Cavalleria Rusticana i Pagliacci al Liceu: verisme en estat pur amb Roberto Alagna i una posada en escena realista amb giratori

Música És una mica la música, la cançó que ens ha quedat per aquesta entrevista de la setmana. Una vegada més, una setmana més, tenim amb nosaltres una persona rellevant o que considerem rellevant per dedicar-li aquesta entrevista a la setmana. Tenim amb nosaltres a Pol Avinyó. Pol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Benvingut de nou a la plaça Mireia i benvingut de nou també a Ràdio d'Esvern. Com deia, com cada setmana es portem aquesta entrevista de la setmana a majúscules i avui ho fem amb una persona que té un vincle, diguéssim, estret amb l'òpera i també estret amb les biblioteques. Per això, com deia, tenim amb nosaltres a Pol Avinyó, divulgador musical del Gran Teatre del Liceu. Mira, farà un anyet més o menys que ens vam veure, no?, per aquestes dates. Sí, com que nosaltres sempre suggerim a les biblioteques i als usuaris del Liceu al territori de venir un cop l'any al Liceu, doncs un cop l'any m'heu de patir. Que cita, eh? No, home, no, no t'hem de patir. Com deia, de temporada passada ja ens vam conèixer, vas passar per aquí pel programa. En aquell moment no teníem això de l'entrevista a la setmana, però vaja, ara sí que et donem aquest espai, diguéssim, en aquell moment parlant de la Gioconda, vam estar parlant també d'altres aspectes del Teatre del Liceu. i, precisament, avui fas la xerrada a la Biblioteca Joan Margarit sobre les òperes que van a veure el proper, crec que és 18 de desembre, no?, si no ho veig mal, encaminada. Correcte, sí. 18 de desembre. En aquest cas és un doblet operístic, que es diu, dos per l'opressió d'una, no? Sí, bé, realment hem creat un relat, un relat perquè estem donant a conèixer títols d'òpera del segle XIX que havien quedat una mica... Descollades, potser? No, sota l'ombra de Verdi. Verdi és un compositor que ho eclipsa tot, no? Llavors, l'any passat, la gent va tenir una grata sorpresa, molt grata sorpresa, amb la Gioconda, perquè tothom sortia del teatre entusiasmat, realment, tot i que el títol no és un... La gent no coneix la Gioconda, eh?, la gent neòfita, però quan surts del teatre surts, bueno, amb un orgasme, perquè... Musical, no? Musical, musical, evidentment. Realment era extraordinà la producció, els cantants excepcionals, i tot va girar molt bé, i després, com a òpera, la Gioconda té les grans àries, la famosa dansa de les hores. Llavors, van haver uns compositors, que són Mascany i Leon Cavallo, que, amb dos anys de diferència, van voler treure el cap més enllà de Verdi, van voler compondre dues noves òperes d'un nou estil, que és el barisme, que el que... barisme ve de vero, d'autèntic, de real, i el que volien era això, era portar la realitat dalt de l'escenari, parlar d'accions contemporànies de l'època. I, curiosament, tenen molts nexes, eh, totes dues òperes, tot i ser de compositors diferents, per tradició es fan juntes, per què? Perquè, argumentalment, són molts semblants, i totes dues són òperes d'un acte, òperes que duren una hora i deu cadascuna. Per tant, tens un programa sencer, que és el que dura habitualment una òpera, que són dues hores. Estem parlant per això, per aquells que diuen, d'acord, Piedro Mascañi, espero pronunciar-ho bé, i Ruggero Leoncavalo, no? Estem parlant de les dues òperes, Cavalleria Rusticana i Pagliacci. Correcte. Aquestes dues òperes que aniran a veure els qui ja s'hagin inscrit en aquest doplet operístic per anar amb la Biblioteca Joan Margarit. I, com deies, aquestes dues obres d'aquesta corrent, no? Podria ser aquesta corrent, potser, operística o no sé si literària, no? Aquest verisme. És un corrent primer literari, després musical, després operístic, el verisme és 100% operístic. I el que és interessant és que són dues òperes que la gent, potser pel títol, no les coneix, però tothom ha sentit música, tant d'una com de l'altra, perquè tothom coneix el famós intermezzo de Cavalleria Rusticana, que és aquell famós fragment que tanca la tercera part del Padrino, que el sentim ara. És veritat, el Padrino, la tercera, crec, no? La tercera del Padrino, la tercera pel·lícula. La pel·lícula s'acaba amb aquesta música tan extraordinària. I no només el Padrino, tant Cavalleria Rusticana com l'Òpera Paliatgi han sortit en milions de pel·lícules i anuncis. Toro Salvaje, també, no? Toro