Entrevistes de la Plaça Mireia del 28/5/2020 — Addiccions a pantalles en adolescents: criteris, tractament i rol de les famílies (Entrevista a Marc Massif)

Context i protagonistes

Entrevista amb Marc Massif, director dels centres Desconnecte (Madrid i Barcelona), especialitzats en salut mental adolescent, incloent-hi trastorns alimentaris, consum de substàncies i addiccions a pantalles.

Estat del centre durant el confinament

• El centre va romandre actiu com a centre sanitari.
• Van mantenir l’atenció a totes les àrees (alimentació, drogues, tecnologies).
• Van bonificar les quotes del tractament durant el confinament i van prioritzar continuïtat i cura.
• Entre 80-90% de famílies van continuar; la salut mental adolescent no s’atura pel Covid.

Pes de les addiccions tecnològiques i comorbiditats

• A Barcelona, aproximadament el 60% dels pacients són per addiccions a dispositius/pantalles.
• Hi ha comorbiditat freqüent (p. ex. anorexia/bulímia + ús nociu d’Instagram; drogues + videojocs/pornografia).
• Idea clau: l’addicció sol tenir un rerefons; no és “només el mòbil”.

Definició i blocs

• Parlen d’addicció a noves tecnologies o a pantalles.
• Blocs de treball:

- Telèfon mòbil i xarxes socials - Videojocs - Pornografia

Programa terapèutic a Desconnecte

• Base cognitivoconductual i canvi d’hàbits.
• Hospital de dia amb 6–7 hores/dia i grups reduïts.
• Centre exigent en límits i normes, però amb vincle i cura.
• Tutorització i individualització de cada cas.
• Impuls familiar: els pares/mares poden contactar el terapeuta en qualsevol moment; gran part de la feina és a casa.

Confinament: més casos o millor detecció?

• No creu que hi hagi més casos, sinó millor detecció perquè les famílies han passat més temps amb els fills.
• Fases inicials del tractament: més síndrome d’abstinència, símptomes i recaigudes (part del procés).

Com detectar una addicció a pantalles

• Síndrome d’abstinència: necessitat/neguit quan no es pot usar el dispositiu.
• Substitució d’activitats (ítem clau):

- Deixar d’estudiar, dormir, sortir amb amics o comptes domèstics per consumir pantalla.

• “Vull i no puc”: desig de reduir però incapacitat de fer-ho.
• No cal complir tots els ítems per tenir un problema rellevant.

Pautes i límits per a famílies

• Reaccions agressives (no necessàriament violentes) quan es retira el dispositiu són senyal d’alarma.
• La intervenció (retirar/no retirar) depèn del cas; a vegades sí, a vegades no, o només monitoritzar.
• Evitar usar el mòbil com a moneda de canvi (“si et portes bé, te’l dono”).
• Cal educació específica:

- En sexualitat (p. ex. sexe segur), - En substàncies, - En tecnologia (ús responsable)

• Fer prevenció abans d’intervenció: establir normes i criteris abans de donar el mòbil, i argumentar les raons (no només prohibir).
• Els adults com a exemple: moltes famílies també fan ús abusiu; la millor educació és modelar l’ús.

Riscos i reflexió social

• Crítica a la normalització de l’abús (“ho fan tots”).
• Riscos destacats:

- Afirmació que el 72% dels accidents de cotxe venen per mirar el mòbil (paral·lel amb l’alcoholèmia d’altres èpoques). - Desconnexió social: parcs i terrasses amb gent que no es parla, només pantalles.

• Pregunta clau: Què t’aporta el mòbil en comparació amb esport, amistats, descans? Sovint, només likes i una falsa connexió.

Futur i esperança

• Tendència possiblement a l’alça per ampla oferta (apostas en directe, pornografia amb accés ràpid, anònim i gratuït des de ben aviat) i manca de formació de professionals i famílies.
• Però confiança en el valor del contacte humà: mirades, abraçades, petons són insubstituïbles per cap pantalla.

Cita destacada

"sense presència o connexió real els valors només són paraules"

• Els valors (amor, ajuda, empatia, companyonia) s’han de demostrar amb fets al món real, no només dir-los en un xat.

Idees clau finals

• Les addiccions a pantalles existeixen i es tracten; l’OMS ja ha classificat els videojocs com a patologia (entrada en vigor 2022).
• El nucli del canvi: prendre consciència, canviar hàbits, posar límits, implicar la família i educar amb prevenció i exemple.