Biblioteca Joan Margarit: horaris d’estiu, retorns i donatius, amb grans recomanacions de lectura, sèries, música i recursos digitals

No podíem marxar aquesta quarta temporada sense parlar també amb la nostra estimada Biblioteca Joan Margarit, per això tenim amb nosaltres la Sandra i el Nacho. Bona tarda als dos. Bona tarda als dos, benvinguts de nou al programa. Deia que no podem marxar sense saber exactament què passarà a la Biblioteca aquests pròxims mesets, aquest mes d'agost i el que queda de juliol, per saber què podrem fer si ens apropem a la Biblioteca. Comencem parlant, si us sembla, de tema horaris, quan poden venir, què poden fer, fins que marxeu de vacances, merescudes també? Gràcies. Vosaltres també marxem de vacances. Sí, jo crec que tothom, és que és necessari, a nivell mental, una desconnexió mínima és vital. I tant, i tant, i tant. Però de moment la Biblioteca està oberta fins al 5 d'agost, tancarem del 6 d'agost, que és el festiu local, la festa major de Sant Just, fins al 30 de setembre, que tornem. El 30 de setembre? Ai, el 30 de setembre, mare meva! Anava a dir-ho, quina és vacances! El 30 d'agost, 30 d'agost, saps què passa? Que com tornem al setembre, però dilluns és 30 d'agost, i saps, és com... Tornem a l'ú. Sí, oi? Sí. Veus, ja estic. Ja ens agradaria. Jo torno a treballar a porta tancada al 30 de setembre, d'aquí en veig, veus? Val, val, val, val. Perquè aquesta és una altra, encara que estiguem tancats, sí que a vegades fem feina a porta tancada. Mare meva, com començo, veus com calen les vacances, veus com calen les vacances? Totalment. De moment, poden venir a veure'ns tots els dies, de dilluns a divendres, de dilluns a dijous, de 4 a 8, i els divendres de 10 a dos quarts de 2, que estarem encantats de rebre'ls. S'està fresquet perquè tenim aire acondicionat, poden venir a buscar, si no també, els ventalls que tenim de l'estiu, que si volen aprofitar i fer-se fotos d'aquestes vacances als seus destins, allà on vagin, o inclús a la terrassa de casa, amb les teves lectures, ho poden fer amb el hashtag la cultura llibera, i poden etiquetar si volen a la biblioteca, perquè això és un procediment que es fa tots els estius a totes les biblioteques de la xarxa. I hi ha algun concurs, alguna cosa al darrere d'aquest hashtag, o és per compartir les imatges? No, és per compartir, per veure, també és una mena de compartir les lectures i el que fem a l'estiu, els usuaris. I després, molt important, com tanquem del 6 d'agost a l'1 de setembre... Sí, anotem dates. L'1 de setembre, ja estem aquí, poden seguir fent els seus retorns fins al dia 13 d'agost. Del 13 d'agost al 13 de setembre, la bústia Romandà tancada, la del carrer Bonavista, perquè a l'agost la masia de Can Genestat també tanca. Llavors poden anar al carrer Bonavista fins al 13. i recordar que allà només van llibres de la biblioteca a retorn. Bueno, llibres, qualsevol document. No és de biblioteca o d'altres biblioteques. Sí, perquè ara ja és... Ella jo crec que es refereix als donatius. Això, sí, jo volia anar a parar una mica això, que sé que alguna vegada apareixen objectes que no són propis de la biblioteca. Veus, ara m'has fet recordar que un dels darrers donatius que hem rebut, sorpresa, ha estat una bossa plena de DVDs i un aparell reproductor de DVDs. Ah, mira, que generosa la gent. Sí, ha estat l'últim donatiu així com més surrealista que hem pensat, mare meva. Això ho han fet neteja a casa. Sí, però no és el lloc, no? Recordem que no és el lloc. A les biblioteques, ara amb el procediment amb el tema Covid, no es poden acceptar donatius, però perquè és de... per seguretat i per protocol, ara mateix està tot paralitzat. Si no, també, si