Art en temps de pandèmia: l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret s’adapta amb performances a l’aparador, streaming i projectes col·laboratius

Música Som-hi ara sí amb la primera trucada d'avui, l'entrevista amb la Carme Malaret de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, que tenim ara mateix al telèfon. Carme, bona tarda. Carme, com estem? Bé, agafant forces per aquest trimestre, veure què ens depara una mica tot plegat. Un any una mica complicat. De fet, ja vau tancar l'espai, podríem dir, d'una manera no desitjada, abans de l'estiu, quan us vau acomiadar ja fins setembre, perquè vau començar a fer aquestes petites trobades setmanals, amb petit comitè, amb poques persones, grups reduïts, amb la distància, etcètera, etcètera. Però, malauradament, no ho vau poder tirar endavant. No sé si vau fer una trobada o dues. Sí, vam poder fer dues trobades. Nosaltres ens feia molta il·lusió reprendre una mica aquestes trobades presencials, perquè sí que ho havíem fet a través de les línies digitals, però, clar, a mitjans de juliol la cosa es va tornar a posar seriosa i vam dir que no ens arriscàvem i que, bueno, que ho havíem intentat, però que ja ho deixàvem fins que ho poguéssim tornar a fer. I va ser al setembre que vam tornar a reemprendre una miqueta l'activitat. Al setembre, de fet, a principis de setembre ja estàveu actius, no? Estàveu fent petits projectes, almenys els visuals, els que es poden veure, mai millor dit, des de l'aparador d'aquest espai. Sí, el 5 de setembre va ser el dia que vau fer aquesta, no sé com dir, aquesta exposició, aquesta interpretació. Sí, bé, nosaltres ens va fer molta il·lusió perquè, i ho vam fer al començament de setembre, perquè li vam proposar a l'Alia Iguadé, que és una gran, a part que és en Justenca, i és molt coneguda, no?, i amiga, doncs li vam proposar a veure si volia fer a l'aparador perquè a la persona que estava proposada se li havia plaçat una exposició i precisament ara, aquest divendres, inaugura el que havia de portar aquí, inaugura a l'Hospitalet. Llavors, el mes de juliol li vam proporar les dates que coincidien amb el seu projecte d'aquí, a l'aparador de l'espai. Llavors, i al juliol mateix, li vam dir a la Lali, i ella té una agenda superplena, i entre anar a París i anar a Tarragona i no sé quantes coses més, ens va dir, mira, jo només puc aquest dissabte dia 5 o el diumenge dia 6, i va dir, vale, vale, reservem-ho en el calendari, i així va ser, i vam poder tenir-la, i per això vam començar allò, acabar a l'agost i puc, no?, i tornàvem a ser-hi. I, de fet, si no vaig ser mal encaminada, amb la Lali, precisament, ja vau comptar amb ella quan vau inaugurar l'Espai, no?, farà 7 anys, ja? Sí, sí, sí, sí, sí, va ser, a veure, ens va fer una gran il·lusió de poder... Ell és una persona molt propera, una persona que s'entusiasma de seguida, i quan fa 7 anys li vam dir que comptava amb ella, i a més a més vam fer com una història performàtica amb tota la gent que va venir aquell dia de presentació del projecte de l'Espai, mentre ella va ballar i la gent anava modelant el seu moviment, no?, en fang. És a dir, allò era com una, diguéssim, com les intencions, no?, de treballar amb la cosa més efímera, però també treballar la matèria. I aquesta vegada ella va proposar, doncs perquè no faia el moviment i també treballo en fang, i va ser com molt bonic, no?, és com un camí que retroba al cap de 7 anys, amb propostes, clar, molt diferents, i ella com a protagonista. Però la idea aquesta d'atacar, no?, amb el seu moviment en fang els vidres de l'aparador de l'espai, va ser d'ella, sí, sí. Com s'entén això? Si, per exemple, hi ha una persona que hagués passat pel davant i veu aquests vidres amb aquestes mans en fang, amb aquestes... Sí, en fi, el cos estampat al vidre, no?, quina intenció tenia la Lali, o què voldria representar en aquesta imatge del vidre? A veure, ella, el que em fa proposar es deia present, no?, i va explicar que volia, d'alguna manera, imprimir aquest present, aquest moment que ella estava ballant, amb una prenta de fang. Llavors es veu, jo ara estic aquí a l'espai, no?, i estic contemplant els vidres, i es veu molt bé els seus moviments, perquè ho vam gravar, ho vam haver de fer per streaming, perquè no podíem fer una convocatòria aquí, perquè no hi ha la possibilitat de grans aglomeracions, i en el vídeo, també, quan el vas visionant, vas veient, no?, aquests moviments ràpids, aquests moviments tallants en algun moment, i això queda, es veu perfectament en els vidres. Què passa quan algú passa per davant i veu, dius, ostres, algú m'ha dit, ostres, però que no neteja els vidres? I, sí, sí, perquè ahir vam netejar el terra, però fins ahir teníem la seva empremta amb el seu cos, perquè també va fer un treball en el terra. I sí que hi hem posat unes fotografies que es veu tot el procés, quan ella comença a col·locar-se el fang per la cara, o quan ella treballa el seu cos al terra, que podia expandir-se, i finalment quan arriba els vidres, sí. De fet, això, si hi ha algú que no ho ha vist, si no va veure el directe, si no ha passat per davant dels vidres de l'aparador, poden anar també al blog, a carmamalaret.blogspot.com, o també al vostre Instagram, espai cm, si ho estic dient bé. I allà també ho teniu, doncs, bé, totes aquestes imatges de com va anar, del procés i també de la preparació tecnològica, perquè per vosaltres el fet de mostrar aquest art o les formes d'expressió online no deixa de ser nou, no? De fet, aquest any, abans ho fèieu directament amb les persones, però ara sembla que cada cop més ho haurem de fer de forma digital, online. Sí, sí, no, és que a més ens ho vam plantejar, perquè quan el juriol ella va dir que sí, vam dir, vale, però escolta, com que és una cosa de l'aparador i es treballa en els vidres, ho farem a la nit, que a dintre hi ha una il·luminació que es veu perfectament des del carrer i la gent que estigui al carrer. Però què va passar? Que com que estem en aquest període que estem en vermell, no?, i que hi ha tanta possibilitat de contagi, no podíem fer una convocatòria presencial. No haguéssim ocupat el carrer i no podia ser. Llavors vam pensar, o ho fem o no ho fem, i l'única manera que tenien de fer-ho era fer-ho per streaming. Clar, per nosaltres va ser, doncs, tota una aventura de trobar la gent que et filmés, de com fer-ho, però, bueno, si hi ha voluntat i ganes, al final trobes els mecanismes i més ve o més malament, perquè, clar, passava la gent als cotxes, passava la gent pel carrer, se sentien sorolls, però bé, ho vam poder-ho fer i jo crec que no serà l'última vegada que ho fem si és que volem tirar endavant moltes coses, no? Segurament. Jo crec que la superació està molt present, no?, des que ha arribat la Covid, i crec que seguirà sent present en qualsevol aspecte de la vida que vulguem seguir treballant o mostrant aspectes que abans ja fèiem, no?, que treballàvem, ja siguin professionals o artístics, com en el vostre cas, Carme. Sí, sí, i és que si no ens aturaríem, i llavors jo quan vaig enviar el correu també era una cosa d'intencions, és que no ens podem aturar ni ens volem aturar, encara que ens costi molt i que ens hagin d'adaptar a les tecnologies. En el nostre cas som molt presencials, i en el meu encara més, no? Jo, al contacte amb la gent, no hi ha cap pantalla que ho supleixi, però davant de les circumstàncies, i espero que tampoc sigui per sempre, doncs partir d'endavant n'haurem de fer una mica de tot. Parlem ara, si et sembla, una mica de les exposicions, almenys les que heu tingut fins ara, com comentaves, també en teníeu una més o menys programada que al final no va poder ser, però sí que recordo que vau tenir exposada, i de fet vam tenir també aquí a la Janira, la seva obra, Neckhead, que aquesta sí que va poder tenir inauguració i va estar instal·lada a l'aparador de l'espai, el passat febrer, més o menys, va ser a finals de febrer, una mica abans que ens agafés aquest toro, i aquest Neckhead s'ha quedat a l'aparador gairebé fins fa mig mes, pot