
Entrevistes de la Plaça Mireia del 23/3/2021 — De National Geographic a 40 anys de fotografia mèdica: volta al món, pandèmia i el color vs blanc‑i‑negre amb Tino
Tino prefereix xerrades en format Q&A perquè cada sessió sigui única i propera. Reivindica el contacte visual i la comunicació directa amb el públic.
Relata com, després de diversos visionats de portafoli amb Tom Kennedy a Visa pour l’Image, va obtenir encàrrecs progressius fins a treballs llargs i guies de viatge per a NG.
Projecte per testejat una càmera en tota mena de condicions (selva, hivern, ciutat). Cada dia publicava una història amb text i fotos a les xarxes.
Inici als anys 80 en un institut mental; després càncer infantil (El futur existeix) i múltiples hospitals i ONG. La pandèmia impulsa a tancar el llibre Curarte, síntesi de quatre dècades.
Coincidències amb Steve McCurry i altres grans a les trobades de Washington; record de l’Afghan Girl. Explica el canvi de rumb de NG sota Disney i la centralitat de l’audiovisual.
La Covid paralitza encàrrecs i viatges; les revistes cauen per falta de publicitat. El perfil del fotògraf esdevé multimèdia: foto, vídeo, so, text i presència a xarxes.
Llibre autoproduït (2020) venut online durant el confinament. Col·laboració habitual amb el compositor banyolí Paco Viciana per musicar vídeos i projectes.
Relata viatges anul·lats (Patagònia, Yellowstone, Àfrica) i com aprofita per escriure: Curarte i un manual sobre com fer fotografia en color.
El color exigeix ordenar molta informació i serveix per construir atmosfera; el blanc‑i‑negre va directe a forma i expressió. Tria en funció del tema i la intenció.
Entre negatius i 3–4 TB digitals, destaca que el valor no és el volum sinó detectar situacions bones i apostar fort quan apareixen.
Imatge guardonada amb el World Press Photo que li obre portes a NG i inaugura la seva línia d’humor, després recollida a “Fotografiar amb un somriure”.
Tancament cordial amb la promesa d’un taller i el desig de retrobar-se presencialment quan sigui possible.
Resum general
Converses amb el fotògraf Tino sobre una trajectòria que combina viatges, premsa i 40 anys de fotografia vinculada a la medicina. Explica el seu camí fins a ser publicat per la National Geographic, la volta al món (2017) amb Olympus i com la pandèmia ha transformat l’ofici cap a un perfil multimèdia. Comparteix la gènesi del llibre Curarte, el projecte del Llac de Banyoles amb música de Paco Viciana, els seus referents (com Steve McCurry) i els canvis a National Geographic després de l’absorció per part de Disney. Tanca amb reflexions pràctiques sobre color vs. blanc‑i‑negre, la gestió de l’arxiu i la seva imatge més icònica, la “Mona Lisa caminant” (World Press Photo).
Temes principals
- -
- Entrada i col·laboracions amb National Geographic: processos d’avaluació de portafolis a Perpinyà (Visa pour l’Image), exigència d’obra recent i encàrrecs progressius fins a reportatges llargs.
- -
- Volta al món amb Olympus (2017): test de la càmera en condicions extremes i relat diari en xarxes amb històries de Sud-àfrica, Tailàndia, EUA o Rio.
- -
- 40 anys de fotografia mèdica: dels anys 80 a l’“Institut Mental”, al càncer infantil (llibre “El futur existeix”), a Metges Sense Fronteres i a la síntesi en el llibre Curarte.
- -
- Referents i NG: trobades amb fotògrafs com Steve McCurry i context de la icònica Afghan Girl; canvis estructurals a NG sota Disney.
- -
- Impacte de la pandèmia: de l’“activitat zero” a un ofici que exigeix ser multimèdia (foto, vídeo, so, text, xarxes) i a la caiguda de revistes i publicitat.
- -
- Projectes locals i música: llibre del Llac de Banyoles (2020) autoproduït i col·laboració amb el compositor Paco Viciana.
- -
- Color vs blanc‑i‑negre: llenguatges diferents; el color requereix ordenar informació cromàtica i l’BN condueix directament a forma i expressió.
- -
- Arxiu i criteri: més important la qualitat de les situacions que el número de dispars; mesura en terabytes i negatius històrics.
- -
- Imatge icònica i humor: la “Mona Lisa caminant” (World Press Photo) obre la seva veta d’humor i inspira el llibre “Fotografiar amb un somriure”.
Moments destacats i cites
- > "La càmera és una excusa... la fotografia és una excusa per entrar dins del manicomi i veure què està passant."
- > "Ara el fotògraf ha desaparegut... has de ser una mena d’home o dona multimèdia."
- > "Un editor vol saber què ets capaç de fer en una setmana, no en molts anys."
Context i estat del sector
- -
- La pandèmia frena el fotoperiodisme i la fotografia de viatges: restriccions, mascaretes i pèrdua de publicitat en revistes.
- -
- National Geographic sota Disney: predomini de contingut audiovisual, incertesa per a l’autoria fotogràfica; la revista continua però el model canvia.
- -
- Viratge de molts professionals cap a projectes digitals, autoedició i formació (llibres, tallers i workshops).
Obres i llibres mencionats
- -
- Curarte (recorregut de 40 anys de sanitat espanyola, majoritàriament a Catalunya)
- -
- El futur existeix (càncer infantil)
- -
- Llac de Banyoles (llibre 2020 autoproduït; vídeo amb música de Paco Viciana)
- -
- Fotografiar amb un somriure (recull docent amb èmfasi en humor fotogràfic)
- -
- Proper llibre: Com fer fotografia en color (metodologia didàctica per dominar el color)