Salvaje, per exemple. Un Scorsese, també. Sí. Jo no soc un gran cinèfil, però les recordo d'haver-les vist en pel·lícules, no sé dir-te exactament quines. I també jo vull destacar una cosa, i és que la gent de Sant Just, bé, no de Sant Just, no, la gent de la biblioteca, venen a una funció molt especial, que és la funció del dia 18, que és la funció que canta el grandíssim tenor Roberto Alanya. Estem parlant d'una de les últimes veus i agendàries de l'òpera que queden dalt de l'escenari, d'aquests tenors que ja cantaven a finals dels anys 80, que han tingut un gran èxit tots els 90, tots els 2000, i que encara segueixen gravant els millors discos. Estan als millors teatres d'òpera al món, i el Roberto Alanya només farà quatre funcions al Liceu, que fa aquest tour de forç, que és cantar el protagonista de Cavalleria Rusticana i el protagonista de Paliatgi. Llavors, la gent que vingui a la biblioteca podran venir a veure-la amb ell. Per tant, això és... Tot un honor, vaja. Sí, tot un honor. I, a part, també vull dir que moltes vegades, tot i que ja hem demostrat que no sempre, les produccions al Liceu, doncs hi ha gent que encara té por de dir ostres, què em trobaré, no? Doncs estem davant d'una producció que, igual que les òperes sombristes, estem davant d'una producció realista, d'un dels genis, actualment del món de l'escenografia operística, que és Damiano Micheleto, que el que fa és crear un relat entre totes dues òperes. Per què? Perquè Paliatgi és una òpera que es basa en una companyia de pallassos ambulants que arriben a un poblet d'Itàlia i Cavaleria, què passa? Doncs el mateix, un poblet d'Itàlia on hi ha una història d'amor amb un final tràgic. Amb uns gelos i una mica de drama, no? Sobretot molts de gelos. El teu és recorrent, també et diré, a l'argument d'Òperes, no? Sí, sí. O basats en novel·les o escrits. Gairebé totes les òperes hi apareixen, no? La gelosia i l'amor. Veiem com Cavaleria, durant la representació de Cavaleria, ja ens expliquen que vindran uns pallassos. Per tant, es crea aquest relat que lliga totes dues òperes. O sigui, cert que vas a veure dues òperes diferents de dos compositors, però hi ha una història que les enlleça. Hi ha com un neix en comú, tot i que siguin independents, no? Tot i que siguin independents. I jo explicaré una anècdota. Els compositors... Cavaleria s'estrena el 1890 i Palliaci el 1892. Les dues a Itàlia, no? Les dues a Itàlia, Cavaleria a Roma i Palliaci a Milà. Totes dues tenen un èxit absolut i què passa? que molts teatres les programen juntes. Doncs els compositors en vida no volien que es fessin juntes les òperes perquè cap dels dos es volia comparar amb l'altre. Clar, que cadascú volia el seu moment, no? El seu empai, el seu èxit únic. Correcte. Era molt curiós perquè el que es feia era representar Cavaleria o Palliaci i a la segona part un concert d'àries, l'acte tercer de Rigoletto, un l'amor brujo de Falla, però mai l'altra òpera. I a partir dels anys 40 del segle XX doncs ja és habitual que totes dues es facin juntes. Això, postmortem dels escriptors, diguéssim, dels creadors d'aquestes trames, no? Sí, podríem afirmar. M'escanyi mort l'any 45 i a partir dels anys 40 es regularitza doncs que es facin totes dues juntes. I si ara veiessin que aquestes dues òperes es fan juntes i seguides, si aixequessin el cap i ho haguessin, què creus que... Que estarien orgullosos. Que opinarien, sí? Sí. De fet, al Liceu s'ha representat més vegades Cavaleria que Palliaci. Perquè hi ha una diferència de cinc o sis funcions més l'una que l'altra. Estem escoltant, de fet, ara de fons en aquest cas la veu de Pavarotti a l'òpera de Palliaci. I parlàvem sobretot d'aquest duet, aquest més aviat doplet operístic i en termes del públic assistent, de la gent que hi vagi, ja sigui gent que per primera vegada visiti a Liceu o vagi a veure una òpera o ja sigui que siguin reincidents, podríem dir. creus que és una bona manera de fusionar o d'encabir aquestes dues òperes o pel contrari potser no, veig que ho defens, però pel contrari potser no pel fet de sortir amb amb les dues al cap, seguida, sense poder, diguéssim, separar una de l'altra. Em refereixo a que igual cada una té un pes, no?, que igual al veure les juntes es barreja. O ja està bé que es barregin, pel que comentaves. Jo crec que és interessant veure les dues juntes perquè totes dues són els pilars d'aquest corrent que és el