CineBaix: història d’autogestió, mostres de cinema global, guerra de premieres i el futur del cinema local davant les plataformes

I tornem a ser un dimecres més aquí, ja sabeu que com cada setmana us portem l'entrevista de la setmana i avui ho fem amb una persona que té un vincle molt fort, podríem dir, amb dos àmbits amb el cinema per un costat i el poble, en aquest cas el poble d'Ahi, amb Sant Feliu de Llobregat i si ho ajuntem doncs parlem del cinema local. Tenim amb nosaltres Xavier Bax, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa, un plaer tenir-te aquí, Xavier Bax, per fer un resum, per ubicar els nostres oients, programador, president i membre de la Junta de l'Entitat de l'Associació Cinebaix, el que molts coneixen com a cinema Guinart en el seu moment. Òntigament, era un nou antic. Òntigament. De fet, des dels pocs cinemes locals que segueixen en peu i actiu també, en el Baix Llobregat, actualment, si no vaig a Rada, fa temps que no hi vaig, té sis sales aquest cinema. Sis sales, les mantenim, les mantenim. I per això també més aposteu d'una forma molt ferma pel cinema de qualitat, organitzeu activitats paral·leles com aquesta mostra que parlarem ara, en fi, esteu molt actius per intentar que això no mori. No. Amb tot això, crec que hem de començar per una fita bastant especial, i és que l'any passat, el 2018, veus celebrar el 50è aniversari de l'existència del cinema. Bé, estem a punt... Nosaltres vam néixer el 2005. Ah, d'acord. Sí. Al Cine Baix, no? Al Cine Baix, òbviament, sí. Al Cinema Guinart, per tant, el fonament del Cine Baix és del 68. Per tant, d'alguna manera és correcte que diem que estem als 50 anys, però diem que nosaltres estem recollint la memòria des del 2005, perquè d'alguna manera, encara que hem fet tota una exposició, que tenim al vestíbul recordant tota aquesta trajectòria, des de la Fundació del Cinema Guinart i el que era la vida cinematòrica de Sant Feliu, perquè hi havia cinc cinemes, per tant, hi havia una riquesa i una vivesa, i encara, d'alguna manera, intentem mantenir aquesta flama a través d'aquest projecte associatiu que és Cine Baix. Com heu mantingut aquesta flama? Perquè sí que és veritat que hi ha hagut èpoques de realment una crisi, d'estar a punt de tancar aquest cinema. Bé, va tancar. El 2003 va tancar. Pròpiament el Cinema Guinart va fer fallida econòmica, producte dels avatars del cinema, que en aquell moment vol dir que es va crear a les afores de la ciutat un centre no gaire gran, un centre comercial, però on hi havia 11 sales, per tant, un multiplex que ni deien del cinema i el món, que això el va fer prendre la iniciativa de passar de 3 a 6 sales, i que entre aquest esforç financer i la davallada de públic que li va provocar el fet d'haver creat 11 sales a la fora ciutat, més modernes, i amb l'ambient dels McDonald's i dels centres comercials, el va provocar una fallida econòmica el 2003. Llavors va ser quan va néixer la Plataforma Ciutadana a favor de cinema, que vam aconseguir convèncer l'Ajuntament que ha comprès l'edifici, però només va comprar l'edifici. Llavors nosaltres ens vam compartir la Plataforma Pro Cinema amb associació, i aquesta associació va comprar a l'antipropietari a un preu molt barat, és cert, els equipaments, les butaques, els projectors, la cafetera, tot. Llavors això ens va permetre tindre aquest projecte molt singular, que és un edifici municipal, però en què tot l'equipament és associatiu i, per tant, autogestionari. I això estem parlant que reobrim el 2005. El 2005 neix a Cinebaix, a través de gestionar per l'associació Cinebaix, i la crisi forta, la segona crisi forta, va néixer amb el procés de digitalització. Un moment en què va desencadenar que 700 sales de tot el país tanquessin per la incapacitat de poder financiar aquesta renovació tecnològica, per tindre una idea. Cada projector valia 70.000 euros en aquell moment, a més a més s'havia de xerxejar o cablejar tota la instal·lació, posar processadors digitals de so, bueno, un enrenou tremendo, que ja dic que va provocar una davallada important als centres, sobretot locals, les grans multiconvenies o multicinemes van aguantar molt bé, perquè ho van financiar