Blanca Busquets: procés creatiu, personatges i novel·la psicològica; “La fugitiva”, “El crit”, lectures i el futur de les llibreries en temps de confinament

Bona tarda, Blanca. Abans de res, dir que era una entrevista que ja teníem mig tancada, no?, de forma presencial, una mica abans de tot aquest esclat. Va ser una llàstima. Abans de la fi del món. Sí, just va ser aquella, els vols del fatídic 13 de març i a partir de llavors que no ens vam poder conèixer en persona, però tot i això me n'alegro també de tenir-te avui per telèfon. Abans de res, faig una molt breu introducció, intento sintetitzar alguns dels llibres també més importants teus, a part d'aquest, com a escriptora, ets també guionista i filòloga catalana. Alguns dels llibres que potser pot conèixer més la gent, El crit o Paraules a mitges, La casa del silenci, Trena a Puigcerdà o La nevada del cucut, sense oblidar La fugitiva. Tens moltes obres publicades, Blanca, i a més, segons em consta, vas començar a escriure als 12 anys? Això va ser publicat, el que vas escriure? No, no, i ara no, no. No va ser publicat. No, no. Bé, sí que va ser... Quan vaig ser 22 anys, la meva família em va... Bé, els meus pares, bàsicament, em van fer un recopilatori de les coses que havia escrit, fins aleshores, i vam fer com una petita publicació d'aquestes de 50 llibres, de... bé, un quadernadet i 50 exemplars per poder-los repartir entre qui ho vulgués. Però més enllà d'això, no, no, no hi ha res més. Home, però amb 12 anys començar a escriure, més enllà d'una redacció de l'escola, això és que ja ho portes molt a dins. Tens família i escriptora? No, la veritat és que a la meva mare li agrada força escriure, i ho fa bé, fa una prosa poètica encomiable, però així, com sanguin, vull dir, que jo sàpiga, no hi ha ningú, menys que algun avantpassat de la meva mare, que no sé si tenia a veure amb la família Verdaguer, però sí que hi ha un avantpassat de la meva mare que va fer unes obres de teatre que l'empatia per gaire. Home, doncs això donaria peu per una altra obra, també. Els anys 20, imagina't, vull dir Déu-n'hi-do. I a part d'això, doncs no, doncs és que es feia molt a casa meva a llegir, molt. I el que sí que vaig fer, vaig ser sommergint-me en els llibres, és que vaig aprendre què era llegir, a llegir, i fins que va haver-hi un moment que ja no en tens prou, i que no en tens prou en llegir, no en tenia prou, i llavors de cop i volta vaig a crear jo mateixa els personatges. I pots comptar que el que havia escrit era com una còpia de tot el que llegia. Clar, però és propi, vull dir, són llibres creats a partir de la teva imaginació, de la teva ment, no? Tots aquests personatges majoritàriament són dones, també. D'on surten? De persones que ja coneixes, potser, o són totalment imaginaris? Estem parlant dels llibres publicats, eh? Sí, sí, sí. Ara mateix? No, no, els meus personatges són personatges inventats, sempre, sempre. No n'hi ha cap de real. El que sí que és cert és que hi ha coses reals, actituds de persones, que les barrejo i les col·loco en un personatge. I així, i també una miqueta de mi, com acostumo a dir com a l'anunci aquell d'un poquita de mi, doncs es fa el personatge sencer. I aquesta és la manera que tinc de crear els personatges, però no n'hi ha cap de real. Tot és absolutament ficció, encara que de vegades m'han dit aquest és aquell, no? O aquella és aquesta. I no, la veritat és que no. Vull dir, si algú es veu reflectit, que sé qui ho dic, jo és el que sempre he dit. És pura casualitat, no? Sí, sí. Mira, tu que ets de ràdio, una vegada vaig fer un dels llibres que era, en vés de saber on és el cel, que anava dedicat, bueno, és un personatge radiofònic, un d'aquests que té molt èxit i que s'ho creu. I anava dedicat a tots els meus companys de Catalunya Ràdio. i els abans és ara, etcètera, etcètera. I tothom diria, qui és, qui és? I jo deia, el que s'ha sentit certificat que et sé què ho dic, no? Clar, exacte. No, exacte. Però no era ningú concret, sí que era una col·lecció de caràcters, com sempre, de caràcters, de maneres d'actuar, de manera que veus passant per aquests mons de la mitja ràdio, no? Però no era ningú concret, ni molt menys. Perquè parlant dels teus personatges, he llegit en algunes entrevistes que comentes que t'agrada, diguéssim, conviure amb ells i conèixer'ls, no? Però llavors em plantejo dir, home, dic, si els crees tu, no? Disfrutes també, en certa manera, com convisquent amb ells a través de les novel·les? Ara t'entenc jo la pregunta, eh? Què vols dir? No, dic, que quina relació tens amb els personatges que crees? Que et sents més propera o menys propera, o te'ls sents més personals, potser? Ah, d'acord. Bé, no t'he dit... Vull dir, és exactament el que t'he dit abans. Jo els personatges me'ls estimo tots igualment. Tots són els que he creat i durant tota l'elaboració d'una novel·la vaig acompanyant-los en el seu creixement personal, diguéssim. Perquè a mi el que m'interessa és la novel·la psicològica i el creixement dels personatges, i com canvien i com evolucionen. I, clar, això també m'ajuda a mi, jo crec que com a escriptora i també com a persona, per veure on es pot anar a la vida. No sé, tard o d'hora t'acaba influenciant. Però, evidentment, que convisca amb els personatges. I tant, fins que no deixo la novel·la. Clar, una d'elles, per agafar un dels llibres, no podem comentar-los tots en detall, tots els que has publicat, però agafant, per exemple, la fugitiva, una de les frases també que podria resumir el paper de la protagonista és que és una supervivent que es venja del món. Sí, sí, seria això. La fugitiva és una supervivent, és una dona que fuig d'ella mateixa, del que li ha passat, del lloc on li ha passat, i llavors es posa una cuirassa al damunt perquè veu que no hi ha cap altra solució. Es posa una cuirassa al damunt i tirar endavant. Revenjar-se del món no ho sé, però sobreviure i viure fent el que sigui per aconseguir-ho, això sí. Això sí. Sempre és... I fins que es troba amb... I fa tota la vida això, i, clar, és una persona que és extremadament, diria, desagradable, per dir-ho alguna cosa. Suau. Però... És això, però fins que es troba davant del nas el que li ha passat amb ella, i llavors es trenca tot d'una. És una bona idea. Quant de temps et porta a escriure una novel·la, per exemple, com La fugitiva, o d'altres... En fi, quin temps, quin tempos més o menys li dediques a la redacció i a l'elaboració d'una novel·la? Normalment, jo escric a rat, i llavors normalment una novel·la l'escric al màxim, màxim tres mesos. Uau. Perquè ja la tinc mentalment al cap, i llavors m'hi poso i surt. i ara sí, quan li poso un punt final, llavors la revijo, llavors la passo a persones de confiança que la llegeixen i em diuen catàstrofes que hi he posat i que no... i que no... Equivocacions, errors, allò, saps? Allò que s'ha ressuscitat un mort i coses així. Sí. i em veig a adonar-te'n i que com que encara no es pot fer, resulta inverosímil. Doncs coses d'aquestes. I després, doncs, quan ja la passo a l'editor, llavors, si que estem a un cert temps, doncs que ell l'agafa i diu hauries de polir això, potser seria bé que poliris això, allò altre, em diu el que li sembla que com que és excel·lent, doncs jo normalment li faig casa en gairebé tot. Normalment. I ara, clar, portem gairebé o de fet més de dos mesos, no?, en aquest confinament, en aquesta situació de no sortir de casa, de llibreries tancades, no?, com en el teu cas i tot i que s'hagin impulsat iniciatives com, per exemple, llibreries obertes, no?, o d'altres, per posar-ne un exemple, en el teu cas, els teus llibres han quedat també aturats o a nivell de ventes o a nivell de distribució han quedat també confinats, podríem dir? Sí, clar, que han quedat confinats els llibres. El que passa és que jo encara he estat de sort perquè jo vaig treure l'últim llibre el crit al novembre i han tingut temps de fer una embranzida perquè els meus col·legues que han treu llibre per Sant Jordi ho han tingut molt malament. Aquest xic ho han tingut molt malament, saps? Llavors, no em queixo, no em puc queixar. Vull dir, sé que s'ha anavenut algun o uns quants, no sé res més, però és que tots estem igual i jo sóc de les que no està pitjor. I durant... No ens podem queixar, no podríem dir? Durant... Com? Dir que no ens podríem queixar, no?, del tot. No, no. Vull dir que hi ha altres escenaris que potser no són tan positius de cara als escriptors. Exactament. Exactament. coses bones del confinament. T'anava a preguntar com a escriptora, no sé si també has dedicat més temps a escriure o potser has aprofitat per dedicar més temps a altres coses que tenies també guardades. No, he fet una mica la meva vida de sempre. Com que sóc a la muntanya també he pogut veure una cosa que m'agrada molt que és que és veure com evoluciona la natura, saps? Tinc un jardí molt gran i veure com m'ha anat sorgint la primavera, com apareixen les flores. Allò que no pots fer quan no estàs confinat. Sí. Perquè perquè vas i, bueno, perquè no ho fas tot el dia a dins de casa han menjat a la finestra o al jardí, xat? Llavors, això m'agrada molt fer-ho i després sí que he escrit, sí que és veritat, però he escrit com sempre, no he escrit ni més ni menys perquè jo, com sempre explico, sóc una persona molt dispersa i ja sé que hi ha gent que es tanca a escriure i que si passa hores jo no, jo necessito un tros d'aquí i un tros d'allà a més de pensar que he estat teletreballant, continuo teletreballant, vull dir per la ràdio, llavors, llavors és una mica tota la vegada i entre això i ara que han obert vull dir ara que pots sortir fora per fer esport, per caminar, per no sé què, doncs queda ben emplenat i abans quan no es podia sortir fora doncs també em guardava les més estones per fer esport, per exemple, perquè ho considerava essencial, llavors, mentre no es va poder sortir vaig fer esport cada dia dintre casa. i t'anava a preguntar quin llibre t'estàs llegint? Quin llibre estic llegint? Sí. Doncs mira, un que no, un que... Acabo de... Avui he posat punt final al... ja ho he dit... al segon volum del diari del Calaix de Sastre del Veró de Maldà que hi ha quatre volums i ara estic llegint som bastant eclètica, eh? Vull dir, llegeixo el que... d'allò. El lector de la 627 que no em facis dir com se diu aquest home i com se diu l'autor esperes un moment ara t'ho diré. Però fa molta gràcia aquest llibre perquè és un senyor que es dedica a llegir. És un llibre cortet i encara que estigui a una quarta part jo el recomano perquè realment és un senyor que està en una casa d'aquestes, saps? Aquestes cases que s'obtenen les màquines per destruir els llibres que ja no es denen. Sí. Hi ha una màquina grossa que destrueix llibres llavors ell porta la màquina. Bé, doncs salva textos cada vegada i al matí en el tren és a dir que llegia el text en veu alta. i el text del que s'ha enviat del que ha semblat es diu Jean-Paul die lo home aquest home no havia llegit mai més res mai res d'ell. L'has descobert? Sí, la veritat és que sí. I ell és això una mica de tot que ha sigut. Mira, precisament ara que has dit aquesta frase també hem parlat de novel·les d'algunes de les que has escrit no ens donaria temps de comentar-les totes però també has traduït alguns llibres com per exemple Un mag de Terra Mar que va ser un dels llibres més venut No, no, no, no no, Mireia, no és un altre Blanca Busquets Ah, doncs perdona m'hauré confós Ja sé que és un nom no, no no ets l'única perdona és universal no, no no t'he de perdonar res perquè és universal o sigui Blanca Busquets és un nom bastant curiós vull dir bastant que sembla que no n'hi hagi d'haver més i va i són dues de l'amunt de les lletres i l'altre Blanca Busquets és a dir que traduïs llavors si veiessis a Twitter, per exemple ens passem els missatges l'un a l'altre quan ens etiqueten a l'equivocada doncs posem la correcta però aquesta és la traductora la traductora es diu Blanca Busquets també però no soc jo, és una altra doncs perdona perquè t'havia directament encasillat, de fet em sorgia la curiositat perquè és una temàtica tan diversa, tan diferent a la teva, que per això tenia la gran curiositat de preguntar-te quina relació tenia una mica amb el teu estil també literari, per això em xocava així que disculpa per un costat No, no, no cal que insisteixo, Mireia no cal que demanis perdó perquè si tu demanes perdó haurà de demanar perdó a mitja Catalunya i gent molt pròxima a mi, de la família imagina't Hi ha algunes webs que tampoc no diré el nom però que sí que t'han etiquetat d'una forma oficial en el teu perfil o entrevistes teves en concret, per això et dic que ha creat una mica aquesta confusió però és igual, no passa res Passem a una altra pregunta que també tenia preparada per preguntar-te i és que el gener del 2019 si no vaig mal encaminada va ser quan vas publicar el crit Sí, no? No, el 19 no del... Ah, perdona del... No, no, no novembre del 19 Al finals d'any del 2019 Disculpa i aquest llibre ara sí, sisplau no em vull equivocar més Blanca relata en part els successos dels atemptats que va haver-hi a Barcelona l'agost del 2017 Sí, exacte l'agost i la tardor però els relata com a fons de pantalla diguéssim Clar, això és el que et volia preguntar perquè abans deies que la majoria de personatges de situacions tot és ficcionat podríem dir i clar, en aquest cas podríem dir basat en un fet real però com dius potser hi ha molts filtres que maquillen aquesta realitat Doncs que jo quan es fico una novel·la estic molt pendent de la realitat que hi ha al darrere la realitat social i la realitat històrica i la realitat de tot perquè si no no, no, no no pots moure els personatges per allà Ara, els personatges que es mouen pel crit com per la positiva com per la casa del silenci són falsos són ficticis què passa que són una mica de mostra del que era la Catalunya d'aquells moments una mica de tos i amb una especial barreja bueno hi havia una mica dels que diguéssim per entendre hi ha un que està ficat en el tema urnes i un que està ficat en el tema amb el tema urnes i un altre que no hi està ficat l'altre que està en contra i l'altre que que això hi ha una mica de tot però cadascú té les seves preocupacions i les seves relacions humanes i tot plegat i no té vull dir que no deixa de ser un regafons simplement insisteixo és un regafons i són històries humanes i per anar acabant he de preguntar si tens algun algun llibre preparat així a la recàmera abans has dit que tens una manera d'escriure com a ratx has dit que un cop ja t'hi poses amb tres mesos ja te'n suruna abans deies també que tampoc no has escrit ni més ni menys no? simplement també has mantingut una mica el teu ritme i potser potser igualment et mantens no? amb la teva rutina diguéssim com a escriptora sí exactament sí sí em mantinc com amb la meva rutina i la meva rutina acostuma a ser que com que novel·lo molt ràpid doncs quan tinc una idea m'hi poso i l'escric i per tant et pot dir que n'hi ha diverses a l'arrere càmera llavors per per sortir qui sap quan jo crec que d'aquí un any i mig o així però encara no tinc clara quina de les que he trobat sortirà saps? i deia llavors per això per això està aquí poder ler perquè és que no ho sé no ho sé a hores d'ara jo he continuat escrivint i he corregit una cosa he començat a escriure una altra vull dir que que he fet tant que he fet i per ara sí per anar acabant última pregunta et volia parlar sobre el sector de les llibreries dels escriptors ja sé que no tenim una bola al futur i que no podem saber com anirà perquè amb prou feines podem saber com aniran altres aspectes com la salut o l'economia però quin futur preveus per aquest sector que et toca a nivell professional? et refereixes després del confinament? sí en els propers mesos anys jo crec que és una bona plantofada no hi ha hagut Sant Jordi encara que hi hagi Sant Jordi pel juliol no serà el mateix però però és possible però és possible que se'n surtin és a dir moltes d'aquestes llibreries s'han sortit en els últims anys han aparegut en els últims anys moltes llibreries que funcionen ara mateix i jo no crec que s'ho deixin perdre així com així saps? i vull dir que que que apretaran fort i els costarà molt perquè això serà molt difícil perquè insisteixo que el Sant Jordi veja no em vull equivocar però diria que es venen el 20% de tot l'any i clar això és un cop molt dur és un cop molt dur tot i que s'han muntat bé malgrat això les llibreries obertes i tot això que dius però és un cop molt dur i jo espero i confio sobretot que se'n surtin pel bé de tots pel bé de tots i d'ells mateixos perquè s'ho mereixen pel bé de la cultura també no? perquè no no quedi adormida exacte exactament doncs la cultura ja sabem que és l'últim que es mira esperem que no sigui així en un futur que també aprenguem a no donar-li l'esquena o a no donar-li la importància que té a totes les arts que formen la cultura ara sí Blanca hem d'acabar aquí l'entrevista m'ha sabut greu aquest moment d'equivocació ja sé que em diràs que no però jo ho he de dir que no també s'ha de greu mira ja però gent ho he de dir que l'explicaré l'altra Blanca i riurà doncs moltes gràcies per atendre'ns per fer aquesta entrevista encara que sigui per telèfon i dedicar-nos a aquesta estoneta i molt ànims a seguir escrivint i a seguir deixant-nos obres com totes les que ens has deixat ja no ho dubtis ho faré això ho faré doncs una abraçada molt forta gràcies a tu adeu gràcies