eXXpedition: Dones, ciència i vela contra els microplàstics — d’Aruba a Panamà, Sant Blas i el poder del consum

. Doncs bé, ja sabeu que ahir va ser el dia internacional de la dona i la nena a la ciència. Nosaltres avui una miqueta amistat, però fem igualment aquesta commemoració d'aquest dia. Per això avui tenim amb nosaltres, i em fa especial il·lusió, presentar-vos a la Sofía Nogué. Sofía, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a Ràdio d'Esvern. Abans de res, escolta, enhorabona per aquesta expedition, aquesta expedició que vau fer l'any passat a finals del 2019, que ara ho comentarem, tinc moltes ganes d'iniciar aquest viatge, podríem dir, a través del teu viatge que vas fer juntament amb altres moltes dones. Hem de parlar avui amb clau, totalment femenina. Abans de representar-te, la Sofía Nogués és periodista de Sant Justenca, a més, podríem dir que ets marinera, no sé si científica també, o això ja s'ha derivat d'aquesta expedició. Sí. S'ha derivat d'aquesta expedició. Explica'ns una mica, si et sembla, per introduir, i que la gent t'obbiqui una mica, també els nostres oients, què és això de l'expedició, o com et vas enrolar, si és que es diu així, en aquesta expedició entre marítima i científica. Doncs, Expedició és una expedició íntegrament femenina. És un projecte que el que tracta és portar dones a fer recerca sobre el tema de la pol·lució de plàstics i llavors el que vol és donar també visibilitat a les dones en ciència. Porta només a dones a navegar i fer aquesta recerca i donar visibilitat tant als ports on arriba o a les illes d'aquests dos factors, no? I jo em vaig assabentar d'expedició a l'empresa on treballo. Tenim un grup de dones a Clarivate, que és l'empresa on estic, i treballem els temes d'igualtat. Llavors, un dels temes que es va tractar era donar en ciència i una companya de Londres va anunciar aquesta expedició, ens la va donar a conèixer. Llavors, jo em vaig apuntar a la newsletter i quan la vaig rebre una dient que començava en aquest Around the World de dos anys i que buscaven dones per participar i vaig dir, bueno, intentem a veure què passa. I després d'unes quantes entrevistes i un vídeo explicant per què m'agradaria anar a Expedition, em van seleccionar per fer el tram entre Aruba i Panamà el desembre de 2019. I, de fet, eres l'única espanyola, no? Dins d'aquestes, crec que 30 nacionalitats diferents, no? Crec que eres l'única que venies d'Espanya. Sí, exacte. Això em va fer molta il·lusió perquè, de fet, ens van explicar que van tenir més de 10.000 sol·licituds i llavors arribar a ser una de les 300 dones que formen part d'Expedition ha sigut una gran sort. I a més, abans comentaves també el tema d'una també veu que les dones participin en aquests projectes, òbviament, i també pel costat de la ciència, no? Que l'objectiu, o un dels objectius era, podríem dir, recolectar aquests plàstics o microplàstics que heu anat trobant al llarg d'aquest tram que vas fer tu en concret de... Tocant a Panamà, no? Has comentat, arribant a Panamà. He estat llegint també i he descobert que veu omplir molts pots o moltes bosses, però que en podríeu haver omplert molts més. Sí, exacte. Agafàvem mostres de la superfície de l'aigua, també a 25 metres de profunditat i del terra de la profunditat màxima. Llavors, el que es tracta és investigar de quina manera es comporta el plàstic un cop arriba al mar. I això ho faran projectes científics a la Universitat de Plymouth, a Regne Unit, i a Universitats d'Estats Units. Totes les dades que recull Expedition, que fa de la mateixa manera durant els dos anys, donant la volta al món, s'envien a laboratori i després, des d'aquestes universitats, faran els estudis científics per després proposar solucions a la crisi del plàstic. I tu, en concret, en aquest barco que surt de Cazarpa, d'Aruba, estaves, no sé si era prop d'una desena de dones, de noies, més o menys, 10, no sé si... Sí, érem 10 convidades, 4 de tripulació professional i llavors vam conviure durant 10 dies fent la travessa entre Aruba i Panamà, passant per les illes de Sant Blas, i de fet aquest punt és un punt on hi ha molta concentració de plàstics perquè les corrents que viatgen pel Carip acaben concentrant-se allà a la costa de Panamà i les illes de Sant Blas, i vam trobar illes completament desertes, desertes plenes de plàstic. Éreu 14 dones a bord llavors, no? 14 dones que us heu d'anar organitzant també, no només per dedicar-vos a anar