Carme Malaret i "Anotacions al marge": finalista a la Biennal d’Escultura de Can Mario 2021

Música Doncs ara sí, com us anticipava, tenim amb la... Tenim amb la, no? Tenim a la Carme Malaret amb nosaltres a Ràdio d'Esper. Carme, és que estic com de dilluns, però és dimarts. Saps allò que... Ja, ja em sembla que ho estem tots. Sí, sí, oi? És com una sensació així una mica estranya. Està bé perquè et regalen un dia, però després tornes una mica més com a pardalat. Sí, una mica de ressaca, no? D'aquests tres dies de festa. Exacte, exacte. Bona ressaca, però sí, ressaca. Què tal, Carme? Com estem? Feia dies que no ens veiem per aquí per la ràdio. Bé, bé, bé. Encantada de tornar a estar aquí amb tu. Home, a mi ja saps que m'encanta parlar d'aquests temes. M'encanta difondre també, no?, tota la part cultural que no només passa a Sant Just, perquè en aquest cas ens anirem una mica cap a la Costa Brava, en concret cap a la Frugell. Per parlar d'aquest Premi Escultura 2021, explica'ns una mica quin és el rerefons, és a dir, on comença tot plegat, perquè ara parlem d'ara gairebé juny, però quan no tens... és a dir, quin és l'origen de tot plegat d'aquest premi? Perdó. Tranquil·la. L'origen, de vegades, són aquestes coses de l'atzar, no? Que un dia rebo... Bé, normalment jo rebo les comunicacions que fa la Fundació Vilacases, i una d'aquestes comunicacions era que estava oberta la inscripció per la Bienal d'Escultura que es fa a Can Màrio, a Palaforgell. Can Màrio és un centre, és un museu d'escultura contemporània, i que cada dos anys donen obertura a que la gent que fem escultura puguem presentar. De fet, és força nou, no?, Can Màrio? Can Màrio ja fa uns quants anys, eh? Contemporània, em refereixo. Sí, ja fa uns quants anys que està obert, juntament amb altres instal·lacions que té el Vilacases, com Can Framis, o allà a Torroella, també, que té la part de fotografia, i Can Framis, o Volart, és més de pintura. Can Màrio, de Palaforgell, està dedicat exclusivament a escultura catalana contemporània, sobretot. Sí, i res, és a dir, la inscripció era senzilla, demanaven que presentessis dues fotografies d'una obra, que la condició era que fos inèdita, que no hagués estat presentada a cap exposició ni a cap altre lloc, explicar una mica què pretenies amb aquesta obra i adaptar-te a les mesures que ells posaven. I com que em va semblar senzill, i que jo tenia una obra que l'estava fent i que no s'havia exposat mai, em sembla que va ser el mes de febrer que vaig fer la inscripció. Aquest mes de febrer, aquest 2021? Sí. I llavors, vols un got d'aigua? No, no, no, ja em passaràs. Llavors, l'obra que has dit que ja l'estaves treballant, vol dir que ja portaves... Sí, és una obra que jo crec que la començo a l'estiu, és a dir, el primer flash d'inspiració va ser el 2019, quan vaig fer una excursió per anar a veure un amic a Gramunt, i em va ensenyar tot el territori de la Sagarra i de l'Urgell i de la Conca de Barberà. Allà vaig tindre un flash visual que em va inspirar el fet de, encara que l'obra després no té res a veure, però la història del marge, quan estàs en un monocultiu de cereals que tot és del mateix color i que tot és el mateix, quan veus aquelles franges verdes en què allà hi ha diversitat i hi ha ecosistemes, ostres, i que allà hi ha vida, no? Més enllà del monocultiu, allà va ser el primer flash visual. I a partir d'aquí vaig començar a treballar la idea del marge. Ens has donat una pista, que és aquest marge. Com es diu l'obra? Tindrà algun tema a veure amb el marge? Ens diu Anotacions al marge. Partint d'aquestes zones de frontera, d'aquestes zones oblidades, doncs jo faig un paral·lelisme, clar, ja transporto l'obra amb una altra situació, amb una situació urbana. L'altre flash