Entrevistes de la Plaça Mireia del 23/10/2019 — 50 edicions de les Festes de Tardor de Sant Just: dels orígens a l’Ateneu i la SEAS al gir del 1974 amb “Sant Just al carrer”, entre censura i participació

Context i idea central

Conversa amb dos testimonis clau de les Festes de Tardor de Sant Just (Gaspar Oriolz i Jaume Campreciós) per repassar 50 edicions: dels *orígens comunitaris a l’Ateneu i la SEAS/CEES, passant pel punt d’inflexió del 1974 amb la sortida al carrer i la participació massiva, fins a l’actualitat, marcada per canvis cíclics, institucionalització i nous reptes* (burocràcia, costos, seguretat).

"I per què no els organitzeu vosaltres?" — detonant de l’autogestió juvenil el 1974

Orígens (1970–1973): Ateneu, jovent i context

• Any 1970: 1a edició; avui se’n compten 50 edicions (no exactament 50 anys).
• Ecos de la modernització social i del Maig del 68 en un país encara sota dictadura: creix la iniciativa juvenil.
• El motor local: Ateneu i grups joves de la SEAS/CEES, amb la remodelació de l’equipament (Sala Cinquantenari) i una nova junta.
• Primer cicle (70–73): programació sobretot a dins de l’Ateneu (gimcanes, cançó), poca cultura al carrer.

"No hi havia activitat al carrer"; la festa major d’agost decaia i molta gent marxava.

1974: el gir cap al carrer i la inclusió

• Conflicte i assemblea: la Junta va vetar una conferència (G. García Márquez/V. Vargas Llosa) per por; l’assemblea va acabar cedint l’organització als joves.
• Neix un model obert i popular: sortir al carrer, incloure castellanoparlants (programa 1974 bilingüe: “Fiestes de Otoño”).
• Aparició d’icones participatives: Sant Just al carrer, Tàpies al carrer, concurs de pintura ràpida, gimcanes i primer gran ball popular.
• Ponts culturals: recitals que barregen cançó catalana i flamenc (p. ex. amb Manuel Gerena), obrint públics.

Boom i creativitat (mitjans 70–85)

• Expansió fins a 10–12 anys d’efervescència: més carrers, més entitats i animació itinerant.
• Arriben els Comediants: viuen amb famílies locals, cultura viva a peu de carrer.
• Surt la segona fornada: el grup de teatre Xiveques (cabaret al Pati del Roure, paròdies de la vida local), jovent de 18–20 anys al capdavant.

Censura, por i transició

• En ple final del franquisme, censura prèvia a l’“Estaca” de Lluís Llach (no la va poder cantar, però la va tocar i la gent la va cantar).
• Cinefòrum: es projecta “Viridiana” (Buñuel), pel·lícula prohibida, enmig de temor i estat d’excepció esporàdic.

"No la va poder cantar, però la va tocar… i la gent la va cantar."

Institucionalització i tendències recents

• Des de mitjans 80: comissions i Ajuntament assumeixen pes organitzatiu; alhora, la Festa Major es revifa (nucli, grocs vs blaus), especialment arran de Barcelona 92 (la gent es queda i participa més).
• Les Festes de Tardor es concentren més en Sant Just al carrer i la Nit al carrer; creix el públic però baixa la participació organitzativa.
• Fenomen cíclic: pujades i baixades d’implicació generacional.

Logística, costos i números (abans vs ara)

• Abans: preus assequibles, percentatges de taquilla, auto-muntatge (tarimes) i mezenatge local.
• Ara: burocràcia, assegurances, normatives de seguretat i cachés més elevats compliquen l’autogestió juvenil.
• Exemple 1974: pressupost 178.600 pessetes; Ajuntament (35.000 al fons + 21.000 en suports específics); resta via aportacions d’empreses i particulars.
• Lluís Llach (1970): 30.000 pessetes (la Junta ho veia car).

Records i llegat

• Sensació de joventut i certa inconsciència creativa que va permetre fer coses avui més complicades.
• Orgull per un fenomen comunitari que encara dura i es reinventa.

Idees clau

• -
• Ateneu + SEAS/CEES: bressol del moviment festiu i cultural
• -
• 1974: any clau d’autogestió juvenil, obertura al carrer i inclusió lingüística
• -
• Censura i por convivint amb audàcia i creativitat
• -
• De la participació massiva a la institucionalització, amb cicles generacionals
• -
• Reptes actuals: costos, burocràcia i seguretat vs mantenir esperit comunitari