De llegenda a història: Josep Sàbat, el bandoler de Capa Negra — recerca, Guerra del Francès i camins del Baix Llobregat

A ritme de jazzístics i juntament amb Karen Sous, amb aquest Beth Davis Eyes, un grup que sona bastant sovint aquí a la plaça. Obrim el micròfon perquè tenim amb nosaltres la convidada per aquesta entrevista de la setmana del programa de la plaça. Mireia, bona tarda. Bona tarda. Encara no he dit el teu nom, tot i que l'he dit abans. Doncs com m'agrada començar aquestes entrevistes dels dimecres, com deia, com cada dimecres us portem aquesta entrevista de la setmana i avui ho fem amb una filòloga, comunicadora, escriptora catalana nascuda a Sant Just. Actualment no resideix a Sant Just, ara t'ho preguntarem, però podríem dir que la llengua és el teu hàbitat natural, crec. Com deia, tenim amb nosaltres a Carme Jiménez Huertas, autora del llibre La veritable història de Josep Sàbat, el bandoler, Cap a Negre. Ara sí, bona tarda, Carme. Bona tarda. Benvinguda a la plaça Mireia. Gràcies per dedicar-nos aquesta estona i venir fins aquí, de fet, fins al teu poble també. I tant. Jo soc Sant Justenca de naixement. De naixement, eh? Tot i que actualment no vius, diguéssim, aquí al municipi. Estic aquí, però esclar, hi tinc molts amics i la família, per tant, i cada dos pertereses estic aquí. De fet, ha estat curiós perquè ara hi ha hagut una trobada així, com dir-ho, casual, no? Amb un amic. Amb un amic. I ara calculàvem els anys que fa que ens coneixem i ens ha agafat vertigen, no? Quan ha sortit als 50 anys jo jo, uau, no pensava que haguéssim passat tants anys, eh? De fet, properament parlarem amb ell, i és Gaspar Oriolz, i també passarà per aquí, per la plaça Mireia, i en concret per parlar de les festes de tardor, que també fa 50 anys que se celebren aquí a Sant Just ja. Doncs, si et sembla, Carme, farem una mica com en el llibre del bandoler. Dividirem una mica l'entrevista en apartats, una miqueta com fas també en el llibre. Així també els oients el que poden fer és sentir-se una mica dins del llibre, no? Guiar-se una mica a través d'aquests apartats, diguéssim. I entre aquests apartats el que farem serà fer algun salt a un altre tema que pot tenir o no a veure amb el llibre, però no et preocupis, que no et posarem entre les cordes. No, no, tranquil, estic molt tranquil. I la paret. Doncs ara sí, un cop presentada, i ara no em toca pas parlar a mi, sinó que et deixem pas a tu, diríem que obrint el llibre, és a dir, vista la tapa, la portada, que hi ha aquest dibuix també d'aquest bandoler, d'aquest Josep Sàbat, ens trobem amb una frase que la volia llegir breument, diu quan comencem una recerca hem d'adoptar de tot el que sabem. D'aquesta manera pot passar que allò que creiem cert resulti fals i allò que els altres han desestimat esdevingui el mapa d'un tresor de valor incalculable. Ho has pogut comprovar amb pròpia pell, això que si el cert per uns no és cert i... Exacte, és el que em va motivar a escriure el llibre, perquè tot parteix d'un encàrrec de l'Associació de Comerciants de recuperar una llegenda local. I esclar, jo el primer que faig és agafar els llibres dels historiadors, i m'ho els llegeixo, i si hagués donat per cert el que deien els historiadors no hagués escrit aquest llibre. O sigui, jo el que faig és començar a dubtar quan veig que hi ha coses que no tenen sentit, o que podien estar interpretades d'una altra manera. Per exemple, el primer que me n'adono és que a l'època que situaven aquest bandoler hi havia una guerra, la Guerra del Francès, per tant, no és un context habitual que surti un bandoler en temps de guerra. Després resulta que vaig descobrir que fets que s'atribuïen a un poble havien passat a un altre, és a dir, es deia que hi havia una morse a Can Canals, jo vaig agafar tots els llibres de defuncions i no vaig veure cap mort violenta a Can Canals. Això em va fer dubtar. I va ser sort, o atzar, o destí, o el bandoler que em guiava. La qüestió és que vaig veure, vaig trobar en el diari de Barcelona, que aquests fets que s'atribuïen a Sant Andreu de la Barca i a Corbera havien passat a Brera. Després, a més, vaig veure que es parlava d'un tal germà de Esteper i els vaig poder situar cronològicament i eren 33 anys posteriors als fets que s'estava analitzant. Per tant, 33 anys són molts. I em vaig començar a adonar que la història no era el que ens havien explicat. Per tant, aquí ve la primera part. És a dir, hem de dubtar de tot el que creiem saber, de tot el que sabem. I després passa que allò que Andres han desestimat pot ser el mapa d'un tresor. Què em va passar? Tot va venir perquè jo havia estat fent la recerca i un dia sortia de l'arxiu i just parlàvem amb l'arxivera i li comento «Mira, tinc cinc possibles candidats pel personatge, no sé qui és». I fins aquí he arribat. Tinc cinc possibles candidats. Havia fet tot l'arbre de geològic a partir dels llibres del bisbat, de naixements, casaments i de funcions i tenia cinc possibles candidats. Fins aquí he arribat. Molt bé. Doncs quan arribo a aquella tarda a casa, em sona el telèfon i és l'arxivera. Diu, escolta, mentre estàvem parlant, una senyora ens ha escoltat i diu que ella viu en una casa que la viga posa a Bartomeu Sàbat 1759. Diu, què dius ara? Diu, sí, sí. És més, quan van comprar la casa, el seu pare els va dir «Guarda aquests papers, que algun dia seran un tresor d'un valor inestimable». Doncs aquests papers, que són aquest tresor, són els papers que em van permetre identificar el personatge històric. És a dir, el que vaig fer és que vaig convertir una llegenda en història perquè vaig trobar l'establiment de la casa, els capítols matrimonials dels pares, el testament, vaig veure que l'havien desheredat, com s'havia quedat orfe... O sigui, vaig poder trobar tota la seva història i vaig convertir-me en la gran defensora de Josep Sàbat en descobrir que ell no podia haver matat les persones que l'adjudicaven. I llavors, no ho sé, vaig crear una història que em va anar atrapant, em va atrapar completament, no? I va ser una història una mica de justícia, és a dir, de comprendre que se l'havia culpat d'uns assassinats, dels quals era innocent, que tot al contrari, ell va ser un heroi perquè s'enfrontava en el varó que ningú s'atrevia a fer-ho i per això comptava amb la complicitat del poble, que tothom sabia qui era però tothom callava, no? Perquè feia el que ningú s'atrevia a fer. Llavors, jo el que vaig voler fer és recrear aquest personatge, posar-lo en el seu lloc i necessitava, per això, posar-li una veu. Aquí ve la segona part, no? Va ser quan em vaig adonar que era tan apassionant tot el que m'estava passant amb la recerca que vaig decidir que ho volia explicar. Per tant, aquest llibre té una cosa curiosa que jo he procurat ser molt clara. És un llibre per rellegir i mirar-lo moltes vegades perquè té aquests cinc apartats. El primer, la recreació de la llegenda, que aquí en parlarem, de la veu, qui explica la història. La segona part és els fets històrics. Llavors, com m'adono compte jo que aquests fets que havíem acceptat són falsos? I com els contrasto amb tres historiadors, de fet, de la zona? i també amb la vida general Manso perquè també és molt important a la història. Després, la tercera part és tota la part documental, aquesta inèdita que jo trobo. Però després, bé, la quarta part que és superinteressant que és com ho caso tot plegat. És a dir, com omplo els buits que no conec i que, per tant, he de recrear. Llavors, se'm va ocórrer utilitzar un mètode que el faig servir llarg de tot el llibre, que és utilitzar dues tintes. És a dir, sempre hi ha a banda del color que ens situen a l'apartat que estem hi ha la tinta negra que és el que és històric i la tinta de color que és la que jo estic recreant. Per tant, vaig crear com un mètode per ensenyar no només com es fa una recerca sinó com reconstruir una història a partir de dades històriques quan ens en falten algunes. Però sempre mantenint molt clar la diferència que hi ha entre el fet històric i el relat que jo recreo. he volgut ser molt curós en aquest aspecte, no? Llavors, hi ha aquesta part de recreació s'ha apassionant perquè hi va ser quan em vaig enamorar del personatge. I, finalment, la darrera part, que és la de color verd, que quan ja ho tenia tot fet em vaig donar a compte que era tan important que diu, no, això ho hem de donar a conèixer des d'un altre vessant, que és la lúdica. És a dir, posar tot el patrimoni, les esglésies, les ermites, les fonts, els ecosistemes, les rieres, tota la flora i fauna que hi ha, les masies, i llavors vaig fer totes les rutes perquè la gent pugui anar. És a dir, que estàs a casa i avui què podem fer? Doncs avui podem anar a veure la font freda o la font de la segurida, m'entens? I preparar la ruta per anar-hi amb la canalla, per conèixer els entorns de tota la comarca, des del Llobregat fins a les muntanyes. Llavors, he creat un llibre que és un llibre molt bonic, la veritat, és el llibre més bonic que he fet, que no he publicat 19, però aquest és molt bonic estèticament perquè hi ha una maquetació molt ben feta doncs és un llibre que permet moltes relectures, és a dir, hi ha la part de la història que et pot atrapar més o menys, però que t'atrapa, però després hi ha tots aquests altres aspectes que tenen com un valor afegit, que fa que sigui un llibre molt difícil de catalogar també, perquè em preguntes què és, i si és veritat, és una part literària, és una part d'història, és una part de patrimoni important, però és tot això i més, té tota una part més complexa. Fins quin punt t'ha estat fàcil entrar i sortir d'aquesta ficció d'una llegenda, és a dir, d'aquesta història que relates per un costat i després els fets, diguéssim, que t'has documentat, no?, de la seva família, la seva vida o el que vas poder trobar d'ell. Oi, és que m'hi vaig posar completament a dins perquè tu t'imagines quan vaig descobrir que ell té 11 anys quan mor la seva mare de sobrepart i que al cap d'un any just el seu pare mort d'accident que és estranyíssim. És a dir, els capellans de l'època anotaven sempre a les defuncions normalment la causa de la mort, si havien rebut els sacraments o no. Llavors, en aquest cas, un accident vol dir que algú l'ha assassinat, és a dir, és una mort que no és natural, no? Llavors, el nen queda orfe. Clar, això em va convoure. Amb uns anys, no?, una edat molt... Ja en tenia, quan mor el pare en tenia 14, mor una mica després, però el tema és que em va convoure profundament saber què pot... És a dir, en aquests anys de guerra moren sis criatures de la família entre els dos germans sàbat, tenien un munt de criatures i moren sis. És a dir, tu pot... No sé si ens podem imaginar que pot ser per una família que morin sis de les criatures, que mor la mare i al cap de dos, tres anys mor el pare d'accident. Com ha de sobreviure aquest noi, no? És terrible. Llavors, clar, veure que aquí arriben els francesos que venen amb exercits de 30.000, 40.000 soldats i que aquí els pobles eren de 150 cases perquè no n'hi havia més, no? I què passa? que ens diu la història, oh, és que eren desertors, oh, és que eren guerrillers. Caramba, eren pagesos, eren gent que agafaven el trabuc quan havien de defensar casa seva i quan havien de recollir la collita tornaven a casa perquè si no ningú els acolliria el menjar per tot l'any, no? Per tant, era com una cosa com que sentia molt propera perquè la podia entendre molt bé perquè clar, com que jo vaig viure aquí de petita, vaig viure en una casa antiga i veia com es vivia llavors i he viscut tot... Vull dir, ara costa veure com era Sant Jus abans, no? Però a mi em va resultar relativament fàcil perquè em connectava amb la meva infantesa i amb aquell poble que ens coneixíem tots pel carrer, que anàvem tots junts a l'escola, a l'escola Núria, amb aquella sala tan gran que ja estaven tots separats per edats, però tots junts. em reconnectava amb tota una història que per mi era molt propera i que em despertava la infantesa. Aleshores, el que em va motivar sobretot va ser començar a sospitar de la seva innocència. És el primer, eh, que et va... Sí, vaig sospitar perquè fixa't, què ens explicava l'historiador Isidro Clopas? Ens explicava que ell sol havia matat 5 persones i aquestes 5 persones eren dues dones i 3 criatures. I clar, la primera cosa que vaig dir jo dic no pot ser perquè en aquella època no hi havia bales, eren trebucs de pòlvora, no? Per tant, tu només pots fer un tret. No pots fer 5. I és impossible que una sola persona mati 5 de cop. Si primer mata les criatures, bueno, la mare el mata amb ell. I si mates primer la mare les criatures fugen. Per tant, un home sol no podia. Això va ser una primera pista però era intuïció, no era dades, no? Però quan vaig començar a veure que tota la història de l'Isidro Clopas es desmuntava, va ser quan em vaig quedar una mica sense saber cap on anar perquè dic, ui, si això no és cert, què és el que passat? El que mai de la vida m'hagués imaginat és trobar-li la documentació autèntica que va ser justament quan en el moment que jo estava a punt de rendir-me de dir, és que no ho sé, m'arriba tota la documentació. I què passa? Que la dona amb la casa, la mare del bandoler venia de Sant Cugat, jo per això no havia trobat el casament en els llibres d'aquí perquè estava casada a Sant Cugat i era filla d'un forner i era una família que tenia un cert benestar. I per tant, quan es casa aporta una dot al matrimoni. Per això vam fer capítols matrimonials i això és el que em va permetre entendre-ho tot perquè ella fa els capítols matrimonials aporta dot i diu que si ella ha mort sense fill l'edat de tastar l'herència torna al dador o a la persona per ell designada. Llavors aquí vaig dir oh, això és el que ha passat el nen no té edat de tastar per tant li han pres l'herència però és que després vaig trobar el llibre dels delmes on es pagaven els impostos i vaig anar veient tot durant 200 anys com havia anat pagant els impostos com havia anat passant del Bartomeu el Joan del Joan Almedí i quan li toca en el Josep apareix un tal Isidro que va ser una passada perquè es deia Isidro Durant i aquí va ser quan va començar la màgia una màgia absolutament inexplicable és a dir l'historiador que escriviu la història i que el converteix en un assassí es deia Isidro i el que li roba la casa i l'herència es diu Isidro la família a la que ell acut es deia Mitjans la família que va complar la casa al segle XX es deia Mitjans va començar a passar coses d'aquestes estreníssimes que dic bueno aquí saps què vull dir? és com una no pots deixar-ho estar no? no podia deixar-ho estar perquè es començaran a donar coincidències o sincronicitats o bé causalitats la repetició de noms va ser espectacular espectacular i em vaig quedar atrapada no? i vaig començar a pensar doncs que era innocent que aquest home no havia fet això què passa? que arribat a aquest punt jo necessitava una veu que ho expliqués per això ho explicava jo des de la veu del narrador omnicient des del present d'ara no? perdia força llavors va ser quan de cop i volta un dia vaig revisant els arxius antics vaig veure una carta amb una lletra tan bonica que em va crear molt l'atenció dic ui aquesta cal·ligrafia que bonica dic si no és la del rector perquè què passa que ja quan consultes molts arxius reconeixes les lletres i el rector ja era gran i feia una lletra bastant mal feta i aquesta lletra era molt bonica i bé és un document que demanen és un suplicant que es diu que demanen permís per traslladar al cementiri perquè ha degut als morts de la guerra del francès precisament hi ha tants morts que no hi caben al cementiri que hi havia abans davant de l'església doncs passi a partir d'aquesta carta que veig que a sota a peu de la carta parla que jo el rector juntament amb el vicari Joan Vidal jo dic no no aquesta carta l'ha escrit el Joan Vidal perquè és la lletra no és la del rector i si saps com ho vaig descobrir resulta que clar en els termes municipals abans la gent es batejava i es batejava de seguida que neixien els nadons i molts neixien a casa era l'únic habitual que neixessin a casa llavors què passa que el capellà havia de desplaçar-se fins a la masia caminant i clar com que són termes grans i no hi havia autobusos que se feia peure tot això o amb mula si tenien sort doncs enviava el jove a fer els batejos en canvi totes les cerimònies o sacraments o els matrimonis o les defuncions que se celebraven a l'església i després al cementiri que estaven dins el poble doncs els feia el capellà gran llavors vaig adonar que és veritat que tots els naixements estaven fets per aquesta lletra bonica llavors vaig anar a buscar el rector lògic i vaig estar investigant i vaig veure que aquest es deia Joan Vidal llavors va ser quan se'n va ocórrer que ja tenia la veu narrativa diu mira perquè qui pot saber la veritat però no poder-ho explicar perquè ho ha rebut amb secret de confessió doncs un capellà llavors se'n va ocórrer que fos el capellà el que explica la història de veritat el que sap que ha passat i que vol deslliure la seva ànima de la culpabilitat d'haver-ho callat abans de morir llavors se'n va ocórrer crear aquest paral·lelisme entre el capellà i el bandoler que les seves vides s'escreuen en diferents moments de la història i bé tot va sortir això és una part diguéssim literària però també existeix el Joan Vidal és a dir que no me l'he inventat del tot però jo li he donat un protagonisme crec que també se'l mereix perquè perquè és un és un personatge històric absolutament contemporani i si no es vero i si no nevero ben trobat és a dir ell va ser absolutament contemporani del bandoler i per tant sabem que el capellà l'hauria de protegir o ajudar perquè si no l'haguessin detingut abans llavors per què no el detenen? doncs perquè està fent el que tots voldrien s'enfrenten al baró en èpoques que ja s'ha prohibit els anfiteutes estan prohibits és a dir tot el que és el pagament de drets senyorials estan abolits perquè després de les coses de Cádiz això ja no es pot cobrar i en canvi aquest baró ve aquí perquè era un membre de la Guàrdia Personal dels Borbons i li regalen una baronia apa a cobrar la baronia i arriba a Corbera després de la guerra del francès ell li donen tots els privilegis d'explotació feudal quan estem amb tota l'època amb tot el moviment dels moviments liberals per tant aquí la gent està molt molt revolucionada i amb molta reivindicació llavors cada cop i volta hi hagi algú que s'atreveixi plantar cara al baró doncs és un heroi i aquí va ser quan ja em vaig donar compte que el legislador Clopes l'havia convertit en un sanguinari quan no ho era és una persona que s'ha format a les guerrilles com tots perquè tots aquí estàvem organitzats amb el sometent hi havia una defensa pròpia dels pobles que tenia el seu grup de persones i tots els pagesos tenien un trabuc per defensar-se la sigalia per tant el moment de posar en el seu context doncs clar diuen no és que els catalans van desertar clar que van desertar perquè aquí venen els exèrcits els francesos i els francesos escolta venien a ajudar Napoleó venia a ajudar els borbons ajudar els borbons que no oblidem els borbons són francesos per tant que venien a apoderar-se totes les colònies d'ultramar tenien els seus propis interessos i als catalans no ens importava poc ni gens el que fessin el Napoleó és el que va defensar la nostra terra i el nostre poble per tant desertem clar que sí que hem d'anar a defensar els borbons no vista tant de l'actualitat segons com es miri ja veus que com repetim la història sí acostuma a passar t'anem a preguntar has comentat diferents llocs de comarca o fora de comarca o Sant Cugat del Vallès has descobert part de potser el Vas Llobregat o altres indrets de sí bona part del Vas Llobregat a través de Josep Sàbat sí perquè he hagut de fer una cosa que és caminar llavors clar hem de pensar que abans un exèrcit trigava sis hores des de Barcelona fins a Llobregat i el Llobregat era molt més cavalós que avui en dia que vol dir que avui en dia tenim unes preses a dalt del riu que fa que baixi poca aigua i el veiem com un riu menor però jo al llarg de la meva vida d'aquests ja més de 60 anys que tinc he vist el pont de Llobregat caure tres vegades amb unes riuades fortes que algunes va morir molta gent per tant el Llobregat era un riu important i el control del riu de Llobregat era estratègic en temps de guerra aleshores des d'on es controlava des dels turons dels pobles veïns sempre quan els francesos s'instal·len aquí a Barcelona que s'apoderen de les soldats sense més què fan els soldats nostres els catalans deserten però on se'n van a la guerrilla totes s'instal·len a la muntanya doncs es fa la resistència des de la guerrilla per què? perquè amb un nombre d'homes no podíem competir no hi havia un exèrcit format trigaran molts anys a arribar i de fet la guerrilla la comença el general Manso que arribarà a ser capità general de Catalunya el Manso que era un moliner ell treballava en un molí era un home del poble i per tant aquí la defensa es fa amb la gent del poble els homes que treballaven a casa seva el que era pagès o el que era teixidor o el que era moliner i quan s'havia defensat el territori que fava en altra boca a defensar-lo i per exemple clar veiem coses impressionants com per exemple que el coll de Ballirana a la vall de Ballirana 600 homes van d'aturar un exèrcit de 40.000 durant 4 dies és increïble 600 homes contra 40.000 sembla que els números s'han de guanyar sols clar però què passava que la gent d'aquí coneixia el territori entens? llavors també un àvia em va em va dir que la seva àvia cantava una cançó que deia els soldats de França no coneixen el camí gira cap aquí gira cap allí és a dir com vam guanyar aquest conflicte pel coneixement del territori per això he posat els camins els camins després del bandoler és a dir tots aquests camins que ell coneixia que jo ell dic que és el guardià dels camins de muntanya perquè són els camins que tantes vegades s'ha explicat com el tamboriler del Bru que és exactament el mateix és a dir un grapat de sometents espanten un exèrcit de soldats perquè coneixen el territori saben els passos estrets els espanten amb el soroll com si hi haguessin molts tocant el tambor o com sigui pel coneixement del territori per tant aquí el que m'ha portat aquesta història és un gran a banda de remenar arxius és conèixer la terra conèixer aquesta importància dels dues marges del riu perquè el castell de Pallajar està on està i el de Papiola està on està perquè en els punts estratègics del control del pas de barca pensa que quan els francesos s'apoderan del pont de Molins que fa la gent local torna a recuperar el pas de barca que era el pas natural la manera natural de creuar el riu durant 1500 o 1700 anys que era el que s'havia fet sempre passar pel pas de barca llavors clar això ho aconsegueix pel coneixement del territori llavors veus com aquesta gent que estan lluitant sense mitjans com van caminant cap a Castelldefels per aconseguir pòlvora dels barxells que venen d'Anglaterra que són els aliats en aquest moment per tant és imprescindible el coneixement del territori o sigui has caminat molt a través d'arxius a través de camins també has passat per Vallirana per la Parma de Cervalló per Corbera per Salendreu de la Barca marge i marge del riu i en prop de 100 i pico pàgines que és el cinquè apartat del llibre que és patrimoni paisatgístic i cultural també que s'inclouen moltes imatges en color de fet que ajuda molt a ubicar-se a ubicar-te i sobretot veure aquests punts estratègics on tu tens en els cims del voltant de les dues marges del riu un guaita un punt de guaita i aquesta persona una sola persona que estigui allà té el control de tota la Vall Baixa de Llobregat fins a la plana d'Altaica fins a Montserrat llavors en col·loques un altre puig d'agulles o la creu de l'aragall en els punts estratègics i en un joc de miralls es comuniquen i clar si els exercits triguen sis hores a arribar imagina si tens temps de preparar l'emboscada per tant és molt important el coneixement del territori i aquesta aquesta comprensió de per què la gent va ser capaç de resistir amb un exercit regular de professionals amb tan pocs mitjans i clar hi ha gent en aquest entorn on hi ha un bandoler no és els bandolers clàssics com el Serra Llonga que són molt anteriors aquesta és una època on teòricament ja no existeixen els bandolers per tant això el famós singular llavors jo el vaig crear una doble personalitat perquè vaig pensar que tothom sabia qui era però ell en certa manera havia d'assumir un rol diferent quan actuava com a bandoler i bé això és una part de la gràcia de la història cada dia és venedor i després quan fa de bandoler té un cavall blanc i quan fa de bandoler té un cavall blanc i quan fa de bandoler té un cavall negre o sigui jugo amb això jo el que volia saps què és jo volia un bandoler del qual totes les dones se n'enamoressin i tots els homes ho volguessin ser una mica el zorro la pel·lícula el zorro saps més o menys una figura aquesta que també ajuda als pobres en la pel·lícula ell també fa el mateix és a dir si l'embocador l'administrador que treballa pel baró imposa delmes abusius i impostos abusius ell que fa roba la diligència el canvi d'apostes dona aquests diners als amics i aquests amics poden pagar els deutes per tant arribar igualment al baró però van pagant la deute però esclar acaba que l'enxampen i com l'enxampen? a través de l'amor espera que la gent llegeixi el llibre no? o sí ja ho has dit no és l'amor l'amor el que el fa bona arable perquè mentre no tira ningú aquí mentre no té res a perdre és el que més et deixa el descobert no? potser esclar és que quan tu no tens res a perdre ets pot ser molt intrépid però quan ai quan t'enamores de cop de volta tens alguna cosa que t'interessa més que tu home clar per la qual per la qual no arriscar-te exacte i és així com li troben el punt feble escoltar Carme seguiria parlant molta estona més a més és molt interessant escoltar gran part d'aquesta història fora del llibre que són prop de 235 i pico pàgines de llibre en aquests cinc apartats que ha molt bé explicat al principi i una pregunta bastant obligatòria és quant de temps li has dedicat a la construcció o potser podríem dir des del moment aquest que comentaves que va ser màgic que et van trucar des de l'arxiu i et van dir escolta que sí que tot coincideix perquè la informació que tenies o que tenim et pugui donar peu a escriure sobre Sàbat quant de temps li has dedicat és impagable perquè és clar les fotografies són totes meves per tant són fotografies de 30 anys des que vaig tenir la primera càmera digital per tant hi ha moltes fotografies que jo les havia anat guardant perquè m'agrada perquè bé a casa nostra els Jiménez eren fotògrafs aquí al poble encara se'ns recorda el nostre nom està vinculat a la fotografia i bé jo anava fent fotografies per tant això és impagable i l'altra banda el que és l'execució del llibre són 3 anys 3 anys perquè una cosa és la història i l'altra és tot el que ha anat creant al voltant que ha sigut tan apassionant que jo crec que això sí que transpua en el llibre a més és un llibre per consulta per regalar és bonic és un llibre no tant per emportar-te la motxilla perquè és massa gros però sí és un llibre per dir va avui que anem on anem avui avui anem a conèixer això avui anem a conèixer allò i que té aquesta capacitat de tenir moltes lectures penso que clar quan jo em vaig adonar del que havia descobert em va fer gràcia explicar què havia passat perquè també penso que té aquest valor pedagògic de cara a joves per exemple per ensenyar-los i com es fa una recerca exacte però penso que jo he estat molt respectuosa en separar la ficció de la veritat és a dir el que és històric és històric per això he fet servir aquestes dues tintes i això em sembla que és important també que és un aspecte que he tingut molt present que és important és a dir hi ha tota la part de recerca que s'ha de ser capaç de ser fidel però després hi ha les parts que jo he recreat i aquí m'he permès deixar la llegenda oberta ja no explico com acaba però com que vull que segueixi sent que tingui aquesta punta aquest punt que dubtes de quina banda de la línia estàs doncs això sí que m'ho he permès en algun punt anava a dir tots aquests punts que deixes així una mica a l'aire els poden de fet ja descobrir els lectors que vulguin aconsellir aquest llibre de fet aquí a la biblioteca Joan Margarit presentes aquest llibre aquest divendres a les set del vespre suposo que faràs una presentació en la qual explicaràs potser més temps també que avui se'ns acaba el temps amb la imatge amb suport amb suport visual i de fet la mateixa biblioteca Joan Margarit que de fet des d'aquí li donem les gràcies per deixar-nos uns dels exemplars crec que regalarà diferents llibres de Josep Sabat a diferents biblioteques del vaso bregat també perquè els hi arribi aquest coneixement d'aquest bandoler capa negra que potser no estan coneguts com comentaves com un serrallonga que potser sí que ha quedat més plasmat en llibres d'història o en llibres de llengua catalana escolta Carme ens queda un minutet i poc un minut i 15 segons com et deia fa molt de gust poder parlar amb tu i escoltar-te la veritat sobretot de temes històrics em faltaria per preguntar-te si trobes a faltar Sant Just cada dia de la meva vida doncs aquí segueix estant aquí eh el poble sí ho sé hi vinc sovint hi vinc sovint doncs clar que sí de fet ara comencen les festes de tardor així que també és un bon motiu per passejar-te per aquí pels carrers del municipi doncs com deia Carme un plaer tenir-te aquí a Ràdio Desvern gràcies per la teva estona i et seguirem la pista igual que ho has fet tu amb sàbat et seguirem la pista a tu i a part ens veiem segurament aquest divendres a les 7 del vespre a la sala Isidore Consul a la biblioteca Joan Margarit que vagi molt bé i una abraçada Carme gràcies a tu per venir ara escoltes Ràdio Desvern sintonitzes Ràdio Desvern la Ràdio de Sant Just 98.1 ja fins ara Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sabria la Guàrdia Civil treu pit de l'actuació de fa dos anys durant la tardor del 2017 inclosa per tant la jornada del referèndum a Catalunya i adverteix que ho tornaria a fer a l'acte de celebració del dia de la patrona del cos s'han llegit discursos dels caps espanyol i català de la Guàrdia Civil que no han agradat gens ni mica als Mossos i la cúpula del Departament d'Interior que tampoc li ha agradat han acabat marxant tant uns com els altres quan l'acte encara no havia acabat Marc Sí, el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya Pedro Garrido ha llançat aquest avís Mantenim ferms amb el nostre compromís amb Espanya de treballar per la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans Ho vam demostrar fa dos anys Ho hem fet de nou recentment i cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer perquè tenim la plena convicció que la societat a la que servim servim entén i creu que no hi ha llibertat ni seguretat fora del marc de la llei Fons del cos i del Departament d'Interior expliquen aquesta emissora que han trobat les paraules dels discursos en general ofensives i poc respectuoses amb la institució els Mossos d'Esquadra i els comandaments d'ara fa dos anys és per això