Entrevistes de la Plaça Mireia del 4/12/2019 — Cavalleria Rusticana i Pagliacci al Liceu: verisme en estat pur amb Roberto Alagna i una posada en escena realista amb giratori

Temes principals

• Doplet verista al Liceu: Cavalleria Rusticana (Mascagni) i Pagliacci (Leoncavallo), dues òperes d’un acte que sovint es programen juntes.

• Estrella convidada: el tenor Roberto Alagna interpreta els dos protagonistes en una funció especial (18 de desembre).

• Posada en escena: muntatge realista de Damiano Michieletto, amb giratori i ambientació a la Itàlia dels anys 50 (cotxes reals a escena).

• Verisme: del corrent literari a l’òpera; música i històries d’“autenticitat” i passions primàries (gelosia, amor, tragèdia).

• Accessibilitat: títols ideals per iniciar-se a l’òpera; melodies molt conegudes al cinema (p. ex. l’“Intermezzo” de Cavalleria a El Padrí III).

• Experiència completa: dues òperes d’uns 70’ cadascuna, amb pausa al mig; gran producció d’alt nivell internacional (coproducció i guardons del Covent Garden).

• Context històric: després del regnat de Verdi, el verisme obre camí fins a l’arribada de Puccini (p. ex. Manon Lescaut, 1893), eclipsant altres compositors.

• Activitat al territori: xerrada gratuïta a la Biblioteca Joan Margarit/Can Ginestar amb claus d’audició, entrades amb descompte i autocar porta a porta.

“És la representació de la vida en si mateixa”: el verisme porta la realitat a l’escenari, amb emocions a flor de pell i màxima expressivitat.

Resum de la conversa

El doblet verista: què veurem i per què junts

• Es presenta el programa “Cavalleria Rusticana + Pagliacci”, dues obres d’1 acte i ~70’ cadascuna que, per tradició i paral·lelismes argumentals (gelosia, amor i tragèdia en poblets italians), s’ofereixen juntes.

• El públic sovint reconeix les melodies sense saber-ho: l’“Intermezzo” de Cavalleria tanca El Padrí III; fragments de totes dues apareixen també a Toro Salvaje i anuncis.

• Malgrat que Mascagni i Leoncavallo, en vida, no volien comparacions i evitaven el “doblet”, a partir dels anys 40 del s. XX s’estabilitza el format de programar-les plegades.

Posada en escena i tècnica: realisme i giratori al Liceu

• Direcció escènica de Damiano Michieletto: relat que enllaça les dues òperes (a Cavalleria ja s’anuncia l’arribada dels “pallassos” de Pagliacci), amb estètica realista i ambientació anys 50.

• Giratori central (plataforma de grans dimensions) que revela exteriors i interiors d’una casa en moviment, amb canvis de decorat precisos “a la suïssa”.

• Logística de gran format: ~60 professionals cada nit, 12 funcions, i fins a 15 tràilers de material. Producció guardonada del Covent Garden; “Champions” dels grans teatres europeus.

Per què és ideal per iniciar-se

• Trames mediterrànies i directes, sense simbolismes complexos: el que passa a l’escena és el que és, amb emocions immediates i verisme musical.

• Experiència equilibrada: dues obres fortes separades per mitja hora de pausa (temps per “païr” Cavalleria abans de Pagliacci). Durada total aproximada: 2h45.

• Moments culminants: l’“Intermezzo” i la processó a Cavalleria; “Ridi, Pagliaccio” i els últims 10’ de Pagliacci (clímax d’intensitat dramàtica).

Figures i context històric

• En el tombant de segle, Verdi havia eclipsat l’escena italiana; el verisme irromp amb Mascagni (1890) i Leoncavallo (1892).

• Pocs anys després, Puccini (p. ex. Manon Lescaut, 1893) esdevé el gran referent i torna a “eclipsar” altres autors destacats del període.

La cita de proximitat i avantatges

• Xerrada de Pol Avinyó (divulgador musical del Liceu) a la Biblioteca Joan Margarit/Can Ginestar: introducció al verisme, claus d’audició i fragments il·lustratius.

• Sortida al Liceu amb entrades de gran visibilitat a preu reduït (p. ex. 90 € vs 150 €) i autocar de porta a porta.

• Funció del 18 de desembre amb Roberto Alagna (una de les grans veus llegendàries actuals) cantant els dos protagonistes.