Fatiga pandèmica, por i dol: com gestionar les emocions en temps de Covid amb la psicòloga Laura Jiménez

Música Som a la segona hora del programa com us havíem anunciat tenim avui i repeteix, de fet, la Laura Jiménez ella és psicòloga i ja va passar per aquí pel programa durant el desconfinament diria que va ser com vam parlar amb ella ara al cap d'uns mesos també volem parlar amb ella per saber en quina situació ens trobem tant com a societat com a individus i per això la saludem que la tenim al telèfon Laura, bona tarda Hola, bona tarda a tothom Bona tarda, ben tornada al programa ja tenia ganes d'escoltar-te de nou aquí entre cometes els micròfons encara que sigui per telèfon tu mateixa avui al matí ens veiem entre cometes aquesta tarda dic sí perquè no podem fer res més gairebé en alguns aspectes i circumstàncies com per exemple una ràdio és el que hi ha és una de les frases d'aquests temps és el que hi ha totalment com que ens hem acostumat molt a deixar de tenir aquest contacte físic que és tan important com a ser humans però sí, ens adaptem, som resilients i anem trobant altres vies que també són necessàries però sí, sí Parlem, si et sembla, d'un dels conceptes que a través teu vam descobrir aquesta fatiga pandèmica que crec que l'OMS va anomenar fa unes setmanes no sé si serveix tant a psicòlegs i terapeutes enfocar aquesta situació de cara als seus pacients o també les pròpies persones tot i que clar, a nivell a títol individual una persona igual no entén ben bé aquest concepte que pot englobar tristesa, por, apatia, cansament Parle'ns una mica d'aquest nou concepte d'aquesta fatiga pandèmica A mi per exemple, personalment m'ha ajudat molt el poder-ho identificar posar un nom perquè sí que és cert que jo crec que tant els professionals de la salut com la societat en general estem arribant a aquesta segona onada molt més del que deies tu amb aquesta sensació de tristeses, motivació com no tenir ganes de res inclús tens ganes de vincular amb els altres però a la vegada te'n deixes d'estar més a casa sí que està passant una cosa que estem compartint bastant tots com a societat posar nom sempre ajuda i crec que identificar que això existeix que diuen que un 60% dels europeus estem patint que és un percentatge molt elevat doncs jo crec que sí que és important tenir-ho en compte Un 60% dels europeus és molt alt és una xifra molt alta és de cada 10 persones estar patint podríem dir no és que sigui una malaltia en si perquè és un sac de sensacions que tu en el teu cas com a psicòloga t'ajuda a entendre les persones que et venen a demanar ajuda i com t'ho expliquen quan venen a demanar-te això, consell o a gestionar aquestes emocions de quina manera t'ho expliquen és a dir, senten més por o més incertesa o se senten perduts en general? Sí, a mi arrel de la pandèmia sí que hi ha molt increment de persones que han demanat més ajuda perquè hi ha com una falta de saber com gestionar emocionalment el nostre interior que ningú ens ha educat les emocions i de cop ens sentim bastant sobrepassats el que nombraves la sensació de la por és una sensació que ara està com molt al dia molt present hi ha gent que encara que estem desconfinats encara que hi ha moltes restriccions però segueixen confinats com aquesta por de sortir a l'exterior com aquest virus que no podem veure però que sentim i que està i que veiem totes les conseqüències però és una amenaça no tangible llavors això a vegades també fa molt difícil fa que molta gent senti que a casa estan segurs i per això no voler sortir hi ha més aïllament social molta més soledat i això també comporta més episodis depressius tota aquesta simptomatologia s'està vivint molt i molta ansietat m'està arribant moltíssima gent amb una ansietat molt elevada amb atacs d'ansietat és com si bueno com si les emocions ens haguessin ara dominat i abans les ignoràvem crec que som una societat que no tenim els deures gaire ben fets a nivell d'educació emocional i de cop ha estat com una bufetada a la cara ha estat com massa per poder-ho integrar perquè suposo que això passa una mica quan creiem que la seguretat que teníem fins ara que creiem segur o com establert diguéssim es desfà es trenca llavors és com si caiguessin una mica els pilars per on caminàvem una mica per imaginar-nos la situació que vivim emocionalment totalment totalment perquè és una de les coses que també ens aporta com molta estabilitat interiorment aquests hàbits el saber que tenim una rutina si anem una mica als nens que també ens ajuda a entendre-ho com amb els nens els ajuda molt aquesta rutina diària els deus també necessitem això i això ens ha dit tot sobretot persones jo el que veig molt és que els seus recursos per regular-se interiorment per regular-se emocionalment per estar bé eren socials com els amics fer coses o inclús l'esport i clar de cop et treuen els recursos que t'han ajudat a sentir aquesta sensació de seguretat més una amenaça constant i als meus clients els dic és com si visquéssim en un moment on estem rodejats de tot allà on mirant-nos parats i clar el nostre sistema nerviós està com tot el rato captant amenaça amenaça però tampoc podent actuar ni fent res i això al cap d'uns mesos és agotador el sistema nerviós està molt desregulat i comencem a tenir ja símptomes d'haver estat amb tanta tensió durant tant de temps i sense poder fer res també aquesta sensació de jo no puc canviar la pandèmia no puc canviar res de l'entorn això també crea molta incertesa i molt de neguit intern perquè la por què provoca exactament a nosaltres quan la sentim què provoca o quines conseqüències ens provoca sentir-la clar la por primer entendre com que és una emoció primària vull dir és una emoció amb la qual naixem i ens ajuda a complir l'objectiu sobretot de sobreviure o sigui que és una emoció sana de viure ho dic perquè a vegades tenim certes emocions en les quals són més desagradables i no les volem sentir i hi ha altres que sí és una emoció ja et dic com adaptativa que no és ni positiva ni negativa però sí que és cert que és desagradable perquè clar molts cops podem tenir palpitacions o compressió al pit mals de panxa dificultat de respirar pensaments rumiatius que es diuen que són aquells de no puc parar de pensar sobre el mateix o pensaments intrusius cada cop n'entra un pensament com si no el pogués controlar o sigui que a nivell simptomàtic ens activa i sobretot és l'emoció que ens prepara per les tres F's que es diuen en anglès que és el fight, fly or freeze és la lucha el salgo duendo o me congelo que són les tres maneres que tenim com a organismes per lluitar per qualsevol amenaça però clar a la llarga doncs això si estem en por constant doncs el cos comença a somatitzar comença a incrementar aquests símptomes és com si ens ningués dient ei que estic aquí aquesta emoció està aquí que no la pots ignorar clar quina és potser la manera per la qual o amb la qual ho enfoquen els teus pacients o clients davant d'aquesta por és a dir que te'ls trobes més en situació de bloqueig de fugida i l'altre era de lluita o paràlisi hi ha molta paràlisi perquè ara mateix perquè ara mateix no podem ni lluitar perquè no podem fer res ni oir llavors l'única opció que ens queda a vegades és com la paràlisi i això està cada vegada més notant-se a nivell corporal està molt present amb moltes persones però sobretot el que veig més és tot això és com sense consciència o sigui com jo arribo dient arribo a consultar expressant que tinc ansietat però no entenc per què no puc entendre què m'està passant no hi ha consciència del que sento i el que treballem molt és això anar fent vincles què passa al meu voltant per això parlar sobre fatiga pandèmica també ajuda però també entendre que la situació que estem vivint ara per moltes persones se li estan reactivant traumes del passat i o sigui clar ara vivim una situació on no sentim que tenim el control si tu a la teva vida en el passat has viscut una situació on no has sentit control sobre el que passava clar et fa com un pont emocional