Del cel a l'escenari: impacte de la COVID-19 en el control aeri al Prat i la faceta musical de Marc García

Bon dia, cel, bon dia, ocells, bon dia, rinxuls dels teus cabells, bon dia, plu... I últims 20 minutets d'aquesta primera hora de la plaça. Mireia, parlàvem amb l'economista, amb el Rafel, que ens explicava com entendre el deute públic sobre el PIB, extrapolat amb un exemple d'una família. Ara passem a una altra trucada, podríem dir, de altos vuelos, perquè tenim el Marc García al telèfon, controlador aèri. Marc, bona tarda. Hola, molt bona tarda, com esteu? Molt bona tarda, Marc, com estàs? Com va aquest confinament a terra? Bé, bé, molt bé. Jo estic parcialment confinat, perquè estic confinat a casa, però encara treballo. És a dir, que durant l'estat de l'alarma nosaltres, com que som un servei essencial, doncs, com a altra gent, ens ha tocat haver d'anar al lloc de feina quan ha calgut. Això et volia preguntar, perquè sé que ahir, o abans d'ahir, potser vas tornar a treballar després de també uns dies, i estàs sol, tu a la torre de control, almenys en el torn de nit. Com ho heu organitzat a l'hora de treballar? Entenc que és un sector que ja s'havia preparat per molts protocols, no? Sí, justament vaig fer nit ahir, i avui torno a tenir nit una altra vegada. Bé, en primer lloc, clar, tothom ho sabrà, perquè és una cosa prou evident, la caiguda en el tràfic aèrit ha estat brutal. És a dir, estem parlant d'una davallada de prop del 90% del tràfic. Bàsicament, això vol dir que si l'any passat aquestes alçades teníem gairebé mil moviments a l'esport del Prat, doncs ara n'estem tenint, això al dia, eh? Mil moviments al dia, ara n'estem tenint aproximadament uns 100, o una cosa així. O sigui, heu passat de mil vols al dia a uns 100, més o menys. Sí, sí, una davallada del 90%. O sigui, ha caigut el tràfic moltíssim. Ara, ara bé, tot i així, clar, seguim sent importants, perquè encara hi ha 100 avions al dia que hem de venir al Prat, perquè porten, ja sigui material mèdic o bàsicament càrrega, hi ha molts avions de càrrega que venen, i després també avions sanitaris, em refereixo a avions d'ambulància o medicalitzats, també tenim, de tant en tant, algun vol de passatgers, que no han desaparegut al 100%, però sí que s'han reduït dràsticament, però encara n'hi ha, de tant en tant, hi ha alguns vols, sobretot els que mantenen la connectivitat amb les illes, tant amb les Balears com amb les Canàries, i després algun altre vol que està repatriant gent, que ve d'altres països, que havia de tornar, turistes que estaven por ahí perduts i que els han hagut de retornar, o també vols que fleten alguns dels altres països que volen endur-se els seus nacionals des d'aquí cap als seus propis països, és a dir, que encara hi ha un cert moviment, el que passa és que, clar, per nosaltres, que estem acostumats a moure moltíssim tràfic, en concret, de turistes, de turisme, diguem, doncs ara mateix és molt més tranquil, estem d'alguna manera més en una fase de calma, de calma-xitxa. Calma-xitxa. Esperem que torni, no sé si com abans, però el més ràpid possible que es vagi recuperant la normalitat. Clar, i abans comentaves, sense saber-ho del tot, però entenc que és un sector que els protocols estan més que a l'ordre del dia, és a dir, si hi ha qualsevol, en fi, qualsevol alarma, qualsevol situació, hi ha una sèrie de protocols a seguir. Entenc que, en aquest cas, ja estàveu anticipats a la situació o veu entrar igual que, podíem dir, la majoria? Bé, no vam bé una majoria perquè, clar, això va ser una bomba que va esclatar al mig de la societat de cop i volta, però sí que potser vam reaccionar més ràpid que altres sectors. De seguida que les informacions apuntaven a que el virus ja no era una cosa de... Com molta gent va creure... Una grip, no? Sí, una gripeta que només estava concentrada als certs països de l'Àsia i no sé què, i els vam adonar que realment la cosa era molt més seriosa, doncs vam començar a fer... Aplicar una sèrie de mesures i d'establir unes mesures a nivell de prevenció de riscos laborals amb l'empresa, en consonància amb l'empresa a nivell sindical, sobretot, on, bàsicament, el que vam fer va ser establir un protocol de... ja tenc unes fases, unes quantes fases, tres o quatre fases, que per desgració hem hagut d'anar complint, ara ja estem, en són de la tercera fase, i bàsicament el que implicava eren tres cosetes. Òbviament, perquè nosaltres, perquè la gent es faci una idea, hem de compartir l'espai de treball entre diversos treballadors. No podem fer el treball de manera estancada al 100%, és impossible. Clar, els radars estan on estan, les posicions de control estan on estan, i llavors jo vinc i ocupo una posició que deixa un company, d'acord? Llavors, inevitablement... No t'he d'escolt el seu despatx, no?, òbviament. Clar, exacte, ni em puc endur la meva bufesa, la meva pantalla, no m'endurar la casa, saps, i controlar la casa, que jo què sé, potser en el futur no es pot fer, però ara mateix encara no. Encara podràs fer teletreball en un futur, Marc. Imagina't, no?, estaria molt bé. Què fas, carinyo? No, estic aquí, espera un moment, que tinc mi veia, que puc aterrar, però vés a fer el dinar, no, espera, espera, aguanta. No, seria divertit, però no, encara no. La cosa és que llavors hem hagut de fer incrementar les taxes de desinfecció, això està claríssim, normalment s'han establert, s'han incrementat les freqüències de desinfecció per part dels equips de neteja, de les posicions, nosaltres també, quan abans de febre tenim cura, tenim uns líquids desinfectants, intentant netejar teclats, retolins, tots portem els nostres propis auriculars de casa, això sí, això sí que és una eina personal que no la compartim, la portem nosaltres, i anem amb bona compte, després s'han reduït els equips de treball i vam fer una repartició dels equips de treball perquè fossin els més estancs possibles, és a dir, intentar treballar amb el mínim número de gent possible i sempre amb els mateixos, de tal manera que si algunes d'aquestes persones de cop i volta donen la simptomatologia, què ha passat? Malauradament el col·lectiu de control, doncs no sé exactament el motiu, però hem tingut una taxa de puntejats més alta que el percentatge de la població general, almenys dels percentatges que se saben ara, que no sabem també si són certs o no, però com a mínim tenim uns quants casos de gent que ha donat positiu, gent fins i tot que ha passat pel hospital, doncs ràpidament hem pogut tallar aquestes vies de contagi perquè amb aquestes mesures de tranquil·litat, anem a dir, s'ha aconseguit que si hi havia alguna persona afectada, el nombre de contactes que aquesta persona havia tingut amb els altres estava molt reduït, no? I llavors, bé, així estem treballant. També limitant les zones comuns, clar, doncs teníem algunes zones de cafeteria o zones de descans, no les fem servir, ara malauradament, doncs clar, i en molts casos, doncs, per exemple, ahir a la nit, no vam estar gairebé sol, perquè no hi havia, a part del superdís, no hi havia res més, estava tot en una sola posició. Ha de ser estrany, igual que nosaltres aquí, ara que comentaves el tema dels auriculars, en el nostre cas aquí a la ràdio cadascú també té el seu auricular, el seu coixinet del micròfon, no? Que t'acabes com creant una individualitat molt excepcional en coses que anteriorment eren totalment col·lectives, no? En el teu cas, la teva taula, la part tècnica, que, òbviament, es comparteix, i cada controlador aèrica entra, doncs s'asseu al lloc on estava abans. T'anava a preguntar també què passa amb els vols amb els avions. Tècnicament, no sé si això ens ho podràs explicar, que queden a terra, perquè entenc que les hores de vol dels avions, és a dir, les revisions que han de fer anualment, o quan sigui, depenen també de les hores de vol, i ara no estan volant, estan a terra. Surten igualment, i com aquí diu, salen a dar un passeu, o estan tots a terra els que no estan volant? No sé com ho fan. Salen a dar un passeu, com un us ha volgut. Com sigui, sí. Doncs mira, jo no soc un expert en manteniment d'aeronaux, això per començar, però el que he vist jo amb els meus propis ulls és que molts d'estar a terra es fan manteniments preventius, això sí, els equips de manteniment van fent, entenc que a mesura que les diferents cartes d'operació de les aeronaux ho demanen, doncs rodatges, el que sí que et demanen certes vegades és quan tu estàs allà treballant, per exemple, arrencar els motors d'algun avió per fer proves. Però això a terra, no? De manteniment a terra. Sense enlairar-se. Això és una cosa prou rutinària que ja passa també en el dia a dia. I sí que jo vaig veure, fa tres setmanes, d'una manera així, que alguns avions fins i tot s'havien enlairat per fer un vol local, el que diuen un vol local, que l'àficament era enlairar-se, fer una volta i tornar a terra. Que entenc que responia, no els vaig preguntar directament, però jo entenc que responia a aquestes necessitats, a les necessitats potser de ruptar una mica l'aeronau. Però no et podré detallar gaire, perquè ja et dic que no sóc esperta en tema de manteniment d'aeronaus i no conec el detall de què s'ha de fer exactament i cada quant de temps potser en algunes no és necessari que volin de manera regular i poden estar a terra, però això sí, en el moment en què s'hagin de posar en servei potser s'han de fer algunes proves adicionals. Són moltes hores que els vols estan a terra, tots els sistemes de funcionament de l'avió estan parats, no? Igual que qualsevol màquina que deixa de funcionar durant un temps es fa malbé potser, doncs un avió entenc que el cost òbviament és molt elevat. Et volia preguntar un altre tema també, a ENA, entre d'altres, ara no em surt el nom de la concessionària d'autopistes, Avertis, Avertis en el seu moment també va demanar ajudes al govern perquè en el seu cas no tenien, no estaven cobrant els peatges i en el cas de les aerolínies, si no recordo malament, també van demanar ajuda al govern perquè tenien els vols a terra. En el vostre cas, és a dir, en el sector controladors aèris, és a dir, en quina situació us trobeu de tot això? Perquè esteu dins del PAC d'ENA? O no? Això no tens a veure. Són empleats d'ENAIRE. ENAIRE és el proveïdor de serveis nacional de serveis de trànsit aèri, d'acord, i d'anaboració aèria, que se'n diu. ENAIRE és l'accionista, és l'accionista majoritari d'ENA, o sigui que per aquí també hi ha una vinculació, però no som personal d'ENA. Nosaltres ho veiem fa molts anys, però quan es va produir la separació, exactament igual que va passar amb els carrucarris, que van separar les infraestructures dels serveis, doncs ens vam separar i vam formar per una altra companyia. Jo sé que aENA està fent les seves, o almenys no ho sé per la premsa, no ho sé per res més, perquè ho he estat llegint, doncs ha estat fent les seves pesquises i ha estat intentant demanar crèdits i buscar a crèditors i ja ho he estat llegint, que això que han demanat són milions, o una barbaritat, per portar endavant tot el tema. ENAIRE és una empresa que, i parlo absolutament des del coneixement, com a usuari de la premsa normal, perquè, obviament, com a treballador d'aquestes no me'ls donen, i jo no ho sé, però sí que és una empresa que ha fet molts diners en els últims anys, molts diners, perquè portàvem 10 anys d'increments mensuals ininterromputs. És a dir, hi havia fa gairebé 10 anys ja que tots els mesos, tots i cada un dels mesos, creixíem en tràfic aèric. Hi ha hagut una década, després de l'anterior crisi, doncs d'abonança, i vull creure que la situació econòmica, financera, actual d'ENAIRE, doncs no era dramàtica, com així li ha pogut passar a altres empreses que potser anaven més curtes de liquidesa o de solvència. Bé, dic això, quant de temps la cosa pot aguantar en aquesta situació? Home, res del que coneixem avui en dia, entenc jo, des del meu punt de vista, podrà resistir si es segueix així indefinidament. Hauríem de canviar la manera de fer tot, però vaja, això ja no és un problema de controladors, és un problema de la societat en general. Hauríem de replantejar-nos els nostres costos, les nostres feines, potser, no ho sé, no ho sé, això són reflexions personals. Potser hem de tornar a treballar al camp, perquè som un país pobre, perquè, bé de saber, no haurem de tornar a treure tot això. Tens el parc agrari al costat, en el teu cas, tens el producte de proximitat. Sí, les carxofes sempre estaran aquí, mira, podem anar a fer carxofes. La carxofa del Prat. I, escolta, t'anar a preguntar, teniu menys vols, això vol dir menys hores de vol, això vol dir menys avions que heu de controlar des de la torre de control, això vol dir que, en certa manera, o us ho han deixat anar, jo de, si te coges vacaciones ahora, casi que mejor, no? O com... Bueno, sí, clar, lògicament, nosaltres teníem, parlo en aquest cas de la torre en concret, ja teníem unes vacances a estar alertes perquè en control aèric, bueno, ho fan així, és una miqueta estrany, la gent potser al·luciona, però si algú coneix algun controlador, sabrà que sempre intenta planificar les vacances amb molt de temps d'entelació. Això són mesos? Mesos i mesos? Sí, és un any, un any. És un any. Les vacances amb un any i pico. Un any i pico vista. Mira, les vacances de 2020 ens les farà agafar a l'octubre de 2019, perquè et facis una idea. Però si no saps gaire cosa, no?, de la teva vida en un futur. La vida és així, així és la nostra vida. Llavors, a veure, sempre després, si tens sort, pots intentar moure algun torn de vacances si algun company accedeix a canviar-te i tal, però a priori tot el pastís es reparteix el mes d'octubre de l'any d'abans, no? Llavors, aquells a qui ens ha caigut algun torn de vacances, com estem, per exemple, en el meu cas, durant l'estat d'alarma, doncs, ara mateix, bueno, no està clar, però vaja, han dit que, bueno, però si les vacaciones consumides estan, ja ho veiem, però vaja, a mi no és una cosa que em preocupi veient com està el percal ara mateix del món i del país i de la situació de les empreses, com la gent s'estacaben sense feina, com els treballadors no saben si arribaran a final de mes, doncs, bueno, el tema de les vacances, ja en parlarem, però vaja, no és un tema preocupant, ara mateix, és més preocupant, doncs, això, veure com m'adaptem al model perquè la cosa, doncs, segueixi, anar endavant, no? A més, podríem dir que és un sector igual que on estic jo ara, també, comunicació, no?, que són sectors que són essencials, podríem dir, i en aquest cas no perillem, no?, és a dir, com deies, hi ha gent que, doncs, s'ha quedat sense feina, està en un ERTO o en una situació econòmica més complicada i en altres sectors, en el teu cas, de control d'aer i d'aviació, en el teu cas també de comunicació que no patim, no?, en aquestes circumstàncies, almenys no ara, ja veurem a veure com deies en el futur com evoluciona. Clar, és a dir, això és normal, els nostres salaris s'estan veient ja a dia d'avui mil vats, això és lògic, perquè, clar, el número d'hores que fem no té res a veure amb el que fèiem i l'empresa entenc que s'ha buscat els mecanismes per adaptar-se a la situació, però, en termes generals, passa una mica el mateix que està passant a tot arreu, que és que anem gairebé dia a dia, perquè, bueno, és que ara mateix estem com estem, iniciant una desescalada, intentant complir unes normes de seguretat em refereixo com a societat perquè la cosa, doncs, d'alguna manera vagi a millor, però no tenim cap garantia que, a més d'octubre, això et pugui tornar a revifar, ens hem de preparar per tot, ens hem de preparar per tot. I, escolta'm, vaig a fer un gir radical de ser en 80 graus, no sé si estàs escoltant la cançó, però està sonant ara mateix el padre Antonio. Clar, no, n'estic sentint. Aquesta és la primera cançó del teu nou disc per a aquells que diguin, en un moment, què està passant? Sí, el Marc és controlador aèri, però en el seu temps lliure, podríem dir Marc, o com a hobby desenvolupat, tens una faceta cantant, sí, jo crec que la gent encara està al·lucinant, però, escolta, es tracta de ser polifacètics, i has publicat no fa massa, de fet, potser fa dos, tres setmanes, en plena, en plena, en ple estat d'alarma, podríem dir, aquest nou àlbum, però és que, a més, ara participaràs també en aquesta iniciativa que ha fet, han impulsat conjuntament 20 ajuntaments del Baix Llobregat, que és el Baix és Cultura, és que, Marc, lo tienes todo, tu también, eh? No voldria que m'acusessin d'acaparador, eh? No, no, no, això ho faig perquè és el meu amor, l'amor de la meva vida, el tema de la fàssia i la música, és el que jo em sento i em realitzo, i jo penso que tothom, d'alguna manera, hauria d'intentar compaginar la seva vida professional amb la seva vida artística o de lleure, perquè és la millor manera de ser feliç, però, sí, sí, jo faig això, faig cançons, i les canto, i les registro, i vam preure un disc, una miqueta abans del que dius, va ser, meravellament, clar, em va enganxar tot, tot em va estar esclatades, havíem de presentar el disc al Festival Barna Sants el 22 de febrer, que ja van anul·lar, no? I la setmana d'abans, sí, la setmana d'abans ja es va ser com va esclatar tot i va anul·lar, cancelem afrontament totes les activitats culturals, i el concert es va anul·lar, s'ha retreçat, ara tinc una data nova que seria el 15 de novembre, però bé, tot està una mica a l'aire, no?, i ja podem... De moment, doncs, es tensionen el que podem a les xarxes, per una banda, per intentar animar la gent, també, perquè, i això ja no ho dic com a controlador, sinó com a artista, els artistes han estat aquí durant el callo durant unes quantes setmanes perquè la gent estigués entrevinguda a casa seva i sobretot perquè els anils no la caiguessin, perquè l'art serveix per això, per posar en forma l'esperit. La cultura en salva, no? Clar, la cultura, la cultura és molt necessària. Llavors, doncs, bé, vaig participar en un parell de festivalets, o sigui més curts, i ara la gent de Bases Cultura, doncs mira, em van suggerir si volia participar i la veritat és que aquí t'encanta perquè com que tinc les cançons noves del disc, de la Corte del Rei Loco, que és aquest disc que la gent la gent podrà escoltar si vol a Spotify o a YouTube o com vulguim, i això el Bases Cultura Zona Delta, que és el hashtag d'Instagram, em sembla que és aquest divendres a les 5 de la tarda es treu, obro jo, al festival, farem el primer concert. Carai, sí, sí, obres inclús ja el concert, molt bé, però crec que s'obren diferents seus simultànies, eh? Jo obro la nostra àrea d'influència que em sembla que el Prat, el Gavà, el Gavà, el Gavà, el Gavà, el Gavà, el Gavà, i el Gavà. S'ha dividit la comarca en 4 zones, vosaltres suposo que estareu a la zona delta del Bases Cultura i aquí dins també hi ha un sac d'artistes. Senjús també hi participa, que ho sàpigues. també posem el nostre granet cultural i artístic. Sí, sí, sí, senyor. Quan puguem ja hauré d'anar a la ràdio i tocar-te un dia una cançoneta. Això ho hem de repetir, de fet, la gent potser no se'n recordarà, però ja vas passar per aquí amb el teu, amb el grup, amb els components també del grup i veu tocar en directe, de fet, sí, a veure si en un futur no massa llunyà podem escoltar aquesta cançó però en directe. Ara, de moment, ens hem de quedar escoltant-la a Espanya. a Spotify. Marc, ho hem de deixar aquí que se'ns ha corregut el temps volant i ens queda un minutet per connectar amb Catalunya Ràdio. Moltes gràcies per explicar-nos la teva feina per un costat i el teu hobby també i que tingués molta sort també a nivell laboral. Bueno, ànim a tothom i moltes gràcies a vosaltres i intentem ser obedients i fer les coses com se'ns diuen perquè és la millor manera de fer el suport molt bé ràpid possible. Exacte. Un abraçada a tots. Un abraçada a Marc, gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Harto del ambiente turbio de este misero suburbio tanteaba la manera de acabar con la opresión. Si uno quiere liberarse es preciso empoderarse. Lo primero es ser ejemplo de volverles la ilusión. Que hostias daba del demonio, que hostias daba el padre Antonio cuando algún desamparado era objeto de agresión. mamarrachos mamarrachos y sicarios chulos narcos empresarios hasta un juez y un diputado recibieron comunión con su verbo vigoroso y unos brazos de coloso los domingos en la misa predicaban de su grey No hinqueis nunca la rodilla No ofrezcáis la otra mejilla En el cielo amada Dios y en la tierra Acasius Clay Desde el mismo primer día Instalo en las Y ens hem quedat escoltant el tema del Marc García es diu el padre Antonio i és de l'últim disc que podeu trobar Spotify es diu La Corte del Rey Loco Connectem amb Catalunya Ràdio i tornem a ser aquí amb vosaltres a partir de les 6 i 10 Fins ara