Anna Gulló: contes infantils feministes, publicació i "Les noves amigues de la Maria"

Música Doncs ara sí, un quart de set de la tarda, un moment per parlar i per conèixer l'Anna Gulló, que la tenim al telèfon. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda, encara que sigui per telèfon, a Ràdio d'Esvern, en concret a la plaça Mireia, abans de res preguntar-te com estàs i com comportes tota aquesta situació. Bé, doncs mira, per sort tinc feina que puc fer des de casa, el que em dóna uns horaris i una estructura que em fa tenir el cap ben fresc i ben organitzat, però com tothom hi ha dies millors i dies pitjors, es troba a faltar la vida normal. Clar, en el teu cas, diguéssim que l'escriptura ja de per si la fas a casa, no ho entenc, en horaris o franges que tu mateixa t'organitzes, llavors tampoc no t'ha canviat tant, no?, entre moltes cometes, la situació... A part d'escriure, tinc una altra feina en el sector audiovisual, que és el que faig la meva jornada completa i escriure ho faig més en altres hores. O sigui, les noves amigues de la Maria ha sorgit com a fruit d'aquestes hores extra, podríem dir, no? Sí, sí, jo sempre necessito tenir algun projecte a part de la meva feina habitual i, doncs si no estic fent un documental, estic escrivint un llibre o sempre tinc alguna cosa entre mans. Clar, ara tota aquesta part de rodatges, de documentals, no?, entenc que fins a nou avís estan, la majoria, paralitzats, no sé si també és el teu cas. Sí, bé, ara estic en el procés de desenvolupament d'un guió, llavors això ho puc anar fent, però sí, el tema de rodatges, per exemple la feina que sí que normalment fem rodatges, ara estem treballant tot amb imatges d'arxiu, amb imatges de galeries i rodant coses amb l'ordinador o la gent a casa seva i ens adaptem, ens adaptem. Noves maneres de treballar. Tenia ganes també de parlar amb tu per conèixer aquestes noves amigues de la Maria i sobretot les teves, bueno, les teves sí, les protagonistes dels teus contes, aquest, o per exemple, ni jo princesa ni tu granota. Què els hi passava abans als contes? Que no tenien espai per aquestes nenes o aquestes no princeses? Sí, bé, bueno, jo crec que encara passa molt. Cada vegada, afortunadament, hi ha més contes que trenquen una mica amb els estereotips i amb els patrons establerts, no? Però encara falta moltíssim a fer i cadascuna d'aquestes històries que van sortint doncs fa una escletxa en aquest paradigma de contes masculinitzats i on els protagonistes i els aventurers sempre han sigut els homes o els nens, no? Llavors, per mi és molt important, bueno, la lluita feminista és un tema que m'apela molt i crec que tractar-ho des de la meva primera infància és bàsic per construir un futur millor. En què t'inspires quan escrius aquests contes com aquests dos que hem mencionat? Bé, doncs, depèn del conte. Jo, la veritat és que la meva vida mai m'havies esperat sempre escrit com més poesia, relats, mai m'havies esperat escriure contes infantils i menys públic, carn a 3, no? Però el primer... No està mal, per no esperar-se res. No, no, la veritat, però la vida sempre et sorprèn, no? Tu fas uns plans i les coses surten per una altra banda que a vegades és millor, inclús. Totalment. I vaig escriure el primer de pur instint necessitava transmetre unes emocions que estava sentint i com eren tan primàries em va sortir en forma de fàbula, no? De conte infantil. I a partir d'aquí ho vaig gaudir tant i el vam aconseguir publicar amb la Ley Panda, que és una amiga meva il·lustradora, amb la que vaig ser els dos primers contes i el vam poder publicar. Ni jo princesa ni tu granota, no? Sí. Aquest és el primer que vam fer i després vam fer la meva classe. Bé, després ja estava com amb la onda que m'havia agradat i ho havia auditit i doncs em van venir més idees i a fet han tingut uns quants més escrits. A poc a poc els anirem movent. I aquest... Digues, digues. Digues, digues. No, això i el de la meva classe també el vaig ser amb la Ley Panda, amb la Iolanda i va sorgir de veure també desigualtats. Aquest va ser com... que em va venir