Entrevistes de la Plaça Mireia del 19/5/2020 — Dol migratori i dol per la Covid-19: doble impacte, "fam de pell" i teràpia en una nova realitat

Resum de l’entrevista

Entrevista entre Mireia i la psicòloga clínica i psicoterapeuta Laura del Mar sobre el dol en temps de pandèmia i el seu acompanyament. Es parla del dol migratori, del dol traumàtic per la Covid-19, de la pèrdua del contacte físic i del pas a la teràpia online, així com de l’efecte cabana, el dol col·lectiu i la necessitat d’una educació emocional.

"És un doble dol: la pèrdua de la persona estimada i l’impacte general de la pandèmia."

Idees clau

Dol migratori: pèrdua de llengua, cultura i referents; fases similars al dol per mort, però sovint invisibilitzat.
Dol per Covid-19 com a dol traumàtic: rapidesa, imprevisibilitat, incertesa, soledat, manca d’acomiadament i culpa.
Contacte físic i "fam de pell": l’absència d’abraçades i tacte dificulta la regulació del sistema nerviós i augmenta soledat, ansietat i depressió.
Videotrucades: útils però esgoten; el cervell força la lectura de la comunicació no verbal i consumeix molta energia.
Efecte cabana: cansament, irritabilitat, por de sortir i tendència a mantenir rutines; cal reintroducció gradual i regulació.
Dol col·lectiu: hem perdut la vida coneguda; parlar més aviat de nova realitat que de "nova normalitat".
Fases del dol: negació, ira, negociació, tristesa i acceptació; aplicables també al procés col·lectiu actual.
Teràpia online: eficaç i necessària; amb mascareta es perd molta informació no verbal; el vídeo en recupera una part.
Educació emocional: oportunitat per normalitzar la psicologia i parlar de com ens sentim més enllà del "tot bé".

Què és el dol migratori?

Pèrdua de llengua, cultura, xarxa social i referents.
Es transita per les mateixes fases del dol que en altres pèrdues.
Posar-hi nom ajuda a validar i gestionar el procés.

Per què el dol per Covid-19 és traumàtic?

Rapidesa dels esdeveniments i manca de preparació.
Incertesa i incomprensió del que passa durant l’ingrés.
Soledat i impossibilitat d’acomiadament o d’acompanyar.
Sentiments d’impotència i culpa.

"No saber què ha passat exactament i no poder ser-hi és devastador."

La pèrdua del contacte: "fam de pell"

El tacte és clau per a la regulació emocional i fisiològica.
L’absència d’abraçades i carícies impacta en hormones, sistema immunitari i cor.
Propostes per compensar:

- Abraçar un coixí simultàniament a banda i banda de la videotrucada. - Fer autocarícies conscients (tancar els ulls, tocar-se la cara), massatges o posar-se crema. - Treballar el record corporal de moments de cura i afecte.

Videotrucades: útils però esgotadores

El cervell esforça la lectura de to de veu, gestos i microexpressions a través de la pantalla.
Silencis més incòmodes i sobrecàrrega atencional ⇒ fatiga.

Efecte cabana i por

Símptomes: fatiga, apatia, irritabilitat, por a sortir o fer tasques quotidianes.
Recomanacions:

- No lluitar per eliminar la por; si s’empeny, fa efecte rebot. - Relativitzar: imaginar també escenaris positius, no només els pitjors. - Arrelament i present: rutines suaus, exposició progressiva i autocura.

Dol col·lectiu i nova realitat

Hem perdut la vida prèvia: feina, seguretat i plans.
Parlar de nova realitat ajuda a acceptar i reintegrar canvis.
Compartir el que sentim alleuja i reparteix la càrrega.

"Nova realitat, més que nova normalitat."

Teràpia i salut mental en obert

Més demanda de teràpia i casos més greus; reactivació de traumes previs.
Teràpia online manté l’eficàcia i permet llegir molta comunicació no verbal.
Importància de normalitzar demanar ajuda: com anar al traumatòleg per un genoll.

Mirant endavant: del jo real a la cultura del suport

Probable augment de ansietat i depressió per activació sostinguda del mode supervivència.
Oportunitat per una educació emocional més present en la vida quotidiana.
Apostar per converses del tipus: "Com estàs de veritat? Sóc aquí per escoltar-te".

"Moure’ns des del jo real i no des de les màscares."

Contacte professional

Instagram: @lauradelmar_psicologa