Antoni Jalong presenta “100 pioneres catalanes”: objectius, criteris de tria, memòria feminista i el paper dels homes aliats

. Doncs ara sí que tenim amb nosaltres l'Antoni Jalong. Antoni, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, molt benvingut a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. I benvingut també a la plaça Mireia, al magazín d'aquesta tarda. Gràcies per venir fins aquí. Ja sé que avui, a més, tens un aconteixement tot seguit. Sí, ara... I t'ha anat bé, també. Sí, anirà tot més o menys lligat. A dos quarts de vuit presentarem el llibre 100 pioneres catalanes aquí a Cal Llibreter i suposo que no em perdré. Home, no, d'aquí allà tens res, eh? Tens dos carrers i si m'apures, res, no te perdo. No, però em perdo fàcilment. Sí? Tinc un sentit de l'orientació regular i amb els dispositius electrònics no els acabo d'entendre. Tampoc no te n'en surts? No. Home, però... No tenia malament el sentit de l'orientació, però amb els dispositius electrònics em perdo més que abans. Sí? Sí. No t'ajuden, eh? Al contrari. No ho tinc fàcil. Les tecnologies de vegades no ajuden. Tu mateix ho has dit, 100 catalanes pioneres és aquest llibre de Vient Edicions que avui presentes i ja l'has presentat anteriorment en altres pobles, en altres municipis. Comentàvem també fora de micròfons que demà també vas a Catalunya Ràdio. Mare de Déu, això és com el teu fill, no? Anar-lo presentant en societat. Bé, no hi ha res que no es vengui si no el vas a vendre. Vull dir, això ho tinc claríssim. I si fas un llibre és perquè després decidis un temps a poder-lo explicar, a tenir contacte amb els lectors, que és molt agradable. I avui aquí a Sant Jus serà la setena presentació d'aquest llibre en dues setmanes, cosa que no està mal. Déu-n'hi-do, en dues setmanes, eh? 100 presentacions. Déu-n'hi-do. Si vols parlem una miqueta d'aquestes 100 catalanes pioneres. No de totes, perquè parlar de les 100 seria una mica difícil. Ens allargaríem. Ens allargaríem bastant. I, òbviament, n'hi-han... Podríem dir que hi ha 100 austriacs pioneres, 100 italianes pioneres, 100, no? Podríem, potser, extrapolar una mica cada país. Sí, però... O cada ciutat, potser. Sí, però... O només passa aquí. No, no, passa a tot arreu i n'hi-hi que són les primeres. N'hi-hi-hi alguna que és la primera de tot el món. N'hi-hi-hi alguna que és la primera de l'Estat, alguna que és la primera de Catalunya, però totes han destacat per haver estat la primera en haver fet alguna activitat o en haver entrat en alguna entitat. Llegia, també, que havies comentat que un dels objectius, no?, a través d'aquest llibre és també augmentar el coneixement, òbviament, d'aquesta història protagonitzada per dones que ha estat silenciada pel transcurs propi de la història i també per aquesta cultura que ha apartat a la dona, no? Tot i fer coses, no era ella la que portava el nom d'aquell fet. Jo diria que aquest llibre té tres objectius. Un és augmentar l'autoestima dels catalans i de les catalanes. Sí? No tenim autoestima alta? No, estem en una fase que escolta massa gent que diu tot va malament, no ens en sortirem. Escolti, miri, la història no ha estat mai fàcil i aquestes dones ho han tingut més difícil que nosaltres. Per tant... Sí, també vols ajudar a pujar aquesta autoestima per col·lectiva, eh? No només del sector femení, eh? No, no, de tothom. La segona és de coneixement perquè moltes d'aquestes dones no són conegudes. La història normalment l'han escrit homes i homes que han guanyat. Els que perden normalment escriuen poc la història, no? I les dones no han guanyat, no han estat líders polítics ni militars durant el decurs del temps en general i per tant aquesta tasca d'aquest objectiu de coneixement. I el tercer és de reivindicació. A veure, a vegades la nostra generació es pensa que amb nosaltres comença la història i sí que és veritat que si ens descuiden potser l'acabarem, però... Esperem que no. Esperem que no. Però això no és cert i hi ha dones tot al llarg de la història que han fent dar conceptes que potser no han teoritzat però que són ben reals. Per exemple, el llibre parlo del Donça de Bellera que és una persona gens coneguda de començaments del segle XV que és una pionera de la resistència passiva. Ara parlem molt de resistència passiva o parlem de comerç just i Dolors Montserdà ja va posar en pràctica el comerç just a finals del segle XIX. Vull dir que una mica de modèstia i de saber el que ha passat abans ens ajudaria a fonamentar més les nostres reivindicacions probablement. I a no repetir errors no? I a repetir en certs. Exacte. Exacte. A més, repetir en certs que no repetir errors. A més, no són tot dones modernes òbviament, no? No, no, no. També és cap al segle III. A partir del segle III-IV fins al segle XXI aquestes 100 dones pioneres i segurament si anem més enrere si tinguéssim potser documentació podríem aconseguir no? El tema és tenir documentació. A veure, el llibre té tres vectors per haver fet aquesta tria. Un és que n'hi hagués d'èpoques diferents tot i que és veritat que n'hi ha més del segle XX i de finals del XIX i algunes del segle XXI però a mi m'interessava molt donar aquesta perspectiva del temps que és que al llarg de totes les èpoques històriques hi ha hagut dones que han estat pioneres. El segon vector és que n'hi hagi de representades més o menys del conjunt del territori perquè és evident que les dones nascudes i que han pogut accedir a estudis per exemple a la ciutat de Barcelona tenen ventatge respecte a dones que viuen en entorns rurals o en petites ciutats i n'hi ha de 18 comarques diferents a Catalunya. I el tercer és que fossin de professions diferents perquè a vegades associem les dones amb ocupacions sanitàries o ensenyament o literatura i en aquest llibre hi ha 16 que són activistes polítiques o de moviments socials n'hi ha 15 que són de l'àmbit de l'esport n'hi ha 11 que són artistes n'hi ha 11 per exemple que han estat pioneres en el camp de la ciència o la tecnologia vull dir no donar per sentat que hi ha espais on les dones han estat més pioneres que altres no trobem dones pioneres en tots els camps per exemple aquí a Sant Just aquest vespre em presentarà el llibre l'Alicia Casals que és una catedràtica de robòtica per tant em sembla que donar aquest toc més pluridisciplinar també era interessant potser ara sí que és més normal pensar que hi ha més disciplines en les quals les dones han destacat o poden seguir destacant perquè no no hi ha res que ho impedeixi o no hi hauria d'haver res però clar a Catalunya no vam tenir cap dona enginyer industrial o arquitecte fins als anys 60 del segle passat vull dir que és veritat que hi ha àrees del saber en què tot és molt recent la primera doctora en medicina va ser el 1882 per tant fa molt més però en aquesta àrea de ciència i tecnologia doncs ha estat més dificultós i tot és molt recent i les conquestes que són recents a vegades tenen tendència a ser fràgils per tant s'ha d'insistir molt en fer sorgir dones que estiguin interessades per la ciència i la tecnologia i com et va sorgir aquesta idea de voler ajuntar aquestes 100 biografies 100 entenc perquè és un número rodó i també és donar-li un volum una força bastant important però perquè el motiu o el motor que et va fer tirar endavant tu com a home un llibre parlant d'aquestes 100 dones pioneres 100 catalanes pioneres 100 biografies Bé Aquest és el tercer llibre d'una trilogia vam començar fa dos anys amb un que es titulava 100 dones inspiracions creatives que era era un llibre que tenia una cita de cadascuna d'aquestes dones relacionades amb l'art i una petita biografia allò va anar molt bé que el llibre va tenir un gran èxit i l'any passat també per aquestes dates més o menys vam llançar un altre que es titula 100 dones catalanes inspiracions creatives i era el mateix perquè la història en general i la història de l'art en particular ha estat escrita per homes i les dones hi tenen molt poca representació per tant ens va semblar que posar a disposició del públic cites sobre art fetes per dones tenia el seu interès aquest segon va tenir més èxit encara vam fer dues edicions i llavors parlant amb l'editorial vam dir potser podríem enfocar-ho d'una manera més àmplia i no només parlar d'art sinó parlar de tots aquells camps on les dones aquí a Catalunya han estat pioneres i aquest va ser l'objectiu del llibre el llibre ha requerit moltíssima feina de documentació clar aquí anava un àmbit potser és més fàcil de buscar perquè saps anar directament a potser una escola o un museu d'història en aquest cas però clar has parlat d'esportistes de científiques no? vull dir en tots els àmbits és qüestió d'anar buscant i buscant i d'arxiu d'arxiu i de biblioteca però vaja em sembla que el resultat és interessant i de fet l'acollida que està tenint és bona estic content perquè sempre s'està content quan un esforç es veu recompensat m'has estat buscant m'agrada molt buscar a vegades paraules al diccionari per entendre també la dimensió que tenen perquè hi ha moltes paraules que gratuïtament les pronunciem