DocsBarcelona 2020: edició online, inauguració a TV3 amb "Carta des de Masanjia", èxits com "Hi, A.I." i un futur híbrid

. Passant cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda, seguim fent trucades en directe. Ara mateix tenim al telèfon Joan González, Sant Justenc i director del Festival Docs Barcelona. Joan, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Benvingut a l'emissora municipal i al programa, a la plaça Mireia, també. Escolta, primer de tot, com estem? Bé, bé. De salut bé i de moral molt contents. Sí. Ara tenim ganes de saber haver aquest component afegit de felicitat. Entenem que és pel Docs Barcelona, no? Abans de res, suposo que tothom que ens està escoltant ja sabrà què és aquest festival de pel·lícules documentals amb un fil conductor, amb uns valors, que també et voldrem preguntar, però en el fons de la qüestió volíem saber una miqueta l'origen, perquè crec que, si no vaig mal encaminada a Sant Just, la part cultural de Sant Just té una miqueta a veure amb aquest inici d'aquest Docs Barcelona. Bé, sí, tot té un inici i ens preguntaríem a Dani i Eva. En aquest cas, fa uns quants anys, jo formava part de l'equip que portava el Cineclub Recerca a Sant Just, que el que feia era justament això, apropar les pel·lícules i els espectadors, no? I va ser l'únic cineclub del qual vaig formar part, estava portat amb ma mestra pel Salvador Joan, i aquest va ser una mica el meu inici amb posar en contacte pel·lícules i espectadors, sí. I aquest any, però, hi ha una petita diferència, no?, que és que els espectadors estan a casa, no van a les sales de cinema, això també té una doble dicotomia positiva i negativa, no?, però en aquest cas crec que prèviament, tot i que encara no ha acabat aquest festival, queden tres dies, esteu veient que tenen bons resultats. La gent des de casa potser veu més pel·lícules i documentals. Sí, la veritat és que sí que estem veient que hi ha uns resultats millors. La veritat és que pensàvem aquesta edició prendre'ns com un laboratori, perquè entràvem en un territori desconegut, i quan entres en un territori desconegut crec que s'ha de ser molt prudent, i les primeres experiències esmolar les orelles i els ulls ben oberts perquè n'aprendràs molt, no? Per tant, anàvem sense gaires expectatives, perquè no sabíem amb què podíem referenciar-nos, però el resultat està sent boníssim. El resultat està sent boníssim. Suposo que en part també donat pel fet del confinament i que hi ha més temps lliure, però jo no m'imaginava que faríem el que estem fent ara en termes d'espectadors, no? està anant molt i molt i molt bé. Això també ens en alegra, òbviament la cultura al final no té portes, no? Mai millor dit en aquest sentit. I a més, en el vostre cas, no sé si es va plantejar en algun moment no fer aquesta 23a edició, o al contrari, així com per exemple cinemes locals com Cinebaix, que van fer aquesta mostra de cinema, la van fer també de forma digital, van obrir aquesta nova sala 7, que era la sala virtual, i van decidir continuar també amb aquesta mostra, amb aquest festival. En el vostre cas, no es va contemplar el fet de no fer-la per no poder anar-hi presencialment? No. No, no. Això mai va ser una opció de no fer-la. Les opcions van ser endarrerir-ho cap al juliol o a la tardor, o fer-ho online. I com vèiem que, primer, al juliol no veiem clar si seria factible. I a la tardor tampoc veiem clar si seria factible. I a més a més, en el cas que fos factible, hi hauria molts esdeveniments i per tant, hi hauria com una sobredosi d'esdeveniments, no? I finalment, per aquests motius i també perquè era la millor manera de protegir laboralment el nostre equip, vam decidir fer-ho online. I està tenint una bona acabuda, també deies, per la part que la gent està a casa, òbviament, i que té molt més temps, segurament, o té la predisposició a veure documentals. En el cas d'aquesta edició, heu obert amb una pel·lícula documental que realment crec que no ha deixat a ningú igual. Estic parlant de carta des de Massange. No sé si ho pronuncio bé. Massange. És una crítica molt dura contra el règim xinxist. què us va portar a decidir a entrar en aquest primer documental que, Déu-n'hi-do, no sé si tothom que ens escolta l'ha vist, jo els animo a que ho facin, aquest i molts altres documentals, però aquest crec que va ser obrir les portes, com es diu, entrar per la porta gran, no? la inauguració d'un festival sempre és un moment especial, és un moment de trobada, és un moment d'intensitat, són molts mesos de feina que es talla la cinta i es comença a fer la festa dels documentals i sempre tenim molta cura. normalment ho fem a la sala més gran que hi ha a Barcelona, és el cinema de l'Ibao, amb 1.200 seients, però aquest any no ho podíem fer allà i vam, bé, hi havia de ser online. Aleshores, el ser online vam dir, molt bé, online vol dir pantalla més petita, d'acord, hi ha una pantalla més petita que fa ja 70 anys que està funcionant que es diu Televisió. A més a més, a Catalunya tenim la sort que el canal públic té un programa de documentals i vam dir, escolta, què us semblaria fer que la pel·lícula inaugural al es pogués veure a través, no únicament de Firmin, sinó també a través de TV3. Aleshores, els va entusiasmar i van dir, molt bé, ja anirem, ja tenim la televisió i per tant arribarem a molta gent. Quina pel·lícula? Normalment, quan fem la inauguració triem una pel·lícula que sigui també social. i que deixi un bon bus de boca perquè després el que fem és una cervesa i fem una xerradeta, és a dir, hi ha una atmòsfera de festa. Això presencialment, no? Això presencialment. Però aquesta vegada vaig pensar que m'atreviria a començar amb aquesta pel·lícula que en condicions normals hauria estat més difícil que hagués començat amb ella perquè acaba la pel·lícula d'una forma dura i socialment no ho hauria vist clar però estant cadascú a casa seva vaig pensar que sí que m'atrevia. Els hi vam presentar a TV3 perquè no podíem triar qualsevol pel·lícula també havia de tenir en compte que la pel·lícula es veuria per TV3 i per tant seguir les regles de la televisió. se la van mirar era una mica més arriscada del que ells estan acostumats a fer però els hi va encantar i aleshores doncs això la van fer i és una pel·lícula que ha narrat una història increïble és una de les preguntes que li fan el director el Leon Lee un canadenc i diu però aquesta història és real i efectivament sí els documentals sempre expliquen històries reals i és una efectivament és una pel·lícula que el que fa és fer veure que la dissidència a la Xina és un tema dur i la pel·lícula ho retrata simplement. No sé si hagués estat presencial haguéssiu pogut escollir aquesta carta des de massatge o no hagués estat aquesta segurament? Segurament segurament l'haguéssim tingut a la secció panorama que és la secció de pel·lícules internacionals de darrer moment però hagués estat més difícil que hagués estat pel·lícula inaugural perquè jo recordo jo vaig descobrir la pel·lícula aquesta a Budapest en un festival on estava de jurat i recordo que quan acaba la projecció només dues persones vam aplaudir perquè la gent estava tocada i per tant tu has de saber quan programes una pel·lícula has de saber quina reacció provocaran el públic i per tant quan pots programar segons quin tipus de pel·lícules i quan no i quan pot ser inaugural i quan no etcètera etcètera vam aplicar el coneixement que tenim la pel·lícula és extraordinària i ha guanyat premis d'ajudats i de públic arreu del món i sabíem que funcionaria i sí ha funcionat no sé si teniu números d'aquesta primera emissió que es va fer a través de TV3 de quanta gent ha arribat a aquesta pel·lícula documental 264.000 persones Déu-n'hi-do que es diu molt ràpid és una porció de la població molt elevada segurament això en una sala hauria estat impossible segurament no hauria estat possible bàsicament si hagués inaugurat el cinema arribau haguessis digut 1.200 de 1.200 persones a 264.000 doncs sí és la força de la televisió la televisió té aquesta força podem veure que hi ha coses entre moltes cometes positives d'aquesta situació entre altres és poder arribar també a més gent a través de televisió a través de plataformes com filmin has parlat també dels diferents valors després entrarem una miqueta més en concret però com escolliu aquests documentals quin procés hi ha per escollir les pel·lícules documentals que formaran part de totes les categories com es fa el triatge doncs per un costat tenim un equip de programadors per un altre costat el nostre cap de programadors és un danès el Tuistin Muller que forma part