Anna Polo: humor feminista, sortida de l’armari i Oye Polo a la Festa Major de Sant Just 2021

Festa major d'aquest any Parlem amb ella, ella és l'Anna Polo, periodista, humorista i feminista La tenim al telèfon i la saludem, Anna, bona tarda Hola, bona tarda Bona tarda, Anna, com estem? Bé, estic amb Covid, confinada a casa, però estic bé Bona filosofia dir que estem bé en aquesta circumstància Això vol dir que et trobes força bé o que estàs bé Sí, sí Bona notícia, esperem que d'aquí al pròxim mes d'agost estiguis més que disponible per venir aquí a Sant Just i oferir aquest monòleg, esperem que sí Sí, jo també espero que sí De fet, la bona notícia d'estar tenint Covid ara és que tots els monòlegs sinulats ara els següents ja no els hauré d'anul·lar perquè en principi haurem fet anticossos tant la Maria com jo, que també està amb Covid Clar, doncs bé, el pròxim crec que és, si no m'equivoco, em corretgeixes però el dimarts 3, que és quan és el tret de sortida d'aquesta festa major a les 10 de la nit Ens oferireu aquests monòlegs amb la Oye Sherman que crec que és la Maria, també Sí, sí, sí, Maria Romina Oye Sherman És el seu apodo artístic, podríem És el nom artístic, no? Sí, sí, sí, totalment és el seu nom artístic El teu, però, és en Apolo, eh? No en tenim un altre de nom No, el meu és el meu És el teu És més confús La Maria s'ho ha muntat millor, crec Bé, sí, això depèn de quina identitat vulguis amagar al darrere Però, vaja, veiem, per exemple, el teu Instagram que si hi ha algú que et vol buscar és en Apolo amb dos guions baixos Tu et mostres tal com ets i expliques les coses tal com són des d'un punt de vista molt divers però, sobretot, centrat en el feminisme No sé si el monòleg, els monòlegs que fareu per la festa major també aniran per aquest camí Sí, a veure, a la Maria a mi ens agrada fer humor des d'allò que ens indigna i des de les experiències pròpies que vivim i, bé, com a dones en aquest món doncs tenim moltes experiències que són esquitxades pel masclisme i, per tant, sí, seran en aquesta línia el contingut que portarem contingut feminista, sí, sí Com serà un vis-a-vis amb la Maria o serà, com dir-ho, us aneu retroalimentant? Sempre comencem juntes Llavors, una fa un trosset de monòleg l'altra en fa un altre i acabem juntes també És un sàmbit Un sàmbitx amb bon resultat Tinc entès Sí, sí, sí La veritat és que nosaltres estem molt contentes perquè sempre allà on anem la gent li agrada molt la gent riu la gent reflexiona s'ho passa bé i, per tant, nosaltres contentíssimes Anava a preguntar-te precisament això Quina és la intenció que teniu davant del públic? Us presenteu tant tu sola com en aquesta ocasió amb la Maria Doncs una mica això fer riure però també fer reflexionar i, per tant, la veritat és que nosaltres estem contentes perquè creiem que ho aconseguim És una mica sempre aquest doble missatge La Maria sempre diu que el nostre humor és com com quan intentes donar un antibiòtic al teu gat envoltat de pernil dolç Una mica així el nostre humor seria el pernil dolç i l'antibiòtic seria el missatge que volem entregar Que és que et senta bé però que no te n'adones quan ho estàs prenent Entenc, no? Exacte, sí, sí És una mica que t'intentem engatossar una mica perquè te'n passis un missatge I això fa quants anys, Anna, que hi ets? Perquè, per exemple, en Instagram tens gairebé 20.000 seguidors Això es diu ràpid però deu costar també al llarg del temps anar sumant tants seguidors i seguidores i persones que van seguint tot allò que expliques i que també els agrada escoltar entre cometes totes aquestes crítiques socials, no? Sí, la veritat és que ha sigut un camí lent a poc a poc i ja estic contenta que hagi estat així Jo fa 6 anys que em dedico professionalment a la comunicació i no ha estat ràpid ni ha estat fàcil Primer trobar què volia expressar, no? Com ho volia fer qui volia ser o sigui, tot això també ha estat un camí i per sort la veritat és que la gent m'ha anat acompanyant i estic molt contenta perquè sento molt que els meus seguidors em veuen molt per qui soc perquè jo vull transmetre i que el meu missatge els hi arriba i això és que em fa molt feliç I això prové, diguéssim d'alguna faceta teva interior descoberta ara o era una com dir-ho allò de... ja ho tenia clar que volia fer això? Jo sabia que volia dedicar-me a la comunicació això segur perquè de petita sempre estava jugant que era periodista que tenia el meu programa de ràdio de tele el meu diari vull dir, jo no parava de jugar a això però no sabia exactament què volia fer ni a què... de fet em vaig apuntar a la carrera a periodisme perquè volia ser periodista esportiva imagina't si estava perduda Ha donat un parell de voltes això, eh? Després se'm va passar per sort i llavors després volia fer periodisme objectiu llavors vaig fer unes pràctiques a recuels informatius i vaig veure que això de no poder donar la teva opinió de fer veure que no tens opinió i que això t'és objectiu això no anava gaire amb mi i llavors vaig trobar que l'humor era una manera ideal de combinar una mica tot el que m'agradava De fet, a Raku també ja has estat força temps, no? Crec que amb l'equip del Xavi Pérez Esquerdo Sí, senyora amb la segona hora vaig estar 4 anys treballant allà després de fer les pràctiques informatius vaig fer un màster d'humor i em van tocar pràctiques a la segona hora i ja se'm van quedar i vaig estar 4 anys treballant allà en un programa d'entreteniment i allà sí que ja vaig veure que bueno que el de poder donar la meva opinió i mentre intentava fer riure la gent ja sí que anava més amb mi era un bon combo és a dir, informativament subjectivament opinativament i amb un punt de diversió i a més amb professionals com Pérez Esquerdo que crec que és dels bons Sí, sí, la veritat és que jo no puc estar més contenta d'haver començat a treballar al món professional amb ell i de fet ell va ser una mica el meu mestre i m'ha donat moltíssimes coses sempre li dic que és el meu mestre i guardo molt de carinyo d'aquests anys treballant amb ell Tornant al tema feminista tinc ganes també de parlar d'aquest tema amb tu en el teu perfil hi ha alguna foto que he anat a parar a ella una de les imatges que deies la millor foto del 2018 surts amb una paret amb diversos missatges escrit així com amb grafiti exaltant diguéssim les noies que siguin lesbianes les noies podíem dir homosexuals si és que també es pot dir així som així les lesbianes existim i no marxem Sí exacte és que aquesta foto és molt bonica perquè justament va coincidir que em vaig trobar aquesta pancarta quan jo feia potser un mes i mig que m'estava permetent ser lesbiana després de molts anys de sentir i de saber que ho era i tenir una veu al meu cap dient-me que a mi m'agradaven les noies però jo intentant-la silenciar a tota costa doncs estar 28 anys de la meva vida fent això i llavors just quan jo m'estava permetent després d'un procés terapèutic després de molta feina d'autoconeixement quan m'estava permetent ser lesbiana em vaig trobar aquesta pancarta que deia això les lesbianes som aquí existim i no marxem i bueno li vaig dir a la meva amiga que estava amb ella en aquest moment li vaig dir sisplau fes-me una foto aquí perquè em va encantar aquesta pancarta i llavors ella em va fer una foto i quan vaig decidir que tenia ganes com d'explicar-li al món que era lesbiana vaig pensar que no hi havia millor foto que aquesta i vaig aprofitar i la vaig penjar per tant el 2008 va ser aquest any que realment vas explicar-ho vas obrir i tu a tu mateixa et vas respectar també sí, sí va ser el 2018 va ser fer res sí va ser aquest any que en aquest moment que vaig poder acceptar que era lesbiana i que m'agradaven les dones i m'ho vaig permetre llavors després com ho barreges amb l'humor és a dir quan fas monòlegs quan barreges temes de persones heterosexuals amb persones no heterosexuals o de bromes en fi com com com com ho pots expressar com com t'hi sents com et surt jo parlo de la meva experiència a mi em surt molt sempre els monòlegs parlar de mi de la meva experiència i per tant doncs sí que parlo de de que soc lesbiana els monòlegs no evidentment com que durant molts anys de la meva vida intentant ser hetero també puc parlar d'això perquè també he tingut un bagatge com a heterosexual forçada però jo al final l'he tingut per tant jo sempre acostumo a parlar del que m'indigna del que m'atrevesa i del que em mou i per això parlo de la meva experiència i com creus com creus que està ara avui en dia realment aquesta situació com estan les persones que com tu potser porten anys negant-s'ho o no acceptant-se o no volguen compartir amb la resta de persones està malament està malament venim de més d'unes setmanes molt dures amb l'assassinat homofòbic del Samuel el noi de Galícia i bueno està malament i de fet a mi em fa gràcia perquè quan vaig quan em vaig permetre ser lesbiana vaig començar a dir una persona em va dir ostres però estem molt bé ja si t'has fet tot molt bé com és que t'ha costat tant i dic mira imagina't imagina't el poc bé que estem que m'ha costat moltíssim a mi una persona que no tenia ni una família especialment conservadora ni un entorn especialment conservador jo era una nena normal en un món normal i una nena normal en un món normal li diuen que el que ha de ser és hetero i això ja et pot fer que tu mateixa no puguis viure amb normalitat ni el teu desig ni la teva identitat per tant jo crec que falta molta feina per fer és cert que s'ha fet molta perquè a més les persones LGTBI no parem de lluitar i per això anem avançant però encara queda moltíssim a fer moltíssim o sigui actualment gairebé tothom espera de les criatures que siguin heterosexuals encara no si hi ha alguna cosa com que encara no està ni molt menys normalitzat i bueno totes aquestes agressions homofòbiques doncs és que no són la prova a banda que no tenen raó de ser però això seria un altre debat clar el problema d'arrel realment que és com una mica que és el primer l'ou o la gallina és a dir el problema que està amb les famílies com eduquen els seus fills i filles la no llibertat o la no acceptació social bueno jo crec que és en general un problema social que evidentment es manifesta en totes les esferes al final s'imposa la heterosexualitat des de petits i això fa que en alguns casos no la tolerem nosaltres mateixos el sortir de la norma i també fa moltes vegades que des de fora no s'accepti que la gent trenqui la norma i llavors a més a més amb tots els discursos d'odi que campen tan lliures ara mateix amb l'augment de l'extrema dreta amb l'alta veu que els mitjans fan de tots els discursos d'extrema dreta doncs evidentment la gent se sent més legitimada a atacar les persones que no seguim la norma i això és el que està passant jo crec que la solució a tot això com sempre és l'educació i l'única manera que tenim per incidir en això és canviant els referents tant a la cultura audiovisual com a les escoles perquè a les famílies és molt difícil incidir i és veritat que hi ha molta gent que s'està posant les piles i ho està fent molt bé i també hi ha molta gent que no ho està fent tan bé i per tant jo crec que hem d'intentar com incidir en llocs on arribem al màxim de gent possible i l'educació a les escoles és bàsica i els monòlegs per exemple quan quan tu t'hi poses i fas aquesta xerrada davant de persones tu sents que també estàs participant d'alguna manera estàs ajudant a canviar el que no funciona en aquest sentit totalment i aquest és aquest és el meu motor el meu motor no és fer riure el fer riure és una excusa és el pernil d'olts que diu la Maria el que jo pretenc és que el dia que jo em mori el món estigui una mica millor i que a ningú li passi el que a mi m'ha passat que tot i no ser ultra violent ni ultra dramàtic ni ultra extrem és dur és dur perquè renunciar a qui ets sempre és dur i has comentat a més que va haver-hi un procés terapèutic per tant també hi ha un punt en el qual encara és més complicat de potser no tan acceptar-ho sinó compartir-ho cap enfora vull dir que clar que realment és un procés que no deu ser fàcil no més que res perquè cada vegada més com a societat jo crec que tots estem molt pendents de l'opinió dels altres de l'aprovació dels altres i sobretot no oblidem que se'ns educa per aconseguir l'aprovació masculina i el fet de ser lesbiana doncs implica primer de tot renunciar a l'aprovació masculina i això a nivell social moltes vegades costa de fer jo era una nena que vam fer molt bullying durant gairebé tota la meva escolarització i això també posant una tesitura en la qual a mi renunciar a l'aprovació dels altres i en concret a la masculina doncs em suposava un gran problema a nivell molt inconscient jo tot això no era conscient i efectivament va ser gràcies a un procés terapèutic que continuo perquè jo crec que els processos terapèutics són de vida vull dir no s'acaben mai vull dir l'autoconeixement és una cosa que penso que és necessari i tant per fer el camí de la vida i de fet crec que tothom hauria de tenir accés a teràpies i a tractament psicològic i acompanyament emocional i que hauria de ser una cosa que garantís la seguretat social i l'estat no com ara que només la gent que som privilegiada ens ho podem permetre però indubtablement sense aquest procés en el qual jo he anat podent deconstruir tota una sèrie d'armadures que m'havia posat per ser acceptada i he pogut anar cap al meu desig ha sigut gràcies a això que jo m'he pogut permetre ser lesbiana sola no crec que hagués pogut molt d'acord amb això que comentes Anna però a més si sumem les xarxes socials en les quals tu hi ets comentava gairebé 20.000 seguidors també és una altra de les portes en les quals entres podíem dir a cases d'altres persones i aquestes altres persones entren a casa teva per veure el que publiques pot ser la teva vida més o menys personal però no deixes d'estar exposada cap a un judici desconegut totalment incontrolat Sí el que passa és que també com quan les coses que publico van molt en sintonia amb qui sóc jo cada vegada m'importa menys el judici dels altres perquè moltes vegades també el que fem amb el judici dels altres és que ens l'inventem i és el propi que simplement està com dins del nostre cap camuflat evidentment sí que reps comentaris i això et pot afectar però jo sempre ho dic he fet molt de callo amb els comentaris dels haters i realment a hores d'ara només m'afecten els que ressonen amb les crítiques que jo pugui tenir de mi mateixa els comentaris que realment que m'insulten per ser feminista o per ser lesbiana o per ser tal no diré que no em molesten perquè sí que em molesten però bueno és com una mosca que la mates jo faig bloc silenciar i ja està Això ha estat sempre així o ho has anat treballant no m'imagino no ho he anat treballant al principi rebia un comentari negatiu i em posava a plorar sí sí perquè és molt dur llegir el teu nom i segons quines coses l'ha costat però al final també t'adones això vas fent callo i t'adones que sobretot en el cas de la meva feina i del missatge que jo transmeto és una mica normal que bueno que s'excegi i que la gent es desperti sí o sigui ojalà no fos així però és com funcionen les xarxes i és com funcionen els haters i s'obliden que hi ha una persona a l'altra banda i si en el fons el missatge que jo estic entregant no estigués incomodant ni no estigués interpel·lant doncs segurament no estaria rebent l'odi que rebo per tant entenc que forma part de la feina per molt que sigui dur i per molt que això no vol dir que no has de posar límits i cuidar-te però sí que hi ha una part que ho entenc cert és que si molesta en t'acometes vol dir que incomoda per tant és com una victòria per tu sí preferiria que fos una victòria de la qual jo no me l'entoraré però sí he dit també que amb el temps rebo molts més comentaris positius que negatius i això també t'escalfa una miqueta el cor home i tant m'imagino que al final aquestes comunitats de tantes persones que et segueixen i que al final acabes creant una espècie de família això és el que diu la majoria de persones que tenen aquesta comunitat tan gran o una mica més o menys petita però més o menys s'acaba creant una família i acabes creant diguéssim persones que si volen estar allà serà perquè et recolzen no per una altra cosa sí la veritat és que jo sento molt que la petita comunitat de gent que em segueix doncs això em veu tal qual soc li agrada el que dic està d'acord i el meu missatge arriba i per tant jo em sento connectada amb tota aquesta gent i és realment molt bonic i Anna crec que havies de passar també pel Cruïlla no sé si ara amb el tema d'aquest confinament que estàs passant ara podràs anar a fer ressonat amb aquests missatges o no no no el Cruïlla me l'he perdut ha estat ha estat així sí sí no passa res és la vida hem hagut d'anul·lar la Maria i jo com uns no sé si set monòlegs una cosa així bueno és el que toca són temps codírics doncs no ho podem fer gaire més perquè era la primera perdona era la primera vegada que anàveu a l'escenari no com a públic sí sí era la primera vegada que anàvem a actuar ens feia moltíssima il·lusió la Maria de fet crec que hi va anar l'any passat però jo sí era la primera vegada que actuava el Cruïlla i bé l'any que ve l'any que ve si es fa ja ens han assegurat que hi serem per tant bueno esperem que es pugui fer i que l'any que ve sí que ho puguem gaudir això mateix i que les restriccions no siguin les que tenim ara que és una miqueta més de llibertat de moviments de mascaretes i de proximitat física amb les persones que ens estimem Anna Polo vindràs amb la Maria Oye Sherman per si hi ha algú que també la vol buscar a les xarxes socials a Twitter Instagram amb aquests monòlegs que no sé si tenen algun títol algun nom jo no el desconec Oye Polo Ah Oye Polo ah val és la versió fusió d'Anna Polo i Oye Sherman perfecte com el podcast que tenim tenim un podcast a Ràdio Primavera que es diu Oye Polo quan anem en ruta és monòleg Oye Polo és el cartell Oye Polo doncs amb ganes d'escoltar aquests monòlegs Oye Polo el dimarts 3 d'agost a les 10 del vespre crec que l'espai encara està per confirmar però vaja que vindreu aquí a Sant Just per aquesta festa major el 2021 Anna moltes gràcies per agafar-nos el telèfon per dedicar-nos aquests minuts tot i al confinament que esperem que sigui molt lleu i que puguis sortir al carrer de nou molt aviat i amb ganes de veure aquests monòlegs una abraçada Anna una abraçada i gràcies a tu Mireia adeu A més Fins demà! Fins demà!