50 edicions de les Festes de Tardor de Sant Just: dels orígens a l’Ateneu i la SEAS al gir del 1974 amb “Sant Just al carrer”, entre censura i participació

A ritme de jazz, amb aquest Walking on Sunshine, de jazzístics, i a punt de tocar els dos quarts de sis de la tarda, obrim els micròfons... Bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda, perquè tenim amb nosaltres el Gaspar Oriolz i el Jaume Campreciós. Ja sabeu que, com cada dimecres, a dos quarts de sis, al voltant de dos quarts de sis tenim aquesta entrevista de la setmana. Així que avui els tenim amb ells dos, dos santjustencs, que han viscut més d'una i de dues i de tres festes de tardor. Quantes n'heu viscut, Jaume i Gaspar? Jo, cinquanta. Cinquanta, eh? No, 49, més la que se suposa que es farà aquesta setmana. Sí, aquesta setmana hi haurà activitats dins de les festes de tardor, tot i que no es compleixen, diguéssim, tot el calendari que estava previst. 49, quasi cinquanta, i el Gaspar també n'has viscut quasi totes? Sí, de viure-les també, encara que les primeres quatre no hi vaig participar massa. Perquè ens estem remuntant, si ara diem que tenen cinquanta, òbviament, anem a fer càlculs ràpids, 1969 va ser la... No, ho he calculat malament. No, sí, ho he calculat bé, però és que la primera és a l'any 70. Per tant, són cinquanta, no cinquanta anys, sinó cinquanta edicions. Perquè és aquest problema que sempre hi ha entre l'inici i els anys. Clar, com calcular, no? És a dir, són cinquanta edicions, però la primera, podríem dir, que va ser... El 70. El 70. Època, una mica, a punt d'aquesta transició política i socialment, no? Potser una època de transició cap a la democràcia. No sé si això també va tenir a veure o no, per ubicar-nos. Jo crec que, a més que això, va tenir importància, però crec que un dels temes importants, i el Gaspar i jo venim del mateix lloc, és la SEAS. Crec que a la SEAS, dins de l'Ateneu, hi va haver un grup de joves, d'aquella època que anaven des dels 16 als 20 anys, amb ganes de fer coses. I això va ser un esclat que va portar a Fesatador i altres coses, i altres activitats culturals dins de l'Ateneu. I si això li suma, li afegeixes, que l'any 70, l'any 69, es va inaugurar l'Escola Ateneu, que va portar una remodelació de l'Ateneu fent la sala cinquantenari i tot, i una nova junta, doncs aquest còctel, va portar un índice de Fesatador Ateneu. De tota manera, sí que s'ha de dir que a aquella època sí que hi havia una gran tensió de tipus social, perquè a Espanya teníem la dictadura i tot el procés, diguem-ne, de modernització estava, com diguéssim, bloquejat o dificultat per això, i es va anar fent com una tensió, una tensió, i va coincidir en que el procés de modernització a Europa i al món en general, en que els joves van començar a canviar els costums, el cabell llarg, etcètera, etcètera, tot això es va anar ajuntant, i aquí sí que va participar, i sí. Això va ser aquests anys de gent jove, això que dius de la CEES, Jaume, la CEES era la gent jove que va entrar dintre l'Ateneu, que allà hi havia 50, 60, 80, poder fins i tot un centenar de joves que estaven allà dintre fent bullir l'olla, com si diguéssim. Que a partir de l'excursionisme, i a més, a veure, no s'ha de recordar que encara que les primeres siguessin els 70, es va començar a coure, perdona, a l'any 69, tot just un any després del Maig de París. Per tant, vull dir que tot això és tot un context que no pots deixar de tindre present. Exacte. Clar, i a més, això suposo que també es veia reflectit en la gent, no?, que potser tenia més ganes de fer més coses, potser ho sentia una mica més lliures, no? A veure, jo no ho sé, però jo personalment, quan vaig començar a tenir 17 anys, per tant, vull dir, no sé fins a quin moment tenia la consciència o tot, vull dir... Jo dic, de vegades part, es va coincidir una sèrie de factors que es poden tornar a produir, però en aquell moment va coincidir. Sí, de fet, has de tenir en compte que, com a activitats lúdiques, al carrer hi havia la cantada de caramelles per Pasqua i algunes ballades de sardanes. I algun