Dia Nacional del Donant: entrevista amb Beatriz Silva (ALCER Barcelona) sobre donació d’òrgans, impacte de la COVID-19 i trasplantaments

Do you mean, I'm sorry by the way, never coming back down, can't you see, I could but wouldn't stay. Últim quart d'aquesta primera hora, passem a l'entrevista que us havia anunciat. Tenim la Beatriz Silva al telèfon. Bona tarda, Beatriz. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda aquí a l'emissora municipal i a la plaça Mireia, el programa en concret. Esperem que estiguis bé i gràcies per agafar-nos el telèfon també avui. Abans de res, et faig una breu presentació. Ets la presidenta d'Alcer Barcelona, per la gent que no conegui aquesta associació, és l'Associació de Malalts de Ronyó que hi ha aquí a Barcelona. Avui, a més, podríem dir que és un dia especial, de fet, perquè és el Dia Nacional del Donant d'Òrgans i de Teixits. Per això també et tenim aquí al telèfon. Volíem conèixer una miqueta més de la teva mà. Per què és tan necessari aquest dia que avui estem, entre cometes, celebrant o estem pregonant? Doncs és el Dia del Donant per a les persones que estan malaltes de ronyó, tant com les persones que es paguen diàlisi, sobretot les trasplantades, és un dia molt, molt important perquè és un dia que, de manera pública, fem un homenatge als donants. Als donants són aquelles persones, gràcies a les quals moltes persones que estan malaltes o necessiten un òrgan, doncs han pogut tenir una segona oportunitat. Llavors, normalment és un dia que, de celebració, tot i que ara la Covid no ho ha sigut tant, perquè no es pot parlar de celebració, però sí que és veritat que aquest dia volem retromemorar un homenatge a aquestes persones que aquest any ho han fet de manera virtual, gràcies a la tecnologia, no han pogut sortir al carrer per fer actes, però sí que és veritat que és un dia molt important i és agraïment. És per agrair al donant i a les seves famílies que hagin pogut donar una segona oportunitat a aquelles persones que necessiten un òrgan per viure i és això, bàsicament, un dia d'agraïment. Per tant, és un dia, diguem-ne, de donar les gràcies. I clar, durant aquesta pandèmia, des del passat 13 de març, la donació, el trasplantament s'ha vist reduït? El número de donants o de trasplants s'ha reduït? Això com es tradueix amb l'impacte a persones que poden estar en llistes d'espera? Doncs encara no tenim moltes xifres, però sí que ha baixat d'una manera molt dràstica. Per exemple, si parlem, bueno, sí que tenim xifres de lo que són els trasplantaments que s'han fet fins ara. I per posar un exemple, el GENER, que era un dia més normal, que no havia arribat encara la pandèmia, el GENER van fer a Catalunya 88 trasplantaments, el febrer 99, i en canvi, el març ja va baixar a 18. O sigui, ha sigut una baixada molt impactant, perquè les UCIs estaven plenes de Covid, de malalts de Covid, perquè no hi havia quiròfans, i perquè, clar, tampoc no pots fer una operació d'aquest tipus sense tenir totes les condicions per evitar contagis, evidentment. I en quin nivell es trobaria a Espanya, a nivell de donació i d'altres plans d'òrgans, amb respecte a altres països, potser de la Unió Europea? Doncs la veritat és que fins ara, clar, aquest any no podem parlar, les xifres seran tan diferents, però fins ara portaven com dècades, quasi 30 anys, sent líders mundials. I mondials vol dir que els millors del món. La veritat és que fan molt orgullosos, tant del sistema com de la societat catalana, per la seva generositat, perquè la veritat és que hi ha un nivell, hi ha unes xifres molt altes de donació, favorables a la donació, les xifres, els rànquings, eren sempre els primers, i, clar, la veritat és que aquest any serà molt diferent, molt diferent, perquè això caurà. Però és una miqueta la pandèmia, vull dir, no... Aquest matí justament teníem un debat virtual en la Organització Catalana de Transpantament, i, bueno, els indicis són que ara començarà progressivament a iniciar-se el programa tal com era abans. Poc a poc aniran sense més i més i esperem assolir una miqueta la normalitat. amb aquest tema també, tot i que costarà una mica fins que no es normalitzi tot. Perquè, a més, aquest any, no?, el lema és donar és estimar, o donar és amar, no? Una pregunta molt bàsica, tothom pot donar? En principi sí. En principi sí, perquè no sabem mai quan podrem ser donants, no? I, a veure, és millor que la gent, doncs, encara que estigui en la seva situació. No és que a mi em fa mal això, jo tinc aquesta malaltia, és igual, perquè quan arribi el moment ja es veurà. Només serem donants si es tenen perfectes condicions per ser-ho, hem de