les distribuidores, sobretot les majors, cosa que no va passar amb els petitons. Nosaltres, gràcies a una entitat com COP57, que és una entitat de serveis financiers ètics i solidaris, ens van ajudar a finançar això, i aquí estem. Després de pràcticament 15 anys, estem a punt de... 14, estem a punt de fer els 15, estem molt contents de com va, tenim més de quasi 700 socis de la comarca, i això ens facilita aquesta, diem, viabilitat del projecte, que a més a més intentem tindre una programació diferent dels centres comercials, no només perquè són membres d'Europa Cinemars, que només hi ha 11 cinemars aquí a Catalunya que són membres d'aquesta entitat, el que vol dir que fem el 60% de pel·lícula europea, fem aquestes mostres per mantenir la diversitat, bueno, ja... ara m'esplayaria molt, però avui, bàsicament, aquesta seria la idea, vam néixer voluntat d'una ciutadania de reivindicar el paper del cinema a la seva ciutat. Prop de 15 anys com a cinebaix, 50, diguéssim, des de l'inici d'aquest Alguinart, parla sovint d'aquest teixit associatiu, també de Sant Feliu, no? Quasi podríem dir que és un dels peus que fa que funcioni, no? Actualment, el cinema aix. Totalment, totalment. Vam néixer a la plataforma del cinema per la vivesa o la riquesa de les entitats associatives que van donar suport a aquesta iniciativa i que una vegada constituïdem o sessió sempre ens han recolzat sigui amb el teixit associatiu de la ciutat. I això ha fet que poguessin consolidar la programació i, evidentment, un altre element clau, a part de ser una associació autogestionària, és el voluntariat. El 60% de les càrregues de treball del cinema és a través de voluntariat, encara que tenim persones contractades. El qual vol dir que mostra que el voluntariat, la participació, l'associació, l'autogestió, en aquests moments, és un punt, un eix vertebral de tot aquest projecte de Cinebaix. I suposo que aquesta feina també en comú, aquesta pinya que feu tant amb voluntàries com amb treballadors, diguéssim, del Cinebaix, fa que sigui possible, per exemple, les mostres de cinema que feu al llarg de l'any, que en teniu quatre anualment. Exacte, sí, sota el projecte de mostres de Cinebaix fent quatre festivals, un que farem el novembre del 7 al 17, que és el Festival de Cinema de la Mediterrània al Llevant, que és l'originari, que va néixer el 2007. Aquest és el primer que vam fer, no? És el primer, sí. Teníem un altre nom, perquè ho fèiem amb col·laboració amb Sò de Pau, amb les companyes de Sò de Pau de Barcelona, que deia Mostra de Cinema d'Àrab i de la Mediterrània. Això, en algun moment, elles van tornar a acabar a Barcelona i nosaltres vam continuar i vam prosseguir amb aquest primer Mostra de Cinema de la Mediterrània i ara l'hem enxamplat amb el Llevant, perquè creiem que està molt relacionat amb el que passa a Síria, a Irak, al Kurdistan, i per tant que ja no és pròpiament Mediterrani, però que a mi té una influència molt gran a la Mediterrània. I llavors hem anat, que ja serà el tercer any, el tercer any vull dir correcte, sí, que hem enxamplat aquesta Mostra i a part de la Mediterrània, al gener fem Àsia, al març fem Llatinoamèrica i al maig fem Àfrica, que també són espais... Sobretot l'objectiu és protegir i promocionar la diversitat cultural. Per tant, sí que és veritat que pel·lícules asiàtiques n'arriben, però en compte a gotes, i evidentment sempre són o Xina o Japó o Corea del Sur, però els altres països, Índia o aquestes repúbliques que aquí estan, és evident que són inexistents en el món cinematogràfic. A Llatinoamèrica ens passa bastant, arriba molt a Argentina, però pel·lícules, diem, de Guatemala o de Colòmbia, és molt escàs la seva presència, i Àfrica és inexistent, és un continent invisible, ni de la cinematografia. Per tant, hem pogut intentar enxerxar-nos amb altres festivals i fer possible que aquesta mostra reculli quatre festivals i que d'alguna manera eixampli tota aquesta producció cinematogràfica. Perquè a Europa, a Europa ja la fem, diem, setmanalment, com que som membres d'Europa Cinemars, nosaltres ja dic que fem el 60% de les sessions que fem els caps de setmana són de produccions europees. I quan ens permet ja, d'alguna manera, cobrir Estats Units, o per dir-ho, és evident que ja és molt visible, però, clar, a Llatinoamèrica i, ja vull dir, que Àfrica són països, o són continents, clarament invisibles en el món de la cinematografia. Entenc que el cinema també europeu el rebeu d'una manera, o l'obteniu d'una manera una mica més fàcil que no pas les pel·lícules que projecteu en aquestes mostres, per exemple, aquesta que ens toca ara més a prop, la mostra de cinema de la Mediterrània i del Llevant. Com us nutriu per projectar aquestes pel·lícules? I a més, entre altres, també intenteu portar directors, autors, documentalistes que són creadors o partícips d'aquestes pel·lícules o documentals. Com creieu tot això de creació, de crear? La primera és la selecció, que és el que fem anant a festivals, anem a festival de Tarifa, que és el referent, sobretot, per cinema africà. Pràcticament no existeix cap més festival que ens puguem alimentar, excepte que no siguin europeus, però Tarifa és un referent, per nosaltres clar, pel sud de la Mediterrània, perquè és africà, no hi deixen el continent africà com nosaltres, no dividim el sud de la Mediterrània i ho fem dintre de la mostra Mediterrània i el que diem l'Àfrica subsahariana ho fem pròpiament com Àfrica. Llavors aquest és un referent. Màlaga és un altre festival amb el qual pel·lícules latinoamericanes és un punt de referència i sobretot Sant Sebastián, que tenen una secció que es diu Horizontes Latinos, que hem estat recentment i que d'alguna manera hi ha les pel·lícules que podem visionar, que són una setmana i mitja molt intensa, però que ens permet veure la collita o la selecció que ells fan, que per tant això ens alimenta amb bastantes possibilitats el festival. L'altre està molt al tanto del que passa amb els festivals europeus, Cannes, Venècia, Berlín, Londres, tot això estem molt al tanto perquè pel·lícules que es puguin incabir i veure qui les distribueix, normalment són distribuidores europees, cada vegada hi ha més tendència que hi hagi acords amb distribuidores espanyoles i això ens facilita molt la feina. Tot això és molt car, molt car perquè ser primícies, per exemple, ara amb la mostra Mediterrània a la secció oficial que seran 16 pel·lícules, totes seran estrenes de Catalunya i quatre d'elles seran estrenes de l'estat espanyol que no s'han estrenat. Per tant, aquí això es cotitza l'alça perquè el fet de fer una premiere, per fer una anècdota, podríem dir que a Sant Sebastián s'ha fet dues matins, dues matinals, amb trobades entre festivals per veure com se soluciona aquesta lluita, aquesta competència i poder passar a la cooperació i a la col·laboració la lluita per les primers. Qui fa una estrena a Espanya està al top 10, per dir-ho així. Per tant, nosaltres, aconseguir tindre quatre estrenes de l'estat espanyol vol dir que i al revés, el fet que alguna de les pel·lícules que volíem seleccionar la portin al Festival de Sevilla, que és el cinema europeu i que nosaltres la volíem portar, no ens la deixen portar perquè tenen prioritat els de Sevilla que no nosaltres per categoria de festivals. Per tant, tot això és realment una... està amb molta dedicació amb rigor som una comissió àmplia que ens permet parar les antenes a diferents llocs, acabant, diem, compaginant i acabant, des de tot això, visionant-les en els festivals o aconseguint la possibilitat de poder fer una visibilització de la pel·lícula online i això, que això cada dia ja es fa més, que és molt rigorós, però que d'alguna manera t'ho permet perquè puguis veure la pel·lícula i seleccionar-la. Llavors, tota aquesta feinada acaba concretant-se en fent una selecció i poder-la oferir al nostre públic de nivell comarcal encara que... Bé, hi ha tothom que hi vulgui vindre. Exacte. amb la Barcelona també estan invitats. Has comentat diversos temes que també m'interessen i voldria comentar, no sé com estructurar-ho, però t'anar a preguntar que no sé si estaràs d'acord que un dels reclams o un dels atractius de, en concret, ara aquesta mostra de la Mediterrània al Llevant és el fet de, precisament, aquesta participació de directors o documentalistes o autors. No sé si és així o hi ha altres