recollint aquests plàstics, suposo que anant classificant o anant-ho tant, on i quan els aneu trobant, sinó que a més, parlant en món nàutic potser, de fer guàrdies, de preparar dinars, de dormir, no sé si existeix el jet lag marítim, però vull dir, no sé com has viscut personalment aquests dies d'això, de guàrdies, d'estar treballant, no sé com us ha acompanyat al mar, tampoc. Sí, va ser molt interessant, de fet fèiem guàrdies de 4 hores, això era per fer guàrdia nocturna de navegació, teníem el nostre equip de guàrdies i llavors ens anàvem tornant a aquestes guàrdies de nit, potser era de 12 a 4 de la nit fent navegació i després també els torns de cuinar per 14 persones, que de fet jo em pensava que menjaríem de jaunes i ja està i no, era tot, era una competició allò. Sí, masterchef a un board. Sí, sí, llavors era tot vegetarià, això sí, i fèiem, doncs, d'això també la part científica, per agafar les mostres, per analitzar-les, per agafar dades i per provar també les diferents arrels de la ciència que fèiem, tant a superfície, d'altra banda també les de profunditat de 25 metres i provar una mica totes les eines científiques i acostar-nos una mica més a la ciència com a dones, perquè jo, per exemple, no tinc un perfil científic, llavors va ser molt interessant aprendre sobre això. T'anar preguntant, no tens perfil potser científic, tot i que tens una via potser professional connectada a això, però i perfil mariner, marítim? Ets navegant o has navegat? Sí, de fet, bueno, des de petita que he navegat els estius amb la meva família i ara faig competició a nivell local, l'Àser i d'altres, però, bueno, sempre és un procés d'aprenentatge, perquè, clar, una travessa tan llarga com aquesta no havia fet i ens vam trobar amb dies d'onades de 3 metres que es pujaven a sobre del barco, vent de 40 nusos, o sigui que molt interessant, em va agradar molt per això. Ho repetiries? Sí, sí, perquè aquesta expedició, deies, són dos anys, no?, que es van alternant aquests viatges, van afegint-se o es van retirant, diguéssim, diferents components, és a dir, dones que s'afegeixen a aquesta expedició, tens l'oportunitat de tornar-hi a afegir-te, o un cop ja has anat, es complert, ja tens un altre tipus de feina, podríem dir, un cop hi has baixat del barco. La idea és que durant aquests dos anys van 300 dones diferents per després tornar a la seva comunitat i fer difusió del projecte. les que vindran després d'expedicions, bueno, podrem provar, i també hi ha d'altres, hi ha una ara mateix, que es diu Maiden Factor, que és un grup de dones que està donant la volta al món per donar visibilitat a la dona, a la vela, i estan imitant el primer viatge íntegrament femení que es va fer en Valé. Perquè és de les primeres, o potser la primera vegada que es fa una fita així, en clau femenina, només amb dones, sobre un vaixell, recaudant aquesta informació, és la primera vegada que es fa, potser, amb aquests números, amb aquestes xifres? Sí, combinant aquests dos factors, tant de la dona, íntegrament femení, i de ciència, agafant mostres, és el primer. Com a navegació, sí que s'han fet més, només dones, però combinant aquests dos factors és l'únic. Hi ha moltes investigacions científiques al mar, però són mixtes. Aquesta té aquesta clau femenina per donar visibilitat a aquest altre problema de no tenir una igualtat dins de l'àmbit científic. Que tant és necessari, com en altres àmbits, òbviament, per això recordam que ahir va ser aquest Dia Internacional de la Dona i la Ciència. Arribem una mica tard, perquè avui som dimecres ja, però cap problema. Volia preguntar-te també, Expedition, per a aquells que potser no coneixen o no els hi són aquest nom, darrere de qui està o qui recolza aquesta expedició. Doncs aquesta expedició es va formar el 2014 per Emily Penn. Ella va fer travessies navegant i va veure que no hi havia gaires dones al mar i també va veure que hi havia molt de plàstic. Llavors va decidir fundar Expedition amb doble X per donar visibilitat a la dona al mar i també a la ciència i d'altra banda també per fer recerca del tema dels plàstics que va veure de primera mà. I hi ha molts estudis científics que diuen que el 99% del plàstic que ha acabat als nostres oceans no és visible. O sigui, només veiem l'1%. Llavors, què està passant amb l'altre 99%? Això és el que Expedition també vol fer visible. El comportament del plàstic un cop arriba al mar com afecten les corrents com afecta el canvi climàtic també a aquestes corrents on es concentra més plàstics i aquestes concentracions s'estan movent. Hi ha moltes vertents científiques dins d'aquest projecte per això és molt interessant. Moltes desconegudes imagino no sé si més enllà de veure potser vídeos d'aquests virals que veus un peix que quan l'obren li surt plàstic de l'estómac potser això és una mica la punta de l'Isaberg és el més visible. Exacte de fet ja es diu que hi ha una illa de plàstics al Pacífic i això en realitat és real això existeix existeix però no gaire bé com una illa sinó que és una sopa de plàstics i el problema és això que és una sopa de microplàstics llavors és molt difícil recollir aquests microplàstics a sobre no estan només a la superfície s'estan comportant estan enfonsant-se llavors com reculls tot això i clar el que s'hauria de fer és acabar amb el plàstic primer i després ja netegem T'anava a preguntar precisament què proposaries després d'haver viscut aquesta experiència haver-ho vist amb els teus propis ulls haver agafat aquest plàstic entre Aruba i el Canal de Panamà què proposaries a part d'eliminar aquest plàstic a poc a poc amb la mesura del que sigui possible perquè segurament hi ha molts elements podríem dir fabricats prefabricats moltes indústries que els és quasi impossible desprendre's del plàstic durant el procés de creació de qualsevol producte com ho canviaries o quin granet a part del que ja has posat que és molt gran afegiries a aquest canvi doncs mira una metàfora que sí que sortia tota l'estona durant l'expedició era si tu arribes a casa i et trobes la banyera que està plena d'aigua i està sortint i sortint què fas et poses a netejar o tanques l'aixeta doncs de fet has de tancar l'aixeta i això és el que hem de fer amb el plàstic hi ha moltes maneres de fer-ho d'una banda ha estat tota l'acció que podríem fer els governs d'altra banda tenim les empreses que estan produint aquest plàstic quines alternatives tenen com poden invertir en aquestes alternatives i d'altra banda estem els consumidors moltes vegades tot el pes recauen els consumidors però és veritat que tenim molt de poder jo ho he vist amb els raspalls de dents de bambú abans no es consumien ara hi ha una tendència a consumir més i més i fa molt poc Colgate va treure un raspall de dents de bambú llavors això és l'impacte i el poder que té el consumidor si nosaltres deixem de consumir certs productes de plàstic això té un impacte a les empreses als seus números i llavors busquen alternatives jo crec jo crec que tenim molt poder com dic i podem fer des d'accions petites com deixar la bossa de plàstic o dir que no a una ampolla de plàstic i agafar una que pots reomplir coses com aquesta tot cada petita acció té un impacte i no és qüestió de fer-ho tot de cop perquè pot ser molt difícil però si vas canviant mica en mica els hàbits això té molt d'impacte a la llarga tot comença també per un petit gest i a més des de casa que al final sembla una mica en compte de potser la pròpia metàfora de la vida que són les empreses la que ens proporciona la que proporciona a la ciutadania aquests productes o serveis i som nosaltres els que hem de canviar la manera d'utilitzar-los és a dir s'han invertit les tornes en aquest sentit el que mana és el ciutadà és el consumidor que diu no vull consumir el que m'estàs venent exacte és reeducar-nos potser sí exacte i al final a vegades és difícil tu vas al supermercat i no tens opcions però el bo és que això està canviant i ara tens alternatives aquí per exemple a Sant Just mateix tens Camp Preciós i tenen productes sense plàstic orgànics i et donen opcions fins i tot reomplir amb sabó aquestes opcions no les trobaràs al supermercat però tens aquests altres comerços que sí que estan invertint en aquestes alternatives i donant opcions als consumidors i si els consumidors opten per aquestes alternatives cada cop hi haurà més i en parlaves també de hem parlat d'això d'aquest raspai de dents de bambú de colgat en aquest cas en aquesta marca hi havia llegit també en alguna entrevista que t'havien fet també en una altra mitjada de comunicació que en aquesta part de l'oceà en el qual vau estar investigant vau trobar em sap greu dir les marques però és el que hi ha Coca-Cola crocs no sé si veu trobar també sabates crocs això pastes de dents antífrics de la marca que sigui i a més és una mica com deia contradictòria perquè són les grans marques multinacionals són les que més diners generen mundialment i alhora també donen molta feina no? Sí, exacte són les que tenen més recursos també per fer recerca i buscar alternatives tenen equips d'IMASD enormes o sigui ells poden buscar alternatives poden invertir en aquesta recerca per trobar alternatives i seguir portant els seus productes al mercat d'una manera més sostenible llavors jo crec que si els consumidors estan demanant això a les grans empreses potser sí que faran un canvi és difícil perquè veus quan Coca-Cola anuncia que no deixarà de fer ampolles de plàstic perquè li surt molt a compte i dius bueno a tu sí però al planeta li surt a compte hem de pensar una mica més enllà no només en els números de l'empresa sinó en l'impacte que té i de fet moltes d'aquestes empreses venen d'un model de circularitat antigament Coca-Cola era la primera empresa que portava les ampolles de cristal reomplia llavors perquè no tornem això exacte és tornar una mica a l'origen per evitar seguir fent el que es fa malament com deies aquestes grans empreses que al final són elles les que tenen també més poder i més diners per invertir en començar aquest canvi que al final igual que el reciclatge que sembla que els anuncis sempre van enfocats a tu consumidor per què no estàs reciclant i et sents inclús ranyat per una generalitat o per un ministeri quan en el fons el primer canvi i el que té més poder de fer-ho potser seria el que té més diners i més poder d'inversió que és una gran empresa hem parlat de Coca-Cola hem parlat de Crocs n'hi ha moltes altres al darrere aquestes potser són les més importants les que més destaquen les que més coneix la gent i a banda d'això t'anava a preguntar també has comentat que segueixes fent vela láser o altres models podíem dir de navegació entenc que per aquí per la costa catalana o també et mous més enllà de la costa sí aquí a la costa catalana quan vaig estar vivint a Londres sí que feia algunes regates allà però ara em centro només aquí a nivell local i a nivell diguéssim d'aquesta navegació que potser ja no és una expedició com a tal sinó que és una miqueta a més petita escala no per això treure-li el valor que té òbviament ets de les poques noies o hi ha més noies també? Hi ha més però ens segueixen a venir poques? Sí jo de fet quan vaig tornar de Londres vaig buscar grups de dones en navegació per veure si podíem fer algun grup o alguna cosa o si ja existia per reunir-me i de fet no n'hi ha o sigui vas a qualsevol club nàutic i la gran majoria són homes llavors donar aquesta visibilitat de la dona en vela també és molt important perquè no només en vela en esports més d'aventura jo crec jo també faig surf i cada cop que vaig a fer surf potser hi ha una altra dona i 50 nois llavors dius ostres com pot ser si és un esport super divertit i segur que si hi hagués més dones provant aquest esport animarien altres dones això tampoc potser no s'acaba d'entendre el per què hi ha potser un motiu al qual entenguem les mateixes dones o noies per què no hi som més perquè és a dir físicament qualsevol persona que s'entreni o que ho provi i torni i torni al final la força física l'anirà adquirint igual que un home o un noi exacte jo crec que és una manca de referents al final si tu no ho veus ni als mitjans de comunicació ni a les pel·lícules ni al teu entorn llavors tampoc se t'acudeix fer això és com les classes de pilates tradicionalment és un esport de dones i hi ha molts pocs homes que diguin faré pilates cada cop més però al final dius és un esport per què tenim que diferenciar entre esports d'homes i esports de dones jo crec que s'està fent molt en l'àmbit de la igualtat de l'esport sobretot amb el futbol femení s'està lluitant moltíssim per arribar a una igualtat però no només és això és que són moltíssims altres i ja no només a l'esport també en general en ciència aquestes carreres més d'enginyeria de matemàtiques de ciència no tenim tant referents si tu analitzes una mica els mitjans de comunicació veus que els protagonistes la gran majoria en aquests sectors són homes llavors aquestes petites representacions tot i que sembla que no tinguin un impacte sí que poden formar la societat i formar aquestes percepcions que les dones no han d'estar en aquest àmbit d'aquí potser 100, 200, 300 anys potser quan vinguin enrere veuran aquests referents que llavors sí que tindran potser com tu mateixa com Marie Curie en el seu moment o Hedy Lamarr que també va ser una de les precursores del wifi i avui en dia crec que no hi ha gaire gent que realment sigui conscient que va ser una dona la que estava al darrere del wifi que és una cosa tan potent i que no hi ha ningú que no utilitzi quasi cada dia el món occidental almenys d'aquí 200 anys els referents ja hauran canviat? espero que sí o a poc a poc encara els faltarà arralar-se una mica més en la societat jo crec que encara queda molt per fer però bueno espero que arribem a mi em va sorprendre molt porto molts anys temes d'igualtat i quan veia com les noves tecnologies les grans empreses tecnològiques anaven creixent i tenim Google Amazon etc i veure que segueix sent un home blanc americà el CEO d'aquestes empreses dius on estan les dones? si això aquestes empreses són tecnològiques són el futur i tot i així no tenim dones llavors això em va sorprendre molt crec que estan treballant i que potser veurem més en els pròxims anys però a dia d'avui jo encara no les veig tant esperem que d'aquí doncs això 100, 200 no ho veurem però esperem en aquell moment i les precursores tinguin també més nom de dona que d'home sense òbviament diguéssim apartar el sector podríem dir masculí simplement aparèixer simplement fer igualtat exacte no sé si volies afegir algun altre tema per acabar Sofia perquè a més a part d'aquesta experiència segueixes navegant ja per plaer entenc per competició però és a dir ja ho portes a la sang navegades des de petita i no sé si volies afegir alguna crida volies donar algun últim missatge final més enllà d'aquest dia internacional de la dona i la nena de ciència que va ser ahir no sé algun missatge que t'agradaria fer arribar als nostres oients sota aquest paraigües que hem comentat avui sí doncs jo crec que el que diria és els pares que motivin les seves filles que investiguin una mica més que coneixin referents en ciència en esports d'aventura que els donin referents a la mesura que puguin a les nenes que s'atreveixin que no pensin que diran això és una cosa de nois perquè les noies poden fer el mateix i o millor llavors que s'atreveixin i que trenquin aquests estereotips i els nois que recolzin a les noies que es volin atrevir i els homes que també recolzin a les seves filles a les seves dones que empoderin a la dona perquè no hi ha cap risc en fer això tothom es beneficia llavors en aquest sector a la part femenina dir això i a la part de la contaminació de plàstic dir que entre tots jo crec que podem arribar a la solució i com a consumidor no tot recauen al consumidor però tenim molt de poder llavors utilitzem-lo doncs amb aquest missatge ens quedem Sofia per cert no havia comentat l'edat ara justament m'ha passat pel cap crec que és important destacar la teva edat perquè tens una edat jove en el sentit de vaja que aquestes paraules ressonen més potser en fi quants anys tens 28 ara aquí volia arribar més que res perquè que els pares empoderin aquestes nenes noies joves els germans mateixos també i gràcies a tu per empoderar-nos també a nosaltres avui a la plaça Mireia i als nostres oients que espero que hagin rebut aquest missatge igual que l'hem rebut nosaltres i sempre dic aquí falta la webcam perquè encara no la tenim instal·lada però el dia que l'instal·lin podran veure també les cares que poseu quan passeu per aquí pel programa que molts cops veure el somriure quan estàs comentant un tema ajuda també a donar-li més força jo l'he pogut viure però els nostres oients no l'hem pogut veure espero que sí que l'hagin rebut a través de la teva veu i res més Sofia moltes gràcies per venir fins aquí avui que vagi tot molt bé per més expedicions i esperem saber saber de tu aquí a Panamà o allà on siguis moltes gràcies Sofia moltes gràcies adeu Fins demà! Mireia Belmonte Laia Palau Laia Sanz Maria Vicente i Alexia Potellas juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent no saps a què t'estàs perdent i t'hi perds des de fa molt de veritat tu vols seguir perdent si no veus l'esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals col·labora Ràdio d'Esvern L'1 de gener del 2020 comencem a respirar tranquils perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona i la salut passa a ser protagonista amb la reducció del trànsit més contaminant protegirem la salut de tothom especialment la de les persones més vulnerables si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT informa't de les alternatives de què disposes comencem a respirar tranquils col·labora Ràdio d'Esvern smooth jazz de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmooth jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club hi esperem i de 4 a 5 de la tarda i de 4 a 5 de la tarda ara escoltes ràdio d'Esvern sintonitzes ràdio d'Esvern la ràdio de Sant Just 98.1 ens queden 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda moment per connectar ja sabeu amb Catalunya Ràdio acaba d'aquesta entrevista amb Sofia Noves que m'ha encantat conèixer-la escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste I don't want to wait for love waiting on you are you all in love to go love are you all in love to go love see me wait for the morning to settle try to let God meet my good side in a pink slip with my rings on when the birds sing with a good guy I'm on town I'm a new color new color new money miss my dad but I'm not mad I'm Coco Butter old man in a new jack when I die this Coco blood is skin tight when I die I don't want to wait for love I don't want to wait for love every time I do I don't want to wait for love waiting on you are you all in love to go love are you all in love to go love to go love my Coco Coco Coco my Coco Coco my Coco Coco my Coco Coco love love when I'm down down when I'm down when I'm here instead when I'm down down oh you get me running around pinching me so now you want to know go for who love now you want to know how my Coco my Coco Coco my Coco co my Coco my Coco iono my Coco Coco my Coco Coco . L'últim tema musical Quasí bé abans de la segona hora del programa Ja sabeu que a partir d'un quart de set Després d'escoltar bona música Tindrem els nois més joves d'aquest programa I més amb ells farem aquesta tertúlia de cinema Repassant els guanyadors dels Oscars Amb aquestes nominacions que van fer ells mateixos Una porra I a part també farem aquest breu homenatge A Kirk Douglas serà a partir d'un quart de set de la tarda Il nous promettent tout Il paraît que le bonheur est à portée de main Alors on tend la main et on se retrouve fou Pourtant quelqu'un m'a dit Que Tu m'aimes encore C'est quelqu'un qui m'a dit Que Tu m'aimes encore Serait-ce possible alors Serait-ce possible alors Mais qui est-ce qui m'a dit Que toujours tu m'aimes Je ne me souviens plus C'était tard dans la nuit J'entends encore la voix Mais je ne vois plus les traits Il vous aime, c'est secret Ne dites pas que je vous l'ai dit Tu vois, quelqu'un m'a dit Que Tu m'aimes encore Mais l'a-t-on vraiment dit Que Tu m'aimes encore Serait-ce possible alors Sous-titrage ST' 501 On me dit que nos vies Ne valent pas grand-chose Elles passent en un instant Comme un fan de les roses On me dit que le temps Qui glisse est un salaud Que de nos tristesses Il s'en fait des manteaux Pourtant quelqu'un m'a dit Que Tu m'aimes encore C'est quelqu'un qui m'a dit Que Tu m'aimes encore Serait-ce possible alors Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Hi ha alguna icona D'una ampolla de plàstic aquí No I d'una llauna I d'un bric Els envasos de plàstic Les llaunes I els brics Que llences al gris No van al gris I ho saps Van al groc Ciutadania Empreses Institucions Reciclem bé Separem bé Generalitat de Catalunya Col·labora Ràdio d'Esvern Per seguir l'actualitat Del Baix Llobregat Informatiucomarcal.com Notícies Entrevistes Reportatges Agenda No et perdis Tot el que passa Al teu voltant Ara La informació Del Baix Llobregat Al teu ordinador O dispositiu mòbil Informatiucomarcal.com Catalunya Ràdio Les notícies De les 6 Bona tarda Us informa Kilian Sabrià Continua Aquesta hora El debat De les esmenes A la totalitat Els pressupostos Que ha presentat L'oposició Ciutadans PSC PP I la CUP Durant les intervencions Les diferències estratègiques Cap a la independència Entre el govern I la CUP Refermen La negativa Dels copaires A canviar de posició I acabar donant-hi suport Parlament Núria Oriol Bona tarda La CUP ha deixat clar Que no té previst canviar El seu no Als pressupostos Els copaires Insisteixen Que són uns comptes Daltot Autonomistes La diputada Maria Sirvent Ha retret al govern El seu camí Cap a l'independència I el vicepresident Aragonès Ha posat en qüestió La coherència Del full de ruta Dels copaires Facin el favor De no parlar-nos De sobiranies Quan vostès Estan parlant Dels pressupostos El que estan fent És parlar D'uns pressupostos A mida Del mercat De la sacrosanta Constitució De l'Estatut Retallat Nosaltres no volem Prescindir De les condicions Objectives Per tant Fem veure Que no existeixen Sous-titling Sous-titling Fertun