i et pot estar reactivant tota aquesta simptomatologia o sigui que ara hi ha molt retraumatització que es diu com que tornem a patir un trauma o s'estan activant símptomes que l'origen és més el passat però amb la situació d'ara doncs em torna a anar activant per si ja de per si fos complicada la pròpia situació com per haver de tornar a enllaçar amb aquests traumes del passat no? per si ja de per si no és complicat no? clar però per això hi ha gent que ho viu molt diferent hi ha gent que ho dèiem l'altre cop hi ha gent que en aquesta situació li va molt bé que bé estaré a casa fantàstic i hi ha altres que ho estan vivint totalment el contrari i també és per això quina història vital tenim que llavors també se'ns estan reactivant doncs això traumes del passat que abans lidiàvem amb els recursos que deia de gent si hi ha coses no parar o no parar de treballar i ara de cop estic a casa teletreball la dificultat de concentració que també està passant com que costa molt més i llavors a vegades també de cop m'he de confrontar amb el mirall de mi mateixa i no puc distreure'm amb res més i això em vedeix molt i sí jo crec que per això també hi ha molta més gent que està consultant ara a psicòlegs l'altre dia sentia una frase així per casualitat allò que vas caminant pel carrer i la sents al passar sentia un pare que li deia al seu fill fill si no com era per molt que no vulguis fer-ho ara la vida l'has de viure ara ja sé que potser el que menys et ve de gust ara és viure el moment però és que és el que toca fer i el nen és que no quiero hacer esto no sé què li deia i el pare per molt que no ens agradi viure el moment la vida és això no? com dient per molt que no vulguis ho has de viure no podem fugir d'això suposo que per això costa tant de gestionar aquestes emocions perquè en bona part no ens agraden i volem fugir d'elles així absolutament és com a mi venen molts clients que és com a Laura sisplau treu-me l'ansietat però treu-me això de sobre sisplau saca-me l'oe i ja està m'ho treus i ja està i clar en veritat molts cops els dic em dius però com ho faig perquè això no em domini i dic clar el difícil és això validar l'emoció atrevessar-la acollir-la i que molts cops no és agradable en el moment clar que no és agradable sentir por o aquesta tristesa que tots en algun moment jo crec que d'aquesta pandèmia hem anat connectant però dedicar moments a això demanar ajuda parlar amb altres persones de com estic de manera real que això també és molt important crec que no estem acostumats a mostrar-nos des d'aquesta vulnerabilitat o des d'aquests llocs que no ens sentim com segurs però però és molt san en un moment així de poder dir al teu entorn i doncs m'estic sentint espantat o em noto molt sobrepassat o estic bastant trista tu com estàs i anar connectant des d'aquí crec que ens pot ajudar molt també com a societat per transformar o aprofitar el que està passant per fer-ho diferent viure el que hem de viure i és així i no podem tampoc parar la nostra vida durant aquest any dos anys i no sabem quan quan tornarà tot a més o menys ser una mica com el que coneixíem abans per tant bueno hem d'anar transformant-ho i poder aprendre a viure-ho diferent i potser servirà per això jo no sé tinc aquesta esperança que ens serveixi una mica per mostrar-nos des d'un lloc de més vulnerabilitat i no cal tanta tanta cosa de fer i no parar de façana de bones cares sí sí podríem dir que és un dels punts o de moment és l'únic que veig positiu d'aquesta situació del fet de poder connectar amb aquestes emocions que per no sé en fi culturalment o per per haver-nos acostumat com a societat no les mostrem habitualment perquè no queda massa bé quan pregunten què t'adestàs dir doncs no estic bé o doncs estic al pou que s'acostuma a dir també no acostuma sent una resposta com dir-ho habitual quan hauria de ser normal i natural normalitzar-ho almenys sobretot ara sobretot perquè tothom no sé segurament el teu entorn igual o tothom que ens estigui escoltant és que ara tothom en algun moment hem viscut algun moment no? alguna situació en la qual hem connectat amb ansietat o por o tristesa no conec a cap ser humà que no hagi reaccionat amb el que està passant en el seu entorn per tant per què no mostrar-nos des d'aquesta realitat i en veritat quan ho faig és com que ajuda moltíssim perquè si no vaig construint com uns diques amb unes parets que clar interiorment van acumulant van acumulant el cos comença a parlar molt més la gent està somatitzant molt més que parlàvem no? de l'ansietat pressions palpitacions mal de panxa irritabilitat no poder dormir no? falta de concentració és com que el cos està enviant un senyal i hem de començar a aprendre a escoltar-les no? i a dir bueno doncs sí em mostro des d'aquí i jo quan m'he anat mostrant molt més a la vida des d'aquest lloc és molt maco perquè llavors si tu t'atreveixes a poder dir doncs mira vull dir em noto bastant trista no em noto en forces és com si obrissis una porta que l'altra persona que tens davant també pot començar a mostrar-se des d'aquí i en general vinculem molt més no? passen moments passen moments de connexió molt més real que no si dic no bé tot bé tu bé bé doncs al final no no hi ha connexió i tenim anel de connexió per tant per què no fer-ho des d'aquest lloc no? estem de mirall no? entre nosaltres clar en aquest aspecte en el positiu i en el no positiu també Laura vull parlar també del dol perquè ja en vam parlar fa uns mesos diria que va ser en l'època del desconfinament més o menys cap a abans de l'estiu diguéssim no sé en quin punt ens trobem ara envers aquestes persones que han perdut o que sí que han perdut una persona estimada també des dels teus ulls com a psicòloga a través de doncs bé d'aquestes teràpies que imagino que algun o altre o una o una altra també li haurà tocat patir aquest dol malauradament per culpa de la Covid sí hi ha moltes persones no t'acompanyant amb grups de dol no? a persones que han viscut la pèrdua no? i ara ho dic perquè a vegades no sé si us passa no? però com que anem escoltant números de persones que es moren i ens no? ens ens dissociem una mica ens separem una mica de la realitat no? que en veritat aquesta persona doncs hi ha una família darrere no? tot aquest procés s'han estat processos de dol que hi ha una part de mi com que s'enfaden a nivell de societat però s'ha deshumanitzat molt no? no s'ha pogut acompanyar gaire molt d'aïllament a la persona que està en dol quasi no hi ha hagut aquest moment del tanatori o de l'enterro on puc estar acompanyada de tot el meu entorn perquè m'ajudi a regular-me no és gens fàcil i jo crec que seran dols molt més traumàtics que en un altre moment de vida per això per aquest aïllament de les persones que han estat en dol i que encara ho estan i estaran a nivell de societat jo sento que seguim amb aquest dol perquè no és aquest dol de la realitat la pèrdua del que jo coneixia i ara tot és incert no sé com anirà endavant com canviarà és com que s'ha trencat molt aquesta sensació nostra de seguretat i l'hem perdut i llavors hem d'anar com reconstruint-la i anar veient com ho anem trobant sobretot ajudar ajudar molt no el que ajuda molt vull dir és com anar mirant el que sí que puc controlar no el meu dia a dia no el com m'estructuro el dia anar fent cosetes perquè aquesta incertesa no ens mengi no però però no és gens fàcil jo crec que és un moment molt difícil i es nota la tristesa o sigui potser jo hi ha més sensibilitat o perquè tots els meus clients no també em moc amb això però però sí hi ha una tristesa conjunta no de doncs és que hem perdut moltes de les coses no l'altre dia estava com tornant totes les entrades de concerts que havia d'anar no o viatges no maneres de que una part de la nostra identitat l'estem perdent no i això doncs no és fàcil de gestionar si no hem gestionat dols anteriors o si no ens sabem cuidar des d'aquí no des que podem validar que pot ser frustrant que em pot generar tristesa doncs perdre aquesta part i és vàlid és com anar bueno anar integrant no aquest dol col·lectiu que no estem acostumats a viure que és algo molt nou i que impacta i també el de l'anticipatori el que vindrà aquesta part d'aquest futur incert que encara no sabeu que hem perdut i que no sabem com anirà i això com a sers humans també genera molta inquietud molta incertesa no i això es nota volia parlar també del concepte de llibertat perquè clar diguéssim que estem perdent des del març estem perdent moviments socials que doncs bé es veuen afectats estan sent tallats ho podem dir no voluntàriament perquè hi ha algú que vol fer-ho sinó per la pròpia situació per tant no ens podem enfadar gairebé amb ningú si volem ens podem enfadar doncs bé amb la generalitat però tampoc no arribarem a cap lloc o amb qui sigui amb l'estat que sigui però clar què suposa això també per nosaltres el fet de sentir-te entre cometes menys lliure per no poder sortir de casa bé a partir de les 10 de la nit o per no moure't per no poder-te moure't del teu poble els caps de setmana per no etcètera etcètera és a dir per no poder fer moltes coses aquesta llibertat es veu troncada i això no sé si també provoca algun tipus d'emoció o ràbia o en genera alguna sensació vers aquesta podríem dir manca de llibertat absoluta com la teníem abans òbviament clar una generalització de la resposta no la tinc però perquè de nou és una mica quin estil he tingut a nivell vital de com m'afloto la vida però sí que estic veient molt una part com molt d'enfado i que molta irritabilitat que a la mínima la gent salta perquè de nou si jo ja no puc controlar la meva vida jo no puc controlar tot el meu entorn això em genera una frustració constant però hi ha gent que a vegades aquest tipus d'emoció més la ràbia no la saben expressar cap a fora i el que fan és com va contra uno mismo en comptes de poder-me enfadar amb la generalitat o amb el món el que faig és que vaig contra mi mateix i això em genera com molta tristesa perquè si jo constantment m'estic matxacant hi ha un punt que m'acabo deprimint i altra gent que es viu des de por la pèrdua de llibertat em genera molt de por molt de pànic perquè potser he tingut situacions de la meva vida on he perdut la meva llibertat en el passat relacions tòxiques de parella com a nen viure en un ambient molt opressor en el qual jo no sentia que tenia llibertat o sigui que una mica depenent de l'estil que he tingut a la vida pot generar emocions diferents però les emocions estan i estan sent molt intenses cada vegada més el que sí que es nota molt com a fatiga pandèmica també el que sí que passa és això com hi ha un punt que no tenim tantes ganes de cuidar-nos això està passant amb tantes persones que és com va haver aquest boom quan estàvem en confinament de certa gent com em poso a cuidar-me i faig molt d'esport i això i ara el que sí que estic veient és com aquesta desgana que aquest punt d'aguantar ja no no ha seguit i ara hi ha molta més gent com deixant de cuidar-se en aquest sentit contra la Covid llavors clar com que perden el sentit com que ja no té sentit res és igual si no puc solucionar-ho no puc fer res per solucionar-ho com que més rindo i notes comportaments a vegades de més risc cap a fora que en altres personals els genera molta irritabilitat és com és complicat d'anar veient tot el que comporta llavors hi ha com cada vegada més com com posicions molt polaritzades ja et dic o molt d'enfado o molt de submissió no és com o un o l'autre no depenent una mica de cadascú però però sí no és recordar que potser no puc controlar allò de fora perquè no puc controlar una pandèmia no puc controlar res d'això però sí que puc anar controlant cosetes no a vegades poden ser miniobjectius no si em noto amb desganes sense fer res no no voler contactar amb ningú doncs posar-me un miniobjectiu com pot ser doncs bueno parlo amb una amiga encara que sigui 10 minuts o surto a passejar i com a mínim que em doni l'aire no he d'anar reconectant amb la vida poquet a poquet perquè aquest aïllament també genera molt d'estrