Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Pablo Westling sobre "Tres xicos buenos": amistat, viatge i visibilitat LGBTI
Resum de l'entrevista
Conversació amb Pablo Westling, veí de Sant Just, escriptor i exlocutor, arran de la publicació de la seva primera novel·la acabada, "Tres xicos buenos". L’obra segueix tres amics —Tristán, Lluís i Guille— en un viatge d’estiu de Barcelona cap a les platges de Cádiz, mentre afronten conflictes familiars, especulació immobiliària i sentiments latents.
Clau del relat
- Amistat i amor: Relacions entre els tres protagonistes amb emocions soterrades que afloren.
- Viatge i evasió: Ruta Barcelona–Andalusia com a fil narratiu i espai de descobriment.
- Trama social: Rerefons d’especulació immobiliària que posa en marxa la història.
- Visibilitat LGBTI: Tres protagonistes gais situats al centre de la trama amb naturalitat i sense tòpics tràgics.
Procés creatiu i escriptura
- Origen en el confinament: Necessitat d’evadir-se i d’“anar d’estiu” quan no es podia sortir.
- Ficció sobre paisatges coneguts: Barcelona i Cádiz per escriure amb fluïdesa, sense recerca feixuga.
- Escriptura per gaudir: Sense pensar en la publicació; prioritat al plaer d’escriure i acabar una història.
- Revisions intensives: Reescrita unes cinc vegades, equilibrant descripció, humor i emoció.
- Metodologia viva: El guió s’anava descobrint mentre escrivia; sorpresa i frescor en les escenes.
Representació i intencions
- Centralitat LGBTI: Deixar enrere el paper secundari o tràgic per mostrar vides plenes i complexes.
- Universalitat: Ser gai no altera la capacitat de viure conflictes comuns (amistat, família, feina, amor).
- Aprenentatge personal: Escriure la història que volia llegir de jove; donar referents positius.
Recepció i impacte
- Feedback emocionant: Lectors que senten ganes de viatjar, d’estiu i d’amistat —just el que l’autor volia transmetre.
- Presència a llibreries: A Casa del Libro i a FNAC Callao (apartat de "los más vendidos").
- Suport local a Sant Just: Expositor en forma de “tornado” a l’Escribà i aposta pel talent local a El Llibre Tè; signatura a Llibreria Antinous.
- Orgull de poble: Recolzament del municipi que envia un missatge d’inclusió a les noves generacions.
Cites destacades
"La història és totalment fictícia..."
"Vaig començar a escriure i volia gaudir disfrutant-la; no pensava en la seva publicació."
"Aquest llibre el vaig escriure com cinc vegades."
"Volia situar tres protagonistes gais al centre d’una història que no fos tràgica."
On trobar el llibre
- Sant Just: L’Escribà i El Llibre Tè (amb exposició destacada).
- Grans cadenes: Casa del Libro i FNAC (Callao, Madrid).
Idees força
- Evasió i estiu com a motor emocional en temps de restriccions.
- Amistat, amor i família creuen una trama de thriller social lleu.
- Visibilitat LGBTI normalitzada i allunyada del drama.
- Procés rigorós de reescriptura per aconseguir ritme, humor i emoció.
. Doncs bé, entrem, ara sí, a la primera entrevista que us havíem comentat. Tenim al telèfon el Pablo Westling i el saludem. Pablo, bona tarda. Bona tarda, com esteu? Molt bona tarda, benvingut. No, ben tornat a l'emissora, perquè sí que fa uns mesets vas passar per aquí, per tant, això ja comences a conèixer, l'emissora del poble. Sí, sí, sí. La començo a conèixer com a entrevistat, perquè com a locutor, jo he estat molts anys allà, amb la qual cosa ara la començo a conèixer com des de l'altra banda, que no sé quina m'acaba d'agradar més. Realment, em sento com més segura a la banda d'estar als mandos, jo, eh? Home, sí, tenir el control té el seu punt, té el seu punt, vull dir... Sí, sí, realment sí. Però bé, que siguis entrevistat també és bona notícia i bona senyal, això vol dir que alguna cosa bona, segurament, hauràs fet, no? I en aquest cas, Pablo, volem parlar amb tu, perquè, en fi, ets d'aquella Sant Just, has escrit o has col·laborat amb altres llibres, com el que ja vas parlar aquí a l'emissora, Rita Pita con su tinta, però avui volem parlar d'aquest últim publicat, que es diu Tres xicos buenos. Sí. Un llibre que, entre d'altres, es podrà trobar aquí a Sant Just, es pot trobar aquí, de fet, a Sant Just, a l'escribà, si no veig mal encaminada, i també que el llibre té, o també potencien molt, doncs, bé, escriptors, podríem dir, novells, o que comencen a fer les primeres publicacions. Tres xicos buenos... Sí, a més, que el llibre té, que el llibre té, perdona, els he d'anar les gràcies, perquè han fet una torre maquíssima amb els llibres, van demanar, han demanat molts exemplars i han fet una torre maquíssima, que, no sé si es pot tuitejar o alguna cosa, que s'ha de veure, perquè realment l'han posat d'una forma així com, no sé, he fet una espècie de... Un tornado, no? Sí, un tornado, això, molt ben explicat, molt ben explicat, no sabia com dir-ho, i realment han fet una cosa molt maca, i realment els estic molt agraït al que tu dius, realment, a aquest llibre té i a l'escribà, que sempre, doncs, tenen exemplars d'aquests llibres, no només meus, sinó també de gent, també de Sant Just, que va atreient i els posen allà, els defensa molt, i realment s'agraeix molt aquest recolzament. Doncs explica'ns una mica, Pablo, com deia, tres xicos buenos són aquests tres protagonistes, jo encara no m'he llegit el llibre, la veritat, però són el Tristán, el Lluís i el Guille, són aquests amics, no?, que per un costat tenen un viatge entremans, no?, el típic viatge d'estiu, que molts, ara, potser pensem que tindríem ganes de fer-lo, no?, també com està la situació, però també hi ha uns temes familiars, econòmics, especulació immobiliària pel mig, abans de parlar de la història en si, parlem si et sembla una mica de la llavor de la història, perquè no sé si tindrà realment a veure amb algú que potser hagis viscut, o que t'hagi tocat de prop, o realment és història fictícia? A veure, la història és totalment fictícia, o sigui, tot el que passa, tota la gent que hi apareix, tothom és realment història totalment fictícia. Sí que és veritat que com era la... bueno, com ha estat la meva primera novel·la acabada, perquè començava... tinc unes quantes, però així com primera novel·la acabada, i primera novel·la que realment vaig escriure com amb ganes, no sé com explicar-ho, o sigui, va ser una novel·la que vaig començar a escriure i volia gaudir disfrutant-la, o sigui, no vaig pensar mai en... no pensava mai en la seva publicació, no pensava mai en si funcionaria, si no, en el públic, si no, si no, jo l'escrivia realment com si... no escriptura automàtica, però una mica sí, que jo em volia sentir còmode escrivint-la i poder acabar una cosa, o sigui, començar una cosa i acabar-la. Llavors això, sent la primera, com s'aconsegueix, o sigui, jo realment volia mirar alguns destins, volia... bueno, no sabia realment on col·locar la novel·la, on ambientar-la, i sí que vaig tirar una mica de paisatges i llocs una mica... que jo coneixia. Llavors sí que el viatge comença a Barcelona, que, bueno, és on estic vivint jo, i ara mateix, i comença en un lloc no massa concret, però comença des de Barcelona i va baixant, va baixant, va baixant, fins que acaben les platges de Cádiz, que és on realment he passat els meus últims estius. Val, sí, aquí sí que coneixes, eh, la zona de les platges de... Bé, Barcelona també, però el destí, més o menys, el tens per la mà. Ja et dic, és una cosa més de... en algun moment sí que... en algun moment, no, de fet al principi jo volia ambientar-ho a un altre lloc, més que res per separar-me, per jo dir, no vull explicar alguna cosa meu, sinó que vull explicar una història de ficció, que realment és el que és. I vaig començar com a ambientar-ho en altres platges, però realment havia de buscar informació, m'havia d'informar, havia d'alguna forma fer com una feina de recerca, que en aquell moment no volia. O sigui, jo volia escriure una història, jo estava pensant en els personatges, estava pensant en la trama, i no volia haver de buscar més enllà. Llavors sí que al final vaig tirar per ambients que ja coneixia, però no és que tot sigui real, sinó que és més fàcil de convertir. O sigui, al final, si tu mentalment estàs ficat en algun lloc, doncs és més fàcil fer una història. Llavors realment és per això que sí, que al final vaig tirar una mica la ruta que jo potser he fet als últims estius, que és com de Barcelona, una mica les platges del sur, i allà sí que és una mica realment el que... Sí que evidentment hi ha part de mi, és que no ho puc negar. La història és fàcil, tot és evidentment inventat, però està construït sobre llocs i sobre fet que realment conec bastant. Si no és que serà molt més complicat. Clar. Perquè deies també que en certa manera de les obres, o és l'obra que realment l'has escrit i l'has acabat, perquè per algun motiu serà que és l'única que realment li has pogut donar una cluenda i l'has acabat. La resta, quina diferència hi ha amb la resta que no els hi dones un final? Suposo que el fet és que... Bé, jo he estat fent cursos d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès i clar, llavors sempre comences. Llavors jo quan les començava, sí que potser les començava perquè les havia començat, llavors pensava com molt metòdicament. Jo pensava, bueno, necessito un principi, necessito una trama, necessito uns personatges i ho feia tot molt des de... com si diguéssim des del mètode, com si diguéssim. Una mica pensar en que volia... volia tenir una novel·la acabada. Potser no pensava tant en el fet d'escriure, sinó pensava en una novel·la acabada. Saps? El fet de tenir una feina feta. I llavors, com em costava molt, al final vaig començar a escriure, que també vaig fer un curs de relats i de contes jo vaig dir, jo crec que el meu són els contes o els relats curts, perquè realment sí que els començo i els acabo. I al final em serà més fàcil tenir un recopilatori de relat o de contes perquè ja tinc uns quants i em serà més fàcil fer això que en una novel·la que realment no és el moment de començar-la, sí, però d'acabar-la, és que és molta feina i són moltes hores. Però sí que és veritat que durant el confinament, que teníem tantes hores, o sigui, treballava... Jo seguia treballant durant el confinament, seguia treballant les 8 hores que toquen, però és que després que davant 16 hores més que havien sabien d'omplir, que no havien res a fer absolutament, o sigui, s'havia moltes hores després del cap de setmana i això va ser molt de temps. Llavors sí que allà va ser quan vam fer la Rita Pinta con su tinta, que això vam fer amb la Natàlia, que va ser el llibre que vam presentar fa un parell de mesos, però sí que va haver-hi un dia que la Rita s'havia acabat, o sigui, la vam enviar a l'editorial que ens l'anava a publicar i nosaltres, quan d'alguna forma ja teníem la feina feta i jo vaig veure que teníem com una màquina engegada, mentalment, teníem com una màquina engegada que era la màquina aquesta de fer llibres, com si hi haguéssim d'escriure. No podies parar, eh? Era com... Sí, era com si jo m'hagués muntat l'oficina, com si ja deien bueno, ja tinc el taller muntat, que el taller és un ordinador, no és més, però ja tinc el taller muntat, ja he fet un, doncs ara què toca? Llavors va ser quan de sobte em va venir el títol, els tres xicots buenos, i... Això durant el confinament, eh? O sigui, es va gestar durant el confinament. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí. Bànicament, perquè hi havia moltes hores i també, bàsicament, perquè era un moment, també va ser molt dur el confinament, bueno, per mi, per tothom, evidentment, però en aquest sentit, jo també era un moment que no podíem sortir, quasi no ens podíem relacionar amb gent, tampoc l'estiu sabríem si tindríem estiu o no, era un moment que realment o tiraves de somiar una mica o realment, jo crec que... o era una mica desesperant tot. Llavors, va ser quan vaig començar a escriure aquesta història que a mi personalment em va servir una mica primer per evadir-me i després per també crear uns personatges que realment em van fer com una mica de companyia, que això, quan ho dic, sembla una mica de sonat, però realment és veritat, era... bueno, tenia... vaig crear com un viatge que realment, doncs, estava... no era jo, però sí que hi havia com tres persones, que a vegades podies ser jo, a vegades podies ser algun amic, a vegades podies ser qualsevol cosa, i en el fet, realment em van fer amb bastanta tot durant el temps que ho escrivia. i a mi realment m'intrigava perquè jo vaig començar, jo començava la història, sabia més o menys on començava i on acabava, sabia per on havia de passar, una mica, sabia els conflictes, que saps? D'alguna forma, quan crees una història has de pensar una mica, bueno, d'això va d'aquí a aquí, no? i què passa enmig, però fent la història, escrivint-la, a mi em passava que em sorprenia jo mateix, perquè realment potser deia, bueno, per exemple, van a la platja, i llavors de sobte em sortia una història, a mi, a meitat de camí, deia, ai, doncs mira, aquí paren i els hi passa això, i això sortia escrivint, i això realment era molt maco, perquè era com si anaven passant coses, llavors clar, jo vaig anar escrivint, escrivint, escrivint, vaig començar pel primer capítol, després el segon, després el tercer, i anava fent, anava fent, i fins que un dia vaig veure que tenia un llibre, doncs pràcticament la novel·la, sí, acabada, a veure, una primera versió, una primera versió de la novel·la era realment un, quasi un esquema, però era un, com un esgost, però clar, un esgost, però hi ha, cara i ulls, no? Sí, o sigui, poques descripcions, diàlegs així molt, molt automàtics, i llavors el que em vaig dedicar després va ser a la reescritura, o sigui, aquest llibre el vaig escriure com cinc vegades, llavors anava, el rap a segona altra vegada de la baix, una vegada ja tenia el llibre escrit, doncs començava, llavors d'alguna forma deia, bueno, doncs ara em centraré més en les descripcions, i anava fent amb les descripcions, i després anava esborrant parts, afegint d'altres, després hi havia parts que no eren emocionants, i jo volia que ho fossin, llavors intenta fer que ho fossin, o potser jo me'l llegia, deia, porto tres capítols i no m'he ribut una mica, doncs falta aquí alguna escena on riguem una mica, o no sé, anava com d'alguna forma, com a lector, anava valorant i anava intentant afegint i traient el que veia que faltava o el que sobrava. Perquè aquest rerefons també, entrant una mica en l'argument, que també ens estan passant els minuts volant i em quedarem preguntes en el tintero que es diu, aquest rerefons també del tema d'especulació, de temes immobiliaris, d'infidelitats també entremig, això és una mica la sang que tota novel·la li falta, o la part de fetge, diguéssim, o més pícara que tota novel·la li falta, o també va ser de forma natural que et va sortir? Mira, jo tenia, jo el que volia, sobretot, parlar de la novel·la, era una mica de la relació d'amistat entre aquests nois, entre aquests tres, de la relació d'amistat, també la relació d'amor, perquè sempre al final surt una cosa, uns sentiments amagats, que semblaven enterrats, però que al final no són tant entre ells. Llavors, perquè això avancés, jo necessitava un fil conductor i llavors va ser com la trama aquesta d'especulació, que està present, però que al final és el que mou, com si diguéssim, o sigui, la trama és que un d'ells té un problema familiar molt greu i vol abadir-se amb els seus amics i passar una setmana de vacances amb els seus amics, però d'alguna forma no... Bé, ell en el cap té el problema amb el seu pare. Llavors què passa? Que a mig camí es troben a la persona que li està fent la vida impossible al seu pare. Llavors és quan canvien de ruta i es posen a perseguir aquesta persona. Llavors és allà on descobreixen tot l'embolí que té el seu pare, que també està ficada a sa mare, també hi ha molta gent ficada i és això que es va com si diguéssim és el que van descobrint. Què passa? Que per mi això era l'excusa perquè després anéssim passant els dies i anéssim passant les històries entre ells tres, també entre ells i altres personatges que van apareixent i tractar els temes que potser realment volia tractar. Llavors una mica i llavors està tot. Llavors hi ha una cosa que d'alguna forma fa que la trama avanci però després hi ha l'altra cosa que és la que fa que la trama tingui vida i que la gent s'emocioni i rigui que és una mica el que veig que està passant perquè ara ja estic començant a rebre resposta i a rebre una mica ressenyes i valoracions de persones i és una mica tinc la sensació que la gent està d'alguna forma rebent el que jo estava escrivint en aquell moment que és una cosa que no és fàcil i que a mi m'està fent ara mateix molt feliç per una miqueta més. més que complert és a dir escriure una obra una novel·la en aquest cas que vulguis transmetre uns certs sentiments o unes emocions i que les persones que allà llegin et diguin eh que ho he rebut així que he viscut el que volies explicar això deu ser el millor com a feedback. Clar perquè sí perquè jo molta gent em diu també que que li entra moltes ganes de viatjar li entra de sobte pensa molt en l'estiu tenen moltes ganes d'estiu tenen moltes ganes de vacances que era realment el que jo sentia en aquell moment jo crec que ho sento tot l'any hi hagi pandèmia o no hi hagi pandèmia no hi hagi pandèmia i per mi sempre seria estiu però justament en aquell moment on no podíem ni sortir ni fer res i de fet ara encara estem una mica així perquè ara es pot sortir una mica però realment no estem sortint massa estem una mica i si sortim és una mica amb molta precaució amb poca amb certa poca bueno amb molta precaució sobretot i mesurem molt tot el que estem fent i llavors aquest llibre el que fa treure't una mica de tot això et fa somiar et fa viure bé només que somiar et fa viure aquest estiu i aquestes ganes de viatjar i aquestes ganes de sortir tendre a alguna cosa i sobretot d'estar amb amics que també és una cosa que realment a tots ens agrada llavors clar també està els temes familiars és que ja està tot allà està tot he intentat posar tot el que podia tota la carn en l'asador perquè el llibre funcionés i de moment de moment ja et diguis al principi de moment em sembla que la cosa ha començat bastant bé he llegit també en alguns moments has comentat que mai hi ha persones bones o dolentes no són aquests dos bàndols sinó que sempre hi ha un motiu que passa perquè aquestes accions succeeixin d'una manera que cataloguis les persones com a bones o com a dolentes que molts cops falta comunicació i tot això passa per com deia motius de comunicació tu ho has volgut també visibilitzar ja ho diré bé visibilitzar a través de com dèiem una història amb tres protagonistes que els tres són gais si no vaig mal equivocada per tant també li dones un punt de visibilització en aquest col·lectiu i perdó i perdó s'he fet un espòiler Pablo ah no no cap espòiler per res a tu a la gent que no l'ha llegit de fet no no no no és per res espòiler al contrari això ho estic dient a més és una cosa que realment és el que una mica et comentava el que a mi em passava doncs que era la història que realment volia escriure i és una mica on volia ficar jo els tres personatges els tres protagonistes perquè sí que és veritat que i ara d'això s'està parlant molt que tot el col·lectiu LGBTI és bastant sempre tots els personatges sobretot jo quan era petit i quan era bueno i quan anava creixent aquests personatges sempre en les ficcions en els llibres sempre tenien un paper totalment secundari i ja no només secundari sinó que també acostumaven a tenir un paper tràgic o sigui jo he crescut que veiem que una persona homosexual doncs està condemnada a morir o o a rebre una pallissa o no sé tot o sigui tot era dolent no hi havia jo mai jo quan des de petit jo mai he vist que ser homosexual pogués ser una cosa bona sempre l'he vist com una cosa dolenta perquè era el que veia a tot arreu a qualsevol ficció o a qualsevol llibre i i sempre les històries que hi hagi doncs eren dolentes llavors a mi què em passa ara doncs el que està passant per sort que jo el que estic fent és que un cop has crescut i te n'adones que tu no ets cap monstre no ets no ets no ets aquesta cosa que és com semblava que havies de ser doncs el que ve vull també reflexar-ho i en aquesta novel·la el que et deia jo quan l'escrivia volia escriure una història que jo que a mi m'agradés llavors el que he fet era situar aquests tres nois que fossin gais però situar-los al centre de la història i en una història com et dic o sigui amb una trama immobiliària amb problemes doncs com els que tenim tots però però sí i que fossin gais realment evidentment impliquen la història perquè això fa que un estigui enamorat de l'altre o sigui evidentment fa que la història canviï però no no fa que no fa que sigui una història diferent a la que poguessin viure doncs tres nois que no fossin gais o noies o qualsevol cosa llavors era una mica aquesta potser falta que jo jo he viscut d'històries i de referents on on no se'ns posés com si diguéssim en un segon terme en una part apartada doncs situar-los en una part una mica més central era una mica l'objectiu per això et deia de l'escriptura automàtica i pot ser que aquestes novel·les que dèiem abans que vaig començar i no acabava jo mateix aquestes novel·les jo el personatge homosexual era probablement un secundari jo mateix el col·locava ja perquè era d'alguna forma que havia après llavors en un llibre on es col·loca aquest personatge doncs aquí una mica a la banda i pot ser que per això jo mateix tampoc em sentís totalment no et diré còmode però sí que no em sentís totalment no sé a gust a l'hora d'escriure per això va ser quan aquesta novel·la que jo pensava que la volia escriure i ja et dic no pensava ni en publicar-la ni res dic tinc ganes d'escriure la història que jo vull i què ha passat al final doncs la història que jo volia realment és la que ha acabat i després una cosa que jo he après molt i és que quan realment fas alguna cosa que et ve de gust la fas bé i té moltes més opcions de que funcioni i llavors per això estic tan content que l'editorial hagi vist aquesta puresa de la història aquesta realitat i hagi volgut publicar-la i que ara estiguen en tant bé o sigui realment aquesta història bueno aquest llibre ara l'he vist a la casa del libro està sí i tant ara després em va arribar bueno és que em va arribar a fer una foto de l'AFNAC que estan en los más vendidos de l'AFNAC això de fer no sé quina il·lusió de fer però vaja bueno que em tremolava la veu quan l'he rebut és que em tremolava la veu i això està al l'AFNAC de Callao llavors quan veus que un llibre així té una rebuda tan bona doncs també realment és és boi després també és molt important una cosa i ja no sé si tenim temps o no però jo l'acabo i és que l'altre dia no l'altre dia bueno vaig fer la firma de llibres aquí a la lliurària Antinous tinc ganes de fer una lliurària de Sant Jús i amb tot aquest tema he rebut molt recolzament del poble i això és molt maco perquè moltes vegades les persones del col·lectiu LGBTI es senten a vegades incòmodes en el seu poble per vergonya per pors que han tingut sobretot de petit o sigui ja no és cosa que sigui de gran sinó pors que potser han viscut de petit llavors jo rebre el recolzament del poble tant a nivell familiar i d'amics venint aquí a la firma tant a nivell que el llibre té de vosaltres que em truqueu de tot això és una mica és molt maco realment perquè veus que les coses doncs estan bastant millors i que i que d'alguna forma aquell nen que potser patia de petit aquella persona que doncs intentava dissimular molt i fer moltes coses doncs doncs veus que ara per sort a Sant Jús almenys no ho ha de fer o ho ha de fer menys o que va arribar un dia que no ho haurà de fer i per això estic com superagraït a més a nivell de ja et dic a nivell de de poble i de tot estic com molt agraït Carai quines parles més maques Pablo espero que també les persones que ho escoltin que siguin ja siguin de les llibreries o que també siguin les mateixes que s'han apropat o que t'han comentat algun aspecte del llibre doncs que també rebin aquest escalf aquest agraïment també per part teva Tristan Lluís i Guilla segur que et marcaran una mica un abans i un després a la teva vida almenys davant d'un llibre davant d'una novel·la davant d'una escriptura d'un llibre que segur i de ben segur que no és fàcil Pablo un plaer conèixer-te m'agrada molt parlar d'aquest llibre que com deia jo no me l'he pogut llegir encara però que animo a tothom que s'apropi tant sigui a l'escrivà com aquest llibre té on tenen aquest tornado de llibres teus i que n'esquineixin un també per conèixer aquesta història que ens explicava sapiguant una miqueta més amb tots aquests detalls que ens has anat donant Pablo sempre que vulguis tornar ja ho saps això és casa teva també l'emissora i que vagi tot molt bé ànims a seguir escrivint més llibres moltíssimes gràcies i anem parlant i que vagi molt bé la setmana adeu adeu