Centre Pedres a Sant Just: teràpia familiar sistèmica i breu centrada en solucions, casos (adolescència, dol, parella), tècniques creatives i consells

Música Doncs bé, passant ara mateix un minut d'un quart de sis de la tarda, durem la benvinguda a la Gemma, que la tenim aquí a l'estudi. Gemma, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda a Ràdio d'Esvern, que crec que és la primera vegada que passes per aquí. Sí, sí, sí. Doncs benvinguda a l'emissora del Poble i benvinguda també a la plaça Mireia, al programa. Ja ens coneixíem prèviament d'aquestes entrevistes de la campanya Sense Anar Més Lluny, per tant, no és la primera vegada que ens veiem, però sí que és la primera vegada, com deia, que passes per aquí amb ganes també de parlar d'aquest centre, Gemma, de Pedres, i de totes aquestes teràpies que ofereixes. Si vols, explica'ns una mica què és el que ens vindràs a explicar avui. Doncs, bueno, una mica és que coneixeu aquest projecte, que ens coneixeu els serveis que podem oferir, i, bueno, perquè tota la gent que viu aquí, a Sant Jús i al Baix Llobregat, sàpiguen que oferim aquest servei de teràpia individual, de parella i familiar. El centre, per ubicar-lo, he dit al carrer Bona Vista, però no recordo el número, digue'ns on està. Número 54. Número 54. Crec que oferiu diverses teràpies, com bé deies, no?, família, parella, també a nivell personal. Quin tipus de teràpia utilitzeu, diguéssim, quina metodologia és la que utilitzes de manera general? Sí. Nosaltres som un equip de professionals, tots som terapeutes, i llavors el model que hem après al màster de teràpia és familiar sistèmica. És el model sistèmic, relacional, i el model de teràpia breu centrada en les solucions. Que així, els noms, així sembla una mica, però ara us explicaré una mica en què consisteix cada model. Vinga, doncs si vols comencem parlant d'aquest model sistèmic, en què consisteix, o quins beneficis també té per a les persones. Doncs el model sistèmic treballa no només amb l'individu, sinó en tot el context en què està incert la persona, que és la família. Llavors, amb aquest sistema familiar, nosaltres el que proposem són uns espais on poder no només treballar el símptoma de la persona que té un problema, que està malalta, que té un diagnòstic, sinó amb tota la seva família. Perquè en aquest model s'entén que els resultats són més bons si intervenim amb les relacions familiars. O sigui, podem tenir un nen o una nena que pot tenir un diagnòstic, o que pot tenir una dificultat, diguem-ne, a l'escola, a casa... I aquest treball, amb tota la seva família, doncs dona bons resultats. I és una mica el que nosaltres, amb aquest model sistèmic, oferim. Treballar amb tots els que estiguin preocupats per aquest problema. Això no vol dir que vingui tot a la família de cop, sinó que anem gestionant les sessions. Potser primer la que fa de demanda és la mare. Ens veiem, assaiem, ens explica què li preocupa, quin és el problema que veu a casa. Tant pot ser de la filla, pot ser de la parella, bueno, depenent de la situació. I a partir d'aquí, doncs anem, bueno, citant la família perquè tothom pugui participar. I una mica el model és aquest, és un model molt integrador on tothom participa i els nanos se senten que els pares estan involucrats en el que els passa amb ells. Clar. I les parelles també, perquè no és només a nivell familiar, sinó també de parella, no? A vegades hi ha gent que té problemes de parella que va al sol a fer un procés individual i ja està bé, però nosaltres oferim aquests espais on poden venir tots dos. També suposo que ajuda el fet de no sentir-se un sol amb el seu, diguéssim, propi problema, no? Ja sigui en entorn familiar com en parella, no? De poder-ho compartir amb les persones amb les que convius. Clar, aquesta és una mica la diferència. No hi ha models millors ni pitjors. Jo únicament explico el que ens hem format nosaltres, amb el que treballem i poso una mica els avantatges que veiem i els resultats que podem obtenir, perquè, clar, tot suma, no? Llavors, si hi ha un moviment, és com un dominó que tires un copet i l'efecte dominó i van caient les fitxes, doncs, bueno, amb un moviment del pare o de la mare, això t'hi afecta en tot el conjunt familiar. Aquest és el model de teràpia sistèmica, no?, que rep el nom. M'havies comentat també aquesta teràpia breu centrada en les solucions, que és un altre tipus o s'integra també en aquesta? S'integra, també és sistèmica, sí, s'integra. Clar, la teràpia breu centrada en solucions, diguem-ne que està centrada més en el present i en el futur. La sistèmica, anem una mica a què preocupa, quin és el problema, història de vida, història de parella, i anem una mica més enrere i explorem una mica més i fem hipòtesis. I, en diferència, aquest model diu, bueno, no em fa falta saber gaire del problema. Estic aquí, estic en aquest moment, què preocupa? És com més pràctic en el sentit de cara al client. Hi ha gent que necessita més aquesta agilitat, no anar tant cap al passat, centrar-se més en el present, i tu demanes a la persona què vols millorar, i la persona et proposa una sèrie d'objectius. Treballes per fites o objectius. I a través d'una sèrie de tècniques, doncs vas valorant, que es diu els avenços, vas valorant com aquesta persona va escalant i va guanyant punts. Si va començar amb un 4, doncs vas veient en sessions i et va dient aquest increment de punts per què ha sigut. I, bueno, és molt pràctica i molt efectiva. Suposo que en funció del cas en el que et trobis, s'aplica potser més una part de la metodologia que no pas l'altra, perquè potser hi ha problemes que són més d'arrel, allò de dir, clar, aquesta que és més ràpida, potser sí que serveix a curt plaç, però potser a llarg termini potser no tant. Sí, sí, com tu dius. Això depèn molt al client. quan la persona ens ve, hi ha persones que es diuen històries saturades de problema, que ens venen només centrades en el problema i, evidentment, no podem parlar de solucions. No podem anar al model breu perquè estan centrades en el que els preocupa i no poden veure més enllà. És com un bloquet. Sí, i llavors has d'anar amb sessions, has d'anar una mica més a poc a poc i anar indagant i anar fent aquest relat de la seva propria història i de la història del problema. I hi ha persones que, en canvi, et venen amb... No, és que jo vull canviar això i ja està. Vull aquest objectiu. Vull millorar la relació amb el meu fill. I podem utilitzar aquestes tècniques del model breu. Explica'ns una mica, Gemma, dins de, per exemple, la teràpia familiar, quin tipus de treballs o quin tipus de situacions, no sé ben bé quin és el nom, us trobeu o treballeu des de pedres? Doncs, mira, ens trobem en situacions molt diverses, no? Nosaltres sempre oferim una primera entrevista de forma gratuïta per saber si els podem ajudar o no, perquè sí que no sempre es poden abordar totes les situacions des de la teràpia familiar i un cop la persona ens fa la demanda, que ara explicaré quines poden ser, doncs llavors comencem a treballar i fem com un contracte verbal, eh? On acordem, doncs, temporalitat de les sessions, horaris, etcètera. Un cop sabem que aquesta demanda es pot treballar, doncs engeguem el pla de treball, diguem-ne. Ens poden venir situacions de pares i fills, que és molt comú, adolescències, que dic jo, que a vegades són complexes, acompanyem aquests processos, no?, de canvi de cicle vital, de criança, eh? Processos de dol, de pèrdues, que també ara són, per desgràcia, moments molt complicats, de persones que no s'han pogut acomiadar dels éssers viurs i volen, doncs, un acompanyament, bueno, en acomiadar-se. Nosaltres fem servir rituals i tècniques amb diferents, ja us explicaré, amb diferents fotografies, amb diferents materials, per poder, amb cartes, per poder acomiadar-se. El tema del dol és un tema que també ens està arribant bastant. Després, bueno, famílies reagrupades, és un gran tema, no? Com els pares que se separen es tornen, no?, a fer una nova parella i els nanos han de passar a viure en una altra casa, amb altres nens, i no troben el seu lloc moltes vegades. També és un acompanyament i un resituar, no?, allò que aquest nen ocupa la seva nova família. Això en quan a teràpia familiar, no?, quan és de parella, no sé si hi ha diferents casos que es puguin, diguéssim, categoritzar o diferents teràpies, també, o moments, no?, de tractament. Sí, nosaltres el que estem rebent molt, moltes vegades, és persones que tenen molts problemes en el tema educatiu, no?, és un de les conflictes. Això en parella? Sí, clar, clar. L'educació de cadascú, no?, diguéssim. Sí, clar, clar. O sigui, tu tens la teva família d'origen, tens els esquemes, tens la teva forma i la teva perspectiva, i a vegades què passa? Que quan ve un fill, doncs aquí la parella, com a parella, no com a pares, doncs no es troba, no es troba, perquè, clar, els rols s'han de redefinir i és un moment a vegades difícil en què cal acompanyar, eh? Després, infidelitats, gelos, qualsevol tipus de tema, no?, persones que a vegades doncs estan en una crisi personal i volen temes expectatives, no?, ja no és el que em pensava, no?, un tema també d'això, de cicle vital, que tots evolucionem i a vegades amb la parella no et trobes en aquell moment, no? I a nivell personal, que també són teràpies, és a dir, individual, em refereixo, totes són personals, òbviament, quins són potser els casos o les situacions també que tracteu? Sí, a nivell individual, nosaltres, clar, amb aquest model podem, tot el que és relacional, abastem a tot el que és relacional. De relacions socials. Tot el que és relacions amb la família, amb la parella, però que no entren les altres persones, que la demanda és individual. i processos, això, de crisi, de voler fer un canvi, no?, prendre decisions amb el tema de teràpia breu, de no saber cap on anar, no?, una mica aquest acompanyament en processos vitals, bàsicament. Quin és, potser, el que més us trobeu dels tres tipus, de familiar, de parella i d'individual, quin és potser el cas, també comentaves el tema de dol, no?, aquest any, malauradament. Sí, sí. No sé si és dels que més us trobeu, ara. Sí, el tema de dol ens estem trobant, després, pares-fills és molt, és molt, a l'etapa de criança, és una cosa en què treballem molt, no?, potser, bueno, a les escoles, també, impulsen, se sap més que la teràpia familiar, no?, doncs, té efectes molt positius, i ens estem trobant molt al treballar entre pares i fills, i amb adolescència és, diríem, que és el, bueno, no?, un dels casos més abundants, diguem-ne, o les demandes que ens poden arribar. Divertit i complicat a l'hora, no?, m'imagino també aquesta etapa, per pares i per adolescents, no?, sí, sí, sí, sí, a les dues bandes. Em consta, Gemma, també que des de Pedres treballeu molt amb metàfores i també amb tècniques actives, amb jocs, no?, amb rols, explica'ns una mica també com ho desenvolupeu en aquestes teràpies. Sí, nosaltres el que, bueno, intentem, jo dic que la teràpia és conversa, no?, sí que el que més m'agrada és això, que és molt rica, és molt creativa, llavors tu pots aplicar tècniques, això, fem un conte, avui en una sessió hem fet una història, no?, hem tirat uns daus, han aparegut unes imatges i el pare i l'en han fet una història construint, no?, un relat comú. És, bueno, doncs una tècnica narrativa, no?, a vegades els pares els diem, doncs, que escriguin una carta des del cor als seus fills per treballar temes més emocionals i poder expressar, no?, de cara al fill, no?, moltes coses que si no és per escrit no es farien, utilitzem rituals, com he dit abans. A veure, quin tipus de... Per exemple, potser la gent està pensant què fer, sí, ja ens ho hem entès, no?, allò de no s'imagino una foguera i la gent al voltant, eh? Sí, són acomiadaments, són rituals de tancament, per exemple, doncs, o una persona que se li ha mort als pares o que se li ha mort un dels pares, doncs poder vivenciar en aquell moment i acomiadar-se, portant unes fotos i fent una carta d'acomiad que ha fet com a tasca, llegir-la allà davant meu i, bueno, vivenciar una mica, no?, coses que han quedat pendents i on ha pogut dir i això és una tasca molt maca, no?, que poden fer, que fem fer, no?, aquesta carta llegida amb la foto dels pares on poden abocar aquells temes pendents, això seria un ritual, un tipus de ritual, eh? Un dels que feu, no?, sí, perquè es diu Pedres al centre, no?, també en tenim una amb Pedres. Sí, sí, sí, tenim una amb Pedres que la fem servir molt amb nens, que el genograma és una tècnica que s'utilitza molt en teràpia familiar i també en treball social i també en psicòlegs que l'utilitzen i que és el dibuix de la teva família, no?, un arbre genealògic, és molt semblant, és molt semblant, és molt semblant, sí, semblant un arbre genealògic, molt semblant. Llavors, nosaltres en les primeres entrevistes amb els pares, no?, fem aquest genograma per entendre la història. Llavors, amb nens vam tenir una mica aquesta idea de fer-ho en Pedres, llavors agafem un conjunt de Pedres de riu, les tirem al terra amb una moqueta que tenim i llavors els nens, bueno, això és la teva família, no?, i llavors es queden així sorpresos però comencen a col·locar, els demano que col·loquin les pedres, agafen la pedra que són ells, la mare, el pare, els germans, els avis i comencen a fer aquest esquema amb les pedres situant-se ells, no?, en quin espai es posarien-se al costat del pare, de la mare, dels germans, això ens ajuda molt a veure com es situen ells i a parlar d'aquestes pedres, no?, i pregunto qui és el més divertit de la família, doncs, no?, aquesta pedra, doncs, tal, no?, o qui és el més xerraire i comencem a parlar de qualitats de les pedres que, bueno, metafòricament, són la seva família, no?, que potser proveu una mica d'aquí, no?, el nom també del centre que vau escollir, o va relacionat una mica amb aquesta tècnica. Sí, va relacionat, va relacionat una mica que les pedres són, bueno, de moltes textures, de moltes mides, de moltes formes, com les persones, també, com les persones, són molt diferents i es poden polir, es poden canviar, són precioses també, i, bueno, aquest és el nom que vam posar, sí, sí. I m'explica'ns també una mica quin és el secret d'aquesta teràpia de la que ens estàs explicant. Sí, el secret d'aquesta teràpia, el tema és que pots, en un mateix espai, parlar de lo mateix amb les famílies, no?, llavors això genera uns diàlegs sobre el que preocupa en aquell mateix moment que és impressionant, perquè tu, clar, el pare pot parlar amb la mare i amb el fill i nosaltres anem enllaçant aquestes converses, no?, què et preocupa, què et preocupa tu, no?, i vas una mica preguntant els diferents membres i a través d'aquí podem construir, construir noves narratives, que es diu, no?, i redefinir el problema. Potser venien amb la idea que el fill tenia un problema X i al cap d'unes sessions podem veure que el fill ha pogut expressar realment el que li passa i podem veure que no és allò el que ens pensàvem. I entremig d'aquestes sessions de les teràpies hi ha part de feina deures, podríem dir, per les famílies o persones, parelles? Sí, sí, sí, bastants. Sí? Tenen deures de feina? A vegades massa. Però forma part també de tota la teràpia. Sí, sí, sí, és una teràpia que la base són les tasques terapèutiques que es diuen que, bueno, el que fem és, quan acabem la sessió és una hora, un cop acaba la sessió jo el dia següent m'ho preparo bé, m'ho miro i d'aquesta sessió el que ha sortit faig la tasca per aquesta persona o família o parella personalitzada i llavors li envio per correu electrònic i ella ho va fent, la persona ho va fent o la família ho va fent amb les indicacions que posem i quan ens veiem com que els donem una llibreta ho anoten tota la llibreta de pedres quan ens veiem al cap de 15 dies una setmana doncs aporten les tasques fetes. Gemma, si hi ha algú que ens està escoltant i també es pregunta com es poden o potser autoajudar o quins consells així, per dir-ho d'una forma general, trets genèrics o que poden potser ajudar a nivell bàsic a famílies que es trobin a la situació que es trobin però que potser vegin que els hi aniria una mica més de comunicació o de més unes guies o pautes bàsiques que creus que hauria de tenir tota família o tot grup de convivència diguem-ne. El tema de la comunicació com tu dius és bàsic, el poder parlar del que ens preocupa, el poder escoltar els fills, el poder generar espais d'estar amb la parella perquè a vegades en moments de criança la parella els espais de parella queden en un costat i moltes parelles em diuen que no fem res junts si hi ha aquests espais de fer coses junts de parlar de gaudir doncs mantenir-los ja sé que són moments difícils però tots necessitem parlar ser escoltats i això a vegades genera espais individuals perquè a vegades ho fem amb dinars ho fem amb moments no tan personalitzats jo moltes vegades els demano feu coses amb els vostres fills de forma separada feu coses amb el vostre marit de forma separada generarem aquests espais rescatem aquelles coses i a veure què passa que és important per anar acabant t'he de preguntar quins objectius teniu de cara al 2021 que queda res menys de dues setmanes sapiguem també que ha estat aquest any que heu aterrat aquí a Sant Just sí, sí, sí és aquest any que comencem aquí nosaltres estàvem abans a Barcelona i el que ens proposem és donar-nos a conèixer i que la teràpia sigui que no ens faci por que ens pugueu trucar que ens pugueu informar que el territori ens conegui que ens puguem coordinar i que els diferents serveis fem xarxa i fem treball sistèmic evidentment perquè nosaltres treballem amb serveis socials amb serveis especialitats d'infància amb tots els serveis que puguin també detectar aquesta necessitat la idea és bueno doncs oferir aquest servei i que sigui accessible a tothom que és el que a mi més m'interessa que qualsevol persona que pensi que necessita fer un procés com aquest pugui trucar i se la pugui informar sense cap tipo de compromís doncs doncs ara si digue'ns on poden trucar on poden anar a consultar la informació per parlar amb tu per parlar amb alguns dels terapeutes que sou a Pedres i concertar una cita doncs sí mira tenim una pàgina web que és que és que és www.pedres.es després també ens podeu trobar bueno a la pàgina web veureu que hi ha un formulari també està el telèfon personal de Pedres al 600 69 8103 i després per correu electrònic info arroba pedres puners o via pedres teràpies que és a Instagram doncs ja no hi ha pèrdua per trobar-vos Gemma com deia al carrer Bona Vista torna'm a dir el número 54 estem dintre del Cosmic Soul Center perquè ho sàpiga la gent que és un centre de ioga doncs allà ja saben on trobar-vos gràcies per venir fins aquí avui Gemma que tinguis gairebé bones festes aquestes festes estranyes una mica nòmades per aquest 2020 i bona entrada d'any i molta salut sobretot estem en contacte que vagi molt bé moltíssimes gràcies per l'espai gràcies a tu a tu I said, who, who, who, to you? Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes. But I'm sure it's written all over my face. Surprise, surprise, couldn't find it in your eyes.