del circuit internacional i tant ell com altres persones de l'equip assisteixen a festivals veuen pel·lícules i per un altre costat fem una convocatòria fem una crida a la qual ens arriben aproximadament unes 500 pel·lícules de tot el món i després aquest equip de programadors fa el filtratge fa l'embut i per últim ens reunim tres dies en un hotel i decidim quines són les pel·lícules que formaran part del Tox Barcelona és un procés de selecció simplement és un procés llarg que entenc perquè si heu de visionar tots aquests documentals entenc que amb diferents equips i ja us distribueu el temps i les categories això són moltes hores de visionat sí són moltes hores de visionar sí aproximadament estarem entre un mes i mitjus o dos mesos fent aquesta selecció fent el diferent procés i a més també les pel·lícules no les ha de veure només d'una sola persona les han de veure més d'una persona per poder tenir criteris diferents és un procés molt molt molt molt molt agraït on descobreixes moltes coses i on tens la possibilitat de poder oferir una finestra a les pel·lícules perquè puguin ser vistes pels espectadors clar gràcies a aquesta tria també després tenim aquesta varietat he parlat només d'aquesta pel·lícula documental que és la que va obrir però en total quantes pel·lícules documentals oferiu en aquesta 23a edició són 36 pel·lícules provenents de 22 països el panorama internacional que vosaltres veieu prèviament abans de fer aquest filtratge també l'oferiu parlàvem d'aquests valors què és el que intenteu mostrar podem dir transmetre ensenyar compartir a través d'aquestes de totes aquestes pel·lícules documentals a la gent que després accedeix a les plataformes i les veu aviam bàsicament són dues coses una hi ha una pel·lícula per tu hi ha una pel·lícula documental per tu que seria un element i l'altra és que a les pel·lícules els demanem un treball creatiu un treball cinematogràfic sigui el tema que sigui que tractin és a dir totes les pel·lícules documentals que es fan totes el 110% estan plenes de bona voluntat i després hi ha aquelles que tenen un treball creatiu cinematogràfic al darrere i altres que són purament testimonials i que els hi falta aquest punt sí que poden ser fantàstiques i extraordinàries per segons què però per un festival de cinema volem cinema sí volem que hi hagi un treball cinematogràfic acompanyant cadascun dels temes que tractin les pel·lícules siguin el que sigui i aquest treball cinematogràfic lògicament fet per directors i directores pot ser absolutament divers molt i molt divers però que hi hagi un plantejament cinematogràfic darrere sí hi ha diferents categories hi ha diferents seccions no? de pel·lícules documentals se n'ha parlat molt de The High AI o la Intel·ligència Artificial seria la traducció és un dels documentals que crec que més més expectació ha generat no sé quina cabuda ha tingut aquesta es va emetre si no m'equivoco a Filmin no? fa una setmana o es va publicar ja a Filmin no sé si sabeu quina cabuda ha tingut i aquest Hi Ai Ai Perdó sí és ha tingut diversos milers d'espectadors crec que és la segona o la tercera més més vista i suposo que això ja t'ho dona a l'ofici ja ja preveiem que seria així sí ja preveiem que seria una de les pel·lícules més més vistes d'aquesta edició gairebé ha tingut 8.000 espectadors que és una bestiesa és una barbaritat és una barbaritat i quan i i bueno i sí ja ha funcionat molt bé efectivament clar quan feu aquest triatge no aquestes 500 pel·lícules documentals ja més o menys podeu preveure el fet de dir segurament aquesta serà de les més visionades o clar en aquest cas com és un certamen íntegrament en línia potser no podíeu fer aquestes previsions però sapiguem més o menys per on aniria una mica als trets no de quina seria la pel·lícula documental que més ressò tindria sí sí sí però no al 100% és a dir sí que saps quines funcionaran sí que saps quines seran més difícils però afortunadament afortunadament ja qui té l'última paraula és l'espectador i sempre ens sorprèn no i pel·lícules que pensaves ostres aquesta no sé com li anirà bum es dispara i no sé la veritat és que que sí que hi ha una mica d'olfacte o d'olfacte fruit de les edicions i de l'ofici però sempre hi ha sorpreses sempre sempre per sort clar t'anava a fer una pregunta que semblarà una miqueta bàsica però i suposo que serà difícil alhora però per tancar aquest bloc de Docs Barcelona amb quina pel·lícula documental et quedaries tu o quina va ser la que d'alguna manera et va impactar més a l'hora de fer aquest visionat i escollir-les buah pregunta difícil és una pregunta és una pregunta difícil comprometedora sí em sap greu aviam jo crec que hi ha dues que em van impressionar una va ser d'hipnotis que explica la relació entre un hipnotitzador la hipnosi el poder polític i el manteniment en el poder del primer ministre a Finlàndia que em va impressionar també per com està sent narrada sí i l'altra l'altra l'altra va ser Rajin front de Tsunami que és la visita a una comunitat japonesa que el 2011 va tenir va patir el Tsunami i i que té una cosa molt difícil en una obra cinematogràfica que és retratar una atmosfera retratar l'invisible i crec que aquesta pel·lícula retrata molt bé un estat d'ànim i quan una pel·lícula retrata un estat d'ànim a mi la veritat sempre m'agrada molt perquè és una cosa molt difícil d'aconseguir hi ha pel·lícules que el que fan és seguir un personatge i normalment un personatge que té força que que s'ha duït amb el director o directora però retratar un estat d'ànim d'una societat no és tan senzill no és tan senzill i aquesta em va impressionar i em va agradar molt sí ens quedem amb aquestes dues obviament hi ha totes les altres que també animem a tothom a que les pugui veure's a film a la plataforma però Rising from the Tsunami i d'Hipnotist serien potser entre cometes les escollides també volia parlar dels directors i directores no sé si hi ha algun tipus de o intenteu també òbviament que hi hagi una paritat a l'hora d'escollir pel·lícules documentals dirigits per directors i directores un tema cap d'alt al segle XXI doncs no no hi ha paritat són les pel·lícules les que decideixen quin percentatge hi ha i què vol dir això doncs que ja portem molts anys i per nosaltres ja no és notícia que la paritat en el terreny documental existeix sí i aquest any no únicament la paritat sinó que el 55% de les pel·lícules estan dirigides per dones però no és una cosa que anem a buscar d'entrada en absolut nosaltres anem a buscar bones pel·lícules què passaria home passaria que si tinguéssim una edició on el 15% de pel·lícules fossin dirigides per dones aleshores sí que entiendríem però si el que fem és seleccionar pel·lícules i després comprovar que el 48 el 52 el 49 el 55% estan dirigides per dones fantàstic és a dir segurament el gènere documental és el gènere cinematogràfic on la paritat és real no cal forçar-la no cal buscar-la sinó que es dona per se per tant per nosaltres ha deixat de ser una sorpresa encara és un element comunicatiu però ja fa anys que que això és normalitat no és una altra cosa que normalitat m'alegra saber també que és una que és una normalitat passem ara a un altre tema que també neix de Docs Barcelona no aquest documental del mes en aquest o penja no també d'aquesta d'aquesta família podríem dir és aquesta projecció de documentals no a unes 80 sales més o menys de tot el territori català Sant Just aquí a l'Ateneu de Sant Just és una d'aquestes sales en aquest cas sí que s'ha decidit posposar aquestes noves estrenes òbviament ha anat vinculat amb el fet que no puguem moure'ns i sortir aquest tipus de zones tancades d'espais tancats on l'aglomeració de gent és un número més elevat i que ara mateix no se'ns permet això de moment sí que està posposat cap al setembre d'aquest any sí sí el documental del mes és la perllongació del DOCS Barcelona al llarg de l'any no és ni més ni menys que això i a més a més Sant Just forma part de les tres capitals del món amb el qual va començar el projecte era Manresa Barcelona i Sant Just i van començar així en tres localitats i ara estem a 70 i ara al setembre setembre octubre començarem no perdó no començarem reprendrem l'activitat a Xile amb 12 o 13 sales més en allà i efectivament ara hem posposat fins al setembre veurem com van les coses però a Sant Just s'ha produït una cosa molt simpàtica i per mi molt interessant que és que no van poder projectar l'última pel·lícula que era que era que era que era que era que era que era que era que era que era que era que era i i el que van fer va ser donar la possibilitat a les sales que repartissin codis perquè els seus usuaris la poguessin veure online i Sant Just va ser una localitat que si aproximadament van entre 30 i 50 persones online la van veure 150 amb la qual cosa van dir ostres és a dir que que l'online és molt més complar bé és la possibilitat de veure la pel·lícula que et ve de gust però en el moment que tu pots o que et ve de gust també i ha estat una lliçó molt interessant i jo crec que ara estem aprenent molt i que en el futur sigui el setembre o sigui la pròxima edició del Docs Barcelona aplicarem moltes coses que estem aprenent ara de forma perquè ens hi hem trobat no perquè estiguéssim buscant-ho estratègicament sinó ens hi hem trobat i hem vist que hi ha respostes molt positives segons quins plantejaments aquest de l'online a Sant Just ha sigut una sorpresa per tot l'equip això hem d'escoltar la realitat i veure què ens diu i prendre nota M'agrada perquè t'anava a fer també la pregunta d'aquest futur del Docs Barcelona si també el veieu a les plataformes digitals és indiscutible que la resposta és que sí que pot coexistir amb la presència de gent a sales estic parlant del proper festival que seria el 2021 és una coexistència perfecta podríem dir Sí jo crec que jo crec que això arribarà a passar així ja no com a alternativa a no poder-ho fer presencialment sinó com a segona finestra del festival jo crec que els números que estem veient i que fins que no acabi el festival no volem compartir perquè volem arribar fins al final però els números que estem veient ens està dient que aquí hi ha una força molt gran a més a més també es produeix un altre fet i és que el fet de fer-ho online ens ha permès arribar a tot l'estat i això també és un efecte multiplicador bé en aquest moment no únicament el Docs Barcelona nosaltres estem en contacte amb la gent de Múnich amb la gent de Copenhague amb la gent de Trescelonica amb la gent d'Amsterdam és a dir amb els grans festivals del món veient com quin impacte té això quines regles del joc ens establim entre nosaltres i com integrem l'online en la en la programació dels festivals sapiguent que hi haurà festivals que no voldran anar online ni com a plan B ni com a segona finestra i d'altres que sí que voldrem anar i bueno és un procés molt molt interessant que esperem que que beneficiu un dels nostres objectius que és apropar els documentals als espectadors als ciutadans crec que queda queda més cap al pable que aquesta relació aquesta coexistència entre sales presencials i sales virtuals no? segurament serà algú algú que quedarà no? en la societat espero que segueixi anant igual o millor la propera la propera edició encara ens queden uns dies de pel·lícules documentals que podrem veure a la plataforma a la plataforma Filmin Joan Sí, exacte Filmin Joan, moltes gràcies per haver-nos atès que sabem que també vas de bòlit gràcies per aquesta estona i també amb una abraçada des de l'emissora Joan? Ara Ai, t'hem perdut ara Sembla que just al final ens hem pogut acomiadar d'ell no sé si ha sigut un tema tècnic Joan, no sé si ens escoltes encara Doncs no, sembla que Sí, sí, sí Ah, sí? Val Sí, sí, sí és que hi ha hagut un moment que ha desaparegut el senyal i ha tornat Just ens estàvem acomiadant de tu i que ara no ens podrem acomiadar en directe no en persona però en directe Deia que moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estoneta que sabem que vas molt de bòlit i que desitgem que tingueu molts èxits aquesta i la propera edició del Docs Barcelona Moltes gràcies Sí Estem molt contents La veritat és que estem molt, molt contents i espero que pels espectadors també hagi estat una bona experiència I tant, segur que sí Moltes gràcies Joan i una abraçada Moltes gràcies Adéu Adéu, bona tarda She unies you Just to please you She's got their David's eyes La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor Caballero Una de ràdio Una de què? Una de ràdio De veritat De veritat és que jo no puc Així jo no puc treballar Algú per aquesta No, no, no Som una bona colla I tant Passigolla Passigolla Ui, ui, ui Es posa molt calent tot De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio Desver Un lloc de tots i per tots Efectivament T'encoentres mal o algo Socorro! Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Un lloc de tots