barisme i crec que totes dues tenen un contingut molt important. Què passa? Que entre l'una i l'altra hi ha una pausa. Quan s'acaba a la cavaleria i a mitja hora de pausa te'n vas al foller del Liceu a fer una copa de cava o els salos miralls i tornes. Per tant, ja tens temps de païr una i després agafar l'altra. Jo haig de reconèixer una cosa i és que quan jo ja fa anys vaig començar a escoltar òpera van ser dues de com que sempre s'havien fet juntes i si tu vas a comprar un disc és difícil trobar-les separades també les trobes juntes o compres un disc o un DVD i sempre les trobaràs les dues juntes és difícil trobar-les és més difícil trobar-les soles que no juntes. Jo te les intentava separar veig que vaig contragorrent totalment. La indústria discogràfica no les podràs separar i no ho podràs fer tu tampoc. Llavors què passa aquí? Que ens trobem davant de dos títols super bons per anar-hi per primera vegada. per què? Perquè tenim un argument mediterrani per tant proper a nosaltres que podem entendre fàcilment no hi ha una filosofia wagneriana no hem de pensar que aquella nota vol dir una cosa que després sentirem a l'acte quart ens és familiar l'entorn al qual ens trobem aquests compositors no ens enganyen el que està del de l'escenari és tot el que tenen i ens ho entreguen així no hem de buscar la psicologia del personatge perquè ha dit i llavors aquest no és la representació de la vida en si mateixa correcte bàsicament és això tot i els sentiments a flor de pell llavors el can és amb la màxima expressivitat què vull dir amb això? que molta gent pot entrar a l'òpera per cavaleria i pal·liatge molta gent que hagi dit ostres no he anat mai al liceu com ho puc fer? doncs mira ostres amb la biblioteca veuràs dos títols molt fàcils per apropar-te saps que seran dues hores i vint de música i mitja hora pausa per tant estem anant a un espectacle de dues hores i tres quarts més o menys una gran producció una producció realista o un dels giratoris més grans que hi ha a Europa estarà al liceu una producció premiada del Covent Garden de Londres parlem de la part tècnica que és unidor ara que l'has mencionada sí molt complicada és una producció molt cara de muntar el Roberto Alanya com a Torido i com a Canio tenim molts elements perquè això sigui un èxit què vull dir amb això? que ha de ser molta la gent que amb aquests dos títols pot fer aquest pas endavant cap a l'òpera i els que ja els agrada a l'òpera anar a veure Cavaleria Pagliacci doncs és sempre un superplaer perquè és un títol que agrada i que la gent espera i que feia ben bé 10 anys que no es feia en el liceu per tant ja tocava feia 10 anys que no passaven aquestes dues em fa menys no em fa menys em faran 7 o 8 però però gairebé 10 anys i són títols molt recurrents parlaves també d'aquesta part tècnica que em sembla molt interessant també descobrir-la perquè és tot allò que no es veu més enllà de l'escena de X o d'aquell moment de protagonisme dels cantants que és aquesta part de com ho has comentat la part giratòria és un giratori és un giratori explica'ns molta gent no ens n'adonem a vegades però al liceu hi passen coses meravelloses meravelloses perquè el liceu té els requeriments tècnics per poder competir més que competir a germanar-se amb els millors teatres d'òpera del món llavors l'escena de liceu quan es va reconstruir el 99 té una de les plataformes més grans d'Europa com tenen l'escala de Milà al Covent Garden de Londres per poder-hi encabir produccions que requereixen un giratori què és un giratori? un giratori doncs és una plataforma de 18 metres quadrats que és la més gran d'Europa les que tenen tots aquests teatres estàndards on la producció està al centre i depenent de l'escena va girant llavors què passa? nosaltres a Cavaleria Rusticana veiem quan s'aixeca el taló la façana de la casa per dins perdó des de fora des del carrer però hi ha un moment on l'acció ha de passar dins perquè la Santutza va veure la sogra la mare llavors què fa la producció i giren tota aquella producció una casa sencera gira llavors la veiem per dins que és una altra part d'aquesta rodona aquesta plataforma però tu has vist va girant és brutal perquè tu estàs veient s'aixeca el taló i veus la casa per fora una casa de carrer llavors veus com allò va girant va girant i veus la casa per dins vull dir en lloc de veure-ho amb un ordinador ho veus amb realitat quanta gent hi ha al darrere d'aquesta no sé si di megaproducció no es veu ningú de l'escenari dels Senyors de Negre però clar penseu que hi ha al voltant de 60 persones perquè tot funcioni perfectament aquella nit i de Cavalieri i Pellacci fem 12 funcions per tant cada nit hi ha d'haver aquest gran equip humà que hi ha darrere perquè tot quadri i sigui perfecte i no hi ha res improvisat el minut tal tal tal quan el tenor diu aquesta frase comença a girar la casa perquè llavors volem veure l'interior i és aquell minut i és aquell minut i està tot cronometrat d'una manera suïssa totalment i a més quan es fa el canvi a la diguéssim aquest entreacte que hi ha entre òpera i òpera aquesta diguéssim plataforma es canvia? la plataforma no la plataforma no el que es canvia és la part de dalt llavors traiem l'escenari de la Cavaleria la casa on passa Cavaleria Rusticana el poble on passa i es carrega el poble de Pellacci i així de cop i volta el Gran Teatre de Liceu canvia de poble canvia de parets sí estem davant d'una producció que que el que vol és transportar-nos a la Itàlia dels anys 50 i veurem cotxes dels anys 50 dalt de l'escenari i no fets de cartó pedra no, no cotxes autèntics recuperats veurem vehicles poden sí, sí, sí i obrirà un cotxe dalt de l'escenari quan es van fer aquestes obres per tornar a crear aquest Liceu es va poder habilitar alguna zona per entrar vehicles reals que no siguin de paper cartró no, bé al Liceu les produccions es descarreguen amb tràilers i els tràilers fan una maniobra molt complicada i entra el tràiler tot sencer dins del Liceu per descarregar tota la producció i la producció de Caballeria Rustigana i Pagliacci són 15 tràilers mare de Déu sí, sí, sí m'agradaria veure-ho per un forat perquè m'ho estic intentant imaginar i no veig un tràiler a l'escenari jo penso això Mireia que això també ens fa entendre quan la gent diu oh, és que el Liceu és car bueno, escolti quan saps totes aquestes coses te n'adones que gairebé és econòmic si ho compares amb tot el que hi ha darrere home, Déu-n'hi-do al Liceu posem doncs aquestes grans produccions que giren per tot el món en aquest cas doncs estem davant d'una producció premiada i fins i tot doncs que s'ha editat amb DVD recentment de l'èxit que va tenir per tant estem competint la Champions dels grans teatres d'Europa parlàvem d'Itàlia com la cuna de moltes òperes la cuna tant com a creació com a primera presentació d'aquestes òperes en aquest cas aquestes dues la Cavalleria Rusticana i Pagliacci què té Itàlia que potser no té un altre país o ciutat potser europea en aquest cas que allotge o ha llotjat a grans creadors d'Òperes o compositors o escriptors de potser novel·les que després s'han dut a sobre l'escenari què tenen? és el caràcter? és el clima? és... no sé és curiós no l'Òpera l'Òpera n'és a Itàlia n'és a Itàlia i llavors doncs hi ha una tradició musical molt gran i en el moment que es compon Cavalleria i Pagliacci l'Òpera estava en crisi a Itàlia perquè només hi havia Verdi llavors és molt curiós fixa't el 1890 s'estrena Cavalleria el 92 Pagliacci i el 93 s'estrena la Manol Escuda Puccini per tant hi ha un canvi generacional en Verdi aquests grans compositors Mascany i Leon Cavallo que treuen el cap amb aquests dos títols però de cop i volta es troben amb que apareix un altre gran geni superior a ell que és Puccini llavors hi ha molts compositors que avui dia no els recordem o no els valorem prou per què? perquè han estat eclipsats o per Verdi o per Puccini pensem que Verdi regna durant tota la segona meitat del segle XIX i Puccini durant els primers 25 anys del segle XX per tant tenim 75 anys on gairebé només coneixem dos compositors Verdi i Puccini i darrere de tots ells hi ha una grandíssima quantitat de grandíssimes obres i de compositors que no han tingut aquest gran reconeixement que mereixen però estem davant de dues obres mestres que penso que n'hem parlat i n'hem donat prou arguments per definir-les així com a obres mestres totalment suposo és el que explicaràs també quan passis a fer aquesta xerrada a la biblioteca Joan Margarit Sí, aquesta tarda el que explicaré és sobretot donar les claus per gaudir d'aquestes dues òperes i el per què del verisme per què neix aquest corrent musical veurem fragments de les dues òperes més enllà del que has posat de l'intermezzo del Ridi Pagliaccio la processó de Cavaleria Rusticana Ine Cham o el senyor Non he