Excalibur: por i poder en clau de titelles — residències artístiques, TV en directe i cultura com a resistència a Sant Just

Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Jolín, Jolín, Jolín, Jolín, I'm begging of you, please don't take my man. Jolín, Jolín, Jolín, Jolín, Jolín. Doncs bé, aquesta cançó ens va perfecta per obrir el micròfon i parlar avui amb la Gala Peiré i Diego Ingol. Bona tarda als dos. Bona tarda. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, benvinguts a Ràdio d'Esbert, a la plaça Mireia, al programa, al magazín. Espero que estigueu bé. Estic molt bé, molt còmodes. Així m'agrada. Abans de res, dir que la Gala i el Diego són dos dels integrants de la companyia Germanes Pico Hueso, anteriorment Hermanos Pico Hueso, juntament amb Lluqui Portes i Jaume Miralles, que avui no són aquí amb nosaltres, però formeu-vos altres quatre aquest grup de Germanes Pico Hueso. Bé, realment som tres, som la Lluqui, el Diego i jo, el Jaume és la part tècnica, i ara hi ha un altre noi a la part tècnica. Ah, d'acord. O sigui, és com estar en la companyia. Ara estem fent feina amb el Marc, home, i estem molt contentes amb aquesta nova adquisició de la companyia. Pinta bé, sona bé. Doncs, bé, com deia, avui parlarem amb vosaltres dos, amb la Gala i el Diego, que van de ser, com deia, dos dels integrants d'aquesta companyia. actuareu a l'obra que es farà amb dos passis a la planta superior del mercat, que serà dissabte, 19 d'octubre, dos quarts de vuit i diumenge vint a les set de la tarda. Un acte que, de fet, està inclòs en aquestes festes de tardor del municipi, que, a més, aquest any celebren els 50 anys de festes de tardor, i, a més, plegat està organitzat pel col·lectiu Persona. De fet, avui no tenim amb nosaltres l'Olga Álvarez, però des d'aquí també donar-li les gràcies per haver posat en comú aquestes dues persones amb el programa, també. Així que una abraçada a l'Olga. Si us sembla, per començar, hem d'anar al germen de tot això, a l'inici, a l'embrió de tot aquest projecte. Tot comença en una residència artística. I no estem parlant només de l'obra de teatre, sinó de la prèvia, de l'obra de teatre, d'Expolio. Va, fer-ne cinc cèntims per a la gent que no sap ni què és una residència artística o què vol dir això d'Expolio. Vinga, va. Vale, jo em poso en la residència. Aquest projecte ha estat creat a base de diferents residències artístiques, de fet. Nosaltres treballem d'aquesta manera perquè vivim en ciutats diferents. Aleshores, la nostra metodologia de treball, diguéssim, és ajuntar-nos periòdicament en períodes molt concrets de temps, en un espai que ens cedeixi alguna entitat o algunes diferents col·laboradores que tenim, ja sigui, per exemple, la Nau Ivanov ha estat la nostra gran casa d'aquest projecte, on hem estat dos mesos de residència, però també hi ha hagut diferents entitats de Mallorca i Menorca que han format part del projecte, que també ens han acollit durant diferents temps. I una residència artística simplement és un període de temps en què algun espai t'acull i et dona les condicions per crear, ja sigui un espai d'assaig, ja siguin les condicions tècniques, condicions econòmiques i d'allotjament també. Aleshores, diferents entitats són les que han anat aportant d'aquesta manera en el projecte i ens han permès fer la creació, que ha estat d'un any i mig. I el que ens contaves d'Expolio és que inicialment tot aquest projecte que havia de parlar sobre la por i sobre la desconfiança vàrem pensar diferents maneres de dur-lo a terme i una que se'ns va córrer va ser generar un joc de cartes que s'introduís a l'obra de teatre, que es pogués jugar dins l'obra de teatre i articulés diferents escenes. Aleshores, vàrem pensar que en lloc de fer-ho, diguem, només fictici per l'obra, vàrem decidir que havíem de fer un joc i vàrem estar mig any creant un joc de cartes que vàrem completar-lo i funciona i vàrem jugar molt de temps i vàrem fer residències per acabar