16 anys a la Biblioteca Joan Margarit: història, arquitectura i silenci; 8è aniversari amb recital de Margarit i García Montero

What do you think about it? Love, for instance? I don't think about it, I'm taking it. Doncs bé, com cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana i avui ho fem amb una persona que té un vincle, podríem dir, molt estreta amb la Biblioteca Joan Margarit. De fet, fa 16 anys que cada dia, o quasi cada dia, hi va, i val a dir que l'entorn en què es troba la Biblioteca és prou privilegiat, comptant que es troba a la Masia de Can Ginestar i, a més, que les vistes a part del Baix Obregat són bastant impagables. Tenim amb nosaltres la directora de la Biblioteca, Joan Margarit, la Rosa Maria. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa. La Rosa Maria és, jo crec, una de les millors persones que podríem comptar per parlar per un costat dels 16 anys que dus com a directora de la Biblioteca Joan Margarit, que és el tema que ens pertoca més avui, i també del vuitè aniversari del nom de la Biblioteca Joan Margarit, és a dir, demà, no? Perdó, dilluns vinent, el 21, el 21 d'octubre, exacte. Sí, si voleu posar data, seria el 21 d'octubre, sí. Exacte. Sí, sí, sí. Sí, és que això de les dates a vegades. El 21 d'octubre farà exactament, doncs això, vuit anys, no? Perdona, el 22. El 22. Mira, doncs el 22 d'octubre. Farà vuit anys que du el nom, precisament, d'aquest poeta Sant Justenc, de Joan Margarit, i dins d'aquests 16 anys de directora de la Biblioteca, doncs has viscut aquest canvi de nom. Sí. Mira, començarem pel que he introduït al principi, que deia que la Biblioteca està en un entorn privilegiat. Suposo que estaràs d'acord, no? Molt, molt privilegiat. Sí, sí, sí, sí. És fantàstic l'entorn, és molt, molt maco, realment. Tota la zona jardinada del voltant, clar, et dona un espai, un silenci sense els ocells, i després el que deies tu de les vistes. Nosaltres, a veure, des del primer pis de la Biblioteca, des de la planta baixa, no, però des del primer pis, veiem les costes de sol tot l'any. És com un mirador. Sí, és un mirador, realment. La gent que ve de fora, aquí a la Biblioteca, que no sabem molt bé d'on venen, a on venen, vamos, tothom es queda meravellat amb la vista, i molta gent fa fotos, com és el vespre, moltes vegades quan fem activitats, si coincideix amb el capvespre, sí, sí, molta gent, eh? O tornen després, perquè els hi ha damunt la terrassa del bar, un altre atractiu. Mira, no fa gaire em vas trobar una dona gran, ja, podríem dir una àvia, no?, que venia d'Esparreguera amb autocar, amb bus, perquè venia a descobrir aquest poble, i me la vas trobar just a la porta a la Biblioteca, i em va dir, això és una Biblioteca? I vaig dir, sí, sí, i em va dir, ostres, i bueno, en aquell moment estava tancada, però em va dir, vaig donar una volta, i després vinc i dic, venen d'Esparreguera a conèixer la Biblioteca, l'entorn on es troba, també. Sí, sí, sí, és veritat. Vull dir que és privilegiat. I per parlar una mica de, per una banda, diguéssim, la història de la Biblioteca, després d'aquests vuit anys que farà, que porta, bueno, que du el nom del poeta Sant Justenc, ens haurem de remuntar una mica en el passat, un viatge una mica al passat. Sí. Si no vaig mal encaminada, abans d'aquesta ubicació, la Biblioteca es trobava al primer pis del parador. Sí, la primera Biblioteca de Sant Just estava al primer pis del parador i es va inaugurar el 16 de juny del 1965, que realment fa molts anys, el 2015 vam celebrar els 50 anys de Serveis Bibliotecari Sant Just i era de les poques que hi havia a la comarca en aquell temps, o sigui que Sant Just va ser bastant pioner en el tema de Serveis Bibliotecaris, eh? Sí. A més, crec que es deia Biblioteca Popular, pot ser? Sí, perquè abans formaven... O en castellà, Biblioteca Popular. No, no, era en català perquè era de la xarxa de la Diputació de Barcelona que en aquell moment es deien d'aquesta manera. Després ja han passat a dir-se municipals perquè també ha canviat la gestió, el tipus de gestió que tenen les biblioteques perquè ara és una gestió compartida entre la Diputació i ajuntaments. Però