acte de festa major infantil. La festa major, algun pallasso que anava al carrer, els pallassos aquells al perico, no sé com es deia, és a dir, que no hi havia activitat al carrer. I això va ser el... fa referència a l'any 74, no a la quarta edició de les Feses de Tardor. Jo, a veure, torna a ser una mica, si fas cronològicament, Feses de Tardor, quan van començar, aquesta nova junta de Taneu, que per mi jo els veia grans, i una vegada ho he analitzat, i virrada que tenien el més gran que havia de ser, l'Antonem Raret devia tindre 55 anys. i el veia una persona... Home, quan tens 17 sempre els veus més grans, no? Sembla que són molt més grans. El veia, sincer i a la família, el veia antidiluviar. D'això, ens van donar... Ells volien fer un tema més cultural, en conferències, i llavors, un grup de tant... dos venint de la Seas i tres de l'Orfeo, que també tenia un sector jove en aquell moment, vam, per diferents circumstàncies, vam anar a la junta per dir que volíem portar el Lluís i Jack. Llavors va ser quan ens van dir a la junta que volíem fer això o si ho volíem posar allà dins. I a partir d'aquí va ser la implicació d'aquests joves, que vam fer, com ho veia Gaspar, vam fer 70, 71, 72 i 73, però que vam anar deixant les festes, l'organització, perquè ens van anar a una cosa, no sé si et sonarà a tu, que es deia l'Emili. Sí, home, clar, no l'he viscuda, però la conec. Llavors això era un trencament. Llavors, els primers anys, com sempre he dit, els quatre primers anys, encara que es va fer algun acte al carrer, com les gincames i coses així, principalment eren uns actes molt centrats en la vida de l'Ateneu, una mica volent recuperar aquella festa major que molts de les Seas i el meu grup ja feia anys que no participaven, perquè coincidia en el mes d'agost, i el mes d'agost per nosaltres era seguit anar a fer muntanya, anar a fer travessas, anar a fer campaments, i que va coincidir també en un període que aquella abonança, que cometa, és econòmica, l'estat espanyol, havia portat a que el mes d'agost moltes indústries tancaven tot el mes d'agost, la gent ja començava molts a anar a les segones residències i molts a anar a veure la família, els seus pobles, i Sant Just començava a quedar al desert, la festa major cada vegada era més patètica, i la idea bàsica era, una mica també per part dels nostres més joves, era poder recuperar, poder recuperar, fer una festa major a octubre. Una idea que a Sant Just no va acabar de quadrar, però si mires, a Sant Joan es plugues van canviar estat de Madalena per Sant Mateu, anys després, a Sant Feliu van canviar Sant Llorenç per la festa de tardor. Sí, que ha estat fa una setmana o dues setmanes, sí. Per tant, ja era una cosa, que era una idea bàsica, era això. No va res així, però el que sí que va res així és que va ser uns actes, la Taneu, que va portar, a més a més, per aquesta caïda de joves, una activitat bastant forta durant quatre anys, fer altres, no fer set de dos, sinó també portar la trinca, altres activitats durant tot l'any, muntar una discoteca a la sala cinquantenari, però que això es va acabar el 73, per anar a la Miri, la meva sorpresa, un any fora, quan torno, torno al 74, i em trobo en un esclat, que és Sant Just al carrer, com ho deia Gaspar, que era sortir i obrir la cultura. Això, aquesta època, la corrent molt bé, jo ja em va agafar, vaig arribar a Sant Just de l'Emília el 12 d'octubre, i després de l'Ardova, en ser el 18 o el 20. I et vas trobar amb la festa al carrer, no? La festa al carrer, en una cosa que era tàpiau. El canvi a l'any 74 es va produir per unes causes indirectes, com si diguéssim, la gent jove que hi havia a l'Ateneu, només eren aquests 4 o 5, que deia el Jaume, els que es van implicar, a més, no anaven gaire implicats, no participaven gaire, en les festes de tardor, diguem-ho així. L'any 74 va passar, que hi havia la secció de cultura, que feia activitats, també de gent jove, que feien activitats culturals. Van aconseguir portar a fer una conferència el García Márquez, que llavors vivien a Barcelona, i el Vargas Llosa estava