tenen donatius que oferir, nosaltres els podem facilitar un llistat en llocs que poden anar a portar aquests llibres, aquests DVDs i tots els documents que fent neteja a casa et poden fer nosa i els hi saben greu llençar. Jo em faig càrrec que els hi sap greu llençar a les escombraries i diuen, doncs ho porto a la biblioteca. Però no és el lloc, segons com. No, i lectors de DVDs tampoc, eh? No, no cal. O aniria ja a la deixalleria o un Wallapop o alguna segona vida d'objecte. O, no sé, fes un sorteig a la ràdio. Clar, o hi ha moltes associacions i entitats que sí que agafen aquesta mena de donatius. I tant, o Càritas mateix, que el tenim aquí a prop, també. Què més? Entrem a parlar una mica de lectures com a tal, perquè si una cosa de l'estiu és certa, és que molta gent aprofita també per llegir tot allò que durant l'any potser no li dediques tant de temps, no? Partia d'aquí que cadascú valori si realment l'estiu és l'època que més llegeix o potser no. Però vaja, per aquesta gent que ho fa, centrem-nos en aquesta gent, recomanacions o novetats, Nacho, si et sembla, fem juvenils, infantils... Sí, primer tinc un encàrrec de la Paula, que és la nostra bibliotecària, que s'encarrega d'infantil, i tinc aquí quatre títols que, bé, els passaré a comentar ara, que em va passar a ella i que són molt interessants. El primer és un llibre, un àlbum il·lustrat amb poemes, que es diu Si avui véns el bosc, que l'ha deitat cosetània. I és un... bé, tinc aquí un petit resum, el sinopsis va de, bé, de la mà del petitós, ens encaminem al bosc per conèixer on viu i què fa durant tot l'any. És un llibre amb poemes de la Rachel Peirce, en traducció de l'Aina Oliver i amb il·lustracions de Freya Hartas. Jo l'he estat mirant i és un llibre maquíssim, boníssim, molt interessant. Després, continuem en infantil, un llibre de coneixement, o sigui, sigui, de no ficció, que es diu Paisatges pertuts de la Terra, que està editat per Theoribux d'aquí de Barcelona. I és un llibre per conèixer els orígens del planeta i com van evolucionant fins a arribar a l'aparició de l'home, dels humans, no? És més instructiu, educatiu, no, aquest? Sí, aquest és a partir... l'anterior, que no ho he dit, és a partir d'uns 3-4 anys. I aquest és ja, a part més grans, és a partir de 12 anys, amb il·lustracions molt maques, molt pictòriques, d'Aina de Bastard i amb solapetes i tot això. És un llibre que, a més, s'ha publicat en diferents idiomes, en castellà, en anglès, en italià, en francès, en polonès, i té molt bona pinta, també. Després, un còmic infantil, que seria, bueno, a partir dels 9 anys o així, que es diu Les Beremilles. Les Beremilles? Les Beremilles, amb B baixa. Està editat per l'editorial Astronave, que jo no la coneixia, que és també d'aquí de Barcelona. Ah, sí, conec un parell de llibres d'aquesta editorial. I la sinopsi, més o menys, del còmic és d'una nena que s'endinsa en un bosc, sempre bosc, no sé si la Paula té alguna... Sí, eh, una obsessió molt bosc. Ja encanta la natura. La Paula és molt de la natura. Sí, bueno, s'endinsa en un bosc on coneix una sèrie de personatges màgics, els que ajudarà en una sorprenent aventura, etc. El guió i les il·lustracions a l'aquarela, o sigui, per ser un còmic, il·lustracions a l'aquarela, són de Camille Jordi i és un còmic que ha guanyat molts premis a França. Jo no el coneixia i també vaig estar mirant-ho i està molt, molt bé. I després una novel·la juvenil, bueno, la novel·la juvenil que ha guanyat el Premi Llibreter, de l'Hitretor Infantil i Juvenil, escrita per l'Ivan Vera, editada per a Chiara, i que és una història, precisament, d'empoderament femení en l'època del Cibers a Catalunya, protagonitzada per una noia de 13 anys de la Tribus dels Indigets. I, bueno, és això, ha guanyat el Premi Llibreter i la Paula, bueno, ens ha dit que la recomanessin per la ràdio perquè sembla que és molt interessant. En principi, això d'infantil i juvenil. I jo després, amb la meva dèria sobre novel·la publiciaca... Sí, ja la comencem a conèixer, Nacho, eh? Sí. Bueno, us porto una novel·la publiciaca molt, molt... Bueno, bueno, és que gairebé no la coneix ningú. Està editat per Quaterni, que és una editorial madrilenya que ha dit sobretot llibres de literatura japonesa, literatura oriental, i és una novel·la que es diu Assassinato en l'estación terminal, que originalment la va escriure el 1980 un escriptor que es diu Kiyotaro Nishimura, que és un de... S'ha sigut japonesa? Sí, jo no el coneixia tampoc, però m'he informat una miqueta resulta que és un tio de... Bueno, un dels escriptors més importants d'allà de Japó. I el curiós d'aquest escriptor és que... Bueno, l'interessant és que és conegut perquè... Bueno, li diuen que és a l'escriptor japonès especialista de novel·la publiciaca ambientada en trens. O sigui, així de concret, eh? Sí, sí, sí, és un escriptor que s'ha especialitzat en novel·les publiciaca ambientades en trens. Bueno, és un escriptor ja gran perquè és del 1930, ell... A la ben de tot. Sí, però vol dir que hi hagi una especialització del tipus de novel·la policiaca, però que només succeeixi en trens, no? Sí, i aquí em volia parar una miqueta perquè jo quan vaig descobrir aquesta novel·la em va venir al cap una novel·la molt coneguda, que és l'Expresso de Tòquio, del Seixo Matsumoto, que és una novel·la fantàstica, que la té editada a Libros de l'Asteroide, en castellà, i clar, em va venir al cap, diuen, hòstia, una altra novel·la ambientada en trens, que curiós. Llavors, bueno, la vaig demanar per la biblioteca, va arribar, i bueno, me l'he llegit, està molt bé, i és això, aquesta edèria que tenen els japonesos pels trens, pels estacions, pels horaris, que quadri tot, i clar, és una novel·la construïda en base a horaris de trens, línies de trens, i clar, no pots perdre't, perquè és una novel·la molt fàcil de llegir. Però que és molt matemàtic, tot. No, està tot molt quadrat, com són els japonès. Bueno, sí, anava a dir una mica, és l'ADN del món més oriental japonès, no? I la novel·la, a veure, és molt fàcil de llegir, té molt diàleg, és molt amena, i està molt bé, i no és una novel·la complicada, és una novel·la policiaca, que, bueno, és sobre un grup de nois, no, joves, que després de set anys, després del batxillerat, queden en, precisament, una estació per retornar a casa, on havien fet el batxillerat, perquè ells viuen en diferents parts, sobretot a Tòquio, i durant aquest reencontre, doncs, van morint. Ostres. Misteriosament. Una mica assassinat on era l'express, no? Sí, també recorda una mica a la Gata Christie. I clar, és una novel·la que a mi em sembla curiós, i a més a més és això, no? És una novel·la, precisament vaig estar mirant a la xarxa, i només la tenim en quatre biblioteques a tota la xarxa. I una d'elles és la nostra, eh? La nostra, clar. Sí, sí, la vaig escriure. És perquè el Nacho el va demanar, eh? La vaig escriure i la vaig demanar. I, bueno, no sé, a mi m'ha agradat molt, i, bueno, ja està recomanada, no? I tant, això amb tema novel·la negra. Sí, sí, i tant. Mira, he descobert que hi ha un tipus de novel·la negra, bueno, d'estil japonès, no?, que està centrat només en assassinats o successos en trens. En trens, i especialment... No, no, no sé si té un nom, però... I concretament aquest escritor, el Kiyotaro Nishimura, es veu que és el gran especialista. Però tampoc cal oblidar el Seisho Matsumoto, amb aquesta novel·la que he dit abans, l'Expreso de Tòquio, perdó, que és boníssima. I després jo tenia aquí apuntats diferents escriptors japonesos que tenim a la biblioteca, com Hideo Yokoyama, la novel·la 6.4, que ara està molt de moda. a la Natsuo Kirino, l'escriptora, gran escriptora japonesa de novel·la policiaca, sobretot amb la novel·la Out, que és molt bona, també. el Keigo i Gashiro, també és molt interessant. I després els grans de la novel·la de tots els temps, el Rampo d'Ogawa, el Kido Kamoto... O sigui, la novel·la policiaca en Japó té una tradició forta i de mica en mica s'estan editant aquí, eh? A França, per exemple, s'han editat moltes, però aquí de mica en mica s'estan editant. I aquest és un descobriment, aquesta d'assassinat en una estació en terminal. Molt interessant. Déu-n'hi-do, d'aquí a poc començaràs a parlar-nos en japonès, no? Veig, Nacho. Li falta poc, eh? Gairebé, gairebé. Falta algun altre més, ara que ens ambientem en un tema més oriental? I després volia parlar-vos dels llibres que està editant Raig Verd del cicle de Terra Mar de l'Òrsula Leguin, que són una meravella. No veieu la Sandra, però està fent allò com si fos exquisit un plat. El cicle de Terra Mar, que són cinc novel·les, bé, cinc novel·les i un llibre de contes, doncs Raig Verd està editant de mica en mica les novel·les. Bé, de mica en mica, però bastant ràpid. I per ara ha editat quatre. L'última ja ens ha arribat, que és Tehanú. Però si voleu, la cito. La primera és Un mag de Terramar, que és una de les grans novel·les de l'Òrsula Leguin, que va guanyar moltíssims premis. Aquesta la va escriure el 68. La segona és Les tombes d'Atuán. La tercera és la costa més llunyana. I la quarta és aquesta Tehanú, o Tehanú, que és la que ha editat ara Raig Verd i continuarà editant amb el volum de contes Contes de Terramar i l'última de la saga, que és l'altre vent. Bé, més que res per dir-vos que és una escriptora fantàstica. T'ho passes molt bé. T'ho passes molt bé. Són novel·les... En aquests cicles, bueno, Leguin va escriure de tot. Perquè va escriure sobretot novel·les de ciència-ficció, novel·la fantàstica, però a la seva manera. O sigui, no són novel·les típiques. Ella aprofundeix molt en el tema de l'ésser humà, dels problemes dels humans. En aquest, per exemple, la cicle de Terramar, molt sobre l'evolució de l'home jove a l'home adult. És una... Bé, ja, els seus pares eren antropòlegs, i això es nota molt a la seva escriptura. Com el profundeix molt, sobretot en el tema de l'home, dels problemes que té, dels problemes que sorgeixen, de com evitar-los, de com superar-los. I, bueno, dir que el cicle de Terramar, si no el coneixeu, és potser del millor de la Úrsula Leguin. I, bueno, en aquest cicle va guanyar moltíssims premis, els més grans de la fantàstica ficció. I, bueno, dir que les tenim totes i les tindrem, perquè falten durs volums, que editarà Raigbert pròximament i, evidentment, les incorporarem al fons de la biblioteca. Jo m'he passat molt bé, eh? I no me les he acabat totes, però he llegit alguna i són superentretingudes. I, com a curiositat, que l'altre dia, quan parlàvem de què recomanaríem, amb la reedició de Raigbert de les cròniques de Terramar, va tornar a sorgir la idea que això en el seu moment ja va bullir, que probablement sense el mag de Terramar no existiria Harry Potter. Bueno, ni Harry Potter... Sí, perquè és una temàtica similar, una escola de màgia, el que deia el Nacho del creixement... Ni les novel·les de la Margaret Atwood, ni els còmics del Neil Gaiman, és que tot això parteix molt de... És com el caldo de cultiu de tot el que va sorgir després. I, a part, que les novel·les de la Júlsa Leguin, i això no ho he dit, són molt feministes. Per exemple, en el Cicle de Terramar, la segona i la quarta són oportunitzades per dones i són molt, molt feministes. O sigui, en aquella època, quan les va escriure en el 71, en el 90, que ja fa anys, ens van impressionar molt. La seva escritura, a vegades, bueno, el seu estil, a vegades s'ha parlat d'ell com a ficció antropològica. És que parla de moltes coses. I escriu molt bé, a més. I les deduccions són molt bones. Les deduccions d'aquestes de raig verds, són de la Blanca Busquets, són boníssimes, també. Estan molt bé. I les edicions, maquíssimes. Sí, són molt boniques. Molt boniques. Les citrocalades i molt xules. Carai, quines expectatives estem deixant. Animo a la gent, perquè, per exemple, el volum 1, sé que ara està prestat, però el 2 i el 3 ho tenim allà sempre posat i la gent no s'anima a agafar-les. Jo crec que és una descoberta molt interessant que ha de deixar-se portar a la gent perquè val molt la pena. És que nosaltres la recomanem perquè és que a nosaltres ens ha agradat molt i ens sap molt greu quan exposem llibres i intentem fer-li l'acompanyament que es mereixen amb la prescripció lectora, però el ser temes com ciència-ficció o fantasia, a vegades hi ha gent que no està molt acostumada a llegir aquest gènere i els hi tira una mica enrere. Però jo crec que és una autora que val molt la pena descobrir independentment de... No s'hauria d'encasillar, saps? De tancar només amb un gènere perquè parla de moltes coses. No, no, les novel·les parlen de tot. Jo aquí tinc apuntat temes del pas dels joves a l'edat adulta, de la moralitat, el rol femení, tot tipus de temes socials, o sigui, són molt importants. I dintre de la fantasia, evidentment, perquè apareixen mags, sobretot, apareixen... Bueno, monstres o éssers fantàstics... Sí, i tot ambientat en l'arxipèl·la, que és un arxipèl·la de Terramar, amb moltes silles, i també aquest tipus de paisatge és molt curiós, molt interessant. A mi, que no soc massa de ciència-ficció barrejada amb altres temes, però sí, pel que esteu explicant, la veritat és que... Sabeu que també és com una saga que va continuar... I no només el raig verd està editant el cicle de Terramar, sinó que ha editat els desposseïts, la masquerra de la foscor... O sigui, novel·les molt importants. Aquestes ja de ciència-ficció, però ciència-ficció entre cometes, no és ciència-ficció... O sigui, una ciència-ficció profunda. A mi m'agrada molt l'Aleguín i m'agrada molt el Stanislav Lem, perquè també és un tipus de ciència-ficció que va molt més enllà de la ciència-ficció. Per mi són els dos més grans que hi ha. Veus? Pujaré a mirar les cobertes i les obres. Ja t'enviaré. És que val molt la pena, de debò. Tens una autora que també... Ara sí que el primer està agafat, que deia el Nacho, però... Te'l podem portar d'una altra... O puc apuntar-me a la cua del préstec, no també? El primer és el més conegut, que és el Magda de la Magda... I pràcticament molta gent se l'ha llegit i no ha continuat, però cal continuar. El primer va guanyar els Premis 1, el Nebula, tots aquests premis de ciència-ficció o fantasia, els va guanyar tots, va guanyar també... La tercera, la Costa Mellunyana, va guanyar el Premi Nacional als Estats Units l'any 73 i, bueno, per aquesta dona no només escrivia ficció, també escrivia crítica literària... Feia moltes coses. A casa meva, la meva parella té un llibre d'assaig d'ella i és impressionant també. És per emmarcar-lo, no? I tenint en compte aquella època i ser dona i guanyar premis tan bèsties com l'Hugo, vull dir, que són superimportants, té un mèrit extraordinari. Ho ha guanyat tot. Ho ha guanyat tot, sí, sí. Sí, sí que és cert que ara la gent la comença a conèixer sobretot perquè per aquestes reedicions de Raig Verde aquí a Catalunya, però també Minotauro en castellà ho ha editat tot i crec que continua reeditant i, bueno, és una autora a tenir molt en compte. És una mica una Jane Austen, una mica, no? Salvar les distàncies. Bé, no... No en ciència-ficció, però en ser una dona... Bé, i es diu Le Guin per al seu marit, perquè ella es deia Croéber, tenia una... I quan es va caçar, va canviar i per això sempre assignava Úrsula K. de Croéber Le Guin. Però bé, totes les dones la coneix per Le Guin. Quantes dones haurem perdut per la història perquè potser no podien ni publicar elles mateixes o a nom d'homes o del seu marit, i això que em dius de la influència de la Le Guin reconeguda per molts autors de... no només de ciència-ficció sinó de... De narrativa en general. Sí, sí. Sí, sí. De ficció en general. Però això que dius de quantes dones hem perdut pel camí ara m'ha fet recordar també que, per exemple, la J.K. Rowling, l'autora de Harry Potter, quan va enviar el seu manuscrit a totes les editorials també li van demanar que signés amb inicials perquè el fet de ser una dona sempre fa que es vengui menys la literatura. Llavors, sinó en J.K. Rowling i també era... no era tampoc el... va agafar la segona lletra era el primer nom de la seva àvia, em sembla, una cosa similar, però va fer una composició d'un nom fictici per poder tirar endavant pel fet de ser dona. I una altra influència que no he parlat és l'influència de Le Guin en el Miyazaki, el cineasta. De fet, ell va portar a la pantalla els contes de Taramà, de Taramà, o sigui, crec que se'n es diu els contes de Taramà, va fer una adaptació molt personal, però no només en aquesta adaptació, sinó en tot el seu món oníric és molt de l'aleguin també. Mira, veus? Has vist? Has vist que Taramà. no s'acostaran no s'acostaran sinó en saber una cosa més. Com he anat aquí de Taramà? Sí, sí. Tanquem aquesta carpeta, si us sembla, de temes, recomanacions, oi, per alegre, etcètera, amb aquest cicle, Terramar. I tornem a altres temes que també teniu a la biblioteca que són, em consten, nous àlbums musicals, també altres recomanacions més cinematogràfiques. Sí, doncs mira, si vols comencem per una sèrie, continuem una mica amb la línia així de ciència-ficció futurista, per exemple, ens ha arribat ara que la tercera temporada de la sèrie Westworld, que l'estan fent a HBO i amb DVD ja la tenim a les biblioteques. I jo la recomano molt, primer, perquè vaig disfrutar-la molt. És una sèrie que està basada en una pel·li de l'any, em sembla que era el 73, dirigida i escrita pel Michael Crichton. I és una pel·li que es deia Ànimes de metall, protagonitzada pel Joel Briner, o sigui, imagina't, però ara és la versió moderna, amb tota la tecnologia i tots els efectes que tot això comporta i està estupenda. És una sèrie futurista ambientada a parts temàtics de l'Oest, de nazis, de samurals, també van rodar la tercera temporada, van fer una part a Basalú, que era un poble francès durant la Segona Guerra Mundial, i també la casa del Dolent, Dolent, Dolent, Dolent, la menció del més dolent de tots, que és l'actor francès Vincent Kassel, està fet aquí a Sant Just, a l'antiga fàbrica del ciment, a l'estudi de l'arquitectura del Bufill. O sigui, que la recomano, primer perquè és una bona sèrie, i després, com a curiositat, poden veure espais reconeixibles d'aquí de Sant Just. Dos per un. I musicalment parlant, crec que també teniu un nou àlbum d'un molt conegut cantant. Sí, mira, és un... No m'hauria imaginat mai, però pel meu estil no és. És el darrer àlbum que diuen que és l'àlbum de l'any, del C. Tangana, que es diu el Madrileño. Jo el recomano, també el poden