El plaer del gest — Fotollibre de Carles Serraïma sobre el cos, el gest i el pas del temps

El pla del gest és aquest nou llibre fotogràfic que presenta Carles Serraïma, el fotògraf Sant Justen que tenim amb nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern i ens saludem. En Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, havent tornat al programa i també a l'emissora. Vam parlar, farà ja un any, més o menys, no? Febrer, febrer, febrer del 20. Abans de tot. Abans de tot, un mes abans de tot, sí. Exacte. I ara véns amb un llibre sota el braç, mai millor dit, perquè físicament també l'has portat, perquè l'he pogut veure també, com deia, el plaer del gest. Fotografies, cossos, moviment, modelació del cos, pas dels anys. Aquest fotollibre, què és? Bé. Què presentes? Bé, és un tros del meu treball. De fet, jo estic treballant el retrat des del 2013 i vaig avançant, vaig avançant. Hem d'estar aquí junts parlant fa un any de l'exposició que tenia que canginestar i, bé, dintre de la pandèmia començo a mirar el que he anat fent els darrers mesos i començo a configurar un nou treball. i després d'estar treballant amb aquestes fotografies durant sis mesos, set mesos, decideixo que pot ser un llibre, no? I aquí està el llibre, no? És un fotollibre, però té un punt especial i és que no és un llibre, diguéssim, a l'uso, no? És a dir, si algú s'està imaginant un llibre de portada normal, etcètera, etcètera, no. Té un tacte especial, no? Té un gramatge, té un tipus de pàgina, és a dir, tècnicament el llibre també et parla, més enllà de les fotografies, no? Sí, al final, amb els fotollibres, més actualment, que els últims anys s'ha desenvolupat molt, es busca que el llibre com a tal sigui una experiència, no? Que nosaltres puguem tocar un llibre, el llibre és un objecte que tenim situat entre les mans i la cara, no? I disposem del temps que nosaltres volem per veure'l i per l'ordre que nosaltres desitgem, no? D'alguna manera som els propietaris del temps i de l'espai que volem dedicar a veure aquest llibre, no? Quan és el llibre, tenir el moment de fer un fotollibre o de fer aquest llibre, passant a prendre una sèrie de decisions, com pot ser la portada, com pot ser el tipus d'acabat, com pot ser l'amequetació, i en aquest cas escolleixo una portada tapadura, forrada amb tela, que el tacte sigui més o menys agradable i tingui aquesta consistència. El títol va amb una xerigrafia, m'agrada la xerigrafia perquè és imperfecta sobre tela, no és la perfecció de la lletra, ni és la perfecció de la silueta que hi ha a la portada. I dintre escolleixo un paper de 150 grams, que es diu oicos, però és un paper que és el 50% reciclat, i poc prensat, aleshores li dóna una imperfecció que em quadra una mica també amb aquesta serigrafia i em quadra una miqueta també amb les meves fotografies. Quants ulls han treballat per fer aquest llibre, és a dir, tu, amb la part de fotografia, però tècnicament, no sé si hi ha hagut també feina d'editor, editor gràfic... Sí, jo crec que és bo, penso que és molt bo tenir bons col·laboradors per a l'hora de fer un llibre, aleshores jo he tingut tres bons col·laboradors, és un editor gràfic, el Rafa Badia, el Rafa Badia, a part de ser un docent, porta molts anys editant els llibres i col·laborant amb l'edició de llibres, i, bé, he col·laborat amb l'edició del meu, i, bé, ha estat bé, perquè ha sigut un diàleg que he tingut amb ell, mitjançant moltes vegades correus, en què ell proposava coses, jo proposava les meves i anàvem avançant així. He treballat molt bé amb ell, i, bé, al final també la darrera decisió és tema, perquè al final el llibre és meu i la darrera decisió era meva, però he tingut un treball molt fruit. El segon col·laborador seria el macadó, la persona que fa la maqueta digital, en aquest cas es diu Esther Navalón, és una coneguda amiga i que ha fet una bona feina, també proposant coses que després m'han semblat interessants. I el tercer és l'impressor, l'impressor que, bé, que m'ha deixat opcions per poder escollir d'acord amb el que anàvem a fer. És una experiència, podríem dir, tàctil per fora, perquè les persones que puguin arribar a tenir-lo, a adquirir-lo, o a veure-la, a tocar-lo, ja veuran que sí. Per dins també hi ha una experiència visual, però abans d'entrar a parlar una mica d'aquestes dones, d'aquestes noies que apareixen dins d'aquest fotollibre, explica'ns com és l'experiència prèvia, és a dir, en quin punt hi ha aquesta trucada o connexió, o hi ha aquesta demanda per part potser d'alguna dona que et demana venir a fer-se fotos a l'estudi. Bé, jo tinc un procés, un procediment per retratar les persones que sempre és una estructura que sempre és la mateixa. Jo parlo sempre abans, com a mínim una hora amb les persones, un dia qualsevol, prenem un cafè, moltes vegades no parlem ni tan sols de la sessió fotogràfica, no sé què parlem del que fem, del que deixem de fer, i aquí ja tinc un primer feeling de com pot anar la sessió, i aquí és on jo decideixo si segueixo endavant o no. La majoria de les vegades, quan arribo a sentar-me ja amb algú és perquè té moltes ganes de ser fotografiada, i jo crec que el que em facilita molt les coses és quan tens davant una persona que vol ser fotografiada. A partir d'aquí ve la sessió, la sessió jo no preparo pràcticament res, em deixo portar una mica pel que em va sortir, i vaig d'alguna manera modelant a les persones, perquè les persones al final van seguint el ritme que jo els vaig demanant a nivell de posició. M'interessen unes persones molt estàtiques, molt congelades, com diu una amiga que tinc, però no són ben ben congelades, jo crec que m'agrada molt una posició relaxada, i el que parla de les posicions aquestes relaxades amb pocs detalls, amb pocs moviments, moviments de cap, d'ulls, de mans, coses molt subtils que ens donen un estat d'ànim, ens donen una emoció, ens donen una actitud davant de la càmera. Hi ha una part potser també com de psicologia, no? És a dir, no com a psicòleg, perquè no és la teva tasca, però em refereixo que a través d'aquestes imatges segurament les persones, en aquest cas les dones que s'ofereixen també i que busquen ser fotografiades a través de la teva càmera, suposo que volen afrontar alguna cosa, o veure's a través dels teus ulls per algun motiu, o no? Sí, abans afegiré una cosa. Aquest llibre és de dones, però no perquè no fotografiï homes. O sigui, el problema estava que en el moment que vam editar i vam posar les fotografies a sobre d'una taula i vam començar a mirar i vam veure que eren diferents les fotografies que tenia d'homes que les de dones. Aleshores em vaig adonar que havia de canviar la meva aproximació als homes per aconseguir un resultat similar. Això fa que aquest llibre només sigui de dones, però no perquè jo em dediqui només a fotografiar dones, no? La part psicològica, bé, jo el que sí que he anat detectant és que hi ha una part de gent que se sent molt còmoda davant de la càmera, però també hi ha una part de gent que d'alguna manera per ells representa un repte i treure's alguns perjuïcis que han portat molts anys a sobre sobre el físic i sobre les seves formes, no? Perquè al final estem en una societat que el concepte de bellesa ens l'intenten, teòricament és molt subjectiu i cadascú la bellesa la pot apreciar a la seva manera i tot això, però a l'hora de la veritat per una altra banda hi ha uns mitjans que ens estan bombardejant amb un concepte de bellesa determinat, no? I és com una fase d'acceptació, entenc? En el que passen aquestes dones a través de d'entrar a l'estudi i de fer les fotografies i després veure's, clar. Sí, a més jo les porto al meu terreny, o sigui, no arriba una persona i li dic comença a moure i comença a fotografiar sinó que hi vaig buscant les posicions, o sigui, vaig movent la persona fins a un punt que les coses se m'endrecen i aleshores disparo la fotografia. Què vol dir això? Que aquesta persona pot estar d'una manera o pot expressar alguna cosa o pot tenir una actitud que ella no es senti ben bé reflexada però no deixa de ser ella, no? I d'alguna manera aquesta exposició perquè al final dintre de les meves fotografies hi ha bastanta exposició almenys en aquest llibre, en aquest llibre en concret hi ha una exposició física per part de les persones i obre de vegades algunes visions sobre elles mateixes que no s'esperaven, no? I això crec que és força interessant i a mi em produeix una satisfacció veure aquest procés com flueix, no? Hi ha molt cos nu, no? Podem veure moltes esquenes, pits, el tors, no? Nu de dones. parlaves que aquest llibre és de fotografia de dones no vol dir que no fotografiïs homes, no? Sinó que estem agafant aquest llibre i és de dones perquè què t'interessa d'aquesta part nua, diguéssim sobretot de tors superior de les dones? és a dir, el moviment aquest que busques que vols establir com un diàleg, no? Vols que et parlin a través d'aquests moviments què és? Si mires bueno, tu ja les has vist, no? Si mires de les fotografies o sigui, mirem de les fotografies a mi m'agrada molt que la persona estigui sense cap element adicional que cridi l'atenció, no? Aleshores no sempre estan nues hi ha lògicament persones vestides hi ha de tot però sempre ha de ser alguna cosa que no que no cridi l'atenció al final la persona important d'interès de la fotografia és és la persona, no? i és ella i i la roba ha de ser molt simple i que no que no que no que no que no que no que no que no que no que no que no que no que no no faig el nub al nub jo crec que riu al nub per triant elements que que que em que em que em poden molestar i però amb el nub també guanyo expressivitat del cos, no? Apareix més més pell apareix més cos apareix més formes del cos que d'alguna manera parlen i expliquen coses expliquen coses del pas del temps expliquen coses d'un físic concret expliquen coses de l'esport expliquen moltes coses el cos no deixa de ser una mica un mapa d'allò que ens passa físicament cicatrius cops etc etc parts etc etc sobretot el cos de la dona clar és com una espècie de reflexe de la persona per tant cada dona que ha passat per l'estudi té una història sí té una història que no sé si totes la comparteixen amb tu o a través de la fotografia directament tu ja l'entens jo no jo parlo amb elles aleshores aquestes persones m'expliquen coses les que volen jo els explico de mi el que faig i tot això però aquesta conversa que intento sobretot tenir quan em trobo amb ells bàsicament per saber com són i què els interessa no crec que condicioni les meves fotografies jo al final la persona arriba a l'estudi i jo la tinc davant i d'acord amb la persona d'acord amb com la veig d'acord amb la roba que porta genero unes estructures o unes altres faig moure d'una manera o d'una altra però sempre buscant aquesta expressivitat aquest gest que ens fa entendre o que ens crida alguna emoció o que ens demostra la seva actitud o alguna cosa d'aquestes i la resposta final després d'aquestes dones que passen per l'estudi després veuen el resultat la resposta a quin acostuma a ser o quin ha estat almenys d'aquestes dones que apareixen en aquest el plaer del gest la resposta és bona jo crec que a més d'agraïment sí d'agraïment però a més veig que el tractament que li fan aquestes fotografies és com com algo íntim home sí és molt íntim més íntim que això que les guarden com algo com algo seu com algo que tenen un moment determinat i després hi ha una sèrie de persones o una sèrie de dones i en concret dones també evidentment que he fotografiat diverses vegades llavors aleshores al pas dels anys es veient també com el cos va evolucionant i jo crec que és molt interessant posar una fotografia tres anys després o vuit anys després com tinc algun cas i veure com el cos ha anat evolucionant i ha anat passant el temps i el pas del temps la fotografia el veig amb un punt de nostàlgia i d'emoció no? moltes persones no els agrada el pas del temps o no ens pot agradar el pas del temps perquè tot passa i ve la gravetat i aquestes coses però jo crec que té un punt molt interessant el pas del temps perquè al final tots estem condemnats a aquest pas del temps i poder comparar la fotografia amb tres anys de diferència amb tres anys de diferència ja parla de com han anat el temps i tant entrant dins del llibre és a dir sí gairebé obrint el llibre i començant a fullejar les pàgines jo ho sé perquè més o menys ho hem comentat per tant jo jugo aquí amb un petit avantatge però està diguéssim estructurat tot i que simple vista no ho pugui semblar hi ha un diàleg és a dir des de la primera pàgina fins a l'últim hi ha una intenció visual sí nosaltres bueno generem junt amb el Rafa Badia vam estar parlant i va haver-hi una proposta sobre la taula que era endreçar les fotografies d'acord amb l'actitud que tenen les persones referent a un observador a un tercer observador que està mirant les fotografies no el fotògraf perquè la fotografia se suposa que estàvem a dintre de l'estudi i hi havia una comunicació aleshores hi ha sis apartats el primer apartat és d'introspecció les persones estan amb si mateixes quasi algunes quasi donant l'esquena a la càmera el segon apartat segueix amb introspecció però hi ha una presència més clara que hi ha algú davant el tercer apartat espero no equivocar-me d'ordre el tercer apartat és d'autoconsciència del cos les persones interactuen amb el cos el quart són elles amb el seu rol de models interactuant amb el fotògraf o amb l'observador en aquest cas el cinquè grup és un grup que a mi m'agrada molt ja t'ho vaig comentar quan vam veure el llibre és un grup que estan ausents les persones estan mirant a càmera com si els anessin a fer una fotografia i passessin una idea en aquell moment pel cap i quedessin ausents i quedessin com es diu en castellà estarem bàbia no? doncs així fora de de connexió no? i l'últim és amb mirades directes l'últim apartat són mirades directes a càmera i hi ha una interrogació per part de les models les mirades directes sempre d'alguna manera ens interroguen i acaba llibre doncs així amb una esquena amb una esquena sí comença amb una part frontal d'una persona i acaba amb una esquena que no estan ficades dintre d'aquestes sis sucú sembla fotografia analògica o almenys sembla fotografia una mica més antiga per entendre'ns l'anterior a la digital però dispares en digital treballes en digital el text de l'inici és molt bo perquè el text he tingut la sort que el Rafa Badia m'ha fet un pròleg molt interessant i ell parla d'això i realment és una de les coses que busco la similitud de les textures i dels grisos a la fotografia analògica i bé jo crec que és una cosa que m'agrada molt i portar-ho amb unes ombres molt negres a dintre de l'estudi i crear aquesta gama de grisos molt similar a les salts de plata de l'analògic hi ha una escala de grisos que és interminable és a dir des del fons els grisos que agafen les pells les tonalitats dins les ombres de les pells de les dones de bon haver tots els tipus de grisos estan en aquest llibre en aquest fotollibre és el que treballo a mi m'agrada molt aquesta estètica acabada la sensació que em produeix sobretot quan ho veig a l'estudi que l'ombra es va creant i passa d'un gris a convertir-se en un negre molt profund i que després quan veus una pell té una textura no és una pell neta sinó que són pells amb textura com podria ser amb l'analògic i no és que estigui enllorant l'analògic jo crec que arribo aquí no sé com jo vaig treballant genero un estil i l'estil em porta aquest estil i quan miro l'estil llavors em dono compte que estic portant les coses a l'analògic als llibres dels analògics de la fotografia analògica i per això ho explico perquè veig això però no era conscient jo al principi quan anava cap aquí sovint es comenta també que el blanc i negre és a dir l'ús del monocroma a la fotografia és per o acostuma a donar-li un punt una mica més dramàtic a la imatge jo el que diria és que treu elements jo al final el que faig soc molt anava a dir bàsic no sé si és la paraula però trec molts elements que puguin distreure el color pot distreure és posar més posar color és posar més informació de totes maneres tampoc els faig en blanc i negre perquè hagi arribat aquesta dissertació de que el color no perquè m'ha portat a l'instint a anar cap aquí però també sé que si poso color hi haurà més informació i hauré de treballar amb més elements i s'haurà de treballar amb una paleta de colors i altres coses i llavors és possible que la finalitat de la fotografia sigui potser no la mateixa ara tinc molt clar que la persona ha de ser el centre total d'atenció i que la gent s'ha de quedar amb la persona crec que són 100 còpies d'aquest llibre o 100 unitats per dir-ho d'una manera sí he fet una tirada curta de 100 unitats per això no es trobarà ni en llibreries ni en lloc perquè les comercializo jo directament i si algú volgués algun o volgués almenys veure per veure si el vol adquirir hauria de contactar directament amb tu hauria de contactar directament amb mi si vols bueno puc dir el telèfon si és la manera com han de contactar no es pot contactar via whatsapp es pot contactar per la web es pot contactar per les xarxes socials o sigui jo per les xarxes socials em dic Pindorius que és el meu sobrenom a les xarxes socials Pindorius i el telèfon és el 607 75 75 62 espero que no em truqui ara molta gent per altres coses però igual et busquen també per fer més fotografia i et surt un altre llibre carlesarraima.com també amb dues erres carlesarraima.com és la web i l'email és cserraima arroba gmail.com ara t'anava a preguntar que el per què del Pindorius Pindorius és una píndola o no? No Pindorius és una paraula que té una història però que bàsicament l'utilitzo en un moment determinat quan començo a treballar a treballar la fotografia i jo estic treballant en una empresa i començo a veure que hi ha gent que a mi no m'importa que no vull que sàpiguen de les meves aficions o de què estic fent comencen a trobar coses a la xarxa no? Aleshores vaig crear no vaig crear vaig buscar aquesta paraula és Pindorius Pindorius correspon a una cosa del passat de quan tenia 18 anys però bueno ara no Però és una paraula inventada entenc? No O existeix? Té un significat És una paraula que surt per error jo em dedicava a escalar amb uns amics vam obrir una via al Pirineu un dels tres que anàvem va dir oi podem posar-li Pindorius que és el nom de no sé quin llibre de Germán Gess i tal després resulta que era un error que en aquest personatge de la llibre de Germán Gess no es diu Pindorius i Pindorius quan jo vaig entrar a Google i vaig posar Pindorius només hi havia la via aquesta d'escalada i no hi havia res més i vaig dir mira tinc el nom ideal perfecte per moure'm i que no em trobin sí, certament he buscat Pindorius i només em surten imatges de muntanyes i el teu Instagram també surt correcte sí senyor tornant al llibre són 100 unitats deies i si algú les vol ha de contactar directament amb tu per tant no les comercialitzes per tant és com un projecte més que personal i més que allò de jo me lo visto jo me lo como és a dir l'has fet i parit i el vols seguir gestionant tu en aquest sentit jo el que sí i a més ja estic bueno a veure el que estic fent bàsicament és retrobar-me amb els models que volen al llibre i sentar-me amb elles i conversar sobre el llibre que per mi forma part del procés aquest que vaig iniciar amb la primera entrevista o la primera reunió que vam tenir i després m'agrada molt poder-me sentar amb la gent i explicar en petits grups el que he fet fins ara és petits grups com a molt de 10 persones i ensenyar explicar i explicar les 4 claus que hi ha de lectura del llibre que ja has comentat abans per poder-los seguir clar són moltes dones bastantes no sé quantes surten en el llibre és a dir fotografies en total que donen ser 30 40 més o menys no? no sé són 58 fotografies i persones diferents no sé si n'hi ha no ho sé 20 n'hi ha algunes que surten 4 o 5 vegades però clar però ja és una vintena de dones que si el volen ja són 20 llibres no? si elles el volen adquirir per tenir-lo sí si fos així sí però no ho sé tampoc perquè encara no he tingut temps de parlar amb totes ara quan ho escoltin aquí ja ho voldran saber no ho sé a mi m'agrada molt portar-ho sé que no tinc pressa sé que és un tema que me l'ha autodevitat jo aleshores no tinc cap pressa per liquidar els 100 exemplars amb un mes corrents ni molt menys prefereixo anar a poc a poc com estic fent ara i dedicant el temps que dedico a parlar amb la gent i a comentar apareixen una cinquantena de fotografies deies però inicialment quant retrats tenies abans de fer aquesta criba i quedar-te només amb aquesta cinquantena bé quan no sabíem que era un llibre o quan jo no sabia que era un llibre vaig començar vaig posar sobre el terra el terra de casa vaig tirar 480 retrats impresos a 10 per 15 i vaig començar a fer grups d'aquests grups vaig al final fer una selecció de 90 retrats que són els que vam començar a treballar amb el Rafa Badia això va baixar a 50 va pujar 60 i pico va anar pujant i baixant i aquest número a més s'anaven caient algunes i entran altres fotografies fins que vam acabar amb les 58 finals la resta queden per un altre llibre? no no perquè a més no paro aleshores sí que tiraré de fotografies del passat quan enquadrin amb coses que fegin en el futur però clar segueixo fotografiant gent i ara en especial estic fotografiant més homes amb proporció que dones cercant una miqueta aquesta carència que tenia d'aproximació jo crec que els homes jo crec que les dones tenen més compromís quan prenen un compromís i quan algú una dona volia ser fotografiada o em deia vull ser fotografiada venia a totes a la sessió l'home és més hi ha més entrega per part de sí en general hi ha més entrega per part de la dona i és molt agraït també perquè és que et facilita moltíssim les coses i els homes no és que m'ho facin més complicat però com és més com passava per aquí has de concentrar-te una miqueta més i situar-me amb les dones ha sigut més fàcil també és cert que ara he canviat el meu sistema d'apropament als homes i funciona millor sí l'experiència en moment positiva però no enfocat per fer un llibre no però segueix del mateix estil i buscant les expressions o les actituds similars que estan ara en aquell llibre com dèiem si volen adquirir el llibre et poden trucar tu al telèfon que has comentat si no al web també poden contactar amb tu o a Pindorius a les xarxes socials carlesarraima.com a la web jo els recomano que li donin que follegin aquest fotollibre seria el nom correcte perquè entenguin una mica el perquè d'aquest plaer del gest el perquè d'aquestes cares moltes d'elles els poden sonar familiars perquè com bé deies també hi ha dones que són d'aquí Sant Jús hi ha alguna per no dir noms però ja ho saben elles les que hi surten Carles deixem aquí aquesta entrevista que vagi molt bé aquest projecte i els que vinguin més endavant i sempre que en puguis parlar ja ho saps que aquí els micròfons te'ls obrim sempre enhorabona també per aquest llibre per aquestes fotografies i a seguir fotografiant doncs moltes gràcies per haver-me deixat venir aquí i explicar aquestes coses i ja ens tornarem a veure això mateix no m'entendant Fins demà!