reclams diguéssim, pels quals la ciutadania hi va. Sí, primer la selecció que siguin pel·lícules de qualitat que han estat seleccionades a diferents festivals. Portarem pel·lícules seleccionades a Cannes, a Venècia, a Berlín, a Sant Sebastián i algunes d'elles i que seran estrictament o algunes de Toronto que com que no han passat per aquests festivals ni de Sant Sebastián ni del Semincia, Valladolito d'Europa les estrenarem directament nosaltres. Sí, són totalment desconegudes, no? Desconegudes o a Catalunya segur i ja dic algunes ni el rest de l'estat perquè no han passat ni per Sant Sebastián ni per Sevilla o Valladolid que són els tres diem festivals referents de més qualitat, no? Llavors, el tema dels directors va acompanyat que podem seleccionar aquestes pel·lícules i dos, a part de l'atracció que puguem a invitar directors i a directores també fem la invitació a persones rellevants que ens puguin parlar de temes, per exemple, Iran, que portarem quatre pel·lícules i serà dintre la secció de focus el país invitat, no tindrem la possibilitat de moment de tindre cap directora ni director i a com ens portarem un expert que ens parli d'aquesta producció no només de cinematogràfica sinó de la situació del país que és un país que està en el punt de mira de molts conflictes i que per tant ens interessa molt veure dintre d'aquest context social i polític quina és la seva producció cinematogràfica. I el mateix es passa amb la immigració que vindrà una directora que es farà que és la taverner que la pel·lícula Barados però també acompanyada d'una periodista que d'alguna manera explicarà el tema de la immigració que ja és experta en el tema de la immigració o en el tema del Marroc com contextualitzar totes aquestes pel·lícules que farem o bé d'algunes d'elles que parlen d'aquesta temàtica llavors tot aquesta combinació de directors directores gent experta professors i periodistes ens ajuda a configurar una proposta que junt amb un suplement que fem que és de les companyes de la directa que és un encartable de 16 pàgines on aquells temes que voldríem parlar d'intel·lació i metografia i no ho podem fer perquè per exemple Yemen és un país que està en plena guerra civil la poc una de les pel·lícules que tenien quasi emparaulades per producte del conflicte bèlic que és molt intens no la podrem tindre però en canvi intentarem portar parlar dintre d'un dels articles d'una persona experta ens expliqui què està passant i contextualitzar per tant tot aquest tema del metge orient o del llevant i de la Mediterrània es pugui d'alguna manera contemplar amb la visió àmplia per exemple nosaltres portarem pel·lícules de pràcticament tots els països de la zona sur del Mediterrani Marroc Argèlia Tunísia Líbia que és un país que està en conflicte obert perquè hem aconseguit una pel·líbia de Líbia Egipte de Líban del Kurdistan de Síria d'Iran i d'Aràbia Saudita una de les poques pel·lícules d'Aràbia Saudita també igual que l'Iban la podem tindre aquí que va passar per Venècia i la podrem portar directament cap aquí per tant tot aquest ventall aquesta diversitat i aquesta tota la humitat del món excepcionalitat de portar pel·lícules novistes jo crec que és el que ens ajuda a atraure a tot un públic cinèfil però també interessat en la qüestió social política i que d'alguna manera podran veure reflectides a través de la cinema unes altres mirades que ens ofereixen les directores i els directors d'aquests països Sí, crec que una mica en definitiva seria la tasca que feu des de Cinevaig amb aquestes mostres una mica una altaveu sobretot d'una crítica social o una situació real malauradament sent la que és que són morts són immigrants que no poden arribar a creuar perquè entre altres comentaves aquest documental Barados Exacte, Barados que no em sortia és a dir el paraigua sota el qual presenteu aquestes mostres en concret aquesta la Mediterrània allà és una mica una crítica social actual és a dir és el que està passant tot i que només ho veiem a les notícies a vegades sembla que només veient les notícies ja ha passat el fet però continua passant i al final el cinema és una manera de deixar constància que allò està passant i segueix passant tan a prop com a l'altre costat de la Mediterrània Sí, aquí uns quants quilòmetres i a més aquesta idea que és la visió normalment la secció oficial és només directores o directors d'aquests països d'alguna manera per tant és una visió més original o més propera i per tant més treballada que va dels periodismes el que fem és això des de fora sí que és veritat que fem una secció que diem des de l'altra riba que és pel·lícules sobre aquesta temàtica feta sobre el sud del Mediterrani però fet per directors i directores d'aquí perquè hi ha molta gent interessada en el que passa allà i ho van i ho reflectegen i després ens ho expliquen per tant ja intentem complementar aquesta visió però clar el que crec que és atractiu és que són directores i directors d'aquells països i que d'alguna manera ens ofereixen la seva visió pròpia i per tant diem que aquesta frescura o aquesta originalitat o aquesta contextualitat i aquesta riquesa que d'alguna manera treballen a llarg temps i com tu deies molt bé aquesta continuïtat no és allò d'haver una cosa diguem explosiva que es crida molt l'atenció però que en canvi allò és una cosa de danys i que d'alguna manera ens ho manifesten a través a vegades en documentals una mica més històris o a vegades tan rellevants com la pel·lícula de Llívia que és un equip de futbol femení que intenta sortir d'aquesta angoixa i d'aquesta situació de guerra viva i que les noies en aquest cas ho fan a través d'un equip de futbol en què es veuen la discussió de la gravetat de la situació del país però també de la qüestió de gènere que d'alguna manera com intenta superar-ho a vegades amb actituds molt patriarcals i per tant de violència de gènere molt manifestes o Aràbia Saudita que fem una pel·lícula d'Aràbia Saudita que ara fa uns mesos han inaugurat un cine perquè no hi havia cap cine a l'Aràbia Saudita doncs poder fer una pel·lícula d'una directora que ja va ser una pel·lícula que ja ens havia arribat i vam portar la mostra que es deia La Bicicleta Verde que havia tingut un recorregut jo crec molt lloable ara ens podrem estrenar aquí a Catalunya un candidat perfecto que també és de la mateixa directora que és de les poques produccions o l'única producció que s'ha fet a Aràbia Saudita per tant tot això és el que d'alguna manera crec que volem posar en valor no tan evidentment l'excepcionalitat de buscar coses que són molt difícils de veure i quasi úniques però també pel·lícules tunisianes que hi ha una producció molt molt molt intensa i molt més àmplia seleccionar aquelles pel·lícules que han estat prèviament seleccionades a festivals de molt nivell i poder-les oferir al nostre públic a través d'aquests festivals que bé explicaves fa uns minuts us nutriu rebeu sempre i quan es pugui en funció de la situació política geogràfica del país que deu ser tota una fita realment aconseguir aquestes cintes estan parlant de realitats la realitat per exemple en aquest cas del Mediterrani del que succeeix i una altra realitat paral·lela que la vivim bastant aquí és el fet que la gent ja crec que a poc a poc deixa els llibres i se'n va a les tablets deixa els diaris i se'n va al ordinador i deixa d'anar una miqueta al cinema i es connecta Netflix HBO etcètera de plataformes Amazon Prime que també ofereix plataformes que sense anar i pagant una realment una quantitat molt ínfima t'acosten pel·lícules deixem-ho així perquè les que es projecten i es veuen en aquest cas en aquesta mostra o en alguna de les quatre que feu al cine baix difícilment es pot trobar per exemple en aquestes plataformes entenc jo crec que sí que a vegades ja estan entrant més és un procés però no no ofereixen aquest tipus de pel·lícules del sud del Mediterrani o pel·lícules latinoamericanes també n'estan oferint però clar nosaltres intentem les últimes produccions per dir-ho de manera per tant són coses diem recents per tant juguem amb aquestes que hi ha dèiem abans aquestes dos talleres grans que s'han fet al Festival de Sant Sebastià sobre com cooperar entre festivals també podem gaudir ho dic des de des de cine baix que anem aquesta com que és una problemàtica seriosa del tema de la col·laboració o la competició entre festivals nosaltres aquesta vegada farem una cooperació amb tres festivals de cinema amb el de Tarifa que és pel·lícula africana amb el festival d'Asia en fin festival de Barcelona que ens oferirà on s'aportarà quatre pel·lícules d'Iran i amb el festival de cinema de Kurdistan de Barcelona que ens portarà una pel·lícula i un director de Kurdistan per tant aquesta idea de cooperar més que competir és un més vertebral en aquest cas del projecte perquè ens permet tindre pel·lícules que gent més especialitzada que nosaltres ja les ha seleccionat que nosaltres les visionem que les compartim a més i a partir d'aquí som capaços de dir bueno són mereixedores o són adequades o adients per poder-les fer amb el públic del Batll i Obregat per tant aquesta idea de de de fet parlàvem de les plataformes que és un tema que molt viu i que està canviant que es donaria per un programa sencer perquè és un tema d'una profunditat i d'una riquesa ara hem vist com Disney ha comprat Fox Fox desapareix l'única oficina que hi havia a Barcelona la tanquen per tant hi ha com una concentració que va més forta i això és producte de la resposta de Disney davant de Netflix perquè intenten i es tenen la lluita està pels continguts no és tant per la tecnologia Disney té capacitat tecnològica per fer una plataforma tan potent com Netflix i ho està fent però vull dir qui té els continguts qui té la capacitat d'oferir materials novedors és el que d'alguna manera pot acabar guanyant i això és una mica el que intentem fer a cine baix oferir pel·lícules que no tindran de moment ni a Netflix ni tampoc la tindran als centres comercials i això té un valor diferencial per dir-ho així però que fem allò que no fan els altres o intentem fer o portar perquè aquests buits aquesta invisibilitat de pel·lícula africana també ens empobreix i aquesta seria la nostra voluntat enriquint-nos amb les visions d'aquests productors d'aquests directors i directors de tota aquesta situació que d'alguna manera i d'altra ens acaba afectant perquè tot el que està passant al Marroc a Algèria a Líbia ens acaba afectant pel tema de l'energia pel tema de la contaminació pel tema dels migrants pel tema de la indignitat que ens genera veure aquesta gent amb aquestes condicions i que han de fugir i moren travessant aquest pont de Marblava que acaba sent un ataúd per tant totes aquestes qüestions que d'alguna manera també ens afecten intentem mostrar-les amb les visions i amb les produccions dels propis directores i directors d'aquests països i parlant des de la vessant de les expectatives potser del cine baix a nivell públic és a dir la gent que ve tant a les mostres com habitualment al cinema realment afecten aquestes plataformes que ara comentàvem el fet de veure menys públic a les sales de la cine baix? nosaltres curiosament va haver-hi un moment perquè parlem de la comarca quan va néixer l'Esplau que és un cinema dels més modents d'Europa que està ubicat a Cornellà 28 sales i tal la gent fa 5 anys d'això va dir això ens treurà públic doncs no no solament no ens ha tret públic sinó que hem anat augmentant perquè fem aquest tipus de programació que és diferenciada respecte perquè clar nosaltres no fem cinema comercial que fem evident farem ara estrenarem Joker i estrenarem hasta siempre Ijo Mio que és una producció xinesa que tothom la qualifica com la pel·lícula de la dècada però vull dir fem cinema europeu fem òperes de ballet aquest dilluns vam fer un ballet aquest dimarts que ve farem una òpera en directe fem el cinema infantil en català per poder promocionar totes les pel·lícules que es facin en aquesta condició fem la mostra Educa fem cinema i educació que acaben passant més de 8.000 alumnes que ho fem que els alumnes i els centres de dius puguin veure cinema centrat en el tema dels drets humans però de produccions que no siguin de grans multinationals sinó de cinema a què els alumnes no estan acostumats per tant tota aquesta producció fem cinema documentat que és que presentem una pel·lícula i un llibre per tant tota aquesta diversitat i aquests 4 festivals que d'alguna manera ens fan enxamplar tota aquesta diversitat i això fa que any darrere any anem incrementant el públic i incrementant els socis per tant ni les grans multisales ens ha tret públic ni les grans plataformes ens ha tret públic per tant anem un públic fidel que anem creixent de socis que anem creixent de públic que això fa que aquest projecte sigui viable i sostenible això sí és veritat a base a la participació el voluntariat i evidentment el suport que en aquest cas ens dona Europa Cinema a l'Ajuntament de Sant Feliu i una entitat com COP57 que ens ajuda quan tenim que fer grans inversions donant-se crèdit per poder-les tirar endavant Per anar acabant que ens queden ja els últims minuts una pregunta crec que sempre hi ha preguntes obligatòries a les entrevistes de fet al principi fora de micròfons et deia a veure si et faig alguna pregunta que encara no t'han fet perquè a vegades és complicat una primera una estrena una pregunta que segurament no has escoltat mai irònicament quin futur veus pel cine baix quin futur veus en general potser pel cinema local òbviament en aquest aspecte et pertoca el cine baix l'antic cinema guinar però en general parlant una mica del cinema local com ho veus d'aquí uns anys? jo crec que les distribuïdores i les productores de cinema se n'han donat compte del gran error que han fet de diem pensar que els cinemes locals que el cas seria els cinemes diem de ciutat o de barri que es deia abans dèiem que eren prescindibles que per la seva capacitat de negoci o per la seva diem missió de negoci eren prescindibles jo crec que ara se'm donen compte que tot un sector de públic que a vegades jo faig la broma sempre que a vegades alguns del nostre públic diuen podem vindre amb sabatilles i dic home perquè comencem que és com una estància de casa seva no cal arribar aquest estreu podeu vindre però podeu arreglar-vos i fem així una mica de patxoca però volem dir aquesta gent que no té cotxe o que no té voluntat de fer servir massa cotxe que no els agraden els centres comercials que els agrada el tema de la proximitat tot aquest públic se l'han perdut i abans nosaltres d'alguna manera l'estem donant una alternativa i per tant una possibilitat d'acostar-se a vegades ho veus les quatre senyores d'una certa edat que es muden que venen al cinema tot això aquest públic no anirà als centres comercials per tant el fet que puguin possibilitat de veure òperes en directe de la Royal House és un programa molt reaixit que tenim més de 60 160 persones en una sala per veure una òpera en directe el tema de l'educació que connecta els centres educatius tot això té un futur que jo crec que han despreciat tant les plataformes com les grans distribuidores perquè el cine té aquesta tradició i segurament el tema les plataformes ara ho veiem com una cosa molt grossa però està claríssim Netflix ja ho està fent que és la més potent o la més clara que ja està comprant sales als Estats Units i a Londres i a Anglaterra i comença a arribar a acords amb sales de cinema per exemple a Barcelona amb Verdi o a Santiago de Compostela amb Númex per alguna manera oferir les seves pel·lícules que ofereix també amb streaming o a la seva plataforma o sigui com que ells són negociants i no són espavilats alguna vegada saben que no tota la gent que li agrada el cinema acabarà veient en plataforma sinó que els agrada veure en pantalla gran també estan obrint les seves produccions que els puguin veure amb el cinema i sobretot la tecnologia ara no m'enrotllaré però vull dir la tecnologia està confluint que el que es pugui veure al cinema a casa ho puguem veure també en pantalla gran i quasi en directe per tant tot això fa pensar que el futur del cinema de pantalla gran que diem tradicional però diem pantalla gran per diferenciar-nos de la pantalla mitjana o petita té un futur jo que dic gran i viu optimista una visió optimista optimista i si d'alguna manera les entitats culturals d'aquest país o dels diferents països fessin com a Nerueca que d'alguna manera no hi ha municipi o a França que consideren que és una qüestió d'estat que el cinema francès es vegi el cinema francès a França té quasi el 50% de quota de pantalla cosa que és impensable al cinema espanyol aquí per tant aquesta idea que no es tanqués producte de la renovació digital i de protegir-los i tu te'n vas al primer poble més petit com és Prat de Molló a França i tenen un cinema amb totes les condicions tecnològiques fan òperes per tant aquesta voluntat també de com a política perquè això genera feines genera directors directores electricistes catering i tot això genera molta riquesa si això es veu com aquesta manera ja seria esplendorós doncs quedem amb aquesta visió optimista i esplendorosa també de cara al futur del cinema per molts més anys també de Cinebaix que vagi sumant anys i que segueixi rebent mostres tantes com públic segueixi assistint al cinema de Sant Feliu moltes gràcies per atendre'ns gràcies a vosaltres per venir fins aquí avui Xavier un plaer i ens veiem molt aviat una abraçada gràcies bona tarda gràcies ara escoltes l'àdio d'Esbert sintonitzes l'àdio d'Esbert la ràdio de Sant Just 98.1 El rebost de Càritas de Sant Just us porta aquest dissabte 9 de novembre la recapta d'aliments per la campanya de Nadal podeu portar oli, sardines foie gras sobres de sopa llagum sec cigrons i llenties olives fruita seca neules torrons polvorons sucre productes d'higiene personal i també podeu portar productes de neteja on els podeu portar doncs aquest dissabte 9 de novembre des de les 10 del matí fins la 1 del migdia el condi del mercat el capravo petit el capravo gran l'arbolari del carrer Raval i l'arbolari coses bones de Salvador Espriu i també el podeu portar diumenge amb el mateix horari el consum de Salvador Espriu el rebost de Càritas de Sant Just us porta aquest cap de setmana la recapta d'aliments per la campanya per la campanya de Nadal ara escoltes l'àdio d'esmerc sintonitzes l'àdio d'esmerc la ràdio de Sant Just 98.1 3 minuts per les 6 de la tarda feta aquesta entrevista de la setmana que ja sabeu que tindreu també publicada a l'apartat dels magazins dins del ràdio del ràdio de la ràdio d'esvern de radiodesvern.com volia dir i la podreu recuperar sempre que vulgueu per tornar-la a escoltar espero també seguir parlant amb Xavier Bax amb el president de Cinebaix per les properes mostres de cinema i també us animo a que doneu un cop d'ull també aquesta mostra de cinema de la Mediterrània i del llevant perquè tenen una programació bastant excepcional com deia Xavier Bax a més comença demà així que teniu temps escoltem ara aquesta cançó Ain't No Mountain High de Marvin Gaye juntament amb Tami Terrell i seguidament ens veurem a la segona hora amb aquesta tertúlia de cinema ja us deia que avui és una tarda per a cinèfils Ain't no mountain high in love Ain't no valley low in love Ain't no river wide enough to keep me from dancing to you, baby Oh, no, darling No wind, no rain Oh, winter cold Can't stop me, baby No, no, baby Cause you are my love If you're ever in trouble I'll be there on your double Just send those for me Oh, baby My love is alive We're down in my heart Although we're miles apart If you ever need a help in your hand I'll be there on your love I'll be there on the double Just as fast as I can And don't you know that there Ain't no mountain high in love Ain't no valley low in love Ain't no river wide enough Keep me from getting to you, baby Don't you know that there ain't no mountain high in love Ain't no valley low in love Ain't no super wide enough Ain't no mountain high in love Ain't no valley low in love Bona tarda Us informa Kilian Sabrià Clara Ponsatí alerta que el rebuig de les autoritats policials britàniques a tramitar l'euroordre de detenció contra ella no és definitiu, Eva Comte L'exconsellera apunta que de moment queda aturada Són declaracions en una entrevista que podreu sentir íntegrament al Catalunya Nit a partir de les 9 Això no és que hi hagi hagut un refús per part del jutge És simplement que jo entenc que això és una parada administrativa a l'espera que el jutge corregeixi els documents que ha enviat I per tant podria ser que els pogués corregir, no sé No, jo no el puc donar per... El meu advocat no el dona per liquidar això, ni molt menys Després d'analitzar l'euroordre enviada pel Tribunal Suprem Espanyol La policia britànica la considera desproporcionada I dona l'oportunitat a la justícia espanyola a aportar més informació