Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.
Subscriu-te al podcast
El millor per als nostres fills: Secta The Family, límits de l’amor i la faceta musical de Viviana Zappa
Panorama general
Entrevista a Viviana Zappa sobre l’obra de teatre "El millor per als nostres fills" (Tantarantana, Àtic 22), inspirada en la secta australiana The Family liderada per Anne Hamilton-Byrne, i conversa sobre els temes ètics i psicològics que travessen l’obra: el condicionament psicològic en l’educació, els límits de l’amor com a pretext de control i els paral·lelismes amb la criança quotidiana. La segona part incorpora la faceta musical de Zappa, amb el tema "Coração Vagabundo" i el projecte V&B, i un apunt sobre la seva participació en una sèrie local. Tanca amb una crida a assistir a l’obra i un butlletí informatiu.
L’obra i la seva base real
Fitxa i origen del projecte
- Escrita per Elisenda Coll i dirigida per Simona Quartucci.
- La idea neix quan Montse Folgado veu un documental sobre The Family i proposa portar-ne la història a escena; inicialment es plantegen improvisacions, però finalment Coll escriu un text complex i parcialment ficcionat basat en fets reals.
La secta “The Family” (Austràlia, anys 60–90)
- Liderada per Anne Hamilton-Byrne amb el suport del metge Raynor; disciplina extrema, especialment amb nens.
- Pràctiques d’“iniciació” amb LSD i experiències psicotròpiques; fins i tot un hospital sota control de la secta.
- La Sara (inspirada en la real Sara Moore) s’escapa i denuncia els maltractaments; posteriorment n’escriu les memòries.
- Actualització: Hamilton-Byrne va morir el juny d’aquest any; havia estat anys en una residència per demència.
"Només era amor, només amor" — l’argument recurrent d’Anne per negar qualsevol maltracte.
Temes i preguntes clau de l’obra
- L’obra explora amb crueltat i tendresa el condicionament psicològic en l’educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes que poden deformar la identitat, sovint "en nom de l’amor".
- Preguntes centrals: on és el límit entre educar i dominar? Què justifiquem sota el paraigua de l’“amor”?
- Paral·lelisme entre un model extrem (una secta) i microcomportaments quotidians en la criança que també poden condicionar.
Repartiment i estructura
- Viviana Zappa és l’Anne, la gurú; paper complex al qual l’equip dona capes d’humanitat.
- Montse Folgado és la Sara; Javi Príncep és Roland (de nens i d’adults, es retroben i discuteixen el passat). Marta Genís fa de Margaret (tieta/educadora) i també de mare en un marc més arquetípic.
- Raül Tortosa encarna tres papers: marit de la Sara (cameo), doctor de la secta (braç dret d’Anne en el subministrament d’LSD) i pare arquetípic.
- Dramaturgia amb flashbacks i flash-forwards; dinamisme i desdoblaments d’actors.
Recepció i impacte
- La majoria de l’audiència surt remoguda tant per la història com per la reflexió final.
- Algunes persones reaccionen a la defensiva ("no em diguis com he d’educar els meus fills"), però molts reconeixen petites coses que es poden canviar.
Procés interpretatiu i metodologia
- Per construir l’Anne, Zappa suspèn judicis i treballa des de la comprensió del personatge; procés llarg que inclou documentació i una hipòtesi escènica sobre el seu origen.
- Referent tècnic: tècnica Meisner (formació amb Javier Galito-Cava).
"Viure de veritat sota circumstàncies imaginàries" — principi clau de la tècnica Meisner.
- Viviana, mare de tres fills, comparteix com l’obra li ha servit de mirall per evitar, en la mesura del possible, patrons de control disfressats d’“amor”.
Faceta musical de Viviana Zappa
- Escolta d’un fragment de "Coração Vagabundo" (presentació a Tallers de Música; YouTube).
- Projecte V&B (abans, "Vivi and the Bobos"): banda de Sant Just d’uns 10 membres; versions de pop/rock en anglès (Amy Winehouse, U2, Suede, Oasis, Cranberries, Radiohead...).
- Actuacions a festes de Sant Just i participació com a banda en un capítol d’una sèrie local ("Sant Just Fiber"); enregistren "Malagueña Salerosa" per a la B.S.O. de la sèrie.
Informació pràctica
- L’obra és a la Sala Àtic 22 del Tantarantana fins al 3 de novembre; algunes funcions ja exhaurides.
Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, ara entrarem en aquests detalls de què està basada, no? La dirigeix Elisenda Coll. Perdona, està escrita per Elisenda Coll. Exacte. I està dirigida per Simona Quartucci, dues dones. Sí. M'agrada molt això. I com deies, està basada en aquesta història d'uns nens que van formar part d'una secta que es deia New Age, o també es coneixia com The Family, no? Sí, la secta es deia The Family. The Family, que està ubicada a... A Austràlia. A Austràlia, exacte. A prop de Melbourne. I tu, precisament, en aquesta obra agafes el paper de l'Anne Halmington... Burn. Burn. Sí, senyora. Que és la, a veure, entre moltes cometes, la malvada de la secta, potser, no? Sí, bueno, la guru de la secta. La guru. I per molts, doncs sí, la malvada de la secta, perquè, bueno, a la història s'explica com la protagonista de la història, que és la Sara, un bon dia decideix escapar de la secta i denunciar el tracte, el maltracte que pateixen tots els nens que estan allà dins. I llavors, com que destapa la caixa de pandora, no? Diguem. I sí, és un personatge força complicat, precisament perquè té una part malvada molt evident. però intentem a l'obra donar-li una certa humanitat, perquè precisament del que es parla és del per què certes persones posen a practicar comportaments i accions que a l'ull de tots poden semblar molt dolents. Una mica autoritaris, no? Exacte. O una mica... Semblaria un règim, no? Sí, sí. Bueno, devia ser un règim, aquesta secta, aquesta família. I hi havia una disciplina extrema, exagerada, sobretot tractant-se de nens, de nens petits. I els mètodes ampliats eren execrables, diguem. Entre d'altres, el que més o menys he llegit i m'he documentat, a part d'aquest moviment que es deia New Age i The Family en si, que és aquesta secta, que segurament va durar uns quants anys, no? Sí, sí, va durar entre els anys 60 i els anys 90. 30 anys? Sí. Fins que la... Bé, una investigació privada de policia, no? Quan van arribar cap al 86, crec, 85, 86, van arribar a donar amb un nen i aquest nen va destapar una miqueta aquesta trama, no? Bé, és precisament aquesta nena, aquesta nena que es va escapar i va denunciar-ho tota la policia. I aquesta nena, que era la Sara Moore, després ja una vegada es va fer tota la investigació i es va portar a judici i tal, va escriure un llibre amb les seves memòries sobre la seva experiència a la família. I de fet, si no vaig mal encaminada, l'escriptora Elisenda Coll, l'escriptora de l'obra, explicaven en algun moment que Montse Folgado, que és una de les actrius que forma part d'aquest repertori, havia vist un documental sobre aquesta secta i va pensar que era una bona idea per portar-ho a l'escena, no? A escenari. Sí, la idea va ser de la Montse. O sigui, va venir d'aquí, no? D'una visualització casual. Exacte. Ella es va veure aquest documental, es va quedar prendada amb la història, no se la podia treure del cap. i primer va contactar amb les persones que pensava que podrien estar interessades, entre elles jo i l'altra actriu, la Marta Genís, però encara no teníem el text i, teòricament, havíem de començar a treballar sobre improvisacions i sobre aquestes improvisacions havíem de crear el text. Però després l'Elisenda, quan va veure el material i quan va veure el compromís de la Montse per explicar aquesta història, va dir, no, no, no, aquesta història l'escriuré jo. i li va sortir un text molt, molt, molt ben escrit, molt complexa i que no és purament descriptiu, perquè es pren com a punt de partida la història de la secta, però després hi ha una part que és de ficció, que això és important explicar-ho. No és una reproducció o una escenificació només del que s'explica al documental, sinó que hi ha una part ficcionada dins del que està basada en fets reals, no? Exacte, exacte. I, de fet, ara l'Anne, aquesta gurú, aquesta mestra que va, bueno, aquesta, o sigui, cap de secta, per dir-ho d'una forma, actualment té 96 anys i, de fet, pateix una demència senil bastant avançada i aquesta demència l'ha dut a viure des de fa uns 12 anys a una residència de... T'he de corregir perquè, sí, perquè l'Anne es va morir al juny. Ah, doncs mira, l'article que he llegit, igual era... No, ja, ja, i no m'extranya, el juny d'aquest any, i jo mateixa ho vaig descobrir fa un mes, no ho sabia, perquè no es va parlar gaire del tema, perquè, com tu ben dius, ha estat reclusa en una residència durant força anys. Quasi uns 12 anys, més o menys. Exacte, i llavors, com que no s'ha parlat molt del tema últimament, doncs ha sortit la notícia, va sortir la notícia en el seu dia, però... Sí, bastant a títol opòstum, o no? Ah, exactament. Bastant més tard. Exactament, sí. Val, doncs tot i això, gràcies per la informació. Ara tindria ja, doncs, 97, 98 anys que no havia de tenir. Sí, exacte. I si estigués viva, si estigués, diguéssim, amb el cap, bueno, clar, què creus que diria o que opinaria si vingués a veure l'obra, si la tinguéssim sentada en alguna cadira? Mira, jo l'últim document que vaig veure de l'Anne és una entrevista que ella va concedir el 2009, quan ja era dement, la demència ja estava bastant forta. I és un document molt interessant perquè en aquesta mateixa entrevista surt l'Anne, un adepte de la secta que actualment és el nou cap de la secta, perquè va ser designat com el successor, diguem, i la Sara estava en aquesta mateixa sala i l'entrevista dur. I l'Anne negava encara als 90 anys o als 87 anys que a la casa hi hagués maltracte, que es paguessin els nens. Deia que els nens s'inventen moltes coses i que tot això que la Sara explica és mentida, bàsicament. Perquè tots hem sigut nens, oi? Doncs els nens s'inventen moltes coses. O sigui, ella estava fins a l'últim dia convençudíssima que ella no havia fet res dolent, que només havia actuat per amor, com es diu a l'obra, només era amor, només amor. Estava convençudíssima de no haver fet res de dolent. Sí, de fet, en la descripció de l'obra, de fet, al web també del Tantarantana, si hi ha algú que vol anar a veure l'obra, que encara té temps, fins al 3 de novembre, diu que l'obra parla amb crueltat i amb tendresa del condicionament psicològic en l'educació i posa sota sospita la família i la societat com a formes inevitables de deformar la pròpia identitat, tot i fer-ho en nom de l'amor. I em porta a pensar, en nom de l'amor, quantes barbaritats s'hauran fent per un costat? A l'amor romàntic em refereixo, no? Però a vegades també a través de l'amor és potser una millor manera o és una bona manera per dominar una persona a través de... sota el paraigües d'un amor. Exactament, i és per això que l'obra es diu el millor per als nostres fills, perquè tu teòricament ho fas pel seu bé, intentes enfortir-lo, el nen, i intentes posar-lo davant de les adversitats o les dificultats, i llavors dius ha de patir una mica o molt, com pensava l'an, per poder ser fort i per poder, en el cas dels nens de la secta, salvar el nostre planeta. Llavors, sí, és on és el límit, on està el límit. I, de fet, la part, diguem, més social de l'obra és precisament un paral·lelisme entre aquest model molt extrem d'aquesta secta, que ja em sembla que és un model molt llunyà, perquè és una secta, ah, no, això, això, nosaltres no som això, ho miro des de fora i, ai, mira, mira, mira que dolent això. Però és precisament posar-lo en contacte amb els comportaments que tots nosaltres tenim, amb els nostres fills, cada dia, nosaltres, els nostres pares, els nostres avis, i què fem amb petites coses, amb petits gestos, amb comportaments que no semblen dolents, que no semblen extrems, però què estem fent? I poso una mica aquesta pregunta. La gent que hi ha anat a veure l'obra, surt amb la reflexió ja feta o s'obri la fa? A veure, quina és la intenció? Hi ha hagut una mica de tot, hi ha hagut... Bé, la majoria de persones ens han transmès, doncs, que han sortit molt remogudes per la història que s'explica i també per la reflexió que al final proposem, diguem. Hi ha algú que s'ha molestat, també, perquè s'ha sentit posat sota acusació. Seria identificat, llavors? O no, sí, identificat, o tu a mi no em dius el que he de fer, jo ja ho sé, no m'ho expliquis, saps? Sí, la frase aquesta, no em diguis com he d'educar els meus propis fills, no? Exacte, o jo ja ho he entès, això, ja ho he entès, però això que passa a la secta i el que em passa a mi no té res a veure, saps? És com una mena de barrera o de defensa. Però la majoria sí que ha sortit tocada, en aquest sentit, de dir, ostres, no me n'havia adonat, potser sí que és veritat. No, evidentment, en un grau tan fort, i tan evident, però sí que hi ha petites coses que potser podem canviar. Clar, en l'obra entenc que es mostren facetes d'aquesta gurú i potser com ho patien els nens. Òbviament, avui en dia no cal que els nens ho pateixin d'aquesta manera ni que vagin drogats com passava també en aquesta secta, que es veu que s'acostumava a drogar entre altres amb la droga LSD, que era molt potent en aquella època, i que devien estar més fora de si que una altra cosa. Parlem... I controlats, gràcies a això. dominats, bàsicament, tot i que sota aquest amor, teòricament. Parlem també dels altres personatges. En total hi sou cinc. A l'obra, tu ets l'Anne, a l'obra ets aquesta gurú, la Montse Folgado és la Sara, que havies comentat també, la Marta Genís és la Margaret, que és la mare, no? La Margaret és una de les tietes. Una de les tietes. Perquè l'Anne era la gurú, però ella no estava gairebé mai a la casa on estaven els nens. Els nens eren educats per aquestes tietes que eren les educadores. Les súbdites de l'Anne, de l'Anne, suposo. Sí, que feien tot el que l'Anne manava, evidentment, però les educadores materials dels nens eren les tietes. i la Margaret encarna la tieta, la jefa, diguem, de les tietes. I hi ha un únic noi, un home a l'obra, que és el, és a dir, com a actor, que és el Raül Tortosa, que fa de pare i doctor, si no m'equivoco, o és el mateix paper? No, no, no, t'ha saltat un. Ah, val. He menjat algun actor. Sí, el personatge de Roland, que l'actor és el Javi Príncep. Ah, d'acord. Doncs és el contrapunt masculí, si vols, de la Sara. La Sara i el Roland són els dos nens de la secta que es troben de grans ja fora de la secta i discuteixen sobre el que els va passar a dins de la secta i com cadascú ha tornat a fer-se una vida. A Raül Tortosa encarna en realitat tres personatges. Un és molt, és només una pinzellada al principi és el marit de la Sara però apareix molt poquet. El doctor és un dels doctors de la secta, doncs és com el braç dret de l'an en aquestes pràctiques de subministre de medicaments i LCD i tal. Tenia un doctor fixe. Sí, sí, sí. Hi havia un hospital totalment controlat per la secta on es practicaven iniciacions als adeptes de la secta. Totes les iniciacions a base de LCD i d'experiències psicotròpiques, diguem. I perquè de fet els dos personatges reals que van crear la secta van ser la Anne Hamilton i el doctor Raynor que era un doctor, un metge i professor universitari australià que li va portar metges i infermeres i que va crear una mica l'estructura externa a aquesta casa. I també fa de pare conjuntament amb la Marta Genís que fa de Margaret i de mare. Aquests dos personatges pare i mare són personatges arquetípics si vols. És com un teatre dins del teatre. No pertanyen si vols directament és que no vull desvalar coses. A la història de la secta diguem-ho així per deixar una pare i mare són com els arquetips de pare i mare. Deixem-ho així. Llavors el pare és Raül Tortosa i la mare és la Marta Genís. Llavors ens desdoblem bastant perquè hi ha molts flashbacks i flash-forwards a l'obra. Llavors la Sara i el Roland apareixen com a nens en algunes escenes com a adults en altres i l'An també apareix com a adulta i com a d'ella. Llavors hi ha bastants canvis. És molt dinàmica. Clar, és a dir, cinc actors que dos o tres encarnen diferents papers es desdoblen que comentaves però l'An és l'An tota l'estona. L'An és l'An tota l'estona. Sí, ets tota l'estona. T'ha arribat a entrar tant al personatge com per entendre què devia pensar aquesta persona quan ho feia això? Quan feia aquestes atrocitats? Jo m'he hagut de fer aquesta pregunta i no et nego que al principi ho vaig passar malament. Al principi quan em vaig encarar el personatge has de suspendre els judicis perquè si no ho fas evidentment no et pots ficar i el procés de creació ha sigut molt llarg i això m'ha donat el temps d'alliberar-me d'aquests prejudicis i llençar-me perquè si no no és possible. I com ho devia haver fet aquesta dona? Què li devia haver passat? No sé si hi ha alguna explicació sobre la seva vida anterior per tirar endavant tot això, no? No sé si se sap o si dins de l'obra ho heu explicat. Dins de l'obra ho hem investigat. Ho hem investigat i ens hem intentat donar una resposta. Sí. Però no basada diguéssim en el que va passar de veritat sinó intentar-ho entendre des de... Home, no, ens hem basat sobre fets que hem trobat ens hem documentat la Elisenda s'ha documentat i ha trobat uns fets i a partir d'aquests fets podem dir que ha construït una teoria que s'ha escenificat. Ha sigut la llavor del per què va fer aquesta... va tirar endavant d'aquesta família en Anglesa. T'he de preguntar si tens fills. En tinc tres. Tres fills? Sí. I els dones el millor als teus fills ara que fas aquesta obra? Doncs, la veritat és que ja abans de ficar-me a l'obra aquesta pregunta me l'he fet moltes vegades evidentment i he qüestionat moltes vegades el meu comportament amb ells els patrons que jo he pogut repetir i perpetuar dels meus pares de la meva mare i la veritat és que crec que faig el millor que puc com tots els pares i totes les mares però segur que faig molts errors que cometo molts errors i si parléssis amb els meus fills estic segura que que t'ho corroborarien hauríem de tenir totes les parts les parties exacte la resposta completa podríem dir t'anem a preguntar també si més enllà de òbviament no ets mare tens tres fills si el fet també de viure el paper de l'Anna en aquesta obra t'ha ensenyat potser més el que no vols pels teus fills que no pas el que sí que el que sí potser és una mica massa subjectiu sí la veritat és que et posa davant d'un mirall tan tan trencat i tan tan fosc que no no pots no pots no no fer aquesta reflexió i no pots no no dir això això intentaré amb tota l'ànima evitar-ho encara que sigui a la menor part aquesta part no anava anava a comentar bueno ets actriu però tens altres facetes creatives i com com com polifacètica vol dir no només et dediques a fer a fer teatre fa anys que també utilitzes la veu no només per parlar davant d'un escenari o davant de gent sinó per cantar sí escoltarem ara un un vídeo que podeu trobar de fet al YouTube d'una cançó que es diu Coração vagabundo que he trobat que vas cantar els els tallers de música que estan ubicats a les escoles sí senyora l'escoltem i si et sembla ens expliques a veure si encara segueixes cantant o si ho trobes a faltar meu coração não se cansa de ter esperança de um dia ser tudo o que quer meu coração de criança não é só lembrança de um luto feliz de mulher que passou por meu sonho sem dizer adeus e fez dos olhos meus um chorar mas sem fim meu coração vagabundo quer guardar com deia escoltàvem un tros d'aquest coração vagabundo no sé qui hi havia del piano perquè no el reconec no sé si és el Bru Ferri el Bru Ferri era ara ja no és professor de les escoles sí de les escoles de Sant Just però va ser el meu professor durant dos anys i és un artista meravellós és cantant és pianista i va treure el seu primer disc de fet aquest any en solitari i ja recomano molt busqueu-lo Bru Ferri el vídeo de fet és de fa un any és del 2018 més o menys segueixes fent altres activitats de com a cantant o intentant no sé cantar sí de fet tinc un grup aquí a Sant Just que es diu V&B originàriament es deia Vivi and the Bobos però hem canviat el nom perquè no tothom estava content amb aquesta nomenclatura llavors s'ha quedat amb V&B i de fet hem actuat aquí a Sant Just ja tres o quatre vegades a diferents festes crec que la festa a la Pau alguna festa d'aquesta sí a la festa del comerç al mercat de Nadal sí l'any passat a la festa del comerç del maig i a la redella de Sant Pere també i som tots d'aquí de Sant Just és una banda força gran perquè som quan toquem i som tots som deu membres i jo soc la cantant però també tinc dues curistes una és la Montse Solànic i una és la Mila Carrasco que ara ens ha deixat perquè no pot compaginar-ho més i després els altres Sant Justens del grup són el Xavier Macarro que és el bateria el Pep Moreno el teclat el Javier Segovia el baix el Bernat el Bernat com és el nom ara no me'n recordo ho sento a la guitarra el Pep Buixer de la trompeta i el Miguel el Miguel tampoc sé com es diu no és de Sant Just és de Sant Joan d'Espia em sembla està adoptat aquí exacte i que és també trompeta i el David el saxo doncs una bona família sí és una bona família sí senyora i fem versions de cançons pop ens agrada molt la Amy Winehouse també perquè el registre que té s'assembla molt al meu llavors fem diverses de la Amy i de fet només cantem en anglès ara que hi penso i també d'altres grups com a U2 com Sued Oasis i qui més Cranberries Radiohead bueno són grups bones glòries sí sí sí i vam començar fa un any amb aquests bolus i ens agrada molt i assagem bueno algú és més professional que altres diguem però va néixer com un grup amatör d'aquí de Sant Just ens ho passem molt bé i bueno de moment anem fent no sé si teniu propera data ara que has dit això hem marcat en edat hem anat participant igual teniu o espereu tornar a cantar alguna d'aquestes sí esperem esperem que ens cridin de nou perquè per les festes de la tardor estava tot tancat ens han dit ara com que s'han posposat no sé si algun grup no pot venir nosaltres ens oferim sí de fet com que han patit bastantes variacions i cansacions d'activitat aquest any han quedat una mica reduïdes a Sant Just al carrer que va ser aquest passat diumenge exacte i crec que la propera gran activitat ja serà o al mercat de Nadal o alguna fira d'aquestes sí del carrer doncs potser tornarem a aparèixer vinga a veure si abriguem i a part per a aquella gent que potser no t'hagi vist escenari o no t'hagi escoltat que ho publicarem a les nostres xarxes igualment Sant Just som molt amics nostres a part de la ràdio també i teus també això és una altra família quantes famílies tens jo moltes jo totes les que vulgui ja també tens un paper un paperet no sé si sense fer spoilers clar sí no de fet ja va sortir els primers capítols però una mica a veure va sortir poquet de fet tinc dos papers però com que vaig una mica disfressada no se't reconeix del tot potser no se'm reconeix però el nostre grup el B&B surt el capítol de la festa dels Quintero que hi ha una banda que toca i la banda som nosaltres som nosaltres i de fet hem gravat un tema expressament pel FIBE la cançó que cantem el tercer capítol del FIBE que és Malagueña Salerosa l'hem gravat i sortirà a la banda sonora original del FIBE de la sèrie sí sí sí de fet el Power Devil un bon director productor és fantàstic ha sigut un esforç titànic el que han fet per tirar endavant aquesta temporada han treballat com com bèsties tots però sempre amb molt bon humor sap portar l'equip d'una manera extraordinària aquest noi el Pau però no només ell la Cata també i tothom que està implicat ha treballat amb moltes ganes amb molt d'acord ha sigut una experiència molt bona ho comparteixo 100% que també faig algun petit paper que de moment encara no ha sortit tot i que malauradament com ja sabem de moment ho han parat fins a nou avís llavors no sabem quan fan aquesta festa premier i a part quan seguiran publicant els capítols exacte que crec que hi ha molta gent que també ho espera malgrat la situació social i política que òbviament a vegades treu ànims a l'hora de tirar endavant una projecció com aquesta és que val la pena disfrutar-la perquè és fiber és per disfrutar-lo és festa festa exacte aquesta vuitentera que és la que havien de fer i espero que facin i per anar acabant Viviana et volia fer així una última pregunta que penso que l'hauran fet moltes vegades però vaja si em dius que no te l'han fet mai encara m'emocionaré com et defineixes com a actriu uf o és una pregunta aquesta una mica apotada o què? no mira faré servir diguem que te l'han fet alguna vegada no no és que no no però crec que faré servir la definició que va sí que va servir el que considero el meu mentor que és el Javier Galito Cava que és un professor d'una tècnica d'interpretació que és tècnica Meissner aquí a Barcelona eclèctica eclèctica sí jo crec que sí sí perquè m'atreveixo una mica amb tot amb drama amb comèdia amb cant amb ball amb tot sí és que m'agrada m'agrada una mica tot crec perquè hi ha gent que digui la tècnica Meissner no ens sona jo no sé si vaig ben o mal encaminada però alguna amica amiga propera que també s'hi dedica de forma totalment amateur també no sé si aquesta tècnica que et fa treure diguéssim les teves entranyes per treure endavant un personatge o no va per aquí no no no va per aquí aquesta seria més la tècnica de l'actor studio que es basa en la memòria emocional llavors has d'anar a buscar alguna experiència teva per poder per poder ficar-te en certs en certes situacions diguem i a la tècnica Meissner en canvi el que es fa servir és la imaginació de fet la definició de la tècnica Meissner és viure de veritat sota circumstàncies imaginàries llavors hi ha veritat perquè t'has de posar al 100% però sempre tenint en compte que les circumstàncies són imaginàries mira deixaria així l'entrevista perquè he quedat perfecta amb aquesta frase final molt bé Viviana moltes gràcies per venir a tu fins aquí a tu molts èxits que vagi molt bé i torno a repetir que fins al 3 de novembre podeu anar a veure l'obra afanyeu-vos perquè les entrades s'acaben molt ràpid i val la pena i hi ha propers dies que ja he vist que estan exaurides ja teniu passis que estan ja totalment plens així que poden anar a veure al web de Tantarantana a la sala aquesta Àtic 22 per anar a veure a aquesta obra que tenen encara uns dies fins al proper domenge no? Sí diumenge fins aquest diumenge doncs molts èxits i ens seguim veient o per Sant Just Fiber o per algunes de les activitats del poble sobre l'escenari o també els escenaris dels teatres molt bé que vagi molt bé moltes gràcies Mireia adeu adeu i ens seguim veient l'àviu das bé l'àviu das Sanchos l'orantà ui t'ú t'ú i crec que ens haurem quedat més d'un i més de dos sí més d'uns quants amb ganes de seguir escoltant aquesta cançó que escoltàvem un fragment durant l'entrevista amb Viviana Zappa ella mateixa canta aquest Coraçau vagabundo fa quasi un any i mig més o menys que es va publicar aquest vídeo el podeu trobar al YouTube es diu Viviana Zappa Coraçau vagabundo i és un dels temes que va cantar als tallers de música a les escoles aquí a Sant Just així que m'ha semblat molt idònic i ideal acabar aquesta primera hora amb aquest amb aquest tros de cançó i amb aquest tros de dona Coraçau vagabundo us deixo aquest últim minut abans de les sis i ens veiem a la segona hora amb les noies de la biblioteca i amb els nois de la tertúlia de cinema en mi meu Coraçau vagabundo quer guardar un mundo en mi meu Coraçau não se cansa de ter esperança de um dia ser tudo o que quer meu Coraçau de criança Catalunya Ràdio les notícies de les sis Bona tarda us informa Kilian Sabrià El Ministeri de l'Interior Espanyol activa un nou dispositiu de seguretat amb l'enviament d'uns 250 antiavelots de la policia espanyola a Catalunya aquests agents servirien per rellevar alguns dels efectius que han participat en l'operatiu posterior a la sentència del procés però també n'hi ha que es desplegarien específicament per participar a la seguretat de la visita del rei Felip VI dilluns i dimarts de la setmana que ve a Barcelona on presidirà l'entrega al lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona Notícies breus Martí Ferrero El Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona ha acceptat la petició d'avaluació única que demanen poden aprovar el curs una possibilitat que no contempla l'avaluació continuada la UAP s'afegeix a la resta d'universitats públiques catalanes