Entrevistes de la Plaça Mireia

Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.

Horari d'emissió
Dimecres
17:10 - 18:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

David Salcedo: documentar el quotidià en blanc i negre, proximitat creativa i ofici resilient

Resum

Entrevista amb el fotògraf David Salcedo (Costa Brava) sobre la seva mirada documental del dia a dia, l’ús del blanc i negre per anar més enllà de la superfície, la importància de treballar la proximitat i la resiliència per sostenir l’ofici.

Idees clau

  • Mirada documental del quotidià: treballa amb una càmera petita sempre a sobre, documentant la vida pròpia i l’entorn immediat (fins i tot en “10 metres quadrats”).
  • Blanc i negre com a elecció estètica i conceptual: per evitar la “superfície” del color i deixar l’“esquelet” de la imatge; així convida a una lectura més profunda.
  • Proximitat vs. exotisme: defensa que no cal “anar a la Índia o al Marroc —ni tan sols a Barcelona—” per fer bona fotografia; el valor és en el que tens a tocar.
  • Ofici i resiliència: el sector és precari; cal resistir, formar, publicar i diversificar per “sobreviure”.
  • Docència i comunitat: col·labora amb associacions i centres; els tallers són un espai d’aprenentatge mutu i passió.

Cites destacades

  • > "Qui resisteix, guanya" (consell del professor i editor Rafa Badia).
  • > "El blanc i negre et deixa l’esquelet, la forma, l’ambient; la fotografia despullada."
  • > "No fa falta anar-se’n lluny; l’interessant és a prop."

Trajectòria i pràctica

  • Arrel fotogràfica: fascinació primerenca per la llum; primera càmera als 20-21 anys (família humil). Porta 11-12 anys amb la càmera sempre a sobre.
  • Influències: consell de Joan Guerrero sobre aprendre a mirar i “encuadrar” a casa; descoberta d’autors com Ramón Masats.
  • Projectes de proximitat: treballs sostinguts en llocs concrets de Lloret durant hores/dies que “transformen la mirada i el lloc”.

Confinament i experimentació

  • Ja fotografiava la casa i el pròxim, per això el tancament li va ser un “cop de timó”. Va optar per fotografiar la televisió (mateixa notícia en diferents franges i canals) per revelar com es construeix el relat mediàtic.
  • Projecte exposat al Palacio Almudí (Murcia), en universitats de Mèxic i a ArtFoto Barcelona.

Publicacions i llibres

  • Treballa en llibres i fanzins quan el projecte ho demana, no tot ha de ser exposició.
  • Exemple: llibre que narra la fi d’una relació a través de la mascota compartida (un gat) —pensat només per a llibre.
  • Títols mencionats: Cuando la imagen es inútil y la palabra no sirve (inspirat en Saramago) i Samorra Amorra (expressió local de Lloret). Aquest darrer va ser finalista de les beques La Caixa (2013) i es va publicar amb una editorial de Màlaga.

Docència i tallers

  • Cursos i col·laboracions amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i el Pati Gimona; tallers presencials (Barcelona, Bilbao, Madrid, A Coruña, Sevilla, València) i online.
  • El format en línia ha obert vincles amb Iberoamèrica (Puerto Rico, Santo Domingo, Miami) i públic que no podia assistir presencialment.

Ofici, precarietat i futur

  • Situació del sector: difícil; fins i tot propostes de treball sense remuneració (a canvi de “sortir als crèdits”). Cal resiliència i diversificació: cursos, tallers, petites vendes i autoedició.
  • Filosofia de vida: “aprendre a menjar llenties” per mantenir la independència.
  • Futur: acceptar la incertesa com a condició de l’ofici; paradoxalment, això dona esperança i capacitat d’adaptació.