en aquell moment era la xarxa de biblioteques populars. Sí, sí, sí. A part d'això, això va ser com cap al 65, no? Sí. Després, uns anys més tard, quasi 20 anys, crec, no? Cap al 85, no? Al 83. O abans, al 83. Al 83, sí. Va ser quan ja es va moure, diguéssim, del parador cap a l'emasià de Can Ginestà. Llavors el parador ja es va quedar com si fos una espècie de casal de joves. Jo això, com no soc de les joves... No ho recordo, tu te'n recordaràs més que jo. Bueno, no pel fet de recordar-me perquè encara no havia nascut, diguéssim, però pel que he pogut descobrir, diria que era una espècie de salvar les distàncies amb el casal de joves d'avui en dia, una espècie d'espai lúdic i d'oci pels joves, no? Per trobar-se, per jugar escacs, per jugar cartes, per debatre temes, suposo. Llavors diguéssim que l'espai es va fer petit per la biblioteca, entenc, no? Sí, sí, això sí. I es va moure cap aquí, cap a l'emasià. Sí, sí, sí. Llavors, estaven en el primer pis de la masia, sí. I era només la primera planta, diguéssim, no? L'espai que ocupava? De fet, no era tota la primera planta, eh? Era una mica més de la meitat de la primera planta, perquè hi havia també... A veure, em sembla que hi havia el carrau blau al costat. Ara, el 2003, jo diria que hi havia el carrau blau en aquell espai, al costat d'on estava la biblioteca. Algo dels plàstics? Sí, clar, el carrau blau, perquè abans les sales plàstiques d'adults no estaven aquí, llavors. Hi havia els del carrau blau. Sí, compartíeu sala amb art. Bueno, sala al pis. Sí, era molt maco. Sí, era molt divertit. Diguem-ne, són tan divertits. Home, sí, però quin contres, no? També entra a la biblioteca d'un espai tranquil, de silenci, no? D'anar a estudiar o llegir o el que sigui, amb l'activitat creativa, no? Que pot portar que la gent rigui o cridi o escolti música. Bueno, compartíem el pis, però no l'espai, eh? Vull dir que estava ben separat, sí. Sí, sí, sí. I, a banda d'això, és a dir, cap al 2003 havies comentat, no? Que ja s'havia, diguem, establert la biblioteca. És a dir, va ser quan van començar les obres, no? No, les obres devien començar... Més tard. M'imagino, la biblioteca, el nou edifici, el que coneixeu ara, es va inaugurar a l'abril del 2003. Això. Per tant, les obres devien començar el 2002, m'imagino, no? Suposo. Sí, calculem que un any... No sé exactament quan, però com a mínim. I va ser unes obres que, pel que comentaves abans, la gent les tenia com... Bueno, tenia molta expectativa per veure com quedaria la biblioteca perquè durant les obres quasi bé no es veia el que s'anava fent. Sí, exacte, sí. Perquè, clar, el projecte, el fer-ho, o sigui, dins del que és l'entorn de la magia, no? Que l'entrada era per la magia. Per tant, tota l'edificació s'anava fent al darrere i no es veia bé com quedava. Fins que no es va poder entrar per davant no es van fer la idea, no?, de com havia quedat. I sí que la gent tenia molta expectació de veure-la a la biblioteca, sí. Això va ser a mans de l'arquitecte Josep Llinàs, no? Exacte. O sigui, l'encarregat de dur a terme aquest projecte, realment molt integrat en el lloc. Sí, per mi és un projecte molt maco perquè manté l'harmonia, no?, tant amb l'edifici com amb el jardí, no trenca. per mi realment és molt bé i realment va rebre un premi en el seu moment i el Llinàs ha fet altres biblioteques molt conegudes com la Jaume Fuster de Barcelona o la Fort Pieng també. I, de fet, ara potser ja menys, però al principi teníem moltes visites d'estudiants d'arquitectura de molts països. Era molt divertit perquè de cop i volta venien uns quants japonesos, uns quants alemany. Això no és d'estranyar gaire, no? No vinguin japonesos a fer fotografies. Però venien a visitar l'obra. Estaven interessats concretament en aquesta obra, no? Així que sí, sí, té un valor arquitectònic també en aquest sentit, l'edifici de la biblioteca. I realment, el 2003, quan es van fer aquestes obres ja de tal com la biblioteca és ara, des de llavors fins ara, que han passat doncs 16 anys, no? Hi ha hagut més reformes estètiques, és a dir, arquitectònicament parlant, a part d'alguna reforma potser de pintar o de reubicar