episodis

Principals idees exposades Balanç de mandat 2023-2025 • Vox diu haver presentat diverses mocions centrades en seguretat, reducció de despesa «ideològica» i rebaixa fiscal. • Suspens global al Govern municipal per prioritzar «agendes ideològiques». Habitatge • Moció (febrer) per incrementar l’oferta i reduir traves; només va rebre suport del PP. • Recepta: defensar la propietat privada, incentivar rehabilitació de pisos buits i abaixar impostos locals. Nou sistema de contenidors amb xip i taxa de residus • Rebuig frontal: «144 obertures anuals no és realista». • Proposen flexibilitzar el model i considerar casuístiques familiars. Zones de Baixes Emissions (ZBE) • S’hi oposen perquè «penalitza famílies treballadores» i no hi veuen problema real de contaminació a Sant Just. Seguretat ciutadana • Alerten d’un augment del 300 % en robatoris a domicilis i 500 % a comerços (dades Ministeri Interior, gener-març). • Demanen més presència policial, coordinació i «tolerància zero» amb ocupacions. Projecte Parc de la Vall • Hi donen suport si es fa amb «rigor pressupostari» i sense convertir-lo en «projecte ideològic». Educació • Rebutgen l’eslògan municipal «Triu Sant Just» si limita la llibertat de les famílies. • Proposen construir un nou institut-escola degut al creixement demogràfic. Mobilitat • Critiquen canvis de recorregut del JustTram i demanen planificació «més realista» escoltant els usuaris. • Defensen equilibri entre sostenibilitat i llibertat de vehicle privat. Agenda pels dos propers anys • Continuar treballant en habitatge, seguretat, mobilitat, educació i fiscalitat. • Volen enquestes periòdiques a veïns per orientar decisions. Frases destacades «El Govern municipal ha prioritzat agendes ideològiques per sobre de les necessitats reals.» «Si alliberem l’oferta, baixaran els preus i els joves podran quedar-se a Sant Just.» Valoració global Gina Clavijo reivindica polítiques menys intervencionistes i centrades en la propietat privada, la seguretat i la reducció fiscal. Manté una línia crítica amb el govern local però afirma col·laborar amb la resta de grups quan veu propostes positives.

Context i Convidada Pilar Carceller, escriptora, mestra i filòloga santjustenca, conversa amb la periodista Núria sobre la seva segona obra Una franja daurada entre els ulls (Stomberg, 2024). Eixos clau de l’entrevista • Reconeixement patern: fil conductor dels 22 relats de la novel·la. • Memòria vs. ficció: com l’autora equilibra records personals amb imaginació literària. • Metàfora de la pesca: la “franja daurada” de les orades simbolitza els moments lluminosos amb el pare. • Procés creatiu: cinc anys d’escriptura, revisions constants i disciplina diària. • Relacions familiars: dinàmiques amb la mare i el germà (“el Nen”) i la seva influència narrativa. • Context històric: finals dels 50 i 60, postguerra i eco de la ràdio Pirenaica. • Comparativa amb ‘La llibreta blava’: altra visió de família i dona en temps de Guerra Civil. • Recepció i presentacions: complicitat amb l’escriptora Imma Pericas i feedback del públic. Desenvolupament Temàtic 1. Presentació del llibre "Tota la vida busques obtenir el reconeixement del teu pare…" – Itamar Orlef La cita obre la novel·la i introdueix la recerca d’afecte filial. 2. Construcció de la protagonista • Núria: alter ego fictici que permet a l’autora narrar sense “fer de psicòloga”. • Funció doble: narradora adulta i filla que dialoga amb el pare absent. 3. El títol i la metàfora de la franja • Línia daurada als ulls de les orades ➜ records feliços de pesca amb el pare. • Reivindica que, malgrat el conflicte, hi havia complicitat i tendresa. 4. Procés d’escriptura • Inicialment plantejada com a thriller; reconduïda cap al format de relats-conversa. • Respecte absolut pels personatges: «mostrar, no jutjar». • Importància de la “paperera”: molts fragments descartats per guanyar essència. 5. Altres vincles familiars • La mare i el Nen: complicitat, evasió i mirades distintes cap al pare. • Escenes quotidianes mostren diferents formes de gestionar la manca de reconeixement. 6. Memòria i crítica social • Memòria com a eina de comprensió personal i reparació emocional. • Context polític latent (presó de l’avi, esperances d’un canvi a Cuba, franquisme) sense convertir-se en novel·la històrica explícita. 7. Influències i lector ideal • Referències a Salinger, Kafka o Shakespeare per escriure «allò que t’emociona». • Estil directe i sintètic, marcat per la passió per la poesia i la recerca d’essència. 8. Presentacions i acollida • Conversa “poc formal” amb Imma Pericas a Sant Just: sala quasi plena i caliu del públic. • Moment de recompensa després de cinc anys de feina. Conclusió Una franja daurada entre els ulls és una novel·la feta d’instantànies que exploren la necessitat universal de ser vist pel pare, confrontant records dolorosos i moments de llum. Amb un estil poètic i concís, Carseller combina memòria personal i ficció per oferir una obra íntima, però de ressonància col·lectiva.

Entrevista de Ràdio Desvern amb Andrea Membrado, portaveu de Solidança. S’hi presenta «Circular4Work», projecte que transforma residus tèxtils postconsum en uniformes laborals mitjançant una cadena de reciclatge local coordinada amb l’empresa Coleo i el programa RETEXCAT de l’Agència de Residus de Catalunya. Es descriu el procés (recollida, triatge, triturat, filatura, teixidoria i confecció), l’impacte social (creació de feina per a persones vulnerables) i la importància d’impulsar l’economia circular i la sostenibilitat. També es comenten altres línies d’actuació de Solidança: botigues i mercats de segona mà, gestió de voluminosos i creixement en inserció sociolaboral.

Resum de l’entrevista Entrevista a Joan Bassaganyes, alcalde de Sant Just Desvern, on es tracten els principals reptes i projectes municipals: Urbanisme Nou sector Carretera Reial–Torre Blanca amb 586 habitatges (30 % de protecció oficial), conversió de locals a pisos. Pla parcial de la Bonaigua: reducció d’edificabilitat, protecció oficial i obres d’antiinundabilitat. Educació Preinscripcions i matrícula d’infantil, primària i secundària. Risc de pèrdua de línia a l’Institut‐Escola i estat de les escoles bressol municipals. Mobilitat Carril bus B23 i millores a la línia X30 (reducció de 5–7 minuts). Funcionalitat del JustRAM i demanda de connexions al barri de La Miranda. Obres i projectes municipals Estat de grans obres (teatre Taneu, centre cívic, climatització del complex Bonaigua, corredor verd…). Impacte de la inflació i adaptació de pressupostos. Medi ambient i salut pública Campanyes de control de plagues als embornals per evitar mosquits i rates. Incivisme Proposta d’ordenança amb sistema ADN per sancionar excrements de gossos. Preguntes ciutadanes diverses Tarifes d’estiu de la piscina, obertures de contenidors i ús de refugis climàtics.

Resum Aquest podcast presenta una entrevista amb Ester Martra i Pilar Sánchez, del grup de Justícia i Pau de Sant Just, on s’explica la convocatòria d’una concentració pacífica per la pau. Principals punts: Context i motivació de la concentració davant les guerres actuals i la responsabilitat col·lectiva. Organització i suport institucional de l’acte. Detalls del programa: repic de campanes, música, lectures i minuts de silenci. Crida a la participació ciutadana i difusió. Reflexió sobre la violència i la cultura de la pau com a pràctica diària. Antecedents històrics de concentracions (guerra dels Balcans, Sarajevo). Visió global dels conflictes actius al món. La cultura com a forma de manifestació política (obra Les Troianes). Activitats del curs: conferències, Missa per la Pau, sopar de la fam, concerts. Homenatge a Jesús Castro i continuïtat del seu llegat. Espai radiofònic sobre salut mental i abordatge de temes relacionats. Crida final amb data, hora i lloc de la concentració.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Imma Pericas i Dolors Cardona, dues santjustenques distingides com a sòcies d'honor de l'Ateneu per la seva trajectòria de 25 i 50 anys respectivament dins de l'entitat. Han compartir els seus inicis a les seccions excursionistes, la implicació amb el teixit social i cultural de Sant Just i l’evolució de l’Ateneu com a referent de vida comunitària. Reflexionen sobre els reptes de futur de l’Ateneu, com l’obertura a nous col·lectius, especialment persones amb discapacitat, i la necessitat de fer-lo més accessible econòmicament. Destaquen la importància del voluntariat cultural, l’impacte de les generacions joves i la col·laboració amb entitats com Òmnium per fomentar la llengua catalana. Tant l'Imma com la Dolors mostren un ferm compromís amb un Ateneu obert, integrador i actiu, que continuï sent un espai de trobada i cultura popular.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Paula Vidal, escriptora santjustenca que acaba de publicar la seva segona novel·la: Clàudia Pí o com baixar dels núvols sense trencar-se una cama. Amb la guanyadora del Premi Menja Llibres 2024 per la seva anterior obra Inversemblant, hem conversat sobre la presentació de la nova novel·la, inspirada en vivències personals i generacionals, que explora amb humor i empatia la transició a la vida adulta, les dificultats laborals, i la recerca d’identitat d’una jove de 25 anys a Barcelona. L'autora ha compartit detalls del procés d'escriptura, revelant que la novel·la es va gestar fa anys però manté una gran vigència. Ha volgut fugir dels clixés de la narrativa romàntica i posar el focus en la protagonista, una noia somiadora, espontània i desubicada, amb la qual moltes lectores poden sentir-se identificades. Amb voluntat de connectar emocionalment amb els lectors, Paula Vidal defensa la visibilització de personatges femenins complexos i la necessitat de llibres que facin riure i acompanyin en moments d'incertesa vital. El 25 de juny a les 19h presenta el llibre a la Llibreria Alibri de Barcelona.

Entrevista al magazín matinal "La Rambla" de Ràdio Desvern amb Mateu Montesinos (Casal Popular La Sala). Es presenten tres activitats imminents a Sant Just: el mercat d’artesania i segona mà compartit amb l’Ateneu (diumenge a la plaça Malaret), la Revetlla popular de Sant Joan (també a la plaça Malaret, amb concert de rumba, sopar de carmanyola i PD’s fins a la matinada) i el Museu de l’Esplai com a acte de cloenda de curs. Mateu explica l’origen i la filosofia d’autogestió de les iniciatives, detalla inscripcions, ubicacions i col·laboracions, i avança futurs projectes de Festa Major com el Correvern.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Romi Porredón, presidenta de la SEAS, la secció excursionista de l’Ateneu de Sant Just. Amb ella hem repassat la valoració del curs excursionista que ara s’acaba, destacant-ne les activitats del cicle temàtic, les excursions matinals i de cap de setmana, el sopar de lluna plena, la sortida als Pirineus i les marxes especials com la de regularitat o la de neu. També ha posat en valor els 50 anys del cicle temàtic, dedicat enguany a recuperar ponents habituals, així com la força de la secció jove i infantil, que han guanyat protagonisme en les activitats recents. A més, la Romi ha comentat les col·laboracions de la SEAS amb el Servei Local de Català, l’interès creixent de la ciutadania per sumar-se a la secció, i les properes fites com el concurs fotogràfic d’estiu i l’inici del nou curs amb el sopar de motxilla i l’exposició fotogràfica a finals de setembre. L’entrevista ha estat també un espai per recordar Maria Quintana, figura clau per la cultura i la llengua a Sant Just.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Laia Flotats, portaveu del grup municipal Endavant Sant Just i regidora a l'oposició, amb qui hem fet balanç dels dos primers anys de legislatura municipal. Hem repassat les principals aportacions del grup, com la instal·lació de noves estacions d’Ambici, l’activació d’una APP per a l’obertura de contenidors, la incorporació del servei de neteja de grafitis en façanes privades o la rehabilitació de les escales del carrer Església. També ha subratllat la seva insistència en qüestions com la gestió del risc d’inundacions a la Riera, la neteja de claveguerams i el manteniment urbà. Flotats ha estat crítica amb l’acció de govern, que considera poc planificada i lenta, posant com a exemple els endarreriments en equipaments com el Teatre de l’Ateneu, el centre cívic de BellSoleig o la nova escola de Mas Lluí. Ha denunciat la inseguretat ciutadana, reclamant més patrullatge policial i càmeres de vigilància, i ha qüestionat la gestió de la mobilitat, destacant problemes amb l’X30 i la necessitat d’un pont a Mas Lluí. Finalment, ha atribuït la desconfiança creixent de la ciutadania en la política a la lentitud burocràtica i ha instat a una reforma profunda de l’administració pública.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Lorena Salgado, directora del Centre de Formació per Adults de Sant Just. Amb ella hem conversat sobre la formació per a persones adultes, destacant l'ampli ventall d'ofertes educatives que inclouen anglès, informàtica (Competic), alfabetització i castellà per a persones estrangeres. També s'ha parlat de la complementarietat amb el centre de normalització lingüística per l'ensenyament del català i del recent canvi en l'oferta, que ha suprimit el graduat en ESO per falta de demanda. Salgado ha ressaltat la importància de l'educació inclusiva, activa i intergeneracional, especialment per a la gent gran, que troba en el centre un espai per seguir aprenent i socialitzant. Ha subratllat l’impacte positiu de la formació en l’autonomia i integració social dels alumnes, especialment pel que fa a l'accés digital i lingüístic. Finalment, ha informat sobre les preinscripcions pel curs vinent, que es faran del 19 al 27 de juny, animant tothom a informar-se i aprofitar l’oportunitat d’aprendre al llarg de la vida.

L'entrevista del dia a Ràdio Desvern l'hem fet a Anna Vilanova, portaveu de la CUP de Sant Just Desvern, amb qui hem repassat la tasca del partit a mig mandat. Hem parlat de la defensa de la Vall de Sant Just i la moratòria urbanística, així com de la necessitat de garantir la pluralitat i la transparència en la comunicació pública local. També s’ha destacat la proposta de crear un Consell Municipal de Comunicació i la preocupació pel dret a l’habitatge, amb especial atenció als casos d’assetjament immobiliari i les pràctiques especulatives vinculades a entitats financeres com La Caixa. Vilanova ha reivindicat una gestió municipal més oberta amb audiències públiques, la municipalització dels serveis, i ha denunciat la precarietat laboral de les treballadores del SAD. En l'àmbit social, ha remarcat el compromís amb la lluita antifeixista, recordant una agressió el 2017 i celebrant que la justícia hagi reconegut la motivació ideològica. També s'ha criticat l'exclusió de les persones amb rendes baixes de l'accés als pisos del Mil·lenari i s'ha reclamat una tarificació social. Finalment, ha valorat negativament el desplegament del Pla d'Acció Municipal, destacant mancances en àmbits com la cultura, els esports femenins i la participació ciutadana.