sense potser ser conscients de la ressonància que tenen he estat buscant com no pionera no me la trobava em trobava pioner i dic vinga va doncs anem amb pioner capdavanter cabaldavant obrint camí als altres en les exploracions en el progrés m'agrada molt aquest concepte final d'exploracions en el progrés perquè òbviament totes aquestes dones també van participar en aquest progrés de la societat tot i que en el moment no se sabess qui eren bé potser en el moment se sabia qui eren després per diverses causes algunes polítiques socials culturals van caure ideològiques van caure en l'oblit no van fer gaire com a societat per recordar-les malauradament i llavors era qüestió de rescatar tot aquest passat i present bo que tenim en un munt d'àmbits i pensar que les dones no estan no les podem encasellar amb alguns paradigmes o amb alguns estereotips per exemple al llibre hi ha dos dones que venen de la cultura popular una és la primera castellera i l'altra és la primera cap de colla d'una colla de la Petum en alguna de les presentacions un senyor al que va la presentació em va dir vaia tonteria posar la cap de colla de la Petum que és l'última per cert i que només té 21 anys et va dir que era una tonteria haver afegit aquesta biografia jo li vaig dir escolti no em sembla tanta tonteria pensant que les dones han hagut d'esperar set segles per ser cap de colla cap d'una colla de la Petum de Berga per tant a vegades són aquests estereotips que hi ha l'alta cultura i que hi ha coses que bé que són de segona categoria no a mi no m'ho semblen em sembla que totes les conquestes són importants i parlàvem de dones com deies des de a partir del segle III fins Mireia Belmonte també esportista d'elit del segle XXI i fins i tot la Rosalia la Rosalia també apareix en aquestes 100 biografies clar a més són alguns personatges potser són més fàcils d'accedir a l'hora de poder documentar-te la seva història en el cas de les que han estat més difícils fins on has hagut d'arribar per estudiar les biografies d'aquestes persones del segle XIV XIII més enrere bé això una mica és com un cistell de cireres que en treus una i aquella potser et porta en una altra per exemple tu pots començar per Dolors Montserdà i de Dolors Montserdà et sortirà Carme Cart o et sortirà Francesca Bonmeson per tant bé vas lligant i lligant i de segles passats bé doncs busques comences a buscar amb diccionaris o amb llibres d'història de l'art per exemple la primera pintora catalana que té obra documentada que no és fins al segle XVII sí fins al segle XVII no es coneix no hi ha cap dona que hagi perquè una cosa és que ho hagin fet un altre és que se sàpiga que ho han fet i un altre és que estigui documentat qui ho ha fet i la dificultat no és l'atribució la dificultat és provar que aquella peça existeix i que aquella peça està assignada per aquella dona no? en el cas de l'art per exemple i estaràs d'acord o no potser crec que sí que no caldrien llibres com aquest en aquest cas si si no hagués estat potser no silenciat si s'haguessin donat a conèixer igual que s'han donat a conèixer els homes en els seus èxits bé jo crec que o caldrien igualment en conjunt en fluixos d'història no? o sigui amb el global eh? sí perquè per exemple fa el mes passat em sembla el mes de finals de gener o comencem de febrer es va escaure el segon centenari del naixement d'en Narcís Montoriol no hi ha ningú que s'hagi preocupat per fer un acte el programa d'actes de centenaris de la Generalitat de Catalunya no hi consta i llavors tenim un dèficit com a societat per conèixer la nostra història i els personatges de la nostra història si això passa en el cas dels homes és encara molt més accentuat en el cas de les dones no? per tant aquests llibres a mi em semblen necessaris em sembla i ho puc dir tranquil·lament bé tranquil·lament ho puc dir que aquest és un llibre injust perquè segurament un altre autor hauria triat unes altres set dones no? però jo he dit quins havien estat els criteris que em semblen honestos i després evidentment tot el que ha d'estar tot el que està en aquest llibre està documentat i tot tinc les cites i tinc on ho he buscat on ho he trobat etcètera és veritat que no sabem qui va ser la primera brodadora o la primera planxadora o la primera mainadera o la primera llevadora tot això no ho sabem i clar algú pot dir que és la història de les dones de les dones d'elit però aquesta història individual ens ajuda a fer la història col·lectiva i són dones d'elit però no necessàriament d'una determinada extracció social per exemple el llibre hi ha diverses anarcosindicalistes o comunistes o gent del moviment del moviment sindical o del moviment feminista que no necessàriament pertany a la classe burguesa altres sí que són burgueses però he volgut posar sincerament la que era primera en qualsevol camp d'activitat independentment de la seva ideologia o de si ara consideraríem que la seva acció va ser prou o no prou feminista fer judicis sobre com eren les coses al segle XVII o fins i tot al segle XIX no crec que ens faci avançar gaire almenys conèixeu això sí almenys conèixeu i podríem dir que aquestes totes aquestes feines aquestes tasques que han tirat endavant aquestes 100 dones en concret aquestes 100 perquè les has escollit segons aquests criteris han canviat d'alguna forma el transcurs el transcurs de la història o això es diu massa perquè tampoc no sabem com hagués estat d'una altra forma és evident ho han aportat és evident que no sabem com hauria sigut la història si elles no hi hagués estat però és evident que la primera dona que va crear una entitat feminista la primera que va encapçalar una manifestació feminista la primera que va pensar en el comerç just la primera que es va involucrar en política la primera alcaldessa la primera regidora han canviat el curs de la història i sempre hi ha d'haver un primer el que és segur és que totes aquestes 100 dones són dones que han tingut una empenta enorme que han tingut clar que hi havia una qüestió a la qual havien de respondre la qüestió que ho atura tot o que ho fa avançar tot millor dit és i per què no per què jo no puc fer això per què jo no puc ser lligenciada en medicina o per què jo no puc ser enginyer industrial o per què jo no puc entrar a l'Institut d'Estudis Catalans o per què jo no puc crear una entitat feminista per tant són dones de valor d'empenta i que han tingut que lluitar contra situacions normalment molt adverses moltes d'elles han acabat en exili o a la presó perquè allò que feien no estava ben vist no els tocava no? no tocava i quan algú fa el que no toca encara que tingui raó doncs pot acabar la presó o a l'exili totalment són 100 dones que en certa manera no es que hagin estat silenciades sinó que potser fins ara segles XIX-XX no s'han començat a recuperar les seves geografies també precisament perquè en el seu moment ni elles mateixes sabien potser el poder que podien tenir una Virginia Woolf una escriptora o d'altres ara em surt com era Heidi Lamar crec que és una de les inventors no sé si precursores d'aquests satèl·lits d'aquest wifi ni elles mateixes en aquell moment segurament sabien d'aquest valor dual òbviament també els hi passava als homes vull dir quan tu fas un descobriment però els homes sí que ho podien fer és a dir tenen potser una mica una certa tranquil·litat a l'hora de tirar endavant certs projectes home que les dones tenen un plus de dificultat això és veritat potser ara amb alguns camps menys que abans però continua sent molt complicat al final del llibre hi ha dues pàgines on hi ha un llistat d'institucions o entitats on encara no hi ha hagut mai cap dona i són dues pàgines n'hauria pogut fer moltes més però si tu llegeixes les dues pàgines te'n dones compte que quan algú diu les dones han avançat molt jo dic però han d'avançar molt perquè hi ha un munt d'institucions d'entitats i de llocs siguin sindicals siguin polítics siguin econòmics siguin culturals on encara no hi ha hagut mai cap dona al front perquè la història del feminisme a Catalunya també és una història complicada i dura el feminisme comença amb un cert vigor a finals del 19 començaments del 20 i va avançant tant de la mà de dones a Lliga Regionalista com d'Esquerra Republicana a l'època als anys 20 als anys 30 i té una aturada brutal l'any 39 que no és una aturada de dir fins aquí hem arribat no comença una reculada d'avanços que les dones havien fet per exemple la primera alcaldessa va ser l'any 1934 i la primera regidora també i llavors clar són 40 anys en què les dones fins i tot legalment depenen en certa manera del seu marit i això no s'acabarà fins als anys 70 o finals dels 60 per tant clar i després tot això tota aquella embranzida comença a recuperar-se molt lentament a partir dels anys 80 i per tant bé no hi ha hagut continuïtat històrica i això també ho volia destacar en el llibre no? hi havia un moviment feminista molt important en l'àmbit de l'esport de la política de la cultura dels sindicats als anys 30 que va quedar completament estroncat i llavors tot aquell període hi ha molt poques dones que siguin pioneres en alguna activitat t'anava t'anava a fer una pregunta no sé si fer-li o no aquest diumenge és 8 de març sí què faràs tu aquest diumenge? jo aquest 8 de març llegiré llegiré llibres de dones i no tinc previst fer res més és una mica complicat tot això perquè a vegades era una pregunta una mica personal però a vegades a vegades sento que el moviment feminista en alguns casos no li agrada que sigui un home que faci això però crec que és la rata de concebre o així crec que no és la manera com s'enfoca em refereixo o com es vol que s'entengui no no i jo sempre dic que a totes les batalles i a totes les conquestes has de buscar aliats i llavors m'agradaria que hi hagués més o més aliats amb tot això clar és que l'home no és excloent d'aquest moviment al contrari també és una necessitat mutua per recol·locar-nos tots en un punt molt igualitari no? jo estic d'acord però a vegades em fan sentir no em fan sentir exactament això per exemple dels llibres anteriors i d'aquest i he fet moltes presentacions en llibreries en locals de l'Òmnium en museus però no hi ha cap associació de dones que m'hagi convidat a parlar i llavors a vegades els estereotips la manera de ser estableixen unes barreres que també hauríem de trencar jo sempre dic que les dones en molts àmbits no és que hi hagi un sostre de vidre és que hi ha un sostre de formigó però si això ja és tan complicat aquestes barreres horitzontals hauríem d'intentar trencar les barreres verticals que ens separen a vegades dels homes crec que si busquéssim tots aliats ens aniria millor amb un munt de processos doncs escolta que sàpigues ja per anar acabant perquè en breus hem de deixar l'entrevista que sàpigues que a mi em fa molta il·lusió que vinguis aquí a parlar d'un llibre de dones a mi també vull dir sense excloir cap grup ni home ni avui ni cap dia però enfocant-ho des de potser aquest moviment feminista que no l'exclou ni la part al contrari també es busca aquesta igualtat en molts sectors no només en el mateix moviment i crec vaja parlo òbviament en nom meu però m'agradaria parlar en nom de moltes dones quan dic que aquest moviment no tanca les portes al contrari és molt necessari que també molts homes tots els homes coneguin moltes coses que es xerren es comenten es debaten i s'exposen a aquestes trobades no només el dia 8 sinó al voltant quan a mi em diuen per aquí és aquest llibre dic que és per les dones però dic sobretot és pels homes perquè sàpiguen les dificultats que han posat les dificultats que han tingut i que hauríem de jugar un paper una mica de fer un pas al costat i deixar avançar o conjuntament almenys ajudar o conjuntament ajudar que sigui una ajuda que no siguem un destorb exacte ni uns ni els altres escolta Antonio hem de deixar aquí l'entrevista va passar molt ràpida i tenia ganes també de preguntar-te i de parlar també d'aquesta col·lecció que tens de una col·lecció privada a veure si ho dic bé de gravats i llibres d'art sí atenció 800 gravats que tens ha augmentat una mica més no quasi el miler a més ets membre honorari de la Reial Academia de Belles Arts de Sant Jordi Déu-n'hi-do m'hagués agradat també parlar d'aquest tema però mira ho puc venir un altre dia mira doncs encantada encantada de poder parlar d'altres temes com aquest així que sempre que vulguis pots tornar aquí a la ràdio i al programa a la plaça Mireia que vagi molt bé aquesta xerrada aquesta presentació espero a tots els oients a dos quarts de vuit aquest llibre té no te pèrdo ja veuràs molt bé està molt a prop segur una abraçada i moltes gràcies Antoni gràcies adeu adeu gràcies Catalunya Ràdio les notícies de les 6 bona tarda us informa Kilian Sabriel tres catalans han mort en un accident de muntanya que hi ha hagut al Càuques a Georgia això és una informació que s'acaba de conèixer Martí Ferrero doncs sí segons informa els bombers de la Generalitat dues de les víctimes formen part d'aquest cos dels parcs de Sort i el pont de Suert les tres víctimes formaven part d'un grup de 7 persones del Pallars que estaven de vacances a la zona a l'esfera de més informació sobre aquest accident més notícies breus Arnau Maimó El Parlament excepte per una àmplia majoria reconèixer la violència institucional o la digital com a formes també de violència masclista La intenció és incorporar-ho a una reforma de la llei que ara començarà la tramitació i que els partits s'han compromès a reprendre en la pròxima legislatura conscients que les eleccions en frenaran el debat Parlament pensaran