ser, o no massa? Sí, bé, fins que ho vam treure farà un parell de setmanes, perquè la Lali havia d'ensejar, i clar, encara que tenim una figura, la tenim, eh? Encara no està a l'aparador, però sí que està a l'espai, i a mi sempre em fa molta companyia, que és aquella figura tan bonica de barbre blanc, que, pobra, no se la va poder portar, perquè pesa moltíssim, i la tenim aquí custodiada, i, bueno, que estigui el temps que ella vulgui, no?, perquè ens fa molta companyia. I de moment, podríem dir que exposicions a la vista, potser no en teniu, no sé si programades, no per les ganes i la voluntat, ens queda clar, sinó per poder-les posar en pràctica. Bé, en principi, nosaltres, la nostra intenció és fer un acte per més, sempre que puguem, i les circumstàncies, doncs, ens siguin favorables. Per l'octubre, que això ja ho teníem programat, volem fer, volem mostrar una cosa que ja vam fer durant el confinament, que és, vam demanar a la gent que ens enviés imatges de vestes des de la finestra, i va ser un projecte ideat i impulsat per Quim Déu, i, sobretot, vam rebre moltes coses internacionals, a part de, no només es va centrar en Sant Jus, sinó que es va fer com una proclama molt més àmplia. I aquestes imatges que hem rebut, sí que les mostrarem a l'octubre aquí, i farem com una petita mostra express, i després, el que no sé el dia, perquè estem en contacte, aquest mateix projecte s'exposarà ara a l'octubre, em sembla que el dia nou, a Budapest, a Hongria, a principi la intenció era de poder-hi anar, però no, bé, el Quim hi volia anar-hi, però com que les fronteres estan tancades, no s'hi pot anar, però sí que ja s'han enviat totes les imatges, i també participa en aquest festival de disseny, la Laura Baringo, que també ha portat unes peces, i això ja estan enviades. Llavors, la nostra voluntat és també connectar amb streaming, amb la gent que ha organitzat aquest festival de disseny, i nosaltres quan inaugurem això aquí a Sant Lluís, que serà... Les tecnologies de vegades afavoreixen també la dimensió del projecte, jo crec que pot estar molt bé. I parlant del curs 2020-2021, estem, podríem dir, tots, totes, no sé, les entitats, diferents escoles o tallers també, s'estan preparant també per veure com ho poden fer, i quines alternatives tenen, si en algun moment s'atura, es para, o s'ha de buscar d'alternativa no presencial, podríem dir. Com ho teniu vosaltres? Com ho veieu, aquest curs? A veure, jo crec que ens anirem adaptant. Això de l'octubre, en principi, es farà una convocatòria, que, com que estaran uns dies exposats a aquestes imatges aquí a l'espai, doncs que la gent vagi venint. Però segurament que també, al fer-se en streaming amb aquesta gent d'Hongria, doncs segurament que es farà... que la gent també podrà visionar el que està passant aquí, perquè pensa que és un espai tancat, abans hi podien cabre i havíem cabut de vegades 50 persones, i ara això és impossible. Clar. Llavors, ja veurem, ja veurem. També, per exemple, ens neguiteja bastant què passa amb l'exposició de Sigues Original, que això ho fèiem al mes de desembre, i fèiem una convocatòria a tots els artistes que han participat durant aquests anys, i que portessin obra de petit format per Nadal, no? Per... que diem Sigues Original, no? Per Nadal regalar obra original i d'autor. Ja veurem, saps? Ja veurem. Tot és un interrogant. És a dir, la nostra intenció és fer-ho, perquè no ens podem aturar, però... no ho sé. No sé què dir-te. Queda... Queda penjant una mica de la incertesa, no? Potser de com evolucioni. tot plegat, i de cara... de cara, potser, als alumnes, a les persones que s'apropen aquí a l'espai, que també tenen ganes de participar-hi d'una forma presencial, entenc que hi ha bastanta comprensió, no?, per part de tot el col·lectiu. jo crec que sí. i veurem... ens hem d'anar adaptant i, a més a més, la gent és com molt respectuosa. Per exemple, a Can Sinestà no es poden fer inauguracions, una convocatòria d'anem a fer, la inauguració, s'obren portes i després, si hi ha més de 10 persones o de 15 aquí dintre, la gent que s'esperi fora. Saps? És una miqueta, entre tots, hem de respectar una mica aquesta història de les distàncies físiques per protegir-nos, no? Mhm. I ja veurem. Nosaltres, la intenció, per exemple, aquest dimarts, una vegada al trimestre, fem una reunió del que diem el petit comitè, que som entre 6 i 7 persones i llavors allà decidirem a veure com les estratègies per tirar-ho endavant. També tenim un projecte molt xulo que ja hem fet 4 edicions que és el projecte de custòdia que també el tenim aturat perquè, clar, és art en moviment, art que ha d'anar per les cases i en aquests moments està aturat. No vol dir que el descartem però per aquest any, que l'havíem de fer aquest any, no l'hem pogut fer. I per anar acabant, Carme, quina creus que és la, podíem dir, la salut o en quin punt es troba totes les arts en genèric, potser parlen en genèric però les arts que són més manuals, no?, les que també, els tallers que doneu també a Can Ginestà o els que impartiu també aquí a l'espai de lliure creació, en quin punt es troben? Perquè el fet de deixar-ho de fer d'una forma assídua, periòdica, mensual, de veure's, de parlar, de comentar, això té conseqüències a la llarga per la mateixa, pel mateix sector? no? Jo, no, paradoxalment, per exemple, jo aquí, aquí a l'espai no fem cursets ni fem tallers, no? Fem debats o fem mostres, però paradoxalment nosaltres pensàvem que les inscripcions dels cursos d'arts plàstiques de Can Ginestà potser sofririen una davallada perquè, clar, la gent té por, la gent no sap ben bé què passarà, però, en canvi, estem superats amb inscripcions, com mai, i això fa que pensar, jo crec que la gent també té ganes d'una certa normalitat, no podem viure amb la por i deixar de fer, després si no es poden fer doncs ja no ho farem, però no posar-nos a la barrera i dir no, no, no ho faig, sí que hi ha hagut gent que s'ha dit que aquest any no s'apuntaria perquè tenia a casa seva gent de risc o li feia por o no li venia de gust, però, en canvi, hi ha molta més gent que s'ha inscrit que altres anys i bé, això és una paradoxa que s'hauria d'estudiar què ha passat, no?, durant tots aquests mesos que s'han aturat, que s'han aturat les coses, la gent, quan té una mica que se li obre la porta, com a mínim, surt i, si llavors hem de tornar a tancar, ja es veurà. Esperem que no s'hagi de tancar, però almenys ens quedem amb aquest, potser, missatge una mica més positiu, no?, que no per la por hem de deixar també de fer absolutament tot, no?, òbviament amb seny i amb cautela, no?, com bé esteu fent també aquí als cursos de Can Ginestà, però, Carme, gràcies per atendre'ns una estona avui i esperem que pugueu anar fent coses també a l'espai de Lliure Creació, ja sabeu que us anem seguint una mica a la pista, i espero que a l'octubre rebeu la informació d'això de Vistes per la Finestra i que esteu convidats, no?, a que pugueu entrevistar el Quim, que és una mica l'autor de tot aquest projecte que és molt interessant també. I tant. Doncs, Carme, també amb una abraçada virtual des d'aquí, des de l'emissora i anem parlant, que vagi tot molt bé. Gràcies, una altra abraçada per vosaltres. Adéu, Carme. Adéu, adéu. Adéu. Adéu, Carme. Adéu, Carme. Adéu, Carme. Reaching out to touch a serranger electric Electric eyes everywhere. I see that girl she knows that I'm watching she likes the way that I stand looking out looking out across the morning where the city's heart begins to be reaching out I touch the door I touch the shoulder I'm dreaming off the street If they say why why you should tell them that it's human nature why why does he do it that way if they say why why you can tell them that it's human nature why why does he do it that way I like to live in this way I like to live in this way I like to live in this way Oh, yeah Oh, do, do, do, do, do, do, do, do I'm dying away little one I'm dying away I'm dying away to live in this way Oh, I'm dying away I'm dying I'm dying away That way I'm dying away That felt nice.