episodis

Context i objectiu de l’entrevista "Bàsicament, si s'hagués de fer un eslogan, és anar a passar-ho bé." Els organitzadors Luca Lopopolo i Julio Ardiaca presenten l’edició 2024 de la Juràssica Cup, torneig de futbol 7 per a jugadors majors de 45 anys (amb algun júnior de 40-45). Dades clau del torneig Data: Dissabte 5 de juliol Seu: Sant Just Dssvern (4 camps de Futbol 7) 16 equips (rècord) 195 jugadors inscrits Edats: de 45 fins a 70 anys 2 places per equip per a jugadors de 40-45 (“els juvenils”) Format competitiu 4 grups de 4 equips Partits: 25’ (amb cooling break al minut 12-13) Fase final doble: • Champions League (1r i 2n de cada grup) • Europa League (3r i 4t) Eliminatòries: quarts, semis i final a partir de les 16 h Novetats logístiques 2024 Carpes individuals per banquetes 3 dues al costat del camp per a refresc ràpid Subministrament extra d’aigua i ombra Coordinació mèdica: desfibril·ladors i ambulàncies Aspecte social i lúdic Aperitiu italià i tall de dos pernils amb cava al final Rifa presencial d’un pernil per retenir públic Ambient competitiu però amb esperit festiu: «amics un cop acaba el partit» Associació Esportiva Sub-60 50 membres; 7-8 implicats al dia a dia del torneig Altres activitats: Donosti Cup Festa Ochentera (30 de juliol) Concursos de tiramissú i truita Col·laboració amb el Gran Recapte Missatge final "No prenguis mal, fill." L’organització espera que la calor sigui l’únic rival i confia que participants i públic gaudeixin d’un dia d’esport i companyonia sense lesions.

Panoràmica general El president reescollit de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Sant Just, Joan Serna i Sàlvia, conversa amb el/la presentador/a sobre el seu recorregut polític, la situació de la joventut al municipi i els reptes futurs tant en l’àmbit local com nacional. "La política és vocació de servei i l’eina per millorar la vida de les persones." Idees clau • Vocació primerenca: implicació cultural i comercial que el porta a la política. • Impacte de l’1-O: punt d’inflexió que consolida el compromís independentista. • Refundació de la JNC: passa de 3 a 12 militants i esdevé l’única joventut política local activa. • Objectius de mandat: enfortir militància jove, defensar el català, impulsar comerç i oci juvenil. • Campanyes concretes: - Promoció del comerç local - Nadal amb identitat pròpia - Defensa de la llengua al ple municipal - Nova parada AMBici davant de l’Institut • Diagnosi juvenil: manca d’espais d’oci i municipi “massa dormitori”. • Política nacional: amnistia, desafecció juvenil i importància del vot. • Futur personal: dos anys més a la JNC, rol comarcal i eventual presència a llista de Junts 2027; somiar algun dia en l’alcaldia. Seccions detallades 1. Introducció i benvinguda Repàs ràpid del contingut del programa i salutació a l’entrevistat. 2. Inicis de la vocació política Influència cultural, empresarial i familiar; crítica a la desafecció juvenil. 3. L’1 d’octubre com a punt d’inflexió Vivències a les escoles de vot i primer contacte amb Convergència/Junts. 4. Refundació de la JNC Sant Just Procés, creixement exponencial i estructura de l’organització juvenil. 5. Campanyes i accions del primer mandat Comerç, Nadal, llengua i mobilitat (AMBici). 6. Diagnosi i propostes per a la joventut Necessitat d’oci, espais i dinamització de caps de setmana. 7. Política nacional i desafecció Llei d’amnistia, rol del TC/Suprem i pedagogia del vot entre els joves. 8. Objectius del segon mandat i rol comarcal Captació de militants, consolidació del col·lectiu i defensa del català/comerç. 9. Mirant al 2027 Possibles llistes municipals, unitat de Junts i avaluació de mig mandat. 10. Somni d’alcaldia i comiat Reflexió final sobre lideratge futur i tancament de l’entrevista.

Resum Global del Podcast Context i veu principal "La proximitat de l’Ajuntament no pot fer-nos oblidar quines competències són de cada administració." Conversa entre la portaveu del PSC de Sant Just, Isabel D’Ardei, i el locutor de Ràdio Desvern sobre les novetats municipals més candents. 1. Gestió de l’onada de calor i refugis climàtics • Coordinació amb Collserola i activació de la biblioteca, la Bonaigua i la pròpia ràdio com a refugis. • Possibles ampliacions horàries de piscina i equipaments. 2. Nova pista poliesportiva a Mas Lluí Obres i afectacions • Moviment de terres intens; queixes veïnals per pols – reg continu per minimitzar-ho. • Separació de contractes: constructora vs direcció d’obra per transparència. • Pla de seguretat i salut aprovat. Impacte esportiu i veïnal • Descongestionar la Bonaigua i donar espai a l’esport base. • Aparcament previst (+100 places) per reduir pressió al barri. 3. Reconeixement al teixit esportiu • Segona edició de l’acte de guardons a clubs i esportistes locals. • Objectiu: unificar celebracions i visibilitzar l’esport d’elit i de base. 4. Mobilitat i transport públic 4.1 Nou recorregut del bus Just Tram • Millor connexió del barri Miranda amb Pont d’Esplugues. • Polèmica: usuaris del Brogi perden línia directa; l’alcalde obre porta a rectificacions. 4.2 Queixes a Moventis i carril BUS B-23 • L’Ajuntament trasllada incidències però la competència és de l’Àrea Metropolitana. • Proper desplegament del carril BUS a la B-23 pendent d’explicació oficial. 5. Institut-Escola de Mas Lluí • Segon curs als mòduls provisionals; edifici definitiu a la cua d’inversions. • El Dept. d’Educació revalua demografia; possible creixement amb mòduls. • L’Ajuntament pressiona però no té competència directa. 6. Ordenança de tinença de gossos amb registre d’ADN • Objectiu: reduir excrements a carrers i parcs infantils. • Procediment: cens caní + test d’ADN subvencionat (70-80 %); mostra recollida per empresa externa amb funcionari present. • Sancions elevades per cobrir costos i dissuadir. • Ordenança en aprovació inicial (1 mes d’al·legacions). 7. Ciutat Amiga de la Infància (UNICEF) • Renovació del segell gràcies al Pla d’Infància, Joventut i Inclusió i la lluita contra la segregació escolar. Punts Clau Refugis climàtics i adaptació a la calor. Nova pista esportiva: obres, contractes i benefici comunitari. Mobilitat: canvi de línies i futur carril BUS. Educació: incertesa sobre l’Institut-Escola definitiu. Ordenança ADN caní: mesura pionera al municipi. Durada total aproximada: 28 minuts.

Resum General "Sisplau, parleu-nos fora de l’aula" — Marta Mussach Primera part · Servei Local de Català Oferta estiuenca Curs intensiu Bàsic 1 (2 – 28 de juliol) · 45 h · Dilluns-dijous, 9:30-12:30. Destinataris Nouvinguts que entenen poc o gens el català; majoritàriament d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est, però també d’Alemanya, Itàlia, França, Hongria o l’Iran. Metodologia Èmfasi en expressió oral i situacions quotidianes. Presentacions, números, colors i verbs bàsics. Estructura de nivells: Bàsic 1-2-3 → Elemental 1-2-3 → Intermedi → Suficiència → C2. Resultats i demanda 140 matrícules aquest trimestre; 110 acreditacions oficials. Cursos plens en una hora; llista d’espera. El problema no és la manca d’interès, sinó el canvi automàtic al castellà del catalanoparlant que impedeix practicar. Perspectiva futura Mantenir 3 grups de nivell bàsic per trimestre. Reforç de professorat i col·laboracions amb ràdio i comerços per practicar la llengua.

Resum General "Al juliol, Sant Just no queda buit: el que falta és activitat cultural" — Arnau Cònsol La conversa gira entorn la 9a edició (i no pas la 10a!) de la Universitat Santjustenca d’Estiu, impulsada pel llibreter Arnau Cònsol i l’equip de Cal Llibreter. Es repassen els orígens, la interrupció causada per la pandèmia i el pas definitiu dels actes al carrer, així com el programa complet de juliol 2024. Punts Clau Confusió numèrica: 10 anys de llibreria, però només 9 edicions perquè el 2020 es va cancel·lar. Pandèmia → oportunitat: descoberta de la placeta exterior i micro + altaveu amb el Gaudeamus igitur. Filosofia: «A espatlles de gegants» (In numeris gigantum), homenatjant els autors que sustenten la literatura. Objectiu: fomentar la cultura i, de passada, vendre llibres. Programa 2024 Cada dimecres de juliol, 20 h, davant la llibreria 3/07 – Rodrigo Fresán Pequeño Gatsby i 100 anys de The Great Gatsby. 9/07 – Xavier Duran Literatura i ciència: dues cares d’una moneda. 16/07 – Homenatge Jesús Moncada Micròfon obert: lectura popular de fragments. 23/07 – Dante Alighieri Biografies de Boccaccio vs. Barbero amb la traductora Marilena de Chiara. 30/07 – Any Josep M. Llompart Cloenda amb Jaume Pons Alorda. Altres activitats Cafè Literari (avui, 19 h) amb Silvana Vogt a l’Ateneu: tertúlia distesa amb lectors sense examen previ. Conclusió Arnau Cònsol convida tot el Baix Llobregat a travessar “la frontera” i gaudir d’una proposta que combina: Passió per la lectura Complicitat veïnal Autoritats de primer nivell literari “Tot és una excusa per promocionar llibres… i vendre cultura.”

Revetlla de Sant Pere: 32 anys de tradició veïnal Conversa amb Carles Galí, president de l’Associació de Veïns de les Basses de Sant Pere "Si a partir d'avui molta gent que ve la veus i després, al cap de deu dies, la saludes, fantàstic. I si podem arribar a ser coneguts, meravellós." La xerrada gira al voltant de la Revetlla de Sant Pere, una festa que se celebra des de 1993 al Parc de les Basses. Carles Galí explica l’origen de la iniciativa, els motius per fer-la en divendres i com ha evolucionat el barri al llarg de tres dècades. Horari clau 21.00 h: Inici amb botifarrada popular. 22.00 h – 00.30 h: Música en directe amb el quartet Sol i Mar. Aforament limitat a 450 persones per normativa i assegurances. Menú i preus Botifarra, seques i cansalada per 6 € (preu simbòlic). Coca i begudes a part. La cuina la duen els escoltes del Cau, encenent barbacoes des de mitja tarda. Públic assistent Prop de 300 veïns de mitjana; hi passen famílies senceres, gent gran i jovent. S’hi afegeixen habitants d’altres barris de Sant Just Desvern. Logística i seguretat Zona delimitada per tirar petards, controlada per la Guàrdia Urbana. Tota activitat assegurada dins el límit d’aforament. Objectiu principal Enfortir la cohesió veïnal i donar visibilitat al barri. Conèixer-se, saludar-se i, idealment, fer créixer l’amistat entre veïns. Conclusió La Revetlla de Sant Pere és avui un punt de trobada consolidat que combina tradició, gastronomia i música per fomentar el sentiment de comunitat dins i fora del barri.

Context i motiu de la conversa L’Ateneu de Sant Just inaugura l’exposició «50 anys de Canet Rock (1975-2025)» amb fotografies de Francesc Fàbregas, coincidint amb la presentació del llibre “Canet Rock, mig segle de música i follia” de Donat Puig. Punts clau de l’entrevista Origen de la relació entre Fàbregas i Canet Rock: el seu primer gran treball com a fotògraf documental i musical. Canet Rock 1975 com a espai de llibertat i «Woodstock català» en plena dictadura franquista. Encàrrec professional: col·laboració amb la revista Vibraciones i com a foto-fixa del documental d’Àngel Casas. Protagonisme del públic a les imatges: més de 25.000 assistents, energia col·lectiva i moments icònics (ex. Pau Riba reclamant una garrafa). Riscos tècnics: càmera analògica nova, necessitat de revelar ràpid i ajustar ISO manualment; contrast amb la fotografia digital actual. Canvi en l’accés als artistes: abans backstage més proper; avui dia distància de 40 m en grans concerts com Bruce Springsteen. Curadoria de l’exposició: selecció limitada per espai; fotos ja muntades d’exposicions anteriors. Sinergia amb el llibre: casualitat de calendari; confiança mútua amb la revista Enderrock per l’ús de fotografies. Detalls pràctics: inauguració el 28 de juny (data simbòlica, quasi exacta als 50 anys); obert fins al 6 de juliol, entrada gratuïta, sala Piquet. Frases destacades "Va ser el nostre Woodstock català: un canvi radical més enllà de la música." "El públic és gairebé més protagonista que els músics." Informació logística Inauguració: 28/06, 12 h, Ateneu de Sant Just. Visites: 28/06 – 06/07, 10-14 h. Entrada: gratuïta. Per què visitar-la? Memòria visual d’un moment clau de la història cultural catalana. Fotografies analògiques úniques, moltes inèdites. Complement ideal al llibre recent publicat.

Resum de l’entrevista Context i protagonistes Jan Sánchez, jove de 21 anys de Sant Just Desvern. Entrevistat al magazín radiofònic La Rambla Tema central: participació al projecte Erasmus+ focalitzat en migracions a La Palma (Illes Canàries). Objectius del projecte Conscienciar sobre la realitat migratòria, especialment la ruta atlàntica cap a Canàries. Formació mitjançant tallers, xerrades de professionals i testimonis de persones migrades. Fomentar l’intercanvi cultural entre participants de diversos països (Espanya, Itàlia, Xipre, Marroc, Jordània…). Activitats principals Sessions diàries a la Casa Natles (espai d’acollida i formació). Trobades amb: Víctimes i activistes contra el racisme. Persones que havien arribat en patera explicant les seves rutes i dificultats. Aprenentatges clau Impacte emocional al conèixer històries de deutes, màfies i riscos mortals. Major comprensió de la diferència entre refugiats per guerra i migrants econòmics enganyats amb falses promeses. Necessitat de trobar un "punt intermedi" entre fronteres obertes i tancades per evitar morts. "M’ha donat moltes ganes de seguir aprenent, però sobretot de poder fer un canvi directe." Repercussió personal Voluntat de continuar implicat en projectes socials o voluntariats locals. Experiència d’empoderament i amistats internacionals que vol mantenir. Tristesa pel tancament del Servei de Mobilitat Internacional del Casal de Joves, que deixa els joves sense aquesta oportunitat. Mirada al futur Preocupació per l’augment de prejudicis i l’extrema dreta. Convida joves i adults a sortir de la zona de confort i participar en projectes solidaris. Punts destacats Experiència transformadora tant personal com social. Projectes petits com Erasmus+ tenen gran impacte encara que els polítics no hi ajudin prou. La lluita principal: deixar de normalitzar morts a les rutes migratòries.

Entrevistes d'actualitat al magazine La Rambla

Principals idees exposades Balanç de mandat 2023-2025 • Vox diu haver presentat diverses mocions centrades en seguretat, reducció de despesa «ideològica» i rebaixa fiscal. • Suspens global al Govern municipal per prioritzar «agendes ideològiques». Habitatge • Moció (febrer) per incrementar l’oferta i reduir traves; només va rebre suport del PP. • Recepta: defensar la propietat privada, incentivar rehabilitació de pisos buits i abaixar impostos locals. Nou sistema de contenidors amb xip i taxa de residus • Rebuig frontal: «144 obertures anuals no és realista». • Proposen flexibilitzar el model i considerar casuístiques familiars. Zones de Baixes Emissions (ZBE) • S’hi oposen perquè «penalitza famílies treballadores» i no hi veuen problema real de contaminació a Sant Just. Seguretat ciutadana • Alerten d’un augment del 300 % en robatoris a domicilis i 500 % a comerços (dades Ministeri Interior, gener-març). • Demanen més presència policial, coordinació i «tolerància zero» amb ocupacions. Projecte Parc de la Vall • Hi donen suport si es fa amb «rigor pressupostari» i sense convertir-lo en «projecte ideològic». Educació • Rebutgen l’eslògan municipal «Triu Sant Just» si limita la llibertat de les famílies. • Proposen construir un nou institut-escola degut al creixement demogràfic. Mobilitat • Critiquen canvis de recorregut del JustTram i demanen planificació «més realista» escoltant els usuaris. • Defensen equilibri entre sostenibilitat i llibertat de vehicle privat. Agenda pels dos propers anys • Continuar treballant en habitatge, seguretat, mobilitat, educació i fiscalitat. • Volen enquestes periòdiques a veïns per orientar decisions. Frases destacades «El Govern municipal ha prioritzat agendes ideològiques per sobre de les necessitats reals.» «Si alliberem l’oferta, baixaran els preus i els joves podran quedar-se a Sant Just.» Valoració global Gina Clavijo reivindica polítiques menys intervencionistes i centrades en la propietat privada, la seguretat i la reducció fiscal. Manté una línia crítica amb el govern local però afirma col·laborar amb la resta de grups quan veu propostes positives.

Context i Convidada Pilar Carceller, escriptora, mestra i filòloga santjustenca, conversa amb la periodista Núria sobre la seva segona obra Una franja daurada entre els ulls (Stomberg, 2024). Eixos clau de l’entrevista • Reconeixement patern: fil conductor dels 22 relats de la novel·la. • Memòria vs. ficció: com l’autora equilibra records personals amb imaginació literària. • Metàfora de la pesca: la “franja daurada” de les orades simbolitza els moments lluminosos amb el pare. • Procés creatiu: cinc anys d’escriptura, revisions constants i disciplina diària. • Relacions familiars: dinàmiques amb la mare i el germà (“el Nen”) i la seva influència narrativa. • Context històric: finals dels 50 i 60, postguerra i eco de la ràdio Pirenaica. • Comparativa amb ‘La llibreta blava’: altra visió de família i dona en temps de Guerra Civil. • Recepció i presentacions: complicitat amb l’escriptora Imma Pericas i feedback del públic. Desenvolupament Temàtic 1. Presentació del llibre "Tota la vida busques obtenir el reconeixement del teu pare…" – Itamar Orlef La cita obre la novel·la i introdueix la recerca d’afecte filial. 2. Construcció de la protagonista • Núria: alter ego fictici que permet a l’autora narrar sense “fer de psicòloga”. • Funció doble: narradora adulta i filla que dialoga amb el pare absent. 3. El títol i la metàfora de la franja • Línia daurada als ulls de les orades ➜ records feliços de pesca amb el pare. • Reivindica que, malgrat el conflicte, hi havia complicitat i tendresa. 4. Procés d’escriptura • Inicialment plantejada com a thriller; reconduïda cap al format de relats-conversa. • Respecte absolut pels personatges: «mostrar, no jutjar». • Importància de la “paperera”: molts fragments descartats per guanyar essència. 5. Altres vincles familiars • La mare i el Nen: complicitat, evasió i mirades distintes cap al pare. • Escenes quotidianes mostren diferents formes de gestionar la manca de reconeixement. 6. Memòria i crítica social • Memòria com a eina de comprensió personal i reparació emocional. • Context polític latent (presó de l’avi, esperances d’un canvi a Cuba, franquisme) sense convertir-se en novel·la històrica explícita. 7. Influències i lector ideal • Referències a Salinger, Kafka o Shakespeare per escriure «allò que t’emociona». • Estil directe i sintètic, marcat per la passió per la poesia i la recerca d’essència. 8. Presentacions i acollida • Conversa “poc formal” amb Imma Pericas a Sant Just: sala quasi plena i caliu del públic. • Moment de recompensa després de cinc anys de feina. Conclusió Una franja daurada entre els ulls és una novel·la feta d’instantànies que exploren la necessitat universal de ser vist pel pare, confrontant records dolorosos i moments de llum. Amb un estil poètic i concís, Carseller combina memòria personal i ficció per oferir una obra íntima, però de ressonància col·lectiva.

Entrevista de Ràdio Desvern amb Andrea Membrado, portaveu de Solidança. S’hi presenta «Circular4Work», projecte que transforma residus tèxtils postconsum en uniformes laborals mitjançant una cadena de reciclatge local coordinada amb l’empresa Coleo i el programa RETEXCAT de l’Agència de Residus de Catalunya. Es descriu el procés (recollida, triatge, triturat, filatura, teixidoria i confecció), l’impacte social (creació de feina per a persones vulnerables) i la importància d’impulsar l’economia circular i la sostenibilitat. També es comenten altres línies d’actuació de Solidança: botigues i mercats de segona mà, gestió de voluminosos i creixement en inserció sociolaboral.