trobar a la biblioteca, perquè són col·laboracions amb personatges tan dispars com El Niño de Elche, Toquino, el Jorge Drexler, Quico Veneno i Andrés Calamaro, moltíssima més gent. O sigui que, doneu-li una oportunitat que val la pena. Li donem, va, li donem. I no volia marxar sense recordar que teniu també una obra, podríem dir, a títol pòstum, no?, del nostre estimat John Margarit, que ja va deixar fet ell. Sí, bueno, Animal de Bosch s'ha traduït al castellà, bueno, s'ha traduït, el propi Margarit va fer la versió castellana i ara a l'editorial Visor, l'ha editat en castellà Animal de Bosch, i és una edició que està molt bé. A mi no m'agrada la portada. No, perquè és una mica fosca. És una mica, això es veu allà a un llop, però l'edició està molt bé perquè és evidentment bilingüe, amb la versió pròpia en castellà del Margarit i mereix molt la pena. És per curiositat, te la pots dir, evidentment, en versió original catalana, però per curiositat veure quina traducció ha fet el propi Margarit, això és molt important, no ho sé. I ara mateix som l'única biblioteca que la té la xarxa. Sí, sí, home. Que menys, no? Dient-nos Biblioteca, això, Margarit, jo crec que sí. L'original Animal de Bosch també va ser la primera, evidentment, i a l'edició ara castellana també som la primera biblioteca a entendre-lo, segurament alguna biblioteca ho tindrà més, però nosaltres, evidentment, estem allà... Al peu del canó. Evidentment. I per acabar, quinzenes musicals, per si hi ha algú que té ganes d'escoltar bona música aquest estiu, també, crec que estàs tu darrere de tot aquest moviment que hi ha a les xarxes, aquestes quinzenes. Una miqueta sí. Una miqueta sí. Bueno, avui hem començat, avui, ahir vam començar quinzena i l'hem basat en... Hi ha un documental que ara podeu veure als cinemes que es diu Summer of Soul que està basat en el festival que van fer de música de Harlem l'any 69 alhora que Woodstock, però va ser com una mena de Black Power i li deien el Black Bookstock i jo trobo que és superinteressant perquè és molt recomanable. Va ser un moviment molt important per la comunitat afroamericana i val molt la pena. Hi ha actuacions de la Nina Simone, del B.B. King, Stevie Wonder, Slayer de Family Stone, vull dir, val molt la pena i podeu trobar un tastet a les quinzenes de l'Spostify, de la biblioteca. De l'Spostify. De l'Spostify. Això a l'Spostify i a part quan marxeu de vacances recordem des del 6 que és quan acaba la festa major que és el dia del Sanzi Pastor aquí a Sant Just fins al 30. 31. 31 de setembre. Fins al 31 obrim blu de setembre. Ara marxarem i la gent dirà, mira, no m'ha quedat gens clar quan tanca aquesta gent però vaja, ja aniré a provar. No, dic també, ara m'he perdut. Ah, sí, que tenen eBiblio també, vull dir que hi ha préstec online, també hi ha, no? Sí, teniu ganes de llegir i us entra una fresa així impressionant que no sabeu què fer i que no podeu anar a la biblioteca perquè estem descansant i recuperant-nos pel setembre. Podeu entrar a l'eBiblio, descarregar-vos llibres, descarregar-vos pel·lícules, veure revistes, contes infantils, podeu descarregar-vos audiolibres, el que desitgeu de manera virtual. Això m'he tens. No tenen pèrdua si necessiten qualsevol cosa a la biblioteca, que aprofirin també fins al dia 6 d'agost, que hi sereu. I tant, que si està molt fresc. Estem allà. Aprofita la benentesa. Nacho, Sandra, gràcies per venir fins aquí per traslladar-nos a aquests coneixements literaris als dos. Que vagi bé gairebé l'estiu, ens tornem a veure i a escoltar el setembre. Perfecte. Si fa o no fa, tanquem en dues setmanes també. Gràcies, Mercè. Bon estiu. Igualment. Molt bé. Oriol Jango. Oriol Jango. Oriol Jango.