espais? No, o sigui, arquitectònicament no s'ha fet cap. Se n'ha anat restaurant, arreglant, evidentment, temes, però no, arquitectònicament no. Sí que s'ha fet una reforma, la més important, aquesta última que la vam fer entre desembre 2018 i gener 2019, que aquesta sí que ha canviat una mica l'interior i els espais. Jo penso que era el moment, que està bé que després de 15 anys hi ha cosetes que s'han d'anar. Tot es pot millorar sempre, no? Però bé, que ja potser és veritat que els espais, els usos de la biblioteca pública han anat canviant, bé, de fet estan canviant, i llavors tot això fa que els espais també hagin de canviar, han de ser espais més flexibles, espais més que la gent es trobi còmode, no? No tant com la biblioteca d'abans, que la gent venia i s'havia d'estar en silenci. I ara la biblioteca cada vegada més és també un espai on la gent pot anar i no només estudiar, molta gent fins i tot a treballar, no? La gent que treballa, ells, pel seu compte, necessiten espai, també, o per les famílies. Sí, sí. Per això teniu també les sales d'estudi, no?, que heu anat incorporant aquests anys. Sí, sí, les supersales d'estudi que estan molt demanades, no? Molt èxit. Sí, sí, sí, de fet tenim molts estudiants, molts, o sigui, aquest mes la biblioteca ja està plena d'estudiants, cosa que ens... I mira que és l'inici de curs, no?, més o menys. Sí, estem com molt sorpreses que hi hagi tants estudiants estudiant. Perquè no deuen estudiar, òbviament, a la biblioteca, no? No, no. Però no, ara, realment, hi ha molts estudiants. Suposo que a base d'anar fent aules d'estudi, com que la gent va coneixent el lloc i cada vegada hi ha gent que ja és com més assidua, no?, diria, m'imagino. I l'entorn, que també comentàvem a l'inici, no?, que es presta molt, hi ha una terrassa, un bar, tot l'espai, és a dir, ja no és el fet només de venir a la biblioteca, sinó que ja de pas ja t'hi quedes i quan surts fas un cafè o a la mitja pausa fas un cacaulà, ja una cervesa, el que sigui, no? Llavors jo crec que això també es presta que la gent vingui i estigui potser més estona, no?, o que ja planifiqui la tarda o el matí o el migdia, dient, ah, ja em quedo dinar, faig la pausa i segueixo estudiant. Evidentment, això també és un factor més, no?, sí, sí, sí. I t'anava a comentar també, se parla la música, que no volia, ara segueix. Entenc, bueno, ja ho hem parlat, no?, que les vistes, l'enclatge on està la biblioteca, crec que és el que fa que sigui, entre moments, especial o que tingui un entorn que sigui privilegiada, no?, t'anar a preguntar, a part d'això, què creus que fa que aquesta biblioteca sigui especial, a part de també de dur el nom de Joan Margarit, que parlarem a continuació, què fa que sigui especial? A part de tenir un bon equip humà, quasi 100% femení, si no m'equivoco, no? Sí, sí, totalment, 100% femení. 100% femení. Sí, home, jo penso que l'entorn és un de les claus de la biblioteca i jo crec que també el tipus de municipi, que és Sant Jús, doncs també, perquè és una biblioteca que té un tamany, diríem que mitjanet, no és una gran biblioteca, per tant, és una biblioteca en què un se sent com molt confortable, com a casa, sí, perquè és molt... Doncs això també és un valor, jo crec que també un altre valor és que aquesta biblioteca s'ha de dir que té un bon pressupost al darrere, que això depèn de l'Ajuntament i sempre hi ha estat. Llavors això també ens permet oferir tot el tema de fons documental, doncs tenim una oferta que és atractiva, que renovem, que hi ha novetats i això també fa que la gent vingui perquè és un dels productes que tenim a la biblioteca, no? I suposo que, bueno, que també hi ha la feina... A mi el que m'agrada molt de Sant Jús, que jo no soc de Sant Jús, sóc aquí al costat de Barcelona, és el tipus de relació que hi ha amb la gent, o sigui, la relació aquí amb la gent és com molt personal, la gent és... La majoria de la gent, quan portes un temps aquí, ja coneixes molts pel nom, pel cognom, fins i tot... Ja saps qui són, sí, sí. Sí, i jo crec que això és un valor, per mi, d'aquesta biblioteca, el tema d'aquesta proximitat humana, no? Que hi ha en aquesta biblioteca i que en una biblioteca gran per suposat és impossible que hi sigui perquè si t'entren mil persones per la porta cada dia, quan passen algunes biblioteques, tu no pots tractar la gent d'aquesta manera. En canvi, aquí Sant Jús té un tamany la biblioteca que tu pots oferir un tracte molt més personal i crec que per mi és un dels valors que té aquesta biblioteca també. I comentes que és familiar, precisament per això, també pel... Segurament el volum de gent que entra, no? Que passa i que acostuma potser el 80% a ser la mateixa gent, no? Sí. Que va venint, va tornant, a crear activitats, a rapills... I després hi ha fases de... Sí, exacte, fan fases de la vida que a mi em fa molta gràcia, però amb que jo porto 16 anys aquí, doncs clar, ja veus créixer-los... Clar, conneixements, no? Sí, exacte. Veniu a buscar llibres per com ser pares, no? Sí, sí, sí. Les veient l'evolució. I les veient tota l'evolució i quan són nens venen com són nens, després, normalment, en l'etapa jove, la gent s'allunya una mica de la biblioteca, que la fan servir per estudiar i res més, i quan són pares tornen a venir a la biblioteca. Sí, sí, sí, sí. I abans comentàvem també que teniu una plantilla 100% femenina. Sí, com a moltes biblioteques, eh? Vull dir que el món bibliotecari és no sé quin percentatge, no el conec, però... És més alt el percentatge femení? Femení? Sí, molt més alt, sí. I a què deu ser degut? Que és més la capacitat mental de mantenir potser un silenci o una calma més que potser el factor masculí, no ho sé, eh? No ho sabria dir tant. Tot el que són feines d'alguna manera del sector serveis, no sé, jo estic pensant, per exemple, en medicina també, actualment, el 90%... No sé quin percentatge de metges són dones, eh? Per el que sigui, va més amb la psicologia o el que sigui de la dona. No ho sé, però... Sí, jo crec que va una mica lligat a això. Mira que ara estava pensant, ajuda'ns a trencar el mite de que el silenci en una biblioteca... És a dir, les persones que treballen en una biblioteca són iguals a fora, no? Recordo també un reportatge molt breu que vam fer TV3, farà ja potser un parell d'anys, que parlaven i entrevistaven a diferents bibliotecaris de diferents biblioteques de Barcelona i comparaven la seva vida biblioteca amb la seva vida personal i privada, no? I inclús hi havia un que era cantant de rock i hi havia un altre que també, no ho sé, és a dir, que potser algú que xocava, no? Pel fet de ser o de tenir una feina que potser en el cap de molts és com més tranquil·la, més pausada, no? El silenci forma part del teu dia a dia. Però t'anava a demanar que ens trenquessis amb aquest mite, que no sé si és pot o no. A veure, silenci sí que s'intenta tenir, però tranquil·la i relaxada, no. Això no, no? Traiem-vos aquesta imatge perquè no és veritat. Perquè les biblioteques actuals fem moltíssimes coses, fem moltíssimes activitats, no dic aquesta, dic en general, i no és tranquil·la i relaxada. La feina és pensar que estàs tractant amb gent, estàs tractant amb gent de diferents edats, que tenen interessos i a vegades és difícil. A la sala infantil, per exemple, és molt complicat perquè tens els nadons que venen i, clar, criden i els nens de 11 o 12 anys que volen estudiar. Llavors, és clar, com cases, no? Aquestes dues necessitats, llavors a vegades realment és una mica complicat. Tens situacions una mica que costen, no? El silenci també varia molt en les biblioteques. No totes les biblioteques tenen tant silenci ara. Per exemple, les sales infantils és molt difícil i crec que tampoc és l'objectiu ara mateix. S'intenta fer espais diferencials entre els més petits i els que no ho són tants. Aquí no podem perquè l'espai no ho permet, però molts llocs sí que està així. Però jo sí que, des d'un altre vessant, penso que la gent, i això amb una xerrada que vam anar, que no sé, jo potser fa tres anys o així, que parlaven d'espais públics, valoraven el silenci com un valor en la nostra societat, perquè realment, sobretot a les ciutats, potser aquí Sant Just no tant, però a Barcelona, per exemple, sí, el silenci és un valor. Vull dir, hi ha gent que vol silenci. I on troba silenci? No hi ha espais de silenci. Ara en ve el cap, o una església o una biblioteca, no? Exacte, una església o una biblioteca, no? I llavors, aquests que deien que a les biblioteques hauríem de tenir espais de silenci, però absolut, no? Perquè ni tan sol arribés la senyal wifi o coses d'aquestes, perquè la gent que realment vol, per concentrar-se, per llegir, per el que vulgui, com un valor, no? Vull dir que, bueno, jo penso que, per mi, és com una mena d'acord que té la societat que hi hagi espais dins la biblioteca en què hi hagi silenci, però no tots els espais de la biblioteca, penso. Clar, tenen sades, doncs, això, més per infants, més polivalents, o potser espais d'estudi, espais on grups també puguin debatre, no? Exacte. Si estan fent un treball de grup, que puguin parlar amb una veu moderada, no? Sí. Puguin parlar, no és aquest silenci absolut. Sí. Vegem-nos a la biblioteca tenim una sala que és molt petita, però, bueno, que està bé, li t'hi hagi molt rendiment, que està insonoritzada i que es pot treballar això en petits grups i està sempre plena aquesta... Bé, sempre ens la demanen estudiants, perquè, clar, el típic, els treballs que has de fer de l'escola, de l'institut, necessites un espai on puguis estar comentant coses sense cridar. A vegades els hem de cridar l'atenció perquè criden i salten i fan de tot, però que l'objectiu és això, que tingui un espai que es pugui parlar una mica, no? T'he de preguntar, a veure si ens podies comentar alguna anècdota d'aquestes de la biblioteca, ens va posar això, o algú s'ha deixat, no sé, uns mitjons, no sé, alguna de les anècdotes d'aquestes que amb 16 anys has pogut viure a la biblioteca? Bé, de deixar-se coses, s'ha deixat de tot, ordinadors, un instrument musical, mòbil, sí, sí, de tot. I així, de coses així, no sé, ara se m'acut, perquè, això la gent, jo crec que ho veu perquè està anunciat, hi ha un circuit de càmeres interns a la biblioteca que podem veure als diferents espais des del taulell de Prèstac. Llavors, clar, nosaltres podem veure el que passa en aquesta sala en concret que està allà al fons. Aquesta com és tancada, no? Sí, i, bueno, a vegades hi ha alguna parelleta que s'emociona, no? Ah, vaja. I ens fa gràcia veure'ls com estan allà. Clar, pensen, bueno, la càmera es veu i estan allà, però potser es pensen que no es veu ningú i, bueno, mira, és el que té tenir poc, bueno, tenir 17, 18, no?, i no tenir una casa o un cotxe, no? Bueno, tampoc grans coses, però, bueno, que estan allà fent sapatonets o agafant-se la mà, tampoc no ens hem trobat amb cap escena allà, eh? Però, bueno, sí, ens fa gràcia, no? Sí, sí, sí. O sigui, ningú s'ha deixat uns mitjons, és que penso en els mitjons dir que algú que s'arribi és descalci. No, mitjons, no, el que ens hem trobat, sí. El que és molt divertit és que els nens petits es treuen les sabates, això sí. Per exemple? Sí, sí, com a la sala infantil ara, a la zona dels més petits hi ha com unes alfombres, doncs és que és automàtic, arriben els nens, es treuen les sabates per vosaltres i també pels pares de veure que els nens estan com si estiguessin a casa seva, inclús sense sabates, sense mitjons. Sí, sí, sí. Voldria parlar més estona d'això, del món de la biblioteca, d'això, dels silencis, de fet ara m'ha vingut al cap un llibre que es diu La era del ruïdo, que no sé si el teniu a la biblioteca, que és molt recomanat també pel tema del silenci, que parla del silenci i el soroll avui en dia, no? Sí. I un dels llocs on precisament comenta que es respecta més és les biblioteques i les esglésies, que com bé deies són dos llocs on saps que hi haurà silenci, el vas a buscar allà. Jo crec que hi ha molta gent que també va a les biblioteques a buscar aquest espai i estic molt d'acord amb el que comentaves que a les biblioteques hi ha biblioteques que és molt complicat també mantenir aquest silenci. Em ve al cap una que és una mica veïna, que és la biblioteca d'Espluga, potser per l'estructura que té, que té un espai molt ampli diguéssim d'aire, rebota molt tot o potser la sala no està potser tan compartimentat, a nivell estructural d'arquitectura està distribuït d'una forma diferent i el soroll està més repartit potser i aquí també el tenir més espais més petitons es queda més... Sí, et permet fer una mica de diferenciació entre espais que quan tens un únic espai tot se sent i en algun moment hi ha soroll perquè això és inevitable. I parlàvem també al principi, Rosa Maria, d'aquests vuit anys que farà que la biblioteca Joan Margarit es diu Joan Margarit en honor precisament al poeta Sant Justen a Joan Margarit fa vuit anys precisament el proper 22 d'octubre que em rectificaves abans dic d'acord no és el 21 és el 22 d'octubre i amb motiu diguéssim d'aquest aniversari des de la biblioteca heu organitzat un recital poètic que serà demà a dos quarts de vuit precisament amb el poeta Joan Margarit i també amb un convidat d'honor que ja ha passat per la biblioteca alguna altra vegada que és Lluís García Montero que és director de l'Institut Cervantes com serà aquesta celebració poètica de demà? doncs mira ens fa molta il·lusió tornar a tenir el Joan Margarit i el Lluís García Montero com dius tu ja van estar el 2011 i van estar quan van fer els 50 anys el 2015 també van estar aquí i ara que fem vuit anys doncs mira hem pogut juntar-los també els dos aquí Sant Just doncs farà un recital poètic que quan se posen els dos a recitar doncs és com màgic s'aturar el temps sí és màgic jo us ho recomano molt molt i molt a veure el Joan Margarit sentir-lo recitar sempre és màgic també però els dos junts perquè ells es coneixen molt tenen com molta química llavors és i com que també les poesies són molt diferents la de l'una a l'altra però igual de jo diria d'emocionants les dues i els dos quan reciten llavors jo crec que és un és un privilegi que tenim comptar amb aquests dos grans poetes els dos i aquí a Sant Just sí sí és una gran oportunitat i a més des de Madrid ens va comentar la Sandra també fa un parell o tres de setmanes també de de la biblioteca Joan Margarit que havíeu tingut la sort i el privilegi d'anar a trobar unes il·lustracions fetes per alumnes de la Universitat Complotència de Madrid com ha arribat Joan Margarit de ser diguéssim tamari d'una assignatura d'il·lustració entenc o artística de Complotència sí sí a veure Joan Margarit és molt conegut fora de Catalunya Espanya en general perquè tota la seva obra poètica la tradueix al castellà i a més es mou molt i jo penso que és molt conegut i bueno sí nosaltres vam descobrir una mica de casualitat per a l'Instagram vam veure que havíem editat això i vam dir ostres i ens vam posar en contacte amb ells i ha sigut superamable i bueno doncs tenim és una revista que vam publicar són alumnes d'art de la Complotència de Madrid llavors el seu treball la seva proposta artística era que fessin una il·lustració dels poemes del poemari Joana de Joan Margarit bàsicament algun altre però sobretot de Joana i llavors cada un va fer una làmina que conté la il·lustració i el text del poema llavors ens van enviar reproduccions en A3 de totes aquestes il·lustracions i d'això nosaltres ara estem muntant una exposició que entre avui i demà ja quedarà posada a la biblioteca i es podrà visitar demà Aval després d'aquest recital hi haurà l'opció de visitar aquesta exposició exacte després del recital hi haurà una copa de cava dintre de la biblioteca i es podrà veure l'exposició que són reproduccions d'aquestes il·lustracions dels alumnes sí, sí, exacte cada un és un poema i cada un l'autor és diferent és una bona excusa per tornar a anar un dia més a la biblioteca a més per la sort de presenciar aquesta màgia entre Joan Margarit i Montero en aquest cas amb aquest recital poètic i després per veure aquesta exposició que ve des de Madrid directament sí, exacte mira, a vegades ens podem inclús ajudar a Madrid doncs bé per anar acabant Rosa Maria no sé si volies afegir alguna altra dada més d'aquesta diguéssim aquesta commemoració del vuitè aniversari del nom Joan Margarit i a mi em quedava una última bueno, no és quantes preguntes jo sempre em quedo moltes preguntes no les puc fer mai totes però una de les que tenia era d'on havia sorgit la proposta de passar-se a dir Biblioteca de Sant Just a passar-se a dir Biblioteca de Joan Margarit que entenc que va venir de la casa consistorial o no? bueno, de fet la primera iniciativa va ser de la Biblioteca ah mira m'agrada escoltar-ho sí, perquè a veure Joan Margarit sempre ha tingut molta relació amb la Biblioteca com a usuari a part de venir a fer recitals però quan ell encara no era molt conegut tenia molta relació amb la Bibliotecària que llavors era l'anà company i sempre hi ha hagut aquesta bona relació amb la Biblioteca llavors doncs des de la Biblioteca vam pensar que seria molt maco que aquesta Biblioteca de Sant Just tingués el nom d'aquest poeta que a més és que viu aquí al costat viu molt a prop és veí d'aquí i que ve ve molt sovint a la Biblioteca i utilitza els serveis de la Biblioteca també llavors doncs sí, a partir de les de la Biblioteca es va fer una proposta que l'Ajuntament va acollir i ja es va fer tot el procés per canviar el nom i des de Diputació també es va haver de fer una sèrie de gestions però sí, sí que va tirar endavant i bueno, doncs no sé jo crec que que tenim bueno, nosaltres des de la Biblioteca vam pensar que tenir una persona un poeta com Joan Margarit doncs era una oportunitat per la Biblioteca portar el seu nom de fet crec que és bastant un denominador comú de les biblioteques de la xarxa també amb la Biblioteca Mercè Rodoreda en fi moltes d'elles tenen o porten noms d'escriptors d'anormalistes o de poetes i crec que va ser una molt bona com dir una troballa una molt bona decisió des de la Biblioteca doncs Rosa Maria moltes gràcies per passar per aquí pel programa i apropar-nos una miqueta més a aquest vuit aniversari que celebrarem demà a dos quarts de vuit amb aquest recital poètic i després el mateix dia de l'aniversari que serà el proper 22 22 anava a tornar a dir el 21 no, bueno el 22 d'octubre així que per més anys també celebrant aquest aniversari del nom sí, sí cada any el podem celebrar o sigui que ja anirem jo crec que anirem celebrant-ho hi ha anys que potser són més grossos el deuè el quinceuè el vintè sí però bueno és bo jo penso que és una bona oportunitat per recordar aquest poeta per recordar i apropar a la gent potser temes que no sabien com per exemple que la proposta havia vingut directament de la biblioteca o sigui que espero que els oients també hagin après una miqueta més d'aquesta història de la biblioteca també amb els teus que fa uns quants anys ja que formes part de la vida de Sant Just que potser ja ets semi Sant Justenca tot i viure fora o encara no viure aquí però sóc que hi sents una mica sí, sí jo em sento una mica una part meva és Sant Justenca sí, sí em fa molta il·lusió que la gent em conegui bueno que sí que conec tanta gent i formar part de moltes coses d'aquí sí, em fa molta il·lusió doncs mira manera molt bonica d'acabar l'entrevista gràcies Rosa Maria per venir moltes gràcies i ens veiem aviat una abraçada moltes gràcies adeu adeu ara escoltes la ràdio sintonitzes la ràdio de Sant Just 98 turcu smooth jazz de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem escoltem ara una altra de les cançons que ens proposa el Pau Martínez l'espai del Club Alternatiu ens agrada molt recuperar aquestes cançons perquè les descobrim i a més descobrim que ens agraden per tant encara més contents escoltem ara aquest renaix de Dominic Faik 6 minuts per les 6 de la tarda un cop feta aquesta entrevista de la setmana recordeu que tots aquests podcasts tant els espais i les seccions dels col·laboradors fixa setmanals com les entrevistes de la setmana que són sempre dimecres a dos quarts de 6 les teniu publicades a radiodesvern.com a l'apartat de magazins la plaça Mireia així que podeu anar sempre que vulgueu i escoltar-la des d'allà on estigueu i escoltar-la i escoltar-la de la setmana de la setmana de la setmana i escoltar-la i escoltar-la de la setmana i escoltar-la i escoltar-la i escoltar-la i escoltar-la i escoltar-la de la setmana de la setmana i escoltar-la de la setmana i escoltar-la de la setmana i escoltar-la i escoltar-la de la setmana de la setmana i escoltar-la i escoltar-la de la setmana i escoltar-la de la setmana i escoltar-la Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit