Entrevistes de la Plaça Mireia del 12/5/2020 — Entrevista a Carolina Núñez: emocions infantils, rutines i teràpia cognitivoconductual en temps de confinament

Resum de l’entrevista

Punts clau

• Manifestacions freqüents en infants: irritabilitat, nerviosisme, hiperactivitat, regressions (p. ex., pipí al llit), tics, terrors nocturns i sonambulisme.
• Gestió dels tics: no reforçar-los ni ridiculitzar; explicar amb calma que són moviments passatgers.

> "Els tics no s’han de fer cas."

• Necessitat bàsica: primer afecte, després límits. Els límits funcionen millor quan hi ha seguretat i vincle.

> "Primer afecte, després límits."

• Rutines i modelatge: horaris estables, vestir-se, lloc adequat per a l’escola online; els pares com a model de conducta.

> "Els nens són mirall dels pares."

• Com explicar la situació: veritat a dosis segons l’edat i el nen; evitar amagar informació; oferir estratègies i respostes simples.
• CBT (cognitivoconductual): relació entre pensaments–emocions–conducta i influència d’antecedents i conseqüències en el manteniment de la conducta.
• Teràpia en confinament: la videoteràpia és útil; la mascareta en presencial fa perdre molta informació no verbal.
• Teràpia assistida amb gossos: la gossa Mel facilita la verbalització en infants reticents; gran impacte en casos de separacions parentals.
• Màxima final: autoexigència realista i esperança.

> "El que fa el que pot, no se li pot demanar més." > "No és un pou, és un túnel, i hi ha llum."

Context i objectiu

• Entrevista a la psicòloga cognitivoconductual Carolina Núñez a Ràdio d’Esvern sobre com els infants viuen el confinament i com les famílies poden detectar, entendre i acompanyar les seves emocions i conductes.

Símptomes i senyals a detectar

• Irritabilitat i mal humor poden amagar tristesa.
• Regressions (control d’esfínters), tics i alteracions del son són respostes possibles a l’estrès.
• Evitar interpretacions simplistes ("crida l’atenció") i l’hiperprotecció.

Què necessiten els infants ara

• Presència emocional (no només física) i afecte explícit.
• Valida l’emoció, ajuda a posar paraules i canalitzar: preguntar què els ha molestat i com es pot gestionar.
• Límit sí, però després d’haver connectat i calmat.

Rutines a casa i modelatge adult

• Horaris d’aixecar-se, menjar i estudiar; treure’s el pijama i seure a una cadira per a l’escola online.
• Evitar classe al llit/sofà; l’actitud corporal regula l’estat intern.
• Els infants imiten: si els adults fan servir el mòbil a taula o van en pijama, ells també ho faran.

Com explicar la crisi sanitària als infants

• Dir la veritat amb simplicitat: hi ha un virus que posa la gent malalta i cal quedar-se a casa.
• Ampliar la informació segons l’edat i les preguntes, sense detalls innecessaris.
• Oferir estratègies: què farem i com ens cuidarem mentre dura.

Orientació cognitivoconductual (CBT) aplicada

• Relació emoció–pensament–conducta: un pensament catastrofista pot precipitar la conducta i l’emoció.
• Antecedents i conseqüències determinen la probabilitat de repetir una conducta:

- Exemple paella i sogra: reforç positiu o desànim modulen si es repetirà. - Exemple rabieta i patates: si, després d’insistir, el nen rep el que vol, la rabieta s’enforteix; si no, s’extingeix.

Teràpia en temps de confinament

• S’ha fet servir Zoom, Skype, WhatsApp, Instagram; la videoteràpia ha funcionat per a qui ho ha necessitat.
• La mascareta en presencial redueix la informació facial i complica la lectura emocional; l’online pot ser un bon complement.

Teràpia assistida amb la gossa Mel

• La Mel (golden retriever) ajuda infants a relaxar-se i parlar mentre la pentinen o hi juguen.
• Cas destacat: nen reticent per separació parental entra per saludar la Mel i acaba verbalitzant tot el que li passava. La gossa actua com a mediadora emocional.

Màxima de vida i tancament

• Reduir autoexigència i acceptar la realitat: fer el que es pot, pas a pas.
• Mantenir esperança i perspectiva:

> "No és un pou, és un túnel, i hi ha llum."