morir en un hospital, en una UCI, s'han de reunir els requisits, però en principi, és millor dir que sí, que tots en principi poden ser donants. I la donació té el mateix efecte, entenc, no?, si es dona estant en vida o si es dona ja, pots donar també els òrgans o els teixits un cop la persona ha mort, també. Bé, aquí hi ha dues coses. Una cosa és la donació de viu, que hi ha òrgans que sí que es poden donar en viu, per exemple, no? Els ronyons, és un òrgan que en tenim dos, poden donar a un familiar o a un amic o a un fill o a una persona molt propera, poden donar un òrgan en viu, que és a dir, la donació de viu. Però també es pot fer els òrgans que no poden ser, hi ha més òrgans que, evidentment, que no es poden fer de viu, llavors, en aquests casos, existeix la donació de cadàver, que és la més habitual, diguem-ne. I quina és la donació o quin és l'òrgan principal, podríem dir, o el teixit o l'òrgan que més es necessita ara mateix a Catalunya o a nivell estatal? Si és qüestió de nombre, de número de malalts, hi ha molts més de ronyó. Numèricament, hi ha 1.200 persones, 1.200 o 1.000... No sé exactament la xifra, però la gran majoria són de ronyó. El que passa és que sí que és veritat que hi ha òrgans com el cor o els pulmons, que pot ser que hi hagi malalts que fan urgència arreu, vull dir, que necessiten un transplantament, però que és qüestió de vida o mort, que no poden esperar. En canvi, els malalts de ronyó tenim un tractament substitutiu, que és a diàlisi, que et permet mantenir-te en vida mentre que no trobes un òrgan per a tu. Llavors, seria una miqueta les dues coses. numèricament és els ronyons, però després hi ha òrgans que són d'una urgència zero, que seria tot això. I hi ha una xifra que diu que un donant pot salvar la vida de fins a 8 persones, no? Si això és cert. Sí, sí, això és la gràcia de la donació. Pots donar, amb una donació, pots canviar la vida, millorar-la, salvar-la, perquè pot anar al teu cor, pot anar amb una persona, els pulmons amb una altra, els ronyons s'utilitzen per a dos malalts perquè a tu només et transplanta un, per tant, ja estàs a la vida dues persones, després hi ha els bodells, després hi ha el fetge, i llavors, amb tot això, les còrnies, els peixits, els sossos, vull dir, s'aprofita moltíssimes coses, els peixits, que van a parar moltíssima gent, i per això es diu que amb una donació pot salvar, la veritat és que moltes vides. Clar, per això, tot i haver dit que una persona vol ser donant, al final, el que fa és salvar una vida. Sí, sí, sí, és que és molt important, vull dir, per això donem tant les gràcies al donant, perquè el donant és una persona que en el seu gest solidari i amb aquest senzill gest que és altruista, però és el més solidari que pots imaginar-te perquè pots salvar la vida o millorar la vida de molta gent, de moltes persones que estan esperant un òrgan. Clar, des d'Alcer, des de l'Associació de Malalts de Ronyó de Barcelona, a la qual ets presidenta, treballeu per oferir ronyons, en concret, aquest òrgan, aquelles persones que ho necessiten. Hi ha alguna malaltia o hi ha alguna patologia que sigui la que més desencadena el fet que algú necessiti un ronyó per ser transplantat? Bé, l'associació està formada per persones que són malaltes de ronyó. L'operació dels transplantaments es fa només als hospitals, que són els que poden fer l'extracció dels ronyons i també la terapèutica dels transplantaments. Nosaltres el que fem és acompanyament i assessorament psicològic, dietètic i assistencial als malalts, però no tenim res a veure amb tot el procés mèdic, terapèutic que es fa exclusivament als hospitals. I no sé què m'havies preguntat més. No, que quina és la causa o el motiu pel qual una persona que està malalta que té el ronyó afectat ha d'anar finalment a fer el transplantament? Bé, hi ha diferents causes i hi ha un percentatge bastagal de persones que tenen hipertensió arterial, diabètics, o sigui, les persones diabètiques poden acabar amb insuficiència renal crònica que és allò que fa malbé els ronyons, després d'un tipus hi ha bastanta malaltia específicament del ronyó que poden ser de neixement o no, poden ser hereditàries o no i serien els diferents tipus de malalties que ja acaben provocant la insuficiència renal crònica que a poc a poc van fent que els ronyons perdin la seva punció i al final has d'anar o a diàlisi o a trasplantament però normalment el malalt si no troba un durant de viu doncs necessàriament haurà de passar pel tractament de la diàlisi que és un tractament bastant dur o per a dir molt dur que són tres dies a la setmana que és un centre que t'extraiguin tota la sant del