a Barcelona, i van aconseguir que vingués un d'ells a fer una conferència. Però la Junta de l'Ateneu va tenir por de... Clar, aquesta gent estava implicada una miqueta en el món, diguem-ne, estem parlant, abans del que morís Franco. Van tenir por i no van donar permís per fer aquesta xerrada. Això va provocar una reacció d'aquest grup de joves, que també va provocar un escrit al bolletí de les EES, que va firmar en Vicenç Mascarell. I ja, cert. I ja, cert. En Vicenç Mascarell, que va... Una crítica molt dura contra la Junta, perquè tenia aquesta por de no voler fer aquesta conferència. Això va portar un gran debat a dintre l'Ateneu i una assemblea oberta, en la qual, discutint i parlant, en un cert moment, jo puc dir això perquè era present, es va aixecar un de la Junta, o no sé si de la Junta, el Rafael Malaret, gran, el Rafael Malaret Julià, a part, es va aixecar i parlant de les festes de tardor, i les criticàvem com si diguéssim els joves, i va dir i per què no els organisseu vosaltres? I un jove que no sabria dir qui va ser, perquè no ho tinc clar, va dir doncs sí. I els joves van organitzar la festa de tardor de l'any 74, independentment de la Junta. I aquest seria el grup aquest de les Xiveques que he sentit a parlar? O no té res a veure aquest grup que ho va impulsar? No, no. Xiveques és un grup de teatre que es va crear entre altres coses. Anys després. Sí, anys després, però també conseqüència de l'ambient de les festes de tardor. Es van conèixer, no?, durant les festes de tardor. Eren una, com si diguéssim, una segona generació. Vull dir... Més joves. En aquella època, quan tu tens 18 o 20 anys, un que en tingui 16, el veus molt petit. i aquests són la diferència entre la gent de Xiveques, més o menys, estatuant el Joan Faneca i la dada de Gaspar, que és el que ho agressaven, devien ser 5 o 6 anys. Sí, d'aquesta ordre. Això va ser una cosa posterior. És a dir, el canvi que hi va haver a l'Ateneu va ser a causa d'un debat intern que hi va haver entre els joves i la Junta. I d'aquest debat va sortir que l'any 74 la festa de tardor la van organitzar els joves lliurement i independentment de l'Ateneu. I coses paradigmàtiques, es va voler fer unes festes que sortissin al carrer, que s'obrissin a tota la població de Sant Just, es pensava especialment en la gent castellà no parlant que no parlava català, per exemple, el programa de les festes de tardor per un i cany, però aquell any es va fer, aquest programa, un tríptic, està en català per una banda i en castellà per l'altre i es diu Fiestes d'Otoño l'any 74. És a dir, tot això responia i no només això, sinó que aquest programa anava acompanyat d'una paperassa tremenda. És a dir, hi havia molta ideologia aquí, ideologia que bàsicament feia referència al fet aquest de voler sortir al carrer per un cantó, de ser una cosa popular i per l'altra banda de barrejar una miqueta, de connectar amb una població diguem-ne d'orígin emmigrat, la gent castellà no parlant, que d'alguna manera no participava gaire a l'Ateneu per raons de tradició i de costum, etcètera. I això, aquestes idees de fons són les que van sortir i van provocar tot això i es va sortir al carrer, es va fer Sant Justo al carrer, però Sant Justo al carrer no té gaire comparació amb l'actual. És a dir, avui en dia a Sant Justo al carrer hi ha molta més gent al carrer que no pas aquell dia. Potser és una oferta més comercial, potser, o per ajudar al petit comerç del poble, òbviament. A veure, això m'ho diu l'espar, vull dir, és el final del franquisme, els últims dies del franquisme, perquè si no recordo malament devia morir el dia 20 del 74, el 20 de novembre. 75. El 20 de novembre no el 75, vull dir, faltava un any. En aquesta època ja estava entrant habitualment a la Paz. Ara el moure'n de lloc, eh? Ja, estava, i doncs, això, és veritat que jo no vaig participar en tot això perquè jo que et deia, jo que ja puc estar fent la mili. Aquest famós article el recordo tot però no vaig participar en tots aquests temes, és el que diu l'espar, vull dir, és un canvi de societat, també es té a dir que la Junta de Tenor en aquell moment també havia canviat de la Junta anterior, havia canviat una mica, va entre la gent, aquesta Junta, molt polititzada, hi havia molts de molt polititzat al cap de quatre dies i per tant es va notar d'aquest canvi. I generacional una mica, no? No, perquè els que havíem estat abans eren més joves que els que van fer després d'això. Ah, doncs, perquè ells havien acabat la mili, ja es havien tornat a recuperar, molts venien d'estudiar, molts havien acabat la carrera, era un moment... Són dos episodis diferents, eh? Diferents. És a dir, aquests joves que van participar el primer any, el Jaume entre ells, no? Van voler participar, van voler animar les festes, autònomament, van ser uns quants, un grup d'amics, no? Dos grups diferents. O dos grups diferents que van juntar. Però l'altre va ser una cosa més general i de fet, la cosa que més recordem nosaltres, els que vam participar molt, aquell any 74 i els següents, és que era molta gent, parlant de 50, 60, 80 persones, poder, organitzant les festes de Tardó. Guarnint carrers, no? Guarnint carrers va venir després, posteriorment. Sí, al principi no feien gaires coses. Plaus, anar a preguntar quines activitats organitzava, perquè hi havia molta gent organitzant, però que eren gincames o activitats culturals. S'enjusta el carrer i hi havia la cosa també emblemàtica, el que em van dir Tàpia 1, que era fer, això que ara hi ha aquestes fotografies pel carrer. De Francesc Fàbregas, sí. Sí, de Francesc Fàbregas, que recorden algunes d'aquestes Tàpies que es van fer 3 anys, les Tàpies. Això és una idea que va portar un de la colla aquesta que van començar a conèixer a xoc, la va portar de Copenhague, ell viatjava per la feina i ho va veure i ho va portar cap aquí. Després es va fer això a les Tàpies, el concurs de pintura ràpida. Es va fer la gincam automobilística, la gincam infantil que ja l'havien fet abans, a les Cees, això ho feia a les Cees. No, no ho havíem fet nosaltres com a fes de tardor anteriorment. Alguna que... Ja, ja s'havia fet, no? Després hi havia ballades sardanes i poca cosa més. Això era Sant Just al carrer. I un fombo a la plaça Can Preciós. No, encara no. El segon any va ser. Això es va fer més tard. El segon any. Això, de fet, era poca cosa, però això va ser el llavor que durant uns quants anys que podria van arribar fins a 10 o 12, va anar a la cosa explosiva. Fins al 85. Sí, vam començar anys que van venir els comedians i grups així, no?, que feien una animació pel carrer extraordinària. A part del ball que diu el jovem que va ser molt tradicional el dia de Sant Just al carrer a la tarda de la plaça Can Preciós. Que era el moment de la festa, no? Sí, de vespera nit. En oquestes d'aquell moment de Serra Noem com aquells de Terrassa. Sí. O que xacombo. Ja no recordo. Sí, però vull dir el que va ser és això, vull dir, en un punt, per mi, des de la meva òptica, que va anar increixent-ho i que el punt els va ser comedians. Sí. Comedians va ser una experiència que els comedians d'aquella època anaven a viure, van estar a la sala de Sant Just, anaven a viure cada... diferents artistes a casa... De gent del poble. De gent del poble. I això va portar alguna... al punt més àggi. De fet, bueno, esclar, va ser una època en què es va generar una cosa que va ser per tot arreu, eh? En diferents pobles va anar passant el mateix. És a dir, que es pluga Sant Caliuda posteriorment. Però aquí es pot dir que vam iniciar en aquest tema... Vam ser una mica pioners. Un canvi, un canvi perquè, a veure, jo no he dit abans, però, com vam fer de tardor les segones, les primeres, que feien cançó català, tenies d'anar a l'Ajuntament, després va ser pluges, però en aquell moment era aquí, aquí és injust, el senyor de la censura ha portat totes les lletres i que t'hi posés el biciplau. Jo recordo que el primer any del Lluís Jack ens van prohibir l'estaca. L'estaca la va tatxar. I, a més, és un document que té l'Arxiu Municipal. I recordo que el Lluís Jack no la va poder tocar, no la va cantar, però la va tocar. I la gent la va cantar. Ell no va posar la lletra per la gent. M'entens? I, per tant, eren dificultats que hi havia. Això ho explica molt bé en el llibre que surt l'Immaculada Mat, que també a l'època posterior tenien d'anar a esplugues, a passar la censura de tots els actes, de tot, vull dir, però era un trencament una mica, això. A més és, a veure, vista des de l'òptica de la nostra edat que tots ja tenim, estem a punt d'arribar a la centena, als 70 anys tots, més o menys, recordes que una junta sempre va donar confiança i suport econòmic i tot a un xó, a un noi de la meva edat de 18 anys i ells de 21-22 anys. En unes festes que podien ser problemàtiques, que es podien desmadrar, que podien tindre problemes de govern civil d'aquella època i que i van donar una sèrie de confiança i això crec que és el que es té de creir a la junta d'aquella època que aquesta confiança ha donat peu a que aquests festes duressin tots aquests anys. En tots els... Però no ho fèieu amb por, no? Anava a dir? O no tenia la sensació de veure què fem que no ens ho deixin fer? No, por no ho feies per inconsciència a vegades perquè... Bueno, no, no, perdona. L'any 74, això que et dic, es volia fer una conferència del Gostia de Màrquet i l'Ateneu no la va fer perquè tenien por. Però... No la va autoritzar fer la conferència perquè tenia por. Però abans tenien por que hi hagués repressió, és a dir, d'alguna manera hi havia un autocensur en aquest cas, no? No es va atrevir la Junta de l'Ateneu que no es van deixar fer això. Aquells anys, també recordo es feia el cinefòrum que hi havia aquí a Sant Jus que es va també fundar una mica abans d'aquests anys 70, no? Que feien pel·lícules, van fer la famosa vididiana d'un Lluís Buñuel a l'Ateneu, pel·lícula prohibida i es va fer a l'Ateneu, no? Tots amb molta por a l'estada del cinquantenari. A l'estada del cinquantenari. No, és clar, tot això encara estàvem en una situació d'estíria fluixa però d'alguna manera sí que hi havia por. En aquelles èpoques hi havia hagut algun estat d'excepció. Sí, clar. Jo recordo anar pel carrer a l'Ateneu i decidir-hi a punt d'abon naves i anava de l'Ateneu a casa que són 50 metres. Sí, sí. Vull dir que, per tant, una mica de... de por hi havia però la Junta d'Ateneu en cert moment va jugar fort i va saber aguantar aquest àmbit del principi. Bueno, no, però clar, per fer festes no hi havia tampoc massa problema. L'únic que no hi havia costum de fer festa al carrer, eh? Jaume. Gens. És a dir, segons què podria estar perseguit però segons què no però no hi havia la tradició, no hi havia el costum, no ho sé. Es va crear, no? Amb aquest dia de Sant Just al carrer, amb aquestes primeres festes que a Franci i Quanta anys es va començar... Això va ser la manera en què es va produir aquest fenomen aquí a Sant Just i ja dic va ser una cosa general que per tot arreu va passar però podria ser que podíem dir que va estar en Pioner a Sant Just. Jo recordo Sant Cugat que també van fer alguna cosa que es deia així com Sant Cugat al carrer i era dos o tres anys més tard que va començar a sortir i anaven fent... Els pobles anaven començant a fer coses així, no? Sí que hi havia cantants que anaven a fer espectacles, no recitals, això es anava fent però tot era sempre normalment doncs locals, no? I va començar així. També un fet curiós dintre les festes de l'any 74 també significatiu és el concert de la cançó que vam fer, vam fer el festival de cançó catalana que es havia fet anteriorment que el havien creat ells el Jaume i altres companys també es va fer però també vam fer un recital que va venir el Midi Molló i el Manuel Gerena que és un cantant de flamenc i tots dos van cantar junts això també amb aquest esprit de voler ajuntar en aquest cas en aquest cas les aficions o els públics de dues coses que convivien aquí a Sant Just i d'alguna manera això és a dir també jo crec que és significatiu això va ser un any després l'any següent ja el programa no es va fer en castellà només es va fer en català però en aquest any va haver aquest esforç i sí que va aconseguir d'alguna manera sortir al carrer molta gent va voler s'incorporar a l'organització d'altres entitats que no eren de l'Ateneu i això es va anar incorporant el primer any el 74 i ja hi vam participar per primera vegada el Club Les Plai hi va haver el grup de la Gincà Automobilística que era un grup que feien coses de motos i de cotxes i el Cine Club de Recerca també hi va participar és a dir es va anar obrint i va anar fent un procés i la dic durant 10 12 10 o 12 anys va ser 11 12 va ser un boom ara que augmentes això de la Gincà automobilística no sé si és el que després va ser la cursa de cars de coixinets perquè anteriorment també estava dins també de les festes de tardor va ser una proposta que va sorgir dintre les festes la van fer l'agrupament escoltes la van fer per dintre les festes de tardor però ràpidament es van desvincular perquè ja el programa va arribar a durar dos o tres mesos ja durava sí recordo hi havia hagut gent que m'ha comentat les festes de tardor eren més d'un mes hi havia moltes activitats gincames molt creatiu també sí el que passava és que també feien coses però les entitats i participaven organitzant però poques coses aconseguéssim d'ell sinó que intentaven buscar espectacles exteriors i que la gent participés que sigués una mica participació no una mostra de les entitats de Sant Just sinó que totes les entitats creaven coses buscaven coses a l'exterior per poder-les portar a Sant Just era un dels temes després és veritat que quan van sortir els xiveques que van ser una època bastant important com tu deies que van fer una sèrie d'espectacles que després ells van continuar fent a l'estiu un cabaret al Pati del Roure de Neu un cabaret sí al Baix de Pati del Roure un cabaret vol dir fer un espectacle era un grup de teatre així una miqueta jove picantó potser no la primera no vol dir que sigui picantó era simplement un xou xou ja recordo molt bé que la primera bateta que van fer que van fer al Pati del Roure es van posar en totes les forces vives de Sant Just fent una paròdia que va estar molt bé i que té més ho dic ara a aquella època aquells nois o nois noies sí podrien més noies que noies el més important devia ser Joan Faneca que era el director el Joan Faneca el director sí el Rafael ho diu però que la resta de gent eren gent que tenien el Joan Faneca devia ser el director al principi al principi al primer any o segon any però després ho va deixar jo crec ja ja sí el Joan Faneca es n'anaven sense el Joan sí no no després sí jo ho diu però que tenien 18, 19, 20 anys vull dir entre ells la Marta Malaret això això Jaume és molt comú el Cine Club de Recerca el van fundar que tenien 19 anys 19 anys també l'any 68 sí segura els que la mateixa CEES la van posar en marxa a la Junta de la Taneu amb el Fugència i Banyos sí com a persona que ho portava un home allà diguem-ne gran que treballava a l'Ajuntament precisament era l'aparellador d'Ajuntament però els que van portar les CEES van ser els joves que van entrar perquè el Fugència des del primer dia va deixar que vagin joves els joves i eren gent de 15 14 anys i 16 anys l'any 64 jo tenia 14 anys hi havia de més grans jo feixava en aquesta llibertat per crear això és el que deia de les CEES jo recordo eleccions a la Junta però no hi havia eleccions hi havia eleccions a la Junta vull dir entre nosaltres hi havia eleccions i jo personalment vaig perdre les primeres eleccions que vaig presentar a la Junta ja estaves perdent eleccions ja vaig perdre les eleccions d'alguna manera diguem-ne que hi havia una la joventut estava una miqueta movent-se sí estava traient la polsa potser el que havien viscut pares això es va anar carregant era com una cosa que es anava carregant carregant i d'alguna manera va sortir així i de fet ara ha quedat una mica a la inversa abans comentàveu també que la festa de tardor era la festa de l'any i ara ha quedat una mica a la inversa la festa major potser era l'estiu és la que més gent hi va sobretot més gent jove potser potser és la festa grossa de fet hi ha un paral·lelisme la festa major s'ha recuperat però no alegrament sinó perquè hi ha hagut una participació de gent va haver aquell grup al nucli després hi va haver tot de gent que ha participat i això ha donat una vitalitat als grocs i als blaus ha donat una vitalitat que és una mica semblant es pot fer un paral·lelisme amb el que va passar aquells anys sinó que hi havia molta gent que volia participar que volia i això donava vida i llavors té una incidència molt gran el primer fenomen jo a Gaspar també a més de coincidir també coincidit els tots han sigut regidors de cultura en diferents èpoques jo ho vaig succear i el que és cert és que la festa major de Sant Just va de caure bastant i va tindre un moment de ressorgiment que va començar després o baixades per tot va ser 92 amb les olimpiades per què? perquè les olimpiades es van fer la festa major era durant les olimpiades i la gent es va quedar a Sant Just i a la nit hi havia poca cosa per tant aquell any va ser un any important dins de tot i llavors a partir d'aquí es va començar a recuperar i la festa de tardor va ser al revés a partir del 85 que es va agafar a l'Ajuntament i va haver del 85 el 86 del 91 ho va organitzar unes comissions i després ho va fer l'Ajuntament i llavors a dos cavalls l'Ajuntament a vegades va apostar més per la festa major que per la festa de tardor indirectament indirectament la festa de tardor s'ha quedat bàsicament al voltant de Sant Just al carrer ha anat sortint la nit de Sant Just al carrer que també porta és a dir hi ha molta més gent aquests últims anys que no pas hi havia en aquells anys fins i tot quan venien els comedians hi havia gent però el públic com a públic no ha perdut el que passa que la gent poca participació és a dir alguns els que fan paradetes fan paradetes i algú que organitza algun acte aquest any hi ha hagut poder més participació perquè en motiu del 50 aniversari malgrat que s'han suspès moltes coses però d'alguna manera hi ha hagut una mica més de revifada amb això amb la participació organitzativa que això és una cosa que sí que va anar desapareixent desapareixent potser això també que abans deia també generacional abans també comentau el nucli va ser també l'impulsor d'això dels blaus i els grocs una festa que aquest any a la festa major per decisió crec de la casa consistorial ja no s'ha fet i no hi ha hagut aquesta competició sana òbviament llavors ja potser es va perdent part de potser l'essència també en aquest cas la festa major és que saps què passa que tot aquests fenòmens són cíclics és a dir pugen i baixen és així perquè són unes persones que s'embolucren en una cosa s'ho prenen amb molta il·lusió i s'interessen molt per ella i al final es van esgotant i això passa sempre és una miqueta pujir baixa també a la diferència de quan nosaltres vam fer de tardor ara una de les coses que jo veig perquè he estat als dos cantons i encara continuem fent activitats és la burocràcia la burocràcia i els costos jo me'n recordo que els primers anys igual que hi ha com deia en tot això la gent et venia per uns preus bastant raonables molts et venien a percentatge de taquilla i hi havia una sèrie de coses ara quan s'ha de expectar que et facis et costa un ronyó de cara al carrer i aprendre a quin grup vols que vingui i doncs això comporta moltes tensions molts problemes d'organització molta seguretat abans a veure a la plaça a la plaça Can Preciós com es feien aquells famosos baixs que parlàvem es posava la tarima al carrer de la sala Badó això ho fèiem nosaltres es posava la tarima i allà hi ha dins un mila barres de seguretat ara vols fer això i diuen que no una sèrie de normatives que també coarten una mica poder fer coses als joves perquè de seguida tens d'estar a la normativa en assegurances etc en aquesta època això no tant teníem també nosaltres i tots teníem una mica el parell que és la Taneu que això algun dia anava malament les coses sempre podíem anar estàveu sota l'ala de la Taneu ens feia sentir protegit un Ateneu que com tota la vida ha sigut tenia problemes perquè quan va fer l'escola per poder pagar les obres de l'escola va tenir molts problemes però vull dir que va ser uns