que vaig tindre, no?, per anar treballant la peça, va ser quan jo, clar, sempre vaig en transport públic i al no tindre mòbil em puc badar. Aquesta història d'abadar, de mirar per la finestra, de deixar-me portar pel paisatge... Un cert privilegi, no? Sí, jo crec que la gent, quan jo vaig en un transport i veig que tothom està allà mirant el que li diu el seu mòbil, doncs jo em quedo una mica... Bueno, sí, és un cert privilegi. Sí, sí, totalment. I llavors, quan vas en trenc per arribar a Barcelona, des de Sant Joan d'Espí o Sant Feliu, passes per Hospitalet i passes per sobre de les cases. Llavors, aquesta diversitat que tenen els terrats i la part alta dels edificis, que està ple de volums que no tenen un ús per evitar-los, sinó que és un ús imprescindible per poder... que la gent eviti, no?, les parts inferiors d'aquests edificis, a mi em va fascinar, em va fascinar les formes, els volums, i entre una cosa i una altra vaig començar a treballar aquestes anotacions al marge. L'obra, clar, deies, no?, un dels requisits era que fos inèdita, per tant, que no s'hagués vist, per tant, ningú l'ha vist. No. Jo, en aquesta part, puc dir que he vist un trosset d'una fotografia per poder-te fer preguntes, perquè, si no, una mica complicat poder parlar d'una obra que no hagués vist, no?, també un cert privilegi, també tinc jo. Deies que també una de les característiques era el format, havia de tenir una mida en concret, aquesta... l'obra. Sí, jo, la meva obra, en general, treballa molt en dues variables. Un és el suport, que normalment sempre poso les obres pel terra, és un suport que a mi m'agrada, i després també la instal·lació. No és una obra tancada amb unes mesures, sinó que depèn del lloc, doncs es va adaptant. Però sí que una de les condicions era que no fos més gran de metro i mig i metro i mig, i jo vaig adaptar-la, a el que em demanaven, és un metro i mig per un metro i mig, i em sembla que a l'alçada el més alt que hi ha és 12 centímetres o 15 centímetres. I amb quins materials has fet aquest, deies, no?, anotacions al marge, que és l'obra que ara ens entenem enllinsar, però amb quin material l'has treballat? Avui t'he vist treballar-lo. Sí. Fia-te amb les mans a la massa, que es diu. Sí, sí. A veure, jo sempre treballo amb fang, és un material que vull reivindicar, que porto molts anys reivindicant, que és un material expressiu, que no només serveix per, diguéssim, definir que estic fent ceràmiques, sinó que pot tindre, és a dir, jo expreso amb fang, però una altra persona pot expressar amb ferro, és a dir, que no m'agraden les acotacions i les definicions. Sempre em diuen, tu, però tu fas ceràmica, fas escultura, dic, jo és un material que el reivindico, que és un material ric, que té moltes possibilitats, i total, que aquestes anotacions al marge, doncs estan fent, estan fetes amb fang, amb argila blanca, normalment no hi poso, últimament no hi poso gaire esmal, és a dir, que no hi ha esmal, però sí que treballo amb les, amb la temperatura. És a dir, que jo poso el material a diferents temperatures, i llavors em dona registres de tonalitats de blanc, i amb això, i de deformacions. Quan jo poso una argila blanca amb una temperatura que és extrema, no s'acaba de fondre, però sí que es deforma. I aquesta deformitat també és un aspecte expressiu de la peça. Crec que també és jugar un valor important. I ara, per a aquells que ens escoltin, potser s'estan imaginant, clar, has dit metre cinquanta per metre cinquanta, potser s'imaginen una peça, però són centenars de peces que estan aquí dins, en aquests tres metres quadrats, si no calculo malament, 340 peces en concret, o una mica més, o una mica menys, no sé si les tens totes. Sí, jo crec que les vaig dir que jo vaig anar fent durant pràcticament un any i mig, jo he anat treballant, si podia cada dia, cada dia, però com que també tinc altres facetes, tampoc tenia tot el temps que jo volia. Sí que em va anar bé el confinament, perquè el confinament, allà vaig avançar bastant, amb les peces, i les peces són úniques, és a dir, no n'hi ha cap igual, no n'hi ha cap... És a dir, poden referenciar algun d'aquests volums, que jo t'estic dient, dels terrats, altres no tenen per què comparar-los, però sí que és aquesta estructura una miqueta industrial, una miqueta tancada, no hi ha finestres, són volums diversos, però clar, són 340 volums, tots diferents. Alguna de les definicions, o una potser de les frases que més s'ajusta a la definició de l'obra, sense intentar fer massa spoilers, però parlant-ne una mica, és que amb aquesta obra vols explorar aquests espais, també deies això del tema del marge, però també la frontera, diguéssim, entre la diferència i, a veure quina era l'altra, la diversitat i la diferència, no? No sé si ho estic dient malament, no? Sí, sí, jo reivindicació. Com s'expressa? Com ho pots fer això, Carme? Bé, precisament, la diversitat i la diferència és que hi ha 340, i no és una peça acabada i tancada. Tu avui m'has vist que n'estava fent més, no? Ara m'ha donat fer potser uns volums una miqueta més grans, no? Però, veia, són peces que cada una és diferent i és diversa. I llavors, amb això reivindico, aquesta idea que, de vegades, en aquests espais fronterers o en aquests marges és quan hi ha més riquesa. I llavors, si a això fem una metàfora, doncs, aquí també parlo de monocultura, no? De que monocultiu monocultura, de que aquesta uniformitat, de vegades, en potenciar, doncs, un tipus de cultura, un tipus d'art, i jo crec que en els marges, en aquest lloc on no està posat el focus, és on hi ha més riquesa, i és on hi ha més pensament, i és on hi ha més pensament crític, i jo sempre m'he mogut millor en el marge que no pas en el focus central. Sí? Sí. A veure, això que... És a dir, quina referència... Bueno, crec que... Quina connotació? Em trobo més còmode... Sí, sí, sí. Per exemple, el fet que jo treballi en fang, i tal com ho treballo, és a dir, no estic ni ben valorada com a ceramista, perquè de vegades dintre del món ceràmic es valora molt la tècnica i la filigrana i no tant el concepte, i tampoc estic ben vista en el món de l'escultura, perquè encara hi ha la idea que el fang és un material d'esbós, de maqueta, però que no és el material definitiu, i que és un material que es defineix com a ceràmic i no com a escultòric. Llavors jo estic en un punt que ni el món ceramista m'acaba d'entendre i el món de l'escultura tampoc em veuen massa bé, no? I és aquest espai fronterès que jo reivindico i que durant molts anys jo crec que la meva obra, no sé, sempre si necessita ferro posaré ferro, però el meu material el que conec i el que m'expreso és el fang. Tirant per això una llança a favor del fang i també de la Fundació Vilacasa, Vilacasa, a veure, la teva obra ha estat escollida d'aquestes 400 que parlàvem, no? De les 40 que queden com a finalistes abans de saber quina és l'obra, diguéssim, guanyadora d'aquests premis. Per tant, hi ha gent que sí que valora, hi ha persones, hi ha persones dins d'aquest món artístic que sí que valoren el fang com una obra acabada, no com una obra que encara s'hagi d'acabar de perpetuar. Sí, no, no, a veure, que hi ha cercles que, per exemple, jo, com que vaig haver d'anar a muntar la peça in situ, vaig veure les 40 que havien seleccionat. Ja és una selecció molt eclèctica, crec que ha de ser així. Variada. Variada, perquè és un concurs, és a dir, ja des de l'obra més clàssica a la més conceptual, hi ha tot tipus de material i jo, que ja m'hi fixo, vaig dir, a veure quantes de les 40 han agafat que estiguin treballades en fang, no? I quantes n'hi ha? Tres. Amb la teva, dues més. i dos més, sí, sí. La meva és una instal·lació, després hi ha una peça molt contundent, realista, molt contundent, i després hi ha una peça que jo crec que qui ho va escollir, doncs va ser molt valent, perquè és una peça feta en fang, que també jo crec que està en aquest marge afronterer de si és ceràmica o és escultura, però està allà, i després la majoria estan fetes amb fusta, hi ha molta fusta, hi ha marbre, hi ha ferro, hi ha també instal·lacions visuals, instal·lacions sonores, bueno, hi ha una miqueta de tot, sí, sí. No han fet cap tipus de, diguéssim, d'acribatge a l'hora d'escollir des de la Fundació Materials o tipologies d'estils d'obra, no?, perquè si hi ha des de sonores fins a plàstiques, és un ventall tan gran com l'art. Sí, i tèxtils també. Jo crec que, clar, escollir 40 de 400 és un 10%, i em sembla que mantindrà força feina. Clar, potser podrien haver cabut més, no?, però l'espai dona, i realment allà les 40 peces, jo tinc la meva peça, està a terra, i al costat, a mig metro, tinc una altra peça, i a la paret, una altra, i totes han de conviure, jo crec que la gent que ha dissenyat l'exposició ha fet el que ha pogut, però és difícil la convivència entre una peça i una altra. És que no estan pensades per això, és a dir, individualment, tu no has pensat que al costat tindés una tela o una projecció sonora. no, no, no, no, no, em sembla que al costat tinc una peça amb ferro que està penjada i amb unes branques, i a l'altre costat doncs tinc algú que jo crec que és de metacrilat, vull dir que són materials molt diversos. Una paraula potser sí que era eclèctica, no, que has dit a l'inici, clar, i totes aquestes conviuen en aquest espai que de fet crec que es podran veure, és a dir, visitar, llavors ja sí que ja deixaran entre quantes de ser inèdites, crec que era el 5 de juny, no sé si ho dic bé. Sí, la inauguració és el 5 de juny, que és un dissabte, i allà sortirà el guanyador. El mateix 5 de juny. Sí, sí, i després em sembla que es podrà veure fins a finals d'agost, i que com que Palau Forgell és una zona turística, doncs obren a l'estiu, que és quan hi ha més gent i hi ha més moviment. I l'obra guanyadora, en aquest cas, quin, diguéssim, quin recorregut, sí, o quin reconeixement, sí, igual és un trampolí cap a, no, m'imagino? Home, jo crec que guanyar aquesta bienal i aquest any, que és quan s'ha presentat més obres, doncs té un valor important. A part de que compren l'obra, és a dir, que et donen uns diners, se la queda a la fundació. Sí, se la queda a la fundació i després et donen la possibilitat de fer una exposició individual a Can Framis, en una sala que tenen, que no és molt gran, però, bueno, que està bé. Però hi cap un i mig per un i mig, no? Hi cap un i mig i unes quantes més. Unes quantes més. Sí, sí, sí. Si guanyes què, Carme? No, jo no crec. La meva... Jo sé que l'objectiu no és, però pensem si passa. No, mira, no crec ni que guanyi primer, perquè jo crec que agafen peces amb un material com més sòlid. El fang, i en el meu cas, que treballo molt prim, és fràgil. Llavors, ells, quan compren una obra, suposo que la volen tindre, el meu es trenca i forma part d'aquesta fragilitat que jo també treballo, no? I després, el meu és una instal·lació, que no... que una vegada l'he col·locat, després la trec, i quan l'he de tornar a col·locar, doncs he d'anar jo a posar-la, no? Tens un mapa de, diguéssim, gairebé blocs o peces, o zones? Més o menys, però, per exemple, jo primer la vaig instal·lar en l'espai per fer la fotografia, després em vaig emportar per instal·lar-la allà a Can Màrio, vaig portar l'ordinador i tal, i al final vaig veure que no podia tornar a repetir el que jo havia fet en l'espai, és a dir, que eren les mateixes peces, però la composició, és a dir, segueix una estètica, segueix uns criteris, però no puc col·locar aquella peça 251 en el lloc que li tocava, és a dir, jo ho creu i cada vegada la transformo, no? És a dir, que això també m'agrada el treballar amb instal·lacions que s'acoplen a l'espai i que cada vegada són diferents. Jo no hi veig cap problema en si guanyessis haver d'anar tu a col·locar l'escada de Calabona a moure, si fos això, dona-te'm un canto, no? Home, si fos això, escoltem, tampoc diria que no, no? Però crec que, mai ha guanyat una instal·lació i tampoc em sembla que mai ha guanyat una dona com a primer prèdit. Seria hora que un o l'altre o els dos junts conflueixin, no? Jo m'he deia i jo crec que estic al marge i som al marge de moltes coses. Anotacions al marge. Espero que no estiguis gens al marge, Carme, seguríssim, seguríssim que no. Jo torno a dir, clar, puc veure un trosset d'aquesta obra perquè tinc una imatge aquí, que quedarà aquí fins que realment es pugui exposar, òbviament, en aquest espai. A Palafrugell que també animo les persones que ens escolten o ens han escoltat que també s'hi passin i vegin aquesta i les altres obres, no només la guanyadora o la que quedi finalista, diguéssim, sinó totes aquestes 40 obres que també serà un espai força gran com per passar-se una estona i endinsar-se dins de cada una. Ara sí, per acabar, Carme, amb què et quedes d'aquesta, d'aquesta, ara on surt la paraula, d'aquesta, d'instal·lació, perdona. De la meva instal·lació? Sí, des que vas començar fins ara que veurà la llum el juny, deixant avant dels prems, eh? La peça en si. Jo penso que és una peça viva, dinàmica, que m'ha donat per pensar molt aquesta idea de frontera, que jo crec que té molt més recorregut, potser acabaré aquestes formes industrials i començarà una altra història, però crec que és a l'embrió de moltes altres obres. En tinc ganes de treballar-les. Afecte cadena, això anirà seguint cap a un lloc que tens per dins del cap, no? Encara no ho sé, però a mesura que vas treballant també li vas trobant possibilitats i com que cada peça és única, doncs d'una d'aquestes peces pot treure un recorregut molt gran. Sí, que això no acaba aquí. Espero que no, espero que no i també tinc ganes de mostrar aquest procés de treball, tinc ganes de mostrar-lo a l'espai, si no hagués estat seleccionada i ja ho tenia previst que vull mostrar-la a l'espai i allà tindré més lloc per instal·lar-la i potser per explicar més el recorregut que ha tingut. si l'ensenyes a l'espai voldrà dir que no has guanyat el premi però tot i així m'entenc que contentíssima també per passar dels 400 als 40 finalistes com deies, un 10% que no deu haver estat una criba gens fàcil per part del jurat i si no l'exposes també serà bona senyal això vol dir que ha quedat a mans de la Fundació Vigla Casa que tant sigui com sí com no Carme doncs enhorabona per aquesta feina i per aquest treball artístic que sempre fas aquí a Sant Just però en aquest cas se'm va una mica fora de Costa Brava Carme que vagi molt bé el juny m'agradarà saber i veure també aquesta exposició i saber també com ha anat el tema del premi del finalista que hagi quedat i veure reconeixements també Carme gràcies per passar per aquí com sempre i ens anem veient amb tu crec que pròximament també vindrà el Quim Déu molt ben acompanyat perquè tenen entre mans alguna cosa el dia 3 de juny ja la setmana que ve tornem a fer una activitat a l'espai que és la presentació d'un llibre d'artistes que ha fet el Quim la Laura i la Dorothy doncs per aquí passaran també seguríssim si vols tornar Carme ja ho saps una abraçada que vagi molt bé igualment gràcies Gràcies.