cos en etegin i que això és dia sí dia no i que canvia per complir la teva vida quan reps la notícia de que sotmetes aquest tractament perquè els ronyons ja no funcionen i és per això que la gent que està en diàlisi somia amb la teva espantada somia amb un ronyó i per tant per això estem parlant d'aquest tema avui perquè gràcies als donants aquests malalts que estan somiant amb un òrgan o amb un ronyó doncs avui celebrem que l'han rebut i les gràcies perquè els òrgans es poden fabricar o sigui no hi ha només és una terapèutica que necessita la solidaritat de la gent perquè no no es fabricen sinó que tu necessites l'òrgan d'una persona que o bé ja no el necessiti perquè ha mort o bé com dient alguns òrgans que són molt pocs només els ronyons i el fetge que es poden trasplantar de viu com hem dit abans en vida i ja vosaltres feu aquest acompanyament en l'associació de malalts de ronyó a Barcelona feu l'acompanyament feu el seguiment també entreu en dietes tot el que pugui ajudar el pacient teniu segmentada més o menys la gent els pacients és a dir les edats si hi ha més homes o dones o quina edat és la que més es manifesta aquest tipus de malalties la malaltia renal estadísticament afecta més els homes però no sabem per què i normalment els pacients que tenim són són grans es pot dir que hi ha una majoria de gent més gran de 60 o 65 anys però afecta totes les edats perquè les edats també tenim nens pot ser fins i tot un recent nascut un nadó nens petits de totes les edats però si féssim una estadística segurament sortiria un percentatge molt més elevat de gent gran perquè és veritat que també a major edat el reunió va perden funció només per l'edat perquè hi ha moltíssima gent i fins i tot gent en diàlisi en gent amb 90 anys perquè per l'edat els reunions ja s'han gastat senzillament per aquest motiu però clar no és el mateix que una persona de 50 si està sana el funcionament del ronyó s'ha fet per cent i no hi ha cap problema però nosaltres els que tenim aquesta malaltia tenim un funcionament del ronyó molt disminuït per la malaltia que sigui cadascú té la seva i com hem explicat abans que pot haver-hi diferents malalties però totes aboquen a la insuficiència renal crònica i després la necessitat de diàlisi o de trasplantament que el trasplantament seria la millor terapèutica dintre de tot evidentment per a nosaltres el trasplantament és la millor opció de la vida és un regal de vida i per a aquells que potser ens estiguin escoltant i diguin ostres no m'havia plantejat mai fer una donació de ronyó i ja per anar acabant amb l'entrevista com podries explicar la part més potser més del cos perquè potser hi ha gent que es pensa que el cos queda desconfigurat o que pot tenir problemes a posteriori a l'hora de donar però no no la veritat és que això és un mite perquè es fa l'extracció d'una manera a més tot molt protocolitzat i el cos queda absolutament igual que una altra persona que no queda ni desfigurat ni molt menys i conseqüències podíem dir a posteriori tampoc no en té una persona que dona en aquest cas un ronyó una persona que dona un ronyó en vida per les estadístiques que tenim d'aquella desnat terapèutica que es va fer s'estava fent des de fa molt de temps tenen una vida absolutament normal a més està molt controlat perquè fan revisions habituals i s'ha demostrat que tenen una vida absolutament normal i més llarga que la població normal perquè justament fan més controls i en aquest sentit nosaltres a l'associació tenim molts casos de familiars de parelles de pares de fills que han donat aviu i la gent tothom reconeix que és molt gratificant i que ho tornarien a fer i que no han no han vist que la seva vida s'hagi vist afectada per aquest motiu ni molt menys és que si no els metges no ho farien el que no volem ara una família amb una parella tenir dos vegades ja tenim un però no no tindrem un altre ho fan sempre quan la persona que dona en vida està en perfectes condicions ha fet tot tipus de proves és un procés molt llarg fins i tot han d'anar al jutjat a fer-ho davant el seu consentiment davant d'un jutge perquè es vegi que no hi ha cap mena de coacció que ho fan altruistament i ho fan perquè voluntàriament hi ha tot un seguit de proves que es fan perquè la persona hi hagi la absoluta seguretat que no li afectarà en cap aspecte de la seva vida doncs Betis Silva gràcies per aquesta entrevista d'avui esperem que sí que hi hagi molts donants avui el dia nacional del donant però també durant tot l'any moltes gràcies per atendre'ns avui moltes gràcies a vosaltres una abraçada Bon dia Igualment Ànim Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda