De National Geographic a 40 anys de fotografia mèdica: volta al món, pandèmia i el color vs blanc‑i‑negre amb Tino

La xerrada fotogràfica El saludem, bona tarda Bona tarda Bona tarda Tino, benvingut a Ràdio d'Esvern tot i que sigui via telefònica i no ens podem conèixer en persona però vaja, encantada de tenir-te aquí al programa Tino Escolta, abans de re preguntar com va anar aquesta primera xerrada que vau fer ahir en format virtual? Doncs va anar també que no acaba, m'havíem pactat, tot parlat que duraria una hora i al final la va durar una hora i mitja perquè en Joan va dir ja està bé, però amb ganes de fer-ho en vídeo enyoro molt el contacte amb la gent quan fas comunicacions és molt important veure els ulls i parlar directament tot arribarà De fet, ara que dius això de comunicar el vaig repassar puntualment perquè tens un llistat de premis i reconeixements que és molt llarg no sé si donarà temps de repassar-lo tot però ara que comentaves Deixa l'últim que va ser el Nacional de la Generalitat Aquest mateix ara que parles de comunicació Premi Nacional de Comunicació a la categoria de premsa el 2018 ara que deies aquest tema de comunicació i se us va fer molt curta la xerrada i de què vau parlar? Bé, a mi m'agrada molt el format en lloc de fer de ponent que això ho faig més en els meus workshops o en els meus tallers que la gent pregunti aleshores jo demano perquè, clar portem un any confinats i en un any doncs han contactat amb mi moltíssimes agrupacions i moltes entitats no? I un moment que, clar fes una xerrada dius bueno, ja és que per què no ho fem al revés mireu la meva web i em pregunteu el que us interessi així que cada xerrada és única i especial és com una entrevista que et pregunten de sobte algú et pregunta per una fase de crida en Cordaves o algú li crida l'atenció a algunes fotos que has fet en algun país remot i i és més variat sinó et sents una mica explicant més de lo mismo clar escolta Tino repassant també aquests premis més que premis un d'ells és que ets fotògraf del National Geographic que és un aspecte que suposo que molts fotògrafs no? aspiren o és potser una de les seves meques no? poder fotografiar pel National Geographic com va anar això? sí mireia tens raó jo penso que és una aspiració per pràcticament un percentatge molt elevat de fotògrafs i més perquè clar als fotògrafs ens agrada viatjar ens agrada fer fotos ens agrada compartir i ser membre de la National Geographic la National Geographic és un privilegi un privilegi no és gota fàcil però és possiblement una meta per qualsevol persona que li agradi la fotografia i li agradi el viatge i en realitat no em va costar molt entrar-hi però tampoc va ser fàcil em vinc a referir ells van venir per primera vegada a Europa al festival que es fa a Perpinyà a Vista por Limax l'última setmana d'agost la primera de setembre i no coneixien fotògrafs europeus aleshores van Tom Kennedy que era el director de fotografia va dir mira tinc ganes de veure els europeus sobre què fan i va proposar doncs mirar porfolis i jo estava per allà portava unes diapositives a la butxaca perquè clar jo no m'ho esperava em vaig fer cua i al final em va tocar arribar va veure el meu material i li va agradar però em va dir mira clar com tothom quan tu ensenyes un portafoli al director de fotografia li estàs ensenyant una mica un resum de tot el que has fet durant molts anys i ells una revista el que vol és saber què ets capaç de fer en una setmana o en un dia o en un mes però no ha durat molts anys perquè ja se sap que en molts anys tens l'oportunitat de fer treballs molt interessants per tant en Tom Kennedy em va dir mira torna l'any que ve i em portes només el treball que hagis fet aquest any i l'any que ve una altra vegada Perpinyà, Vissa, La Cua o on li vaig ensenyar i aquí ja li va agradar més però encara em va dir mira no necessito un any més suposo que no em va veure encara madur i em va fer tornar una tercera vegada amb el material que havia fet aquest tercer any i aquí sí aquí a la tercera va anar a la vençuda i un cop el va veure em va dir m'agrada molt el que fas per tant començarem a treballar junts i demanaré editors gràfics de diferents revistes com ara la General Geographic Traveler o la Image Collection que és la diguem-ne l'agència fotogràfica dels fotògrafs del geogràfic que et vagin fent petits encàrrecs per veure si tu et sents còmodo amb nosaltres i nosaltres doncs també ens agrada el que vas fent i a partir d'aquí doncs primer van ser encàrrecs un dia després de dos dies i els últims ja eren de mesos vaig fer moltes guies de viatge vaig treballar molt dic vaig perquè ara ja no es fan per les guies de viatge que era el que més m'agradava anar pel món fent fotos de com era el món i bueno en aquests moments òbviament es poden trobar guies de viatge de la General Geographic fotogràfica per mi Déu-n'hi-do per tu com a fotògraf ha de ser tot un luxe no poder dir que forma part aquesta imatge aquesta fotografia aquesta part visual l'has aportada a tu que Déu-n'hi-do parlant de viatges també un dels que suposo o si no t'ho pregunto ara és dels que més t'ha marcat és un viatge que vas fer gairebé donant la volta al món potser aquest círcum que vas fer en el 2017 no? Sí fa poc relativament poc no? i va ser amb Olímpus que ha desaparegut o que continua fabricant amb un altre nom però amb la casó Olímpus que van treure l'últim en aquests moments el penúltim model i aleshores jo els hi vaig dir escolta per què no me la deixeu i jo faig una volta al món i així perquè és una càmera molt de viatge i òbviament si no no me l'haurien donat aquesta oportunitat i jo els hi vaig proposar fer una volta al món provant la càmera en tota mena de condicions és a dir tant a la selva com al el carip com als països en hivern com tot no? i jo el que feia és que a círcum tots els dies col·locava una història penxava a les xarxes el que m'havia passat una història amb textos i fotos i aquestes històries s'han tan variades com anar a fotografia a Torons a Àfrica del Sud o a un hospital de la Farsa a Tailàndia o potser fotografia als Estats Units la part més remota de Nova York o Rio de Janeiro fotografia la música i coses així tota tota una experiència aquesta és una de les branques els viatges però també si indaguem una miqueta més dins la teva fotografia hi ha unes altres branques una que m'ha sobtat també perquè potser tampoc no es coneix massa és aquesta relació entre la fotografia i la medicina de fet crec que va ser cap als anys 80 que vas fer un reportatge en un manicòmic que actualment no existeix com es defineix una experiència com aquella des d'un punt de vista d'un fotògraf que ho està mirant i ho està retratant tot Bueno possiblement bueno possiblement jo estic quasi segur soc l'únic fotògraf del món que porta 40 anys fotografia a la medicina i just acaba de sortir un llibre meu que és la recuperació que es diu Curarte que és una recuperació de 40 anys de sanitat espanyola si més s'ha de dir que el 90% d'aquestes fotos estan fetes a Catalunya per temes de mobilitat no? i l'any 80 vaig començar a fotografiar a l'institut mental que estava cap a Virreia Mas aquella zona vaig entrar molta por molts prejuïcis pensant que jo volia ser fotògraf per tant la càmera no deixa de ser un instrument per descobrir el món i hi ha gent que fa servir malament i ho fotografia tot i l'únic que fa és fer fotos però quan tu la fas servir per descobrir el món la càmera és una excusa la fotografia és una excusa per entrar dins del manicomi i no tant fer fotos sinó veure què està passant i els resultats són unes fotos i fins ara ara amb la pandèmia doncs vaig decidir acabar el llibre i mentrestant porto quatre dècades fotografiant des del càncer infantil que va ser el meu segon gran reportatge en l'any 92 un llibre que es diu El futur existeix i això es va exposar al Polo Robert i va tenir tanta difusió i anem a dir tant èxit entre cometes perquè de fet l'exposició estava feta per promoure la Fundació Benèfica Enriqueta Viladecchia que ajudava els nens en càncer i continuava fent-ho i va tenir tant d'èxit i tanta difusió que la gent deia ostres, tu ets el fotògraf que va fer el futur existeix i em deixaven entrar als hospitals perquè els agradava el meu treball i em tenien la gent d'aquest cas es va enrotllar molt bé perquè si tu has fet aquestes fotos pots passar a la Vall d'Hebrou per dir alguna cosa vaig estar tres anys fotografiant la Vall d'Hebrou i després he estat fotografiant metges per tot el món metges sense fronteres anant per l'Amazònia peruana en fi he sigut un privilegiat i sí crec que l'únic fotògraf que jo conec he estat quatre dècades fotografiant la medicina un altre podríem dir no de les facetes sinó en aquest cas tot fotògraf o tot artista en aquest cas fotògraf té una font d'inspiració o té altres fotògrafs que també l'han inspirat de fet si entrem en la teva pàgina web ja en publicàs crec que són una dotzena un d'ells és el grandíssim i també conegut l'Estiv McCurry que també forma part de la National Geographic i té aquest retrat tan famós que ha omplert tantes cobertes també d'aquesta revista i d'altres l'has conegut amb ell sí naturalment coincidim el més de genents ara ja no tant perquè ara National Geographic també està patint les conseqüències de la pandèmia i s'ha anul·lat i a part National Geographic ha passat a entrar dins de la Walt Disney ha sigut absorbit per Walt Disney per tant no sé què passarà però ens trobem cada any però continua sent és a dir però però qui mana és Walt Disney què vol dir això vol dir que Walt Disney per dir alguna cosa no li interessen les fotos de què fem els fotògrafs perquè ells bàsicament fan televisió per tant en un moment determinat doncs només continua la revista el magazine però tot s'està canviant està canviant molt jo havia estat durant molts anys d'anar al Giné els fotògrafs de la General Geographic ens reunien a Washington normalment la segona quincena perquè t'enganxava a prop del Nadal i qui més qui menys encara no havia sortit a fer reportatges i allà estaven Estima Curri i David Harvey William Albert Allard i tots aquests fotògrafs tan coneguts Mike Nichols el que fotografeu els goril·les i els elefants i allà ens trobàvem durant tres dies aleshores si Estima Curri va fer la foto la nena es diu Xerbat encara és viu de fet no fa massa temps la va detingir la policia la va expulsar al país però quan ell la va fotografiar era una nena que devia tenir no sé 10 anys i Estima va fer un gran treball de fet jo penso que és la foto més insígnia de National Geographic és a dir tothom la tothom la la la lliga amb National Geographic i de cara estic encantat de la vida perquè l'ha fet milionari gràcies a aquesta foto totalment aquests són alguns dels referents que explicaves en quin punt es troba ara la fotografia també sabent aquesta absorció per part de Disney i de National Geographic però en quina situació es trobeu també els fotògrafs actualment també dins de la pandèmia i dins d'aquesta mobilitat més reduïda absolutament cero s'ha anat a la porra tot perquè l'únic reportatge que hem pogut fer en un any ha sigut uns quants que han fet alguna cosa de la Covid que òbviament doncs és un tema que és molt limitat perquè al final és fotografia el que hi ha però és més de lo mismo o cures intensives en alguns casos la Covid a casa però no és un tema que doni com per molta varietat i no hi ha res més jo ara mateix porto un any sense treballar des d'un punt de vista com a fotògraf si bé estic escrivint llibres però perquè clar fotografia de viatges res vas pel carrer tothom amb mascareta si no estàs fotografia amb la Covid et mata molt les fotografies aquelles de fet tu quan anaves pel món jugaves molt amb els somriures amb les relacions entre les persones aquest món ha desaparegut i a sobre les revistes també han desaparegut perquè clar no hi ha publicitat per tant ha canviat totalment ara ja el meu ofici és un altre ofici jo sempre dic que diguem fotògraf però el fotògraf ja ha desaparegut ara has de ser una mena d'home o d'una multimèdia que no només fas fotos sinó que fas vídeos has de tenir molt seguidors a les xarxes penxar podcast pensar en termes de tenir molts seguidors i naturalment escriure per tenir molt de contacte amb la gent escriure textos pels teus vídeos i tot tu sol i clar com diu el refrany ombre de moltes oficions pobre segura però no pots fer-ho tot bé tu no és que la teva càmera fa vídeos però no és el mateix quan tu no vas a fer fotos i només feies fotos que quan et diu fes vídeo i grava bé el so perquè del teu vídeo traurem unes peces perquè surtin un àudio per no sé què i aquí ens envies un vídeo de 3 segons o de 5 segons o de 5 minuts i tot plegat et toca fer-ho tu sol és a dir que tu abans en la meva època tu eres el fotògraf que feia fotos i portaves automaterial a revelar a part nacional geogràfic jo enviava els rodets i això els revelava als Estats Units i treballaven des de jo ni veia les fotos que feia i si les feia per un altre client doncs revelava jo però el revelat ho feia a un laboratori ara no ara tu fas les fotos les has de revelar les has de processar les has d'optimitzar les has de penjar les has d'enviar al client les has de fer els vídeos el que et deia ha canviat totalment com bé sabeu la gent més jove de fet ara de fons crec que no ho estàs sentint Tino però que sàpies que està sonant la música del compositor Paco Viciana que va posar va musicar de fet aquest vídeo que és un recull de fotografies del Llac de Banyoles que vas fotografiar de fet el 2020 això què va ser abans o després d'entrar amb Covid això ja és quan tothom estava a casa tancat sí el llibre va sortir pràcticament el febrer març d'aquest any passat fa un any i es va vendre la primera edició és un llibre que vaig produir jo mateix i per internet es genera pràcticament tot i Paco Viciana és un gran compositor banyolí bueno que viu a Banyoles i em sembla que és de Badalona però m'ajuda molt de fet vaig penxar el meu Facebook ara fa em sembla que el diumenge vaig penxar un vídeo amb música deia una altra vegada amb aquests 40 anys de medicina és aquí al poble saps el que passa és com a setjus des del es coneixem tots i anem fent coses i anem fent escolta Paco necessita una música sí això això passa això entre professionals també d'aquest sector també us aneu ajudant i us aneu aneu treballant junts també sí sí fem el que podem el que succee és que pensa que amb la pandèmia igual que els fredores no podem viatjar no podem fer reportatges pràcticament no podem òbviament no podem ni sortir de la comarca o sigui podem fer molt poca cosa el que et deia la gent amb mascareta doncs et demà tots els temes pots fer paisatge perquè els Sànax encara no porten mascareta però el que és jo tenia viatges previstos encarregats per tot el món havia d'anar a fotografiar a parts nacionals per balenes a la Patagònia havia d'anar a Yellowstone a fotografiar als Estats Units havia de fotografiar per l'Àfrica tot això se'm va anar a vida i bé jo no em queixo perquè bé he escrit uns llibres que m'encanten com ara aquest el Curarte el llibre de la medicina i ara aquest mes que ve dintre d'un mes surt un llibre que feia molts anys que volia escriure que és un llibre sobre fotografia com fer fotografia en color perquè tothom ho demanava ostres i tu això com ho fas com ho fas i jo pensava ostres i com ho expliques com ho expliques a la gent que veu en color com ha de fer per fer bones fotos en color perquè diuen bueno però si el color ja el veig i m'havia passat tota la vida donant-li voltes a com fer-ho i amb el confinament he tingut les centenars i centenars d'hores que em feien falta per intentar explicar el color d'una manera didàctica i divertida però tornant a lo que és la lo que és la fotografia en aquests moments doncs poca cosa poca cosa més pot ser i de fet jo penso que molts fotogràfes igual que estan tangant els xiringuitos aleshores aquí ens ajudem tots en els pobles però però al final l'únic que ha sortit d'aquest temps avui en dia és per internet no? com vaig fer amb l'associació fotogràfica de Sant Just al forn obert però això tampoc et dona diners perquè ara que parlaves també de fotografia color blanquinegre em queden unes quantes preguntes Tino però crec que totes no te les podré fer però almenys aquesta sí que volia que no se m'escapés tens fotografia en blanquinegre tens fotografia també amb color no ets per exemple un tipus de fotògraf que només es quedi amb una no? Tens cap tipus diguéssim de reparo no? en passar d'una a l'altra i de l'altra a l'una això què t'ho dona en la situació? Sí són llenguatges diferents hi ha temes que per dir alguna cosa a la futursia de viatges que en general el color et serveix per remarcar més l'atmòsfera perquè no estàs tractant potser una atmosfera de l'interior d'un hospital o una atmosfera opressiva o una atmosfera de denúncia en què funciona millor blanc i negre sinó que estàs parlant de postres de sol de sols blaus de llums càlides de colors vistosos per tant el tema et dona l'escollir la fotografia però com et deia el color és un tema complicat perquè com tots bueno quasi tots veiem en color el fet d'ordenar el que veiem i fer fotos potents en color és tornar a començar tu preguntes a qualsevol aficionat a la fotografia que et digui bons fotògrafs en color i et digui de mitja dotxena perquè el color és per tots però que algú destaqui per alguna cosa que tothom veu en color costa molt i en canvi el blanc i negre és com fer una radiografia tu quan ves una foto en blanc i negre vas directament a l'expressió a la forma anem a dir que no perds el temps el teu servei no perds el temps analitzant tota la informació que porta el color que és una gran una informació molt important perquè ja saps el que passa quan veus una cosa vermella per això els senyors de París són vermelles exacte i per anar acabant Tino també volia preguntar-te clar és segurament molt complicat respondre amb un número en concret però clar al llarg de tota la teva trajectòria professional pots arribar a averiguar quin és el número de fotografies ja no sé si les que has disparat o les que tens guardades però quants terabytes deus tenir o també en paper quantes fotografies deuen haver passat pels teus ulls 3 terabytes i habitacions senceres plenes de negatius no les he pogut comptar mai perquè pensa que porto pràcticament 40 anys de professió i abans feies menys perquè els ulls tenien 36 fotos i podies dir bueno en fet jo recordo per una gent el geogràfic on treballava en pel·lícula en un reportatge doncs podia fer-ne uns 500 ulls amb el que faries multiplicaries ràpidament però ara amb el món digital pràcticament no hi penses si parles en terabytes tinc com potser 3 o 4 terabytes de fotos ja no recordo amb els meus ordinadors i potser fa 15 anys que fer-ho digital però l'important no és el nombre de fotos és a dir un fotògraf amb experiència com aquí a Sant Just teniu en Francesc Fàbregas que a més té una exposició fantàstica sí també ha passat per aquí pel programa i tant que sí doncs un fotògraf amb experiència no suma en funció de número de disparos sinó de situacions jo a lo millor deixaré de fotografiar moltes coses perquè sé que no funcionaran que un aficionat ho fotografiaria però en canvi quan tinc una situació al davant que sé que és exactament el que necessito el que busco aquí doncs ets molt més actiu perquè apostes tot com a la ruleta et apostes tot un número i per acabar funciona més comptar situacions clar per acabar Tino també volia preguntar-te si hi ha alguna fotografia o la fotografia que més potser t'ha marcat o la que moltes vegades pots visualitzar inclús estant amb els ulls oberts aquella fotografia que saps que t'acompanyarà sempre Sí la que va guanyar el volpresfoto que la tinc al meu dormitori que és una fotografia que es veu a la Mona Lisa caminant Sí que de fet no és ella que camini no? Sí, sí, sí i va ser un reportatge que vaig fer per París Maig i aquest reportatge em va obrir les portes de la General Geogràfic també perquè va ser la primera foto que vaig publicar en la General Geogràfic i havia guanyat el volpresfoto i això va sumar molt i a part és una fotografia que em va obrir una faceta nova meva que és l'humor de fet aquest any va sortir un llibre que es deia fotografia amb una sonrissa on hi ha una recopilació però és un llibre docent però bàsicament el 90% de les imatges són fotografies d'humor com aquesta Mona Lisa que camina penso que aquella foto va obrir una altra faceta igual que has parlat de la medicina dels viatges i de la General Geogràfic que és el treball personal i penso que l'humor en aquesta època és perfecte de fet fotografer una sonrissa està pensat per fotografiar en una pandèmia els teus veïns el teu barri la gent que coneixes la teva família i bueno està funcionant molt bé possiblement perquè és el moment adequat perquè fotografies amb un somriure exacte doncs Tino ens quedem amb aquestes últimes paraules moltes gràcies per passar pel programa una llàstima no poder dedicar-te més estona però de ben segur que ens tornem a creuar encara que sigui a través del telèfon i a través dels micròfons de Ràdio d'Esvern gràcies també per formar part d'aquestes xerrades fotogràfiques de l'associació d'aquí de Sant Just i et desitgem molta sort sigui quin sigui el futur de la fotografia no hem quedat que farem un taller és a dir que tindrem oportunitat igual si tot et coneixem personalment això mateix doncs això espero també una forta abraçada Tino i que vagi molt bé molta sort igualment adiu