just i comencem de forma forta aquest cap de setmana, 3 i 4 de novembre al Casal de Joves, les Jornades Feministes, la tercera edició. Seria mentida quan vam parlar de les primeres jornades i ara ja estem fent les terceres, més de 100 persones apuntades i és veritat que un dels eixos més importants perquè es va fer participativa, com havien d'esquinar les temàtiques que la gent volia que parléssim i hi ha un eix molt important de la violència masclista perquè l'estem veient des de petits, amb el tema pornogràfic, fins a més adults que arriben a l'àmbit de la mort i l'assassinat. Per tant, jo crec que és un eix superimportant que ens implica homes i dones amb totes les edats perquè hem vist que amb deu anys pots estar fent un consum de porno que et condiciona la teva mirada de la sexualitat i que això et pot condicionar les teves relacions i que siguin més violentes del que et tocaria. I per tant, jo crec que tenir jornades on vas amb una mirada neta però que a mesura que vas avançant amb les xerrades et van obrint la mirada amb coses que dius on jo així no m'ho havia plantejat, on no sabia que això estava passant en aquest àmbit, jo crec que va molt bé. L'inici amb la pel·lícula que és molt xula i que us la recomano a tothom, la pel·lícula Criatura que et fa una anàlisi de com des de petits els adults no saben entendre el descobriment de la sexualitat d'una nena petita i que veuen brutícia quan al fons és simplement indagació i com que l'adult té tabús, aquell espós les transmet a una criatura petita i això fa que la seva sexualitat arrenqui de manera distorsionada. Jo crec que això ho hem d'aprendre a gestionar amb les noves generacions. Hem de ser més transparents. Ja sé que inclús ara quan preguntes a algun adolescent si ho sap tot et diu que sí i potser no i tira d'internet perquè no ho pregunto però això m'ho dirà cent per cent de manera verídica i internet no és cent per cent pur. Internet a vegades respon per altres interessos perquè aquell assert que l'està fent amb consultes més... No em surt la paraula. A màxim hora de consulta es condiciona perquè està allò en el top quan tu fas la cerca i allò potser no és el real sinó el més consultat perquè és molt estrany. Senyor Pobel posiciona les seves... Clar, però la posició no és tan base a la veracitat sinó a les consultes o el fet d'haver-ho compartit més vegades. Jo crec que aquí distorsiona una mica la veritat i tenim molta feina tant des de l'àmbit educatiu com familiar però jo crec que l'àmbit de la cultura i de l'art està aportant reflexions molt bones i aquí tindrem anàlisis molt bons i temes que es van comentar a la creatura quan parlaven de com ara, inclús quan fas pel·lícules i una persona que vetlla perquè aquella sexualitat que has d'implementar davant de la càmera ha de ser de manera segura pels actors i les actrius i crec que són descobriments de venços que hi ha que s'ha de saber i que en qualsevol altre àmbit també s'han de poder treballar. Molt bé. Gina, si no hi ha cap altre tema que vulguis destacar ens emplacem per la trobada del proper mes. Moltes gràcies Núria. Doncs merci a tu per l'entrevista. Que vagi bé. Gràcies.