una idea que vaig pensar que aquesta idea ja està feta perquè és com massa evident. I vaig estar documentant-me i vaig veure que no estava feta i vaig dir, bueno, doncs si ningú l'ha fet, això ha d'existir. Llavors, doncs ho faig jo, no? Com és que no existia, no? Abans, allò de trobar-te el nínxol, el nínxol pensant que de sobres ja hauria d'existir i no, per trobar l'oportunitat. I aquest últim, les noves amigues de la Maria, l'has fet, a més, amb les il·lustracions de Tuti Confetti, que són les il·lustracions molt... No n'ha de dir infantils, perquè també tenen un toc una mica adult, no? Adult en el sentit que no són els dibuixets 100% infantils, no? Pots trobar molts rasgos més... Sí, potser podríem dir adults. És un bon complement a l'hora d'haver generat aquest conte amb la noia. Ara no sé com es diu que hi ha darrere de Tuti Confetti. Marta. La Marta. Marta Coló. Sí. Doncs la veritat és que crec que són molt idònies per aquesta història, perquè, bueno, té un estil molt reconeixible, molt seu, no? Que jo crec que funciona tant per adultes com per nenes i això té una manera de fer que converteix cada personatge en una mena d'icona, no? Llavors, un personatge que ja és conegut el fa que de seguida el reconegui i un personatge que potser és més desconegut de cop el converteix, o sigui, li es treu unes característiques que fa que es converteixi com en una icona amb potencial de ser reconeguda més tard, no? i això per aquest conte que va sobre recuperar dones de la història, doncs crec que era una cosa molt potent i que s'obria molt. En aquest cas també vas veure o vas pensar ja deu estar fet amb documento i trobo que no? O en aquest cas volies aportar, diguéssim, un nou granet? Aquest va ser una mica al revés, o sigui, vaig pensar que això no ho havia fet ningú perquè fa com tres anys o quatre que el vaig escriure i després vaig començar a veure que sortien coses per l'estil, no? Al cap d'un temps i llavors va haver-hi un moment que vaig pensar ostres, ja no el podré publicar perquè estan publicant moltes coses que estupendo i me n'aniré de moltíssim. Però era un moment que vaig pensar que ella no el publicaria per això, però al final té una característica que no té cap altra d'aquests que s'han publicat també sobre dones de la història, no? Que tots van dirigits a una edat més gran, a nenes de 7, 10, 12 anys, no? Perquè són com il·lustracions de dones de la història però amb un relat molt llarg, explicant la seva biografia i així, no? I aquest està fet pensant això, en arribar quan abans millor per evitar que... arribar quan ja s'han creat els estereotips, no? Per evitar que es creïn. I llavors està fet amb rodolins i la idea és que a partir dels 3 anys ja es pot llegir. I això crec que és una característica que el distingueix i que fa que sí que tingui el seu espai. I a l'hora de crear aquests llibres que tu mateixa deies que no t'esperaves, no? Ni fer un, no? Ni fer tres, no? Vull dir que tu vas trobar... És complicat, per exemple, si hi ha algú que està pensant ostres, jo també tinc una idea que m'he documentat i tant si he vist que està fet com si no tinc ganes que la gent ho vegi i d'arribar-ho a publicar no sé si és molt difícil avui en dia arribar a publicar un llibre. Sí, la veritat és que jo crec que és una cosa difícil al final hi ha dos elements importants l'un és tenir un producte ben fet i interessant i l'altre és l'element de la sort vull dir, no es pot deixar de tenir en compte això, no? Jo em considero molt afortunada d'haver aconseguit que tres comptes es publiquin i això no menys té que crec que són bons contes però segur que hi ha molts bons contes pel món que no troben espai per publicar vull dir, la sort és un element en tota la vida que no es pot negar, no? Llavors, clar el procés habitual i com ordinari per fer arribar un conte a un editorial és un procés molt lent i és un procés que poden trigar 12 mesos a donar-te una resposta si t'arriben a acceptar l'exemplar perquè a vegades ni t'accepten els manuscrits sinó d'uns paràmetres és tot un procés molt complicat d'accedir a aquest món nosaltres ho vam fer colant-nos com vam poder vam fer primer un micromecenatge per ver camí com moltíssims projectes que comencen que va funcionar i mira vam tenir la mala sort que es fes de ser una sort que la primera impressió del conte que ens va fer la impremsa va sortir de factuosa ostres però no massa molt poquet llavors ens van donar de color de pàgines sí s'havia com transparentat una mica una pàgina amb l'altra bueno això va fer que ens donessin que ens donessin una altra remesa de comptes i aquests de factuosos no els vam poder quedar i vam agafar-los sota el braç i ens vam anar a editorials a picaportes presencialment amb un exemplar ja fet ja físic que era com una manera que cridava l'atenció que t'aparreguessin a la porta i et donessin un llibre ja fet diguéssim el vols publicar i vam tenir la sort que el primer dia després de patejar tot Barcelona l'últim editorial que vam arribar li va agradar el projecte i va ser així i això que portau els diguéssim els defectuosos no sota el braç en aquest cas i a veure era una cosa molt subtil que estaven una mica la pàgina estava com reflexada a l'altra banda però no era discret veig que el factor sort també t'ha acompanyat no només a l'hora de poder-los publicar sinó també a l'hora d'obrir portes amb el que estaves explicant ara Déu-n'hi-do Sí, jo crec que la sort en tota la vida té importància vull dir per més mèrit que tinguis no és qüestió de treure el mèrit a ningú però sempre hi ha un gran element a la nostra vida que determina per la sort i crec que hem d'estar agraïts quan tenim sort i valorar-ho no pensar que tot és perquè ens ho mereixem sinó que potser hi ha gent que s'ho mereix igual i que no ho té i crec que això és important ser conscient sempre I amb aquesta sort diguéssim de cara o almenys disfrutar-la també quan arriba tens algun altre o alguns altres òbviament preparats a la recàmera perquè veig que l'inquietud aquesta d'escriure no t'abandona diguéssim ni treballant ni no treballant ni confinada ni desconfinada Sí, sí en tinc com jo crec en tinc tres ja escrit i que cada seguida segurament els vull acabar de polir per presentar-los a l'editorial l'última amb la que he treballat en Somos Libros que han funcionat molt bé i estic molt contenta amb elles i bueno tinc el projecte d'escriure una segona part d'aquest últim de les noves amigues de la Maria perquè crec que és un tema que dóna per profunditzar-hi més i recuperar més dones oblirades inclús m'agradaria trobar-ne que estan encara més amagades que les que surten en aquest que ja n'hi ha prou bastant desconegudes però m'agradaria anar una miqueta més al bagul de la història de la història femenina en aquest cas amb clau femenina però clar ara mateix amb la situació amb aquesta crisi econòmica sanitària i a molts nivells també cultural òbviament quines sortides o de quina manera creus que ho podries arribar a fer a nivell digital per exemple t'imagines ja el llibre digital o seria format paper igualment home la meva idea és intentar que es publiquen paper perquè més en el cas de criatures l'ideal és que puguin tocar o que estiguin en menys en contacte amb les pantalles possibles i més quan va destinat a nenes a partir de 3 anys i la idea és això esperem esperem que hi hagi ajudes i que la gent també s'impliqui en tirant davant la cultura crec que per sort al sector del llibre la gent s'ha mobilitzat bastant amb projectes com llibreries obertes o amb altres projectes en què la gent podia fer compres per recollir els llibres més tard llavors la veritat és que no tinc les dades de fins a quin punt ha patit el sector del llibre però tinc l'esperança que no hagi sigut tan dramàtic com per que vingui ara una època en la que no es pugui publicar en paper en el teu cas o no sé tampoc si ho saps del cert però has pogut seguir venent llibres en format paper durant aquests últims dos mesos sí a veure nosaltres ens va enganxar que estava arribant a les llibreries llavors n'hi ha poques que el tenien i això ha dificultat la venda però sí que a través de la web de la llibreria s'han venut i hem fet una venda important per biblioteques que això m'alegra molt perquè vol dir que arribarà molt a moltes més nenes i nens que si es compren individualment si està a les biblioteques crec que és un llibre realment que serà molt útil a les biblioteques i que em fa molta il·lusió que hi sigui llavors no ens podem queixar perdona que no m'agrada interrompre però això de no veure-us a vegades em fa difícil sí no tranquil·la et volia preguntar amb quina dona de les de les noves amigues de la Maria et quedes o et sents potser més representada és molt difícil però per un de formació professional m'atrau molt la història de l'Isgai que una de les primeres directores de cinema la primera en fer cinema de ficció i que ha estat oblidadíssima durant molts anys afortunadament ara es comença a reivindicar però que és un cas flagrant de silenciament de les dones la història i algun dia creus que les noves amigues de la Maria o algun altre llibre ja publicat o que publiquis arribarà a la pantalla per exemple i que darrere hi haurà aquest nom d'Anna Gulló darrere d'aquesta pel·lícula o aquest curtmetratge potser després doncs amb els contes infantils no m'havia plantejat mai l'opció que puguin arribar a la pantalla ho tinc com molt separat la part dels audiovisuals amb la part dels contes i com altres coses que escric me les imagino però en els contes no hi havia pensat mai però la veritat és que seria molt xulo per exemple una sèrie animada on cada capítol expliqués la història de cadascuna d'aquestes dones seria una passada realment home a veure si et funciona igual que amb els llibres que sense voler pensar ni en publicar un n'has fet tres i sense pensar ni fer un curt o una sèrie també acabes veient alguna interpretació d'aquests llibres a la pantalla qui sap seria xulíssima em sembla molt bona idea exacte per anar acabant et volia preguntar si aquests dies estàs a banda d'escrivint també i creant aquests nous contes si també òbviament estàs llegint sí sí sí que estic llegint menys del que m'agradaria al final perquè et penses que tindràs molt temps però jo també amb la feina estic fent bastantes hores de feina perquè em passen moltes coses però però sí he llegit per exemple no sé com és en català la traducció Mi año de descanso i relajación que em va fascinar o listes guapes límpies a l'Anna Pacheco ara estic amb lectura fàcil així vaig llegint sí però no tant com voldria realment sí sembla que aquesta situació al principi potser ens va agafar a tots amb una sensació de que bé puc aprofitar per fer moltes coses però quan hem entrat en aquesta espècie de normalitat també de teletreballar acabes veient que potser també li poses més hores que abans inclús o te les organitzes d'una forma que encara encara et falta més temps per tu sí totalment jo el que vaig fer al principi del confinament vaig fer una llista de totes les coses que volia fer sí o sí la vaig plegar la vaig guardar i vaig dir ara me n'oblido i faig el que em vingui de vos en cada moment ah mira està bé m'ha agradat aquest gir dramàtic molt cinematogràfic això pensava que anaves a dir que és una llista que la vas penjar a la nevera i cada dia la miraves doncs no al contrari ja m'ho he tret perquè tinc aquest pensament de fer això ho escric m'ho trec ho plego i quan acabi el confinament ho miraré i diré mira això ho he fet això no i ja està doncs mira ens quedem amb aquesta idea també d'aquells que també puguin òbviament hi ha moltes situacions familiars i a casa tot aquell que pugui també que aprofiti aquest moment per poder fer allò que més li agrada perquè sembla que la vida abans no ens ho permetia almenys no al 100% i ara sembla que almenys podem afegir aquest punt de qualitat a les nostres a les nostres vides Anna ens acomiadem de tu i de totes les amigues de la Maria que esperem que vagin creixent també en llibres i que la sort mira sembla molt Star Wars però que la sort també t'acompanyi esperem algun dia conèixer-nos en persona també aquí a l'emissora i res una abraçada virtual a distància una abraçada moltes gràcies a tu bona tarda bona tarda