En Bici Sense Edat a Sant Just: tricicles elèctrics, voluntariat intergeneracional i aliances municipals

Música Com cada dimecres tenim l'entrevista de les setmanes, ja sabeu que és aquest espai que reservem per temes d'actualitats, sigui del municipi o relacionats amb el municipi, i avui ho fem amb un projecte que literalment va sobre rodes. Us parlo d'En Bici Sense Edat, un projecte sense ànim de lucre que convida persones d'edat, gent gran, a recórrer en un principi la ciutat de Barcelona i ara també a recórrer els carrers de Sant Just sobre rodes. Per això tenim avui l'estudi bastant ple, obro els micròfons de tots. Començo a presentar, no sé quin ordre fer servir, però començaré pel coordinador del projecte En Bici Sense Edat, que és Carles Sánchez. Bona tarda, Carles. Hola, bona tarda. Benvingut a Ràdio d'Esvern. Tenim també amb nosaltres el tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just, Joan Ramon Fabra. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Tenim també el president de Sant Just Solidari, Lluís Casals. Hola, bona tarda. Bona tarda i benvingut. I també tenim un voluntari del projecte i també responsable de les relacions del club atlètic de futbol d'aquí de Sant Just. Toño, ho he dit bé o no? Sí, perfecte. Bon dia. Bon dia, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Com deia, com cada tarda tenim aquest espai de dimecres, aquesta entrevista de la setmana. No sé si molts oients dels que tenim coneixen o no aquest projecte d'En Bici Sense Edat. Tinc moltes preguntes a fer-vos a tots, però si et sembla, Carles, comencem per tu i ens ubiques una mica en què és aquest projecte, potser d'on sorgeix o quina està la llavor que ha creat aquest projecte. Doncs mira, com ve el sindicat, En Bici Sense Edat és una iniciativa que mitjançant un programa de voluntariat té com a objectiu retornar la capacitat d'anar en bicicleta a les persones grans o amb discapacitat que ja no poden fer-ho o no han pogut fer per elles mateixes, no? I aleshores, per fer aquesta acció utilitzem uns vehicles, que són uns tricicles, es diuen Big Show o Trishow també, però que estan especialment adaptats a les necessitats d'aquestes persones grans, sobretot en el tema de seguretat i comoditat. Tenen un accés fàcil amb ell, tenen cinturó de seguretat, tenen una manteta per tapar-se, capota, i sobretot tenen assistència elèctrica perquè, clar, anem tres persones i llavors si no el voluntari, segons quines circumstàncies, no podria fer-lo avançar, no? I va començar l'any 2012 a Dinamarca, d'una manera, doncs, Oleg Couson, que és el fundador, doncs va anar a una residència, allà tothom utilitza molt la bicicleta com a mitjà de transport i va detectar que les persones grans, doncs, li comentaven que, bueno, que trobàvem molt a faltar anar, no? I aleshores, bueno, es va posar en contacte amb una empresa, vam buscar un tricicle que pogués combinar, va començar i ràpidament, doncs, l'Ajuntament de Dinamarca va veure el procés, que era molt, molt beneficiós, perquè no és només, bueno, no és només tu, tornes a la capacitat de la gent gran, no?, d'anar, però alhora estàs fent un acompanyament, són persones que moltes vegades estan molt ben cuidades però estan molt soles i l'emoció que tenen de sortir, de tornar a connectar amb el seu entorn, d'interactuar amb el voluntari, no són com els tricicles que veiem, els de turistes que van darrere, sinó que nosaltres anem asseguts darrere i les persones van davant i pots anar xerrant amb elles, et van explicant, hi ha un intercanvi generacional i és tan beneficiós que ràpidament es va estendre, van muntar, van crear l'entitat Cycling Without Age i es va anar escampant pel món, actualment està a 40 països, hi ha més de 2.200 ciutats que ho tenen i aquí a Espanya va arribar al 2000, a finals del 2016, Maria Elisa Ojeda, que és la coordinadora de Barcelona, va conèixer aquest projecte a Holanda, que va estar estudiant allà i es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona i mitjançant Biciclot, que és l'entitat sense ànim de lucre que ho va acollir, van fer una prova pilot a finals del 16 i el 17 va començar. I, bueno, jo em vaig unir, jo soc de Sant Lluís, però em vaig unir amb ells per fer voluntariat i aleshores m'he donat compte que és tan, tan, tan beneficiós que vaig decidir part del meu temps de voluntariat, a part de ser conductor i també professor de conducció de tricicla, quan hi ha nous voluntaris, de fer que s'escampés, en mirar el possible. I, bueno, he anat aquí a Sant Jús a intentar-lo, també als pobles del voltant, i, bueno, fins aquí hem arribat. Ara, si vols, continuem, però que... Sí, ja no em dic, un dels vincles pels quals heu pogut arribar a Sant Jús és precisament a través de Sant Jús Solidari, no? Per això també tenim el Lluís Casals. Quan vau rebre aquesta notícia? Com ha anat el fet de saber que això arribava i que vosaltres us volíeu implicar? Doncs bé, fa un temps el Carles es va posar en contacte amb nosaltres i ens va explicar aquesta iniciativa, aquesta possibilitat. Sant Jús Solidari, en la seva història, doncs gairebé 30 anys, sempre hem estat oberts a acollir aquelles iniciatives de solidaritat que sortissin de Sant Jús, sempre igual, i és de darrere, perquè a vegades ens ha costat gent per finançar coses, no? La gent viatxa avui pel món, va a tot arreu, i llavors, doncs, s'enamoren dels grups de gent que coneixen en països amb baix nivell de renta i venen aquí volent solucionar coses, que a vegades és solucionar la pròpia cicatriu de la gent que has conegut, no solucionar cap problema real, la cooperació és una altra cosa. I quan ha vingut gent amb projectes a Sant Jús Solidari i amb un equip de treball darrere, amb un responsable i voluntariat darrere, sempre hem estat oberts a acollir-lo. Per exemple, jo què sé, quan van venir l'Isabel Ortuño, l'Abregulló, que venien de l'Hospitalet, i el Gualdem, i ens van presentar la possibilitat que ells treballaven amb solidaritat amb el Sàhara i es va unir amb ells tot un grup de gent. Vam estar molts anys treballant amb els refugiats saharauis, no? I així mateix ha sigut, no? Ha arribat el Carles amb una il·lusió, una empenta i una capacitat de treball que ens hem quedat amb la boca oberta, no? Perquè en el moment que vam començar a parlar amb ell i vam dir, doncs, vinga, va, som-hi. L'endemà jo tenia cinc mails, tal qual, bom, bom. Escolta, ningú, tio? Molt bé, no? I res, que ens hem posat les piles i amb una il·lusió extraordinària que després de tants anys a Sant Jus tinguem el primer projecte d'aquí, local, no? Nosaltres pensem que cada societat té les seves cicatrius, no? Nosaltres treballem principalment a Nicaragua, a Camuapa, també a Gàmbia. Són països, per exemple, a Gàmbia, que no tenen res, els països més pobres de l'Àfrica, de l'Àfrica de l'Ouest. Però els avis estan cuidats. Els avis estan en les famílies. Són les persones més respectades de la societat. I això també passa a Camuapa. No tenen res. Però els avis... Són quasi venerats, no? Els avis estan integrats a la família, estan integrats a la societat i són referents. Referents de sabidoria, un valor. Exacte. I la nostra societat, la nostra societat té aquesta faria oberta, no? Aquesta faria oberta de la ignorància i el desplaçament dels personals grans. Per tant, pensem que... Pensem que... Aquesta iniciativa és un camí de començar a passar d'aquesta farida a cicatriu, no? Les farides són lletges, els cicatrius són maques. Exacte. Perquè recorden problemes resolts. I no ho resoldrem tot, però és una iniciativa magnífica i que ens ha semblat que incideix en un problema real de la nostra societat i crear voluntariat de Sant Just al respecte d'això i amb la capacitat de treball que ha vingut el Carles, doncs estem contentíssims d'acollir-lo a Sant Just Sovidari. En parlarem també amb el... Aprofitant que tenim també un dels voluntaris, a Toño, abans deixem parlar, però, amb el Joan Ramon, amb un tècnic de mobilitat de l'Ajuntament, que també el projecte també ha passat per aquí. No és un ordre... Toño, tinc ganes de parlar amb tu també. Quina part... Bueno, quina implicació ha tingut l'Ajuntament, no?, a l'hora d'acollir aquest projecte que va fent a poc a poc. A nosaltres ens va passar una mica més que com a Sant Just Sovidari. Veus rebre molts menys del Carles, no? Quan va vindre a visitar-me i em va explicar el projecte, de seguida... Bueno, ell em va explicar que hi havia hagut un petit intent, però que no va acabar de reixir, però, bueno, llavors vam... Vaig recollir tota la informació i vaig veure dues coses molt clares. Des d'un punt de vista de mobilitat, a mi m'interessava, perquè penso que és un projecte que l'Ajuntament serveix per visibilitzar la importància de la bicicleta i amb això estem, no? En veure que la gent no sols només hi poden anar en bicicleta al jovent i que hi ha aquesta idea que jo a bicicleta només podré anar si tinc 20 anys, no? Doncs, bueno, i el fet aquest, doncs, que la bicicleta serveixi per aquestes altres coses, no? De contextualitzar, com deia també des de Sant Just Sovidari, doncs, aquesta falta i crear aquests ponts també entre el jovent i la tercera edat, és aquelles coses que dius, s'ajunten tota una sèrie de requisits que ens va semblar molt interessant. A partir d'aquí, com bé deia, doncs, bueno, vam anar veient com podíem enfocar, perquè l'administració com tal, doncs, de vegades és complicada de fer, de gestionar el tema de subvencions, temes d'això. I vam anar lligant de mica en mica un entrellat, vam anar a arribar a conclusions, també que des d'un punt de vista que a darrere de l'associació de la bicicleta pogués haver també una associació més potent també i coneguda de l'Ajuntament. Pensàvem que això facilitaria moltes coses, de poder relacionar-se amb l'administració més fàcilment, visibilitzar també que no és un projecte només, sinó que és un projecte més gros, que hi ha més gent implicada i tot això el que fas és garantir un interès més gran de l'administració, que és el que també ens interessa, i de la resta de la població. Bàsicament, aquest va ser a l'inici i vam anar plantejant com fer-ho i en aquests moments estem en la fase de lligar la fórmula jurídica conveni amb l'entitat Sant Jus Solidari per tirar ja endavant. Estem, diguéssim, jo crec que anem amb la directa posada, fent servir els temes aquests. Ara sí, digues, digues, Carles. A part del suport de l'Ajuntament, primer per ajudar a detectar on podem anar a ajudar, perquè coneixem les residències, i també el tema de mobilitat, ara mateix ja han publicat la nova normativa, doncs clar, quedarem, dissenyarem les rutes amb ells, però a part de tot aquest suport de l'Ajuntament, clar, hi ha el més important, o no el més important, però bàsic per poder fer-ho que és la finançació del tricicle, perquè són molt cars, són uns equips fantàstics, molt segurs, molt fiables, però tenen un cost molt, molt alt, no? De quin import estaríem parlant? Doncs estem parlant d'entre 6.500 i 9.000 euros. Per cada tricicle o rixa o... Sí, sí, estem parlant. I a més, el nostre poble té la característica meravellosa... Que no és pla, no? Que no és pla, i aquí anem bastant lligats, no? I aleshores hem d'anar a buscar un equipament, un equip que, bueno, un tricicle que té un cost bastant, bastant elevat, no? I ara sí que tenia ganes d'arribar al Toño, el Toño serà un dels que padalarà aquestes pujades i baixades de Sant Just, o no? Doncs sí, bàsicament sí, o sigui, com a, igual, representats dels voluntaris que s'han anat incorporant amb aquesta empatia social envers de la gent gran, tots, d'alguna manera, volem tancar un cicle, a vegades, ajudant, quan els pares ens tenen, doncs, ens donen de menjar, ens treuen els pipis, les caques, ens cuiden, ens porten a passejar, i tu veus moltes vegades que la gent gran, doncs, està, com deia el Lluís, amb altres societats, estan supervalorats i amb aquesta societat sembla que se'ls aparca dintre d'unes, d'unes, doncs, d'uns, d'uns, dels asilos i d'aquests puestos, que els deixen, estan molt ben cuidats però estan amb molta solitud, no?, i que agrair a la gent que pugui fer aquestes ajudes de voluntariat i aquesta iniciativa sembla que és força bona perquè permet a la gent que alguna, bé, els que hem tirat amb la bicicleta i els que no, perquè el Carles ja d'alguna manera afavoreix un curs on tothom que li agradi pot animar-se a posar a tindre un moment de la seva setmana, una horeta, el que sigui, no és necessari, tampoc està de manera regulació i contra més gent sigui, doncs millor, per això una mica, jo com a representant personal primer però després com una entitat que ajudi a expandir una mica aquesta idea i que la gent es pugui sensibilitzar d'una manera més ferma amb la bellesa perquè tots hi som, perquè tots morirem i... Tots passarem per allà, sí, sí. Tots passarem per allà i aleshores sí, el criteri solidari com no és com tampoc diu el Lluís que és una ciutatiu sinó és una qüestió que a vegades també la sentim aquí perquè tots tenim pares i hi ha gent gran, i la bellesa és un moment de màxima admiració per aquesta vida amb aquesta gent ha lluitat i aleshores això és una mica la sensibilitat que t'ajuda en moments concrets siguin els teus pares o siguin altres persones que els hi puguis transmetre aquestes per teva i que ells segur que et donaran com diu el Carles una part d'ells i de la seva vida. Sí, entenc que el retorn 100% és positiu, no? Sí, això és el que anava a comentar o sigui clar, tu coneixes el projecte i veus va, anem a perquè, bueno molts dels que estem aquí i la majoria pensem que que a la societat ens hem bueno hem d'intentar a la nostra família però a la societat si pots aportar alguna cosa no pots deixar tot en mans que ens ho resolguin els polítics o les administracions perquè no poden arribar a tot llavors pensem que una societat que ens ajudem està més cohesionada i pot anar molt millor i aleshores doncs això és el que a mi em empenya ara a provar jo durant tota la meva vida he intentat aportar com he pogut a l'escola que anava a les meus fills he ajudat el que he pogut a l'institut he ajudat el que he pogut i ara ja estan més grans doncs ara vaig començar amb això i clar ho fas amb tota la il·lusió i resulta que després fas balanç a Barcelona som 140 voluntaris però han fet trobats internacionals i és que tothom de qualsevol idioma i de qualsevol edat i de qualsevol diferenciar de pensament diu el mateix que és que reps molt més del que dones i és això per això ara estem amb el punt que bueno està el tema molt avançat però esteu buscant ja voluntaris clar perquè ens han deixat un tricicle ens han deixat durant uns mesos un tricicle que no compleix les característiques tan tan bones com les que necessitem però ens servirà per començar a fer una prova pilot perquè es vegi pel poble per parlar amb l'Ajuntament i dissenyar les rutes per començar a anar a les diferents entitats on volem ajudar aquí a Sant Just també volem fer estendre-ho als nanos i nanos amb discapacitat ja estiguin a l'escola d'aquí Sant Just o que visquin al municipi i vegin una altra escola ens és igual de fet tenim dos voluntaris que són pares de nanos amb discapacitat que ens ajudarà molt també per poder tractar-los per liderar una mica aquesta part i ara estem a la cerca de voluntariat la veritat és que ara som 11 12 i el que necessitem és molts voluntaris pel que deia el Toño perquè llavors és molt més fàcil exercir-lo perquè tothom té la seva vida i la té més ocupada o menys ja estiguis estudiant estudiant i treballant siguis pares siguis mare però si són molts aleshores és molt fàcil dius mira jo aquestes dues setmanes no puc anem amb unes graelles molt senzilles des del mòbil i tu et vas apuntant a les passejades i a Barcelona ho fem així i llavors és molt fàcil llavors aquest és el tema que ara estem amb la cerca de voluntaris ja ens hem adreçat al CAU que estem esperant no hem rebut resposta al SPLY també i al Casal de Joves potser també i al Casal de Joves a la Montse sí a la responsable ja vam parlar l'altre dia i tenim una reunió pendent per bueno a veure si el Club Ciclista també que tanta gent que hi ha al Club Ciclista mira serien uns voluntaris perfectes més fort que aquells al poble per puxar i baixar o components de les sees a tots els països el primer que s'apropa al voluntariat és la gent del món de la bicicleta i després s'estén aquel Club Ciclista ja ha anat ja els hi ha escrit un mailing perquè diguin els socis i estem esperant a veure el que i des de l'ESPLAY doncs va venir una nana molt maca va escoltar tot el rotllo i bé han dit que ho va fer estendre ara ho coneixen va dir que ara no poden col·laborar a fer les passejades però bueno es van oferir per ajudar-nos amb les xarxes o amb el que puguin clar ara que has dit xarxes m'ha anat perfecta perquè heu sortit si no m'equivoco el butlletí del mes de novembre amb un breu amb una imatge que de fet era aquí les portes de Ràdio d'Esvern clar a través de la xarxa és la forma com us doneu a conèixer a través de la via de contacte amb altres possibles voluntaris o gent que us acaba conèixent sí clar tenim un Twitter i un Facebook no disculpa Instagram que no és el de Sant Jus vam decidir saps què passa que a Barcelona quan va començar va ser el primer d'Espanya en Sant Sebastià després ara està a Saragossa està a Corella està al Bassete doncs a Barcelona què ens ha passat que ens hem ajuntat alguns voluntaris una mica motivats com és el meu cas hi ha una companya que es diu Marta que és de Terrassa hi ha un que és de Castelldefells hi ha un company també que es diu Àlex que estan fent una mica els hi ha passat el que a mi que diuen hòstia uns de Vic intenten que es posi al seu municipi que es faci al seu municipi també i aleshores doncs vam decidir que Barcelona fos com un punt d'acollida de fet estem mirant de potser fer una associació més general i per això a la web si vas a la web i dius nosaltres doncs apareix un company de Sant Joan d'Espí apareixo jo també com a Sant Just i aleshores tenim el mateix les mateixes xarxes i és el mitjà també el canal és el mateix a través del qual us comuniqueu en Vici Sense Edat per si hi ha algú que us vol buscar a Twitter o Instagram la web també de Sant Just Solidari allà els projectes clar apareix una fitxa del projecte amb la informació també el correu electrònic i tot i aprofitant que també us tenim a tots quatre avui reunits aquí que ens queden encara uns 8-9 minuts volia obrir una mica de debat us volia preguntar si creieu que tenen futur els projectes que a priori funcionen a través de voluntaris és a dir que no hi ha unes persones que cobren per fer aquell cervell sinó que que s'entreguen purament per amor a l'art que s'acostuma a dir perquè amb ells els mou fer aquella acció cap a les altres persones tenen futur o realment no es pot basar tot en això? és que penso que tenen molt futur perquè la base ideològica de qualsevol persona que lluita per un benestar social està fonamentada amb aquesta implicació seva des de l'àmbit voluntariat i si no es fossi aquest país com tiren els voluntaris possiblement qualsevol de les associacions que tenim en aquest país no funcionarien i això és un enraquiment constant de la pròpia cultura de les pròpies persones que conviuen allà i evita aquesta alineació alineació en la que es trobem perquè ens fa reflexionar i ens fa conscients a tots que hi ha altres formes de conviure de culturitzar a partir d'un projecte i aquests projectes són superenriquidors i a més com que no hi ha una aportació econòmica el sentiment i l'idealisme per davant d'aquest projecte passa passa i aquí tenim el Carles un exemple d'il·lusió i de força i d'implicació per tirar endavant una idea que veu que és de benefici social dintre d'un grup o dintre de diversos grups socials i aleshores això té tanta potència que és inviable els projectes han de sortir d'aquí i després per l'altre costat sí que és veritat que les entitats públiques tenen que tenen que afirmar-se i donar les aportacions o donar les ajudes econòmiques que representin que aquests projectes tinc prou força per seguir endavant a més a més jo penso que en aquest cas del projecte aquest que estem parlant a més a més jo estic convençut que a Sant Jus i a moltes poblacions hi ha gent que té aquest sentiment d'ajudar la gent gran i que veuen aquesta cosa que estem comentant aquí que la gent gran moltes vegades o gent que està en una disminució que estan sols moltes hores a casa aquest sentiment de no poder sortir de no poder fer segons quines coses que els agradaria ajudar i aquest projecte el que fa és posar a la mà de la gent que té aquest sentiment facilitar un pont com deia abans per fer accions que tu vols fer d'ajut amb això i aquesta és una manera una manera molt maca a part fas esport també és tot un conjunt de coses que les penso que estan al final és molt lúdic la veritat és que és molt lúdic i això ajuda perquè a més jo penso que els projectes de solidaritat i el tema de les entitats i el voluntariat tenen un efecte multiplicador els ajuntaments no tenen per què i és impossible que cobreixin tota la dinàmica social ara estem parlant de solidaritat però podríem parlar d'altres coses sempre poso un exemple que amb l'agermenament de Camuapa hi ha ajuntaments que han fet un agermenament molt ajuntament-ajuntament llavors un cop la despesa de l'Ajuntament de Sant Jus al respecte de l'agermenament amb altres pobles cobreix simplement el funcionari que es dedica a això i encara no has dedicat ni un euro a res a cap projecte simplement has pagat un sou en canvi aquí la protecció de l'Ajuntament es multiplica per més de dos i més hi ha anys que tres i més i clar Sant Jus Solidari funciona no té cap sou Sant Jus Solidari i llavors s'han construït s'ha dotat un hospital s'ha muntat una universitat s'han fet tantes i tantes coses que ara no m'allargaré durant aquests gairebé 30 anys que si ho hagués hagut de fer l'Ajuntament sol impossible i aquí també què pot fer l'Ajuntament per als ciutadans d'edat avançada o amb dificultats de mobilitat que estan a les residències etcètera què pot fer l'Ajuntament difícilment com a Ajuntament pot fer res però en canvi si dedica fa un esforç per poder dotar d'una sèrie de tricicles que serà un esforç important inicialment després això ja roda perquè això es multiplica com amb l'energia que porten amb el treball i amb la força del voluntariat i després necessitaran una petita subvenció per poder fer manteniment perquè estem parlant d'això de canviar una cadena de canviar un freno de canviar una bateria de canviar un motor però ja és una despesa petita és només l'arrencada i quina il·lusió no ha de tenir l'organisme públic de veure que en el seu poble s'aborda un problema social de primer ordre i a través del voluntariat de les persones jo això amb el Joan m'ho he trobat que al final li deia bueno Joan clar també ell ha estat president dels voluntaris de protecció civil o sigui que ja he anat a parar una persona que hem tingut la sort que ara és el responsable de mobilitat però clar tenim la sort en el sentit que té el mateix tan anà i pensament que nosaltres no i clar doncs el que m'he trobat és això que deia hòstia això s'ha de fer ho entrarem per mobilitat i dius bueno però parla també amb gent gran i dius sí, sí tu no preocupis però jo ha tingut claríssim i clar ara també és xulo ara poder compartir dissenyar les rutes poder estar més enllà també de la dotació econòmica que pot aportar l'Ajuntament tens la dotació humana d'uns tècnics o uns polítics que tenen aquest tarannà és una mica un peix que aconseguei a la cua tant és important la part econòmica òbviament perquè si no tens el tricicle però sense la gent que pedali en aquest cas tampoc no funciona el projecte però saps què passa és el que t'he dit jo vaig decidir intentar que això és escampès no Sant Jus he anat a Esplugues a Sant Joan Despí i quina rebuda has tingut més o menys a Sant Joan Despí va ser molt bona jo vaig treballar al Col·legi d'Arquitecte a Sant Joan Despí nou anys i el conec molt i a Sant Joan Despí va ser molt bona molt bona i ells comentaven que estaven fent com un casal de gent gran molt important i que inclús teníem previst que la gestió es fes des del personal d'allà o sigui que al final és que aquesta iniciativa és oberta no està marcada el Cycling Without Age no et marca que has de fer i simplement que respectis els seus valors i que utilitzis la seva identitat corporativa és important perquè quan vas a les administracions no és el mateix dir mira tal que busques per internet i veus que està això no en 40 països i a Sant Joan Despí tenen també tota la informació en principi quan estigui acabat que queden pocs mesos aquest equipament volen implementar-ho i vaig anar al Club Ciclista que allà Sant Joan Despí és supergran i que a més té una vessant solidària com el de futbol de Sant Just hi ha un toño allà que quan el veïna sí hi ha un toño allà que quan el veïna va dir hòstia fa dos anys que el Club Ciclista oberta aquesta vessant solidària coneixíem el projecte i directament diu té perquè sí que fa falta una entitat darrere perquè si has de fer factures i aquí amb el cas del nostre poble va més enllà perquè el Lluís em va dir ei necessites una entitat i dic no no si per entitat entitat física pot ser amb biciclot de Barcelona o amb els de Sant Joan Despí però és un tema que és una entitat del poble identificació i que s'obren també que són molt oberts i que s'obren a projectes i a Sant Joan Despí està així i a Sant Just Solidari s'ha acollit amb una gran il·lusió perquè creiem en els valors del projecte perquè realment és interessant i per l'altra banda és una onada d'aire fresc és una nova activitat allà al nostre local de voluntaris allà reunint-se donar-li donar-li més utilització a les nostres oficines clar en quan van acceptar la Junta es va reunir ho van decidir i van dir bueno decidim que nosaltres sí però fem una ells al març els socis tenim l'assemblea al març van fer una una assemblea extraordinària es va aprovar i ja va ser això i van dir té claus alarma entra quan vulguis no? sí i realment clar és una meravella clar i tens que tenir una ONG darrere és que clar això hi ha sinergies que funcionen l'oficina la persona que porta els contes la persona que porta són sinergies que s'acoplen i que i nosaltres com a totes les entitats és fàcil simplement és qüestió a vegades d'agafar el logo i col·locar-ho a la pròpia pàgina expansiva de cada entitat i aleshores ja ho vas veient i sempre s'animarà algú i sense cap any de protagonisme acollim aquesta entitat i sempre sortirà amb el logo de bici sense edat jurament de Sancho Solidari jurament de l'Ajuntament i ja està ara estem amb això la cerca de voluntaris a veure si ens escolten a la ràdio vinga va anar a dir fes una crida aprofita i sí sí que vinguin a provar-lo que jo els hi asseguro que bueno primer pot ser qualsevol persona no cal ni que estigui supercatxes ni que sigui ciclista professional la biciclista professional molt forta la bici té molta potència bueno sí té força i ja dissenyarem recorreguts de fet ja n'hem fet pel poble ja va haver-hi la vexicletada ens la van deixar uns dies i ja n'hem fet i ja n'hem estat trobant el poble no també una mica sí evidentment ara es pot arribar jo què sé fins a la diagonal amb aquestes vies ara està molt bé que han acabat de fer que ja no puixes que si bueno la puja no ho sé el retorno seria una mica no no bé bé bé bueno el tricicle aquest que ens van deixar alba i portar l'altre dia des de Barcelona des del carrer Floridablanca carregat carregat carregat Déu-n'hi-do i bé bé però bueno sí aquí el carregador sí depèn de quin carrer com vulguis pujar la Miranda i la il·lusió pujar exacte pujar al canigó jo tinc l'experiència que de vegades agafo les bicicletes aquestes electrics que tenim l'Ajuntament i tenia un dia a dalt de tot a Sant Josep i a mitja pujada a Sant Josep la bicicleta es va espatllar i va dir que prou que no hi havia electricitat i de veritat que és quan notes el que és el pedaleig assistit però clar aquí anem amb persones s'han anat molt segur anem molt tranquil·lerts anem a 5.10 per hora anem xerrant clar bueno la gent en vera d'acabar si a fer spinning a les instal·lacions dir mira tu avui la meva classe d'espini serà al carrer una oretta al carrer la filosofia és una mica com el slow food sí aquests són els principis que té marcat se li dona un valor molt important a la relació intergeneracional a la conversa la gent gran que està sola té moltes coses a explicar i llavors té moltes ganes d'interaccionar i d'explicar històries de la seva vida del que ha viscut etcètera de la seva experiència i llavors és tan important igual també descobreixen en aquell moment mira aquest comerç és nou no l'havia vist aquesta zona l'han fet nova i mira anècdotes ara fa uns mesos aquest ha estat l'any que es va cremar al Liceu pujaven per la Rambla portava una senyora molt maca molt elegant i li deia i li deia ostres aquest any fa 20 anys del Liceu jo m'estic fent gran ja també perquè ostres ho recordo molt bé i diu ai nen sí dic ostres quina desgràcia dic home sí almenys no va no va haver gràcies personals però per mi això això és la primera casa perquè jo he estat el primer arpa de l'Orquestra Sinfònica de Liceu durant 40 anys o fas una ruta i diuen ostres podem anar al meu barri a veure com està la casa on jo vivia clar aquí els dies que hem anat amb la que ens han deixat a Barcelona o sigui pel mercat a Barcelona entrem als mercats caminant la gent vam anar pel carrer i la carretera i la gent els cotxes aplaudia i s'aturava la gent gran a dir-los la emoció que els hi dona això és que no us ho podeu fer una idea és que és una banada serà important que es veguin les bicis circulant al poble i llavors serà aquesta la millor manera la visibilitat si farem alguns flyers des de mobilitat ens interessa que la bici no sols és una bici serveix de moltes maneres per portar càrrega per portar persones per portar és això doncs escolteu us desitzo molts èxits a tots tant als voluntaris també que podeu dur a terme aquests mapes de rutes també a Sanju Solidari agrair també aquesta tasca que esteu fent i Carles que no em preguis aquest entusiasme per l'amor de Déu que vagi molt bé sempre que vulgueu tornar podeu passar per aquí per Ràdio d'Esvern ja ho sabeu així que res espero veure-us pedalant sobretot a tu Toño no faci el dissimulat ja ho veuràs que costi que es trobem pedalant i corrents també la veritat és que els primers voluntaris els primers voluntaris clar com que és una mica l'entorn estem entre els 40 i els 50 anys o sigui busquem jovent busquem jovent que són els que s'han de menjar al món els jubilars tirem però una mica menys ja s'apuntaran no tinc cap tipus de dubte moltes gràcies a tots per venir a Ràdio d'Esvern a vosaltres i estem en contacte us anem seguint la pista moltes gràcies adeu adeu la circulació de trens està parcialment afectada a l'estació de Girona en direcció nord fons de DIF diuen que és una mesura preventiva Girona Maria Rovira sí doncs aquí a l'estació de l'AVE estan filtrant les entrades per la porta lateral i els Mossos ocupen la porta principal de l'entrada d'aquesta estació perquè fins fa uns moments la gent que venia a buscar l'AVE en direcció a Figueres la feien sortir per agafar un tren en regional pel que ens han dit que era una acció preventiva d'ADIF per possibles mobilitzacions a la via en sentit nord possiblement a la zona de Bàsquera ara sembla però que la situació s'estaria ja en vies de normalitzar perquè aquí als panells veiem ja que un tren aVE que havia de sortir cap a Figueres a dos quarts de sis l'anuncien per les sis i sis minuts o sigui aquí uns minuts de moment perquè no em em em em em em em em em em em