anys a nivell econòmic potser val la pena parlar de l'any 74 els números que jo els portava precisament els feim en paper la gent no ho veu però tenim aquestes festes d'octubre també aquí sobre jo tinc els papers dels comptes el pressupost van ser 178.600 pessetes carai que barat l'Ajuntament va aportar 35.000 pessetes va aportar 21.000 pessetes al fons comú i després va subvencionar algunes coses en concret tot el que més havíem d'anar a buscar diners per aquí i per allà es van fer una recollecta a través d'empreses i particulars que cadascú posava mil pessetes i coses així és a dir això ho organitzava la gent havíem d'anar a buscar els diners havíem de portar tot el que era carregar tarimes l'Ajuntament tenia les tarimes les descarregaven en algun lloc i després no venia la brigada municipal a posar-les exacte hi havia aquest servei no? d'alguna manera era i tothom content i feliç fent això però esclar això dura un temps i després s'acaba la gent es cansa nosaltres també i ara mira ara jo sabia el que havia costat el Lluís Iac a l'any 70 sabia que eren 30.000 pessetes però no me'n recordava ni del contracte i l'altre dia visitant l'exposició d'aquí dalt posa el contracte del Lluís Iac i són 30.000 pessetes vull dir i m'enrodo que la Junta de la Terra no volia signar perquè deia que 30.000 pessetes era massa crec que m'hem fet 32.000 de gràcia Escolteu el temps també que comentau ara cíclic passa i les coses van canviant ens queden prop d'un minut i mig per tocar a les 6 de la tarda i connectar amb Catalunya Ràdio no sé si ens donarà temps per això per explicar una anècdota o algun bon record que tingueu algun de tots aquests records que tingueu així per per concluir aquesta entrevista jo l'unit record que tinc era anar a veure els menages el Lluís Iac l'Ovidi el Raimon tots aquests de casa seva parlar d'aquestes coses com no eren les patums que ens diu posteriorment però ja eren certs ja crec que Raymond ja havia fet una olímpia que és anys per tant una certa aquesta i l'altra la sensació de de joventut d'inconsciència de poder fer coses que ara en costarien de fer en aquell moment era una inconsciència total vull dir a veure la implicació meva en fes de tardor això va ser anar a veure Lluís Iac a Esplugues l'any 69 i quan sortia d'allà en el grup que anàvem i per fer-nos el fetge davant de les noies van dir per què no el porteu l'any que ve el portarem nosaltres vull dir aquesta va ser la meva implicació indirectament a fes de tardor després a les canons Gaspar ens queden 40 segons no res clar són coses que ho he viscut d'una manera bastant intensa també segur que el record ho mitifica una mica però el producte es va anar produint un fenomen que encara dura i això una mica de satisfacció dona doncs per moltes festes de tardor més per seguir sumant records i per seguir també escoltant aquestes anècdotes i històries que molts de nosaltres no vam viure en primera persona moltíssimes gràcies als dos Jaume i Gaspar ens veiem per aquí per Sant Jus un abraçada als dos Gràcies Bona tarda Bona tarda us informe Carme Clèries En marxa aquesta hora la reunió del president de la Generalitat amb els alcaldes i autoritats de les localitats més afectades pel temporal que aquesta nit ha escombrat de sud a nord Catalunya l'espluga de Francolí Montblanc i Vilaberra la Conca de Barberà són els llocs més tocats una persona mor arran dels aigüats al Maresme i quatre més han desaparegut el president Quim Torra que ha visitat les zones més devastades remarque que la prioritat ara és trobar els desapareguts tots els esforços ara mateix es troben en localitzar aquestes persones també en segon lloc com sempre una vegada més aquest país quan està davant d'una emergència respon a les seves professionals de manera admirable i avui vull tornar a mostrar el meu suport als bombers als Mossos als serveis d'emergències l'espluga de Francolí a la Conca de Barberà és una de les poblacions més afectades un veï d'escrivia així a Catalunya a ràdio el soroll de l'aigua un troc que dius un troc que no s'acaba mai i quan hem mirat per la fina