mort o jo és un moment que et deixa que ha retibat després els darrers 10 minuts de pal·liatge és una cosa que et deixa també garratibat perquè veus com un home perd els papers totalment de l'escenari i no ho fa en privat no, no ho fa mentre està fent teatre o sigui té tot el poble la sensació que hi ha del teatre dins del teatre llavors ell no sap pot diferenciar la seva vida privada de l'artista i embogeix i és una escena dificilíssima pel tenor on hi ha moments que més que cantar crida i allò és d'una intensitat brutal vull dir no hi ha poques coses que siguin tan tan intenses com el final de pal·liatge ara m'ha vingut el cap Elisir de More gran moment també vull dir gran moment gran gran ópera i també moment de desesperació en un d'aquests punts quan canta la font una furtiva làgrima exacte és una obra que acaba bé l'Elisir de More més que desesperat el pobre nen mori el que està és trist perquè marxa i no sap si tornarà a veure la dina és una cosa molt romàntica de desesperació però en canvi aquí de no saber a la Cavaleria els Pallassos hi ha uns sentiments molt més primaris molt més de sang i fetge en canvi Elisir de More és un conte comparat amb això és una comèdia era per fer la comparació aquesta d'aquest drama interior d'aquests cantants d'òpera doncs Pol fins aquí aquesta entrevista no sé si volies afegir algun altre tema més o volies comentar-nos alguna altra cosa sobre aquestes dues operes sobretot coses que la gent que els oients d'avui de la ràdio i que es vulguin doncs instruir una mica més o vulguin gaudir ja saben que jo la conferència la faig d'una hora la faig païble per tothom tothom convidat la conferència és absolutament gratuïta per tots i amb ganes que vingueu a conèixer aquesta òpera i sobretot tenir l'oportunitat de no perdre-vos aquest aquest doblet al Liceu perquè té tots els ingredients per ser un èxit absolut com ho va ser l'any passat la Joconda i per tots aquells que no que no heu fet el pas ho és el moment és el moment és el moment és un molt bon moment i agrair doncs a la biblioteca a ser responsable però a tot l'equip perquè sempre ho fan tot molt fàcil i també la disposició que fan de posar l'autocar i anar de porta a porta que això també penso que és un avantatge i tant totalment doncs quedem escoltant i ah perdó digues digues i el més important que no es paga el 100% de l'entrada perquè l'entrada és un preu reduït això ja ho donem per fet eh Mireia jo perquè ja ho sabia però sí tu ho saps l'entrada té un preu reduït són entrades molt bones perquè són entrades o de pis central o de platea i a un preu reduït perquè tant de 90 euros no es paga el preu total que serien 150 per tant penso que això també és força atractiu totalment doncs escolta'ns que anem escoltant aquest intermedzo de Caballeria Rusticana que ens ha acompanyat també bona part d'aquesta entrevista gràcies Pol un any més per passar per aquí pel programa un plaer també de tornar-te a trobar aquí a Ràdio d'Esvern a veure si d'aquí un any ens tornem a trobar i seguim comentant segur que sí no i també agrair-te Mireia doncs que hi pensis i que estic molt content d'estar aquí per parlar d'òpera i difondre-la doncs i que arribi a tothom per tant gràcies per pensar-hi i gràcies a Ràdio d'Esvern per convidar-me no hi ha de què a més jo dins meu també porto una part d'òpera que per sort també hi he pogut anar quan era més joveneta així que ho porto també bastant a dins Pol moltes gràcies de nou que vagi molt bé la xerrada aquesta tarda i que disfruteu aquestes sessions amb aquest doplet operístic d'honor d'excel·lència podríem dir gràcies una abraçada a vosaltres gràcies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Si correspon cap distintiu ambiental de la DGT, informa't de les alternatives de què disposes. Comencem a respirar tranquils. Col·labora en Ràdio d'Esvern. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Cabanero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú parca esta... No, no, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. Pessigolla, pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Ara escoltes l'àdio d'Esvern, sintonitzes l'àdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. L'últim 5 minuts abans de les 6 de la tarda, abans d'arribar a aquest butllet informatiu i de connectar amb Catalunya Ràdio fins aquí. Aquesta entrevista de la setmana, que espero que hagueu gaudit també, amb aquesta extensa xerrada amb Pol Avinyó, divulgador musical i expert, podríem dir, en aquestes dues òperes, en aquest doblet operístic. Aquest vespre, no a dos quarts de vuit, com havia dit abans, sinó a les 7 en punt, teniu aquesta breu conferència també amb Pol Avinyó a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar. Escoltem ara una cançó de Diana Grande, es diu Seven Rings. I want it, I got it, I want it, I got it. I want it, I got it, I want it, I got it. You like my hair? Gee, thanks, just bought it. I see it, I like it, I want it, I got it. Wearing a ring but ain't gon' be no missus. But matching diamonds for six of my bitches. I'd rather spoil all my friends with my riches. Think we tell therapy, mind no addiction. Whoever said money can't solve your problems, must not have had enough money to solve them. They say which one I say, nah, I want all of them. Happiness is the same price as we bought them. My smile is screaming, my skin is screaming. The way it shine, I know you're screaming. I bought a crib, just bought the closet. Both his and hers, I want it, I got it. I want it, I got it. I want it, I got it. I want it, I got it. I want it, I got it. You like my hair? Gee, thanks, just bought it. I see it, I like it. I want it, I got it. My receipts be lookin' like phone numbers. If it ain't money, then wrong number. Black card is my business card. The way it be settin' a tone for me. I don't be the bread, but I be like, put it in the bag. When you see the max, they factored like my ass, yeah. Shoot, go from the salt to the blue. Make it all back in one loop. Give me the loot, never mind, I got the juice. Nothin' but never, we shoot. Look at my neck, look at my debt. Ain't got enough money to pay me respect. Ain't no budget when I'm on the side. If I like it, then that's what I get, yeah. I want it, I got it. I want it, I got it. I want it, I got it. I want it, I got it. You like my hair, see things, just got it. I see it, I like it, I want it, I got it, yeah. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer, eh. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, eh, és una història d'amor molt maca. I, indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Correm, correm per arribar abans. Correm perquè ens esperen. Correm perquè ens fan córrer. Perquè tots corren. Correm per ser els primers. Per no fer tard. Perquè ens agrada. Correm per impressionar. Correm perquè estem contents. Perquè estem enfadats. Correm perquè ens distraiem. Correm, correm i correm. Fins que... deixem de córrer. L'excés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris. Vivo més. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1 High as the expectations last night. I came to a realization. Doncs bé, ens queden uns quants segons encara abans de connectar amb Catalunya Ràdio. I, de fet, ens queden 20 segons d'escoltar amb un tros aquesta cançó de Drake, que es diu Too Good, juntament amb Rihanna, però no ens dona temps d'escoltar-la sencera. Ens anirem per això en aquesta segona hora del programa, a partir de les 6 i 10, que seguirem amb aquest espai amb la Júlia i avui, acompanyada de la Laura, i també aquesta tertúlia de cinema amb els nois més joves d'aquest programa. Ens tornem a veure la segona hora. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Interior eleva a més d'una trentena els casos de possible mala praxi policial que investiguen en el marc de les actuacions posteriors a la publicació de la sentència del procés. El conseller Miquel Buc ho ha anunciat al Parlament, a la Comissió d'Interior, on ha rebut crítiques de tot l'arc parlamentari per la gestió política i l'actuació policial d'aquelles setmanes. Parlament, Marc Jurado. Bona tarda, un mes després d'anunciar una auditoria interna per detectar els casos que no s'ajustaven als protocols establerts. Interior eleva a trenta-trés. Els casos que investiguen, o acaba d'explicar el Parlament, el conseller d'Interior, Miquel Buc. Trenta-trés iniciades, trenta-trés valoracions entre el que seria el dispositiu i el que seria actuacions individuals, que formen part d'aquesta auditoria, que no només es dedicarà a això, sinó que també valorarà si les eines són les millors, si les decisions que s'han pres són les millors, si la forma d'actuar és la millor, etcètera. Buc ha rebut crítiques de totes bandes. Buc ha rebut crítiques de totes bandes.