#98 - Les bases i dificultats per a l'obtenció d'una obra a Sant Just

Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Passant 13 minuts de les 11 en punt, esteu escoltant la Rambla, el magasin matinal de ràdio d'Esvern, l'emissora pública de Sant Just. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui tenim el plaer d'estar amb els dos autors de l'escultura UAN, que va ser la que va guanyar el procés participatiu que va obrir l'Ajuntament de Sant Just perquè la ciutadania votés entre cinc obres artístiques diferents per posar-ne una, la guanyadora, a la rotonda de l'entrada a Sant Just, al peu de la B23. Ells són la Paula Fàbregas Casanovas i el Toni Fàbregas Marín, que són tiet i negoda. I obrim els micròfons. El saludem. Hola, bon dia. Com esteu? Hola, molt bé. Bon dia. Primer de tot, felicitats i enhorabona, perquè dels 777 vots recollits en el procés, 341, que són més o menys, com he calculat, el 40% o així, van ser cap a la vostra escultura UAN. Com la descriuríeu vosaltres? Quina mida de quins materials està feta? És una escultura que fa 8 metres d'alt, per 3 d'ample, per tant, és una escultura bastant imponent. Sí. Perquè la rotonda fa 40 metres de diàmetre. Per tant, requereix una escultura imponent. Sí, sí, sí. Bueno, hem intentat reflexar... La nostra idea era, al poble hi ha diversitat de gent, i intentar fer alguna història que demostrés aquesta diversitat. Llavors, el que volíem era, amb la campana, cada planxa que està construïda és d'una manera diferent, d'un tamaig diferent, i un cop... Tu la veus i cada una és diferent, però un cop t'allunyes, veus la campana que simbolitza, que és el poble sencer, que és tota la gent del poble. La diversitat del poble juntada amb la campana, que és el símbol del poble. A més, també tenim tres tipus de materials diferents, i aquí també es mostra la diversitat del poble. Són el cortent, que és l'element principal, que és les planxes grans, que és un element resistent també als agents atmosfèrics. Després, la campana està feta de ferro cromat, perquè doni aquesta impressió d'importància. I després tenim les lletres de Sant Just d'Esvern, que estan fetes amb pedra. Les lletres estan a l'escultura o estan al voltant de la rotonda? Dins l'escultura. Té dues planxes en forma de creu, que són les grans, i cada planxa té posats Sant Just d'Esvern perquè es vegi des de qualsevol direcció. I per la gent que no hagi vist la fotografia, o que no hagi pogut veure, perquè no s'ha enterat o el que sigui, les planxes, les dues, tenen la mateixa mida, és a dir, es creuen formant com una creu, o és que al mig hi ha la campana? Sí, les planxes es creuen formant una creu, al centre de tot està la campana, però les planxes tenen la característica que tenen el romba de l'escut tallat a les planxes. Llavors, des de qualsevol posició que la vegis, veuràs l'escut i la campana, i els noms que està posat a cada planxa. Llavors, les planxes grans són de la mateixa mida, però la campana també està feta de planxes. O sigui, no hi ha cap objecte en 3D, però aquestes planxes de la campana formen l'objecte 3D. I en aquestes planxes de la campana és on està la diversitat de mesures. O sigui, amb objectes plans hem aconseguit fer l'escut en 3D, perquè el romba l'ha vist en tres dimensions, doncs des de qualsevol punt podràs veure l'escut en tres dimensions. I aquests tres materials, per què heu escollit aquests? Per què són els que normalment s'utilitzen en escultures? Per què són resistents? Bueno, estan integrats dintre de l'ambient, perquè són uns colors molt naturals, sobretot el corti ni la pedra. De fons es veu, si vas cap a la rotonda, veuràs les muntanyes del fons, a part de veure una mica l'escalada indescent just, veus les muntanyes, o sigui, està bastant integrat, i són uns materials que ens donen la sensació de terra, de cosa molt natural, que és el que volíem també, que no fos una cosa artificial posada al mig. Llavors, amb aquests materials hem intentat això, representar una cosa molt natural dintre de l'entorn. I com us vau inspirar per fer aquesta escultura? No sé si vau tenir ja la idea de primeres, vau visualitzar l'obra o vau fer diferents intents, teníeu diferents propostes? Tot s'ha de dir que és el primer projecte que fem plegats. Vale. Fa molt de temps que amb la Paula dèiem que hem de fer alguna cosa junts, i no havíem fet res. Quan em va arribar la proposta, per WhatsApp i aquestes coses, li diré a la Paula. Li vaig dir que estava estudiant, i vam dir que ho fèiem. Clar. Llavors, quan acabin els exàmens, ens hi posem. Quan ens vam començar a posar, vam dir que hi havia idees, ella va proposar unes coses, jo vaig proposar unes altres. Tu, Toni, ets dissenyador... Jo soc dissenyador industrial. Industrial. I tu, Paula, estàs estudiant? Estudio en enginyeria de dissenyarries amb el pavent del producte. Vale. Llavors, està guai perquè aquest projecte també tenia la part creativa i la part tècnica, i per això em va cridar l'atenció. O sigui, ha sigut la teva primera experiència brutal, no? Això no et compta per mitja carrera? Ho portaré al davant meu tota la vida. Un projecte així, d'aquestes característiques, que guai. Perdona, Tònica, he fet aquest incís per posar també en context la gent. I això que et deia, doncs, llavors, cada uva aportava idees. Era una qüestió de posar idees d'un de l'altre. Una de les primeres coses que em va ensenyar va ser la campana, la idea de la campana. Es va matitzar una mica després, però la idea... La primera idea aquesta de la que parla era una campana molt gran amb el de les planxes, però només tenia la campana gran i després com una rodona sota i tal. Sí. Però vam agafar la idea de la campana i llavors ho vam juntar. La campana sí que està des del primer moment. Van dir, això ens agrada, les dues. I llavors van dir, bueno, doncs ara hem de mirar, aviam, la idea, com la podem posar allà, perquè, clar, una campana només no té sentit. Clar. Llavors, clar, després, treballant amb això, van sortir, havíem de posar l'escut, aviam com podrem l'escut, com podrem els noms que es vegin. És important, una de les premises que posava, és que es veiés el nom de Sant Just des de totes les entrades, o la sortida, en aquest cas, també, perquè... Clar. Llavors havíem de pensar la manera de que es veiés el nom, que es veiés l'escut també en totes les posicions. Per exemple, si entres per un lloc i per l'altre no ho veus, tampoc té sentit. Llavors, això ens va anar portant a fer el que hem fet. O sigui, el que teníem molt clar, també, era que volíem que es veiés Sant Just i l'escut des de qualsevol punt, perquè ser una rotonda, com que és rodó, tu pots donar les voltes que vulguis, al final. Llavors, que des de qualsevol punt es vegi, doncs, és el que volíem. Molt bé. Després, també, altres aspectes. Toni, jo no sé si és la primera vegada que et presentes a un concurs, de la Paula entenc que sí, perquè està encara estudiant, no està iniciant-se, tot just. Tu, Toni, no sé si hi havies... No, jo em dedico sobretot al disseny de mobles. Vale. O sigui que no té molt a veure. Bueno, no, no, no. M'agrada molt la pintura i la escultura, però en plan amateur i a casa meva. Llavors, el meu és el disseny de mobles i m'havia presentat a un concurs que havia fet l'Ajuntament fa tres anys, em sembla que va ser, que era un banc darrere el mercat, o així. Sí. Llavors, ho vaig fer, però va ser... era postpandèmic, no m'hi vaig posar gaire. Llavors, ho vaig presentar, sí, ho vaig fer tot, però tampoc va ser una cosa... i ella no hi era amb el meu equip, o sigui que la cosa no va regir, bueno, ja està. Bueno, molt bé. Què és el que més us agrada d'aquesta professió? Del tema del disseny. A mi m'agrada que cada projecte o cada cosa que t'enfrontes és totalment diferent, o pot ser totalment diferent. Llavors, és com que cada dia tens alguna cosa nova al que t'has d'enfrontar i, bueno, fer-ho amb les millors ganes possibles. Vale, i és un... O sigui, has de pensar que el que estàs dissenyant ho tindrà la gent. O sigui, si està mal dissenyat o no podràs seure bé si és una cadira, que serà incòmode, si és una taula no podràs menjar bé. I has de pensar que això ho farà servir la gent. I és una... Saps?, com una motivació de dir que ha d'estar bé perquè la gent ho farà servir i la gent ho veurà. I què significa per vosaltres que a l'entrada de Sant Just, a la rotonda, a l'entrada i sortida de l'autopista de la B23, tothom vegi aquella escultura, què significa per vosaltres tot això? És molt fort. Jo encara no m'ho acabo de creure, la veritat. Però, bueno, clar, si nosaltres hem viscut a Sant Just tota la vida, participem bastant en coses del poble i per nosaltres és molt important veure allà l'escultura posada. I ara et diré una frase que a la Paula no li agrada que la digui. A veure. Ens dona honor i glòria. I a la Paula li fa molta responsabilitat, saps? Li diu, estres, però és veritat, és un gran honor tindre l'entrada de Sant Just i que estigui la nostra escultura allà. Totalment. I que ara per sempre i per nosaltres estem encantadíssims. Clar, clar, clar. Com vau decidir presentar-vos? Ha estat com has explicat, Toni, al principi, que ho vas llegir com un missatge d'aquests que corren per les xarxes? Com us vau enterar que hi havia aquest procés? Va ser un missatge, li va arribar a la meva germana i la meva germana m'ho va fer arribar a mi, perquè sap que a mi m'agraden aquestes coses, i m'ho va fer arribar i em va dir, mira, i això... Però m'ho va dir de cara a mi. No ho van pensar a la Paula perquè la Paula sabent que estava en examen. I jo quan ho vaig veure vaig dir, li vaig dir a la Paula, aquest serà el nostre primer, és el primer que vaig pensar. I li vaig dir, vaig anar, i li vaig dir que ella estava en examen, per això et dic que estava en examen, van dir si podem esperar-nos, va ser al mes de juliol. S'ha de dir que ella estava en examen, i ho van deixar passar, i el primer que podies haver fet és anar-te de vacances, i ella va dir, ens hi posem. Ostres, guau. També vaig pensar que seria un projecte més pel porfoli, sincerament, que com que estava de vacances, li podia dedicar temps, també, i també era una cosa que tenia moltes ganes, perquè estava fora de tot el que era estudis. Llavors, tenia moltes ganes. Però també he de dir que per res m'esperava que arribés tan lluny. Tan lluny, eh? Perquè des de la carrera, Paula, us animen a participar en aquests tipus de projectes, o contemplen que us pugueu participar, o...? Sí, però el que passa és que tampoc et donen cap incentiu per fer-ho. És com que estan molt centrats en els exàmens, els projectes acadèmics i tal, i no ho valoren gaire, o sigui, sí que ho valoren, però no és una cosa molt principal. Llavors, és com que li has de dedicar un temps extra que durant el curs potser no disposes. Llavors també va anar bé que fos així, com més de cara a l'estiu, perquè així li vaig poder dedicar el temps que necessitava. Quan vau trigar, més o menys, des que...? Jo crec que va ser des del 10 de juliol fins a... vam entregar el 3 d'agost. El dia del seu aniversari. M'entenc, perquè era el dia del seu aniversari, i ho vam entregar i vam dir ara ja disfrutar de la Festa Major, perquè, clar, van ser uns dies molt intensos de fer coses, de idees, de planos, i llavors va ser, entreguem i a disfrutar de la Festa Major, per això me'n recordo perfectament el dia que ho vam entregar. Les bases, és a dir, les condicions que havia de tenir l'obra, eren molt exigents, us va sorprendre algun punt o vau tenir alguna dificultat? No, sobretot, bueno, el principal és que fos un... que es veiés a les entrades de Sant Just, perquè veiessis que arribaves a Sant Just, i que... que, aviam, que estigués integrada dintre de la... que estigués dintre de la rotonda, tampoc podies fer qualsevol... i llavors, bueno, aquestes eren les premises principals, que es veiés a Sant Just, que estigués lescut, i que es veiés des de qualsevol punt. Jo tampoc podia tapar la visibilitat dels cotxes, perquè al final és important, també, i la veritat és que teníem bastanta llibertat per fer el que volguéssim. Mentre seguíssim aquestes dues o tres premises, l'altre estava bastant obert. Durant el procés de votació, la ciutadania va poder votar entre cinc, però em sembla que les que es van presentar van ser unes quantes més, però no totes van arribar en aquest punt final. Sabeu si és perquè potser no vau haver de passar un altre filtre o...? Bueno, en principi era un jurat que seleccionava, em sembla que es van presentar 13 o 14, i es seleccionaven cinc, perquè, bueno, s'havien de passar un procés, un jurat, i d'aquestes cinc són les que van anar al vote popular. Però recorda que crec que eren 13, que es van presentar, i es van quedar cinc. I com serà el procés de construir-la, de fer-la? Quant de temps es trigarà? Perquè això, la voluntat és posar-la allà cap a mitjans del 2024, més o menys. Però com ho fareu? Com serà aquest procés? Nosaltres ho tenim tot bastant lligat, o sigui, tenim l'empresa que ho farà, tenim els planos, tenim tot calculat ja. Això ho teníem abans de presentar el projecte ja, perquè això, per si sortia guanyador, ja tenia tot preparat, i que estigués tot clar. Tot estava com preparat, però ara falta posar-lo en marxa i arrencar totes les contactes. La maquinària de clar. I, bueno, ara ja comencem a parlar amb gent, ja comencem a acabar de tancar coses, o sigui, que la cosa està bastant avançada, però... Ara ve lo difícil, que es... I posar-la allà no serà fàcil, tampoc. No és que sigui una escultura que la deixis i ja està. Ja. Bueno. Durant el procés de votació, com ho vau viure? Perquè no sé si us va demanar els autors anonimat durant el procés, però no sé si per la vostra banda, però consta que no va ser així, que alguns vau fer o van fer promoció. És molt difícil de mantenir l'anonimat en aquests processos quan ets l'autor o l'autora d'una peça i ja tant en joc? Aviam, els dos estem d'acord en que la paraula per descriure les votacions va ser intens. Perquè això de l'anonimat, nosaltres primer vam enviar un missatge per WhatsApp a pocs coneguts, però quan ens vam enterrar d'això de l'anonimat, perquè ens van dir com el dia següent que s'obrissin les votacions, vam esborrar els missatges i anàvem més del que és amb boca a boca. I vam pensar que tampoc utilitzaríem les xarxes socials, tal com ens demanaven. I llavors, tenint en compte aquestes coses, va ser intens, perquè sí que és veritat que vam anar guanyant gairebé tots els dies, però el que anava segon se'ns anava apropant i ho passes així, una mica tens, però després es va relaxar la cosa i vam acabar bastant bé. Clar, perquè el número de vots també es veia. Aquesta era una altra cosa de dir, escolta'm, posem els vots, no posem els vots de com van. Això suposo que també augmenta els nervis, perquè si no ho saps, dius, bueno, no saps si estàs a la cua, si vas del primer, beure els vots. Jo crec que ara trigaré bastant a presentar-me a un altre concurs. La idea, jo la trobo molt bona. Que la gent decideixi el que volen, jo ho trobo molt bé, el vot popular jo ho vaig trobar molt bé. Potser s'ha d'acabar de polir algunes idees, o que no es vegi, per exemple, el vot, o coses així, però jo crec que s'ha d'acabar de polir-ho. La idea és molt bona, preguntar-li a la gent què vols, jo crec que és ideal. I el feedback de la gent que ha vist la obra, quin ha estat? Què us diu, que li agrada? A nosaltres, de moment, tothom que ens ho ha dit, que és la que l'havia votat i la que li agradava. Jo no m'he trobat ningú que digui que a la nostra no li agradava. Però tothom és gent que ens coneix, que... Clar, també pot haver de tot, perquè al final no a tothom li agrada el mateix. I llavors això també ho entenem. Entenem que poden haver crítiques i entenem que pot haver gent que li encanti. I per acabar, què en penseu de la resta d'obres, de propostes que es van presentar? Alguna us va sorprendre o... Ostres, aquesta s'assembla o aquesta és molt diferent de...? Nosaltres només hem vist les cinc finalistes. Les cinc, sí. Quatre és la nostra. Jo les he trobat molt interessants. Hi havia algunes molt interessants que vaig pensar... Ostres, aquestes ens... Saps? Es pot lluitar amb nosaltres. Les vaig trobar molt xules, la veritat. No hi havia cap que digués, ostres, això no ho faria o no la col·locaria. Jo les vaig trobar molt bé. El que em va agradar i em va sorprendre és que totes les gent eren absolutament diferents. No tenien cap tipus d'assemblança entre elles i això trobo que és molt maco. La gent ha pogut escollir... Clar. O sigui, eren diferents, doncs ha escollit la que li agradava. Molt bé. Doncs bé, deixem l'entrevista en aquest punt. Felicitats un altre cop, enhorabona. I res més, esperem a veure-la ja que tots els enjustencs i s'enjusten, que la gent que passi per davant la pugui gaudir també de la obra, de WAN, que per què el nom, per cert? Vaja. Sí, és que se m'acudirà a dir ara, per què WAN? Mira, WAN va ser... Era la primera que fèiem, el primer projecte que fèiem, i no sabíem quin nom posar-li, la veritat, no sabíem. Llavors van dir, guardem en una carpeta que es deia WAN1 i a l'ordinador tot ho guardàvem a WAN. Proyecte WAN, projecte WAN... Hòstia. L'últim dia, quan van dir què fèiem amb el nom, els dos ens va saber que és supergreu treure-li el nom. Portàvem un mes dient-li WAN, WAN. I van dir, és com treure-li personalitat. Sempre serà la WAN per nosaltres, i van dir, la deixem WAN. I ja està. I ja ha quedat. Molt bé, molt bé, molt bé. Fantàstic, doncs ara sí, ens acomiadem de la Paula i el Toni, gràcies per haver passat aquí a Ràdio d'Esvern, i que vagi tot molt bé, bon cap de setmana. Gràcies, adeu. Adeu.