de concretar certes cartes que no funcionàvem o coses així i fàvem com a mostres obertes amb on la gent jugava. I pareix que aquest joc, encara que després l'obra s'hagi desvinculat una miqueta, el treurem per aquest Nadal com a regal de Reis i del Pàr Noel per poder promocionar aquesta obra de teatre. I una de les columna vertebral d'aquest joc, per dir-ho d'una forma, és temes de corrupció farmacèutica o corrupcions d'altres tipus, no?, que potser va ser el que us va donar el pas a l'obra. Bé, realment el que ens va passar va ser que nosaltres parlàvem de la por, no?, i la por com a eina de control de masses i el poder, de quina manera utilitza el poder la por per fer moure, al final, no?, la gent. I el joc ens servia per explicar realment aquesta estructura, o sigui, nosaltres el joc, el que explica el joc o el que fa palès al joc és l'estructura del poder i quins actors té, no? Aleshores això articulava la dramatúrgia de l'espectacle, diguéssim, i encara, o sigui, va sorgir d'allà, el que passa que ara el joc ha quedat molt enrere del que és ara mateix l'espectacle, que potser ja no està tan present, no?, però igualment no deixa de ser una de les bases. Una d'aquestes coses que tenen les residències artístiques i fer feina d'una manera, diguem, entre cometes, precària per el fet que no és que tinguem dos mesos per crear una obra amb un sou d'un teatre consolidat que ens brinda aquesta possibilitat, el que fa és que les obres es dilaten molt en el temps, els processos de creació es dilaten, aleshores cada vegada que ens trobem hem madurat molt les pròpies idees que per nosaltres eren importants dos mesos abans, aleshores a poc a poc l'obra va agafant com a capes i diferents estadis i nosaltres mateixes vàrem decidir que el joc era una fase molt embrionària del projecte, vàrem donar-li altres capes, vàrem acabar fent un programa de televisió en directe, amb realització en directe, aleshores, doncs amb molta pena, cada una d'aquestes idees que estem a les residències acaben passant-te a un segon terme i diguem, bueno, és a dir, hem invertit molt de temps en que això funcioni, però això ens ha servit per passar a la següent fase que és el que ara volem ensenyar, no? I sempre que ens passa ens fa molta pena però per altra banda és com... És necessari, no? És la nostra manera de fer feina és aquesta, sí. I encara no sé si he comentat el nom de l'obra però en tot cas estem parlant d'Excalibur i altres històries d'animals morts i en aquest cas els animals són els que tenen la veu per reivindicar, per enfocar en un to potser irònic o entre cometes còmic de temes pot ser com la grip aviar en el seu moment o d'altres, diguéssim, conflictes humans o socials, no? A més, la Doli, precisament, aquella ovella d'oli clonada que va durar poc d'un altre costat la Laika, aquest gos que va ser enviat a l'espai i que, pobre, tampoc no va durar més enllà del llançament són els protagonistes d'aquesta obra i us anava a preguntar és més fàcil posar en boca d'animals el que volen dir els humans, de vegades, o les persones? Va ser una tria que ens va costar molt de temps perquè nosaltres no som titellaires, tampoc ens pareixia com, quasi, quasi, un intrusisme laboral perquè hi ha molta feina darrere de la creació de titelles i de la manipulació d'objectes el que passa és que a poc a poc ens vam adonar que el tema que estem tractant era molt soporífer vull dir, s'havia transformat en una espècie de teatre documental on ens havíem informat tant d'aquests temes que ens feia molta ràbia i no poden expressar tot això el que passa és que que al final poder parlar en boca d'uns animals és de qualque manera com trobar uns bufons uns cerfs que estan liminals de la societat que el que diguin no li importarà a ningú però que tot el que diuen pot ser molt important però que la gent riu quan les veu i nosaltres podem posar les seves boques com a un llenguatge molt més agressiu molt més idiota molt més absurd però que realment el que diuen encara que ens ho prenguem a broma és el mateix que pensem nosaltres però des d'una sàtira a la societat però mitjançant un escalafó més baix que el nostre el que passa és que sembla com una espècie d'obra animalista perquè parlem que els animals no volen ser assassinats per als humans però realment és el mateix que que quan els humans ens queixem que les coses ens afecten a nosaltres però no ens hem preocupat que un centenar i un miler de persones a l'Àfrica tinguin el mateix problema que nosaltres avui amb una malaltia que arriba avui però que fa 10 anys que existeix i que a ningú li ha importat una merda perquè no ens afectava directament només és aquesta sàtira amb un escalafó més baix L'empatia seria potser un dels punts clau d'entendre ja sigui a través d'animals el que volen dir ells mateixos però no poden dir perquè no tenen l'habilitat de parlar i us anava a comentar també res més és a dir, res més lluny que la realitat en representar a través d'animals comentava la Gala aquesta estratègia de crear la por i a través de la por poder, com dir-ho, controlar les masses controlar la població controlar la gent res més lluny de també el que està passant aquests dies vull dir, malauradament hem de parlar del que també està passant i d'alguna manera i a través de la ironia o la part més còmica que sembla que sempre entra d'una manera més fàcil a tractar temes que són més durs crec que és una bona manera d'apropar-ho per això en algun article he llegit que és exclusiu per un públic adult però vosaltres ho obriríeu o podeu deixar obertes les portes a un públic que no sigui adult o és difícil pels que són una mica més joves potser de fet és un públic adult però públic adult jo diria a partir de 14 anys curador d'espant sí, simplement és que senzillament no volem que ningú s'escandalitzi vull dir, jo tinc un nou vot de 5 anys que vindrà aleshores és una decisió personal la meva germana ja ho ha vist ja sap el que és i per tant ella ha decidit que vingui però és veritat que ho utilitzem un llenguatge cru sí, cru i barroer i llavors, bueno és això simplement i que més enllà i que el contingut també és bastant dens vull dir, entre algun contingut dens que un nin no pot com a entendre perquè hi ha massa informació que s'escapen moltes paraules que s'escapen i molta part que és barroera doncs, a lo millor és de més aquest el barré sí, simplement és això que igual la temàtica doncs no connecta tant amb un públic més infantil el que sí que és veritat que a nivell visual bueno exacte el format a nivell visual es presta a titelles clar els nostres primers fan són els nens que veuen les titelles i és com mama, jo vull veure aquesta gallina però no, clar ha estat perfecte que diguis això perquè volia parlar també d'aquests diferents formats que integreu dins l'obra que hi ha molts elements que ara us anava a preguntar també si els heu fet i creat vosaltres mateixos hi ha diferents parts amb dibuixos no sé si és el que fa un dibuix també en directe durant l'obra no vull fer spòilers o hi ha diferents maquetes o elements molt handmade que es diu avui en dia tot això suposo que és el que apropa també a un públic no tant diguéssim adult però també ajuda el públic adult a entendre no? o part del que voleu comunicar a través de la Doli i de la Laika fem molta feina així és veritat que ens acompanya molt en aquesta proposta perquè hi havia una espècie d'interès especial en fer-ho tot amb les nostres mans però realment no sé si podríem fer feina d'una altra manera perquè són molt de fet les coses així de fet tota l'escenografia totes amb materials totalment reciclats les titelles també estan fetes amb es dir la Doli és una ovella però està fet amb una mopa de netejar el terra i al final totes han fet feina amb fer-les tant les titelles com l'escenografia i bé jo sóc il·lustrador a part d'actor però totes han fet una feinada perquè això surti i crec que no són ganes que no ho feia una altra persona sinó que tot surt tan naturalment que al final acaben fent totes i ja està sí per mi és una cosa que sí que he rebut molt del públic una riquesa molt gran aquesta contraposició entre tota la part tan tecnològica que té l'espectacle que és enorme i que ens ha portat moltíssim temps també i moltíssima investigació i tota la part i molt de mal de cap també i tota la part manufacturada com es veu també que tot està fet tot que és ben bé com que ho veus que ho hem fet nosaltres i que no estem enganyant a ningú aleshores és veritat que el públic ho agraeix molt això i penso que me'l diu crec que no ho podríem fer d'una altra manera vull dir ens hi anem trobant només fem feina si ens diverteixi el que fem i si ho féssim d'una altra manera doncs no ens divertiríem tant la premissa obligatòria quasi us anava a comentar hi ha un article del web segurament el coneixereu somnisdeteatre.com en el qual vam treure una frase que diu parlant de l'obra d'Excalibur diu Excalibur té moments magnífics personatges inoblidables i encerts indiscutibles que com ho veieu aquesta crítica crec que bastant constructiva o molt positiva no sé si l'ho he llegit això és un paràgraf d'un article una mica més llarg però vam extreure just aquesta frase moments magnífics personatges inoblidables i encerts indiscutibles esteu d'acord amb aquestes tres sentències? home jo crec que parlant de sentències sí sentenciem molt a l'espectacle tot i que no és a la nostra voluntat mai però és veritat que d'alguna manera nosaltres deixem anar moltes possibilitats alternatives sobre les coses i per tant com que ja ho plantegem com a possibilitats alternatives que estem mostrant sí que allà no nosaltres sinó els animals sentencien moltes coses i és veritat que el públic al final surt molt així surt dient ostres m'he rigut moltíssim tothom sempre s'ho passa molt bé però me'n vaig a casa pensant molt en tot el que heu dit i que al final nosaltres no hem dit res sí bé jugant molt a pensar i els tres espectacles i els tres espectacles així com a contundents que diria que tenim a part de de diverses coses més petites però els tres espectacles previs perdona els dos espectacles previs amb aquest el tercer ens donem compte que són molt contradictoris nosaltres mateixes som molt contradictòries amb les nostres idees i cadascú fa el que pensa però tenim coses que contradiuen no és a dir podem estar en contra del treball de l'explotació infantil però anem amb un mòbil que té una bateria d'elit i que sabem que hi ha nens que moren per això aleshores les coses que defenem els espectacles que que que que desitgem que la gent entengui no intentem no dir nosaltres pensàvem això i i ho feim a ciència cierta del qual com ho pensàvem sinó que deixem aquesta possibilitat oberta que a lo millor això no ho havies pensat però ni tan sols d'em si nosaltres ho pensàvem en aquest cas tenim la sortada que com que tenim unes titelles que són uns animals l'ovella d'oli o un gos no diuen aberracions molt heavies molt contundents però que és com bueno es diu a ditell però no és que no és que jo ho hagi de pensar darrere de fet jo dic frases amb ditelles que jo no les penso sinó que les pensen elles i i que contradiuen moltes coses que jo pens però però era la manera de poder donar totes aquestes variables i que la gent entengui el que vulgui i que perquè no es pensin que nosaltres els estem intentant adoctrinar perquè és com nosaltres fem el que necessitem i tu escolta el que necessites escoltar jo llibertat de pensament avui en dia que també la paraula adoctrinar o adoctrinament fa por a vegades pronunciar-la perquè no saps si bé i opinar però és que també fa por si opines potser tant que en saps sí és una por generalitzada precisament el que veurem entre línies amb aquest Excalibur a part heu rodat bastant la Gala comentava també que havíeu estat a la nau Bòstic no la nau Ivanov ah Ivanov però a la Bòstic ah d'acord a la Bòstic perquè hem estat amb un altre espectacle no amb Excalibur no heu estat també a la Fira de Tàrrega i per l'accent del Diego a les Illes Balears també hi hem estat i ara per primera vegada a Sant Just que us espereu o quin públic espereu veure o no sé si ja sabeu si teniu moltes entrades reservades a través d'Entràpolis que és la plataforma per la qual es poden reservar que no comprar perquè són gratuïtes sí jo sóc de Sant Just i he treballat amb la cultura aquí també i és molt difícil el públic de Sant Just és molt imprevisible perquè perquè la cultura en aquest poble està bastant compartimentada amb diferents diguéssim interessos hi ha la cultura popular que és molt forta i aquest Excalibur i persona el col·lectiu potser ens ha marcat més a una cultura més contemporània que es veu menys al poble però que té molt bona resposta l'hem passat bé en veure amb Singular que el públic va respondre molt bé aquest tipus de propostes per tant tot pot ser em consta que queden entrades encara bastantes o sigui que animo tothom a venir sempre i crec que és una bona oportunitat també per veure coses que és difícil que arribin a Sant Just a vegades ja sigui per la dificultat del muntatge tècnic o pel que sigui perquè no hi ha una programació estable de teatre per exemple està bé que la gent també pugui a mi em sembla molt interessant com a Sant Just que apropem la cultura que sortim de Barcelona que a casa també podem veure coses de qualitat i coses que potser no arribarien mai que es potenciïn també i encara que jo no sigui d'aquí però entenguant el comentari de la gala pens que que igualment és una proposta arriscada en quant a format perquè no vull dir que ens demanen però què feis vosaltres quin tipus de teatre feis i és com és molt complicat explicar-ho perquè inclús els referents que tenim nosaltres de coses que ens interessen tampoc sé si tenen un nom com a no és pop o no és punk o no és rock és una cosa intermitja de tot que mescla tot i que pens que a més anem cap a aquesta direcció perquè cada vegada ens interessa menys focalitzar sinó obrir i fer tot el que ens interessa de tots els mitjans que ens interessin i pens que aquesta obra en concret justament com per la gent que no està acostumada és una mescla de tot i és un és un programa de televisió gravat en directe però també és un espectacle de titelles però també és totalment còmic i la gent riurà moltíssim però també és un és un teatre documental on informem d'un munt de coses que la gent ignora sobre sobre sobre la història d'aquest país i sobre la història de la resta en quant a aquesta espècie de mobilitzacions per culpa de la por i de la manipulació dels mitjans no? és tantes coses simultàniament que doncs si qualsevol vol venir doncs es divertirà molt i a més el dissabte després del passi de dos quarts de nou feu un col·loqui en el qual suposo que us obriu i us apropeu al públic que hagi vingut per obrir debat sí de fet aquest col·loqui ens fa molta il·lusió perquè ve la Clara Nervion que és de Time Out que també és Sant Justenca la Clara Aguilar que forma part del col·lectiu Va que també és Sant Justenca i la Lali Álvarez que no és Sant Justenca però és una creadora molt potent que ens agrada molt amiga i per tant ens fa molta il·lusió parlar una mica de què passa amb la creació ara mateix què és el teatre de creació quins espais tenim sobretot des d'on ens movem el que deia el Diego de quina manera estem desdibuixant molt tot el que és teatre i el que proposem són altres maneres de fer les coses i entre elles a mi m'agrada el col·loqui perquè també és una manera d'apropar-nos al públic nosaltres fem espectacles però és això nosaltres presentem un espectacle d'una hora però el nostre procés ha durat una nit i mig aleshores hi ha moltes coses que també volem compartir amb el públic que també tenim ganes de que puguin assaborir d'alguna manera o conèixer d'on a conèixer i llavors allà crec que és un bueno crec que serà un debat molt interessant i a més després de són 75 minuts aproximadament l'obra més o menys o menys 65 una oreta us falta temps per voler explicar més coses us faltaria temps o esteu bé ja amb el temps que ho faré està va ser tan contundent trobar aquests temes i parlar-ne'n'hi i parlar-ne'n'hi que no que és una com una píndola molt clara de totes aquestes malalties i del procés que han seguit sí estem contentes millor poc temps i concentrat que no pas diluït i amb més espai de fet inclús en qualsevol moment perquè tota l'obra té un ritme molt frenètic hi ha alguna escena que tenim la necessitat que vagi una miqueta més lenta i la gent quan surt diu ostres aquest moment se m'ha fet una mica llarg perquè hi ha una escena que ha durat tres minuts i mig en lloc d'un i és com bueno és de nostre guagos que hi havia més informació que donar-te només és això sí doncs si volíeu afegir o fer una petita crida per a aquells que es vulguin apropar o que també us volin conèixer d'alguna manera a través ja sigui del col·lectiu personal o a través de la companyia de Germanes Picouesso bé jo simplement animar tothom que vingui perquè de veritat trobo que que a part no és perquè sigui la meva companyia evidentment però trobo que val la pena trobo que el feedback que hem tingut al públic ha sigut excel·lent i a la gent li agrada molt la gent s'ho passa molt bé per tant per això també perquè és important que recolzem la cultura sempre tenim l'oportunitat de veure Excalibur amb entrades gratuïtes al poble aleshores trobo que recolzar aquest tipus de propostes també llança missatges polítics i crec que ara mateix la política es fa des de tot arreu i també des d'aquí i trobo que la cultura i el teatre i més concretament el teatre que nosaltres fem és un espai de de de pensament d'obertura de compartir i per tant crec que de resistència també d'alguna manera i hi ha moments en què és important recolzar aquestes coses així que si no teniu res a fer el cap a setmana o voleu fer alguna cosa guai veniu a veure Excalibur és una obra molt còmica que farà que riem aquests dies que ens ens està costant una miqueta i i que no riem però per coses que no s'importen perquè realment ens cagarem en el govern que tenim el que passa són dies una mica complicats és a dir que hi ha gent que potser posa al davant el fet d'anar a alguna manifestació o a mobilitzar-se anar a veure una obra o anar a veure un concert o el que tinguin planejat perquè n'hi ha molts que i de fet ja s'han cancel·lat no? Sí de fet nosaltres vam tenir un fort davet aquesta setmana perquè també dubtàvem de què havíem de fer finalment parlant amb totes les persones implicades diguéssim vam arribar a la conclusió que al final com que l'obra no es fa el divendres que és el dia de la vaga la cultura no deixa de ser un espai de resistència per tant també és la nostra feina també hem d'intentar mantenir aquests espais que no ens traiguin tampoc això perquè al final sempre acabem com vingant els mateixos i l'obra parla exactament de tot això vull dir com que deixar de fer una obra que informa d'un munt de coses de les que ens estem queixant ens pareixia gairebé com que farem farem més fent-la que deixant de fer una cosa que parla de tot això per queixar-nos que és com no no ens queixem des de dins no des de no des de la plaça aquest aquest petit temps després ens trobem al carrer doncs des d'aquí saludar a la Doli i a la Laika de fet simpatitzant perquè són presentadores d'un magazín també tot i que televisiu no? en aquest cas no seria de ràdio molts èxits us agitzo molts èxits amb l'obra i tots els projectes futurs que vagin vinguent que vagi molt bé aquests passis que fareu aquest cap de setmana i tots els següents que presenteu aquí al poble o a fora però sobretot que es potenciï també com deia la Gala aquí al poble moltes gràcies als dos Diego i Gala un plaer tenir-vos aquí a Ràdio d'Esvern i ens anem veient amb animals o sense animals que vagi molt bé adeu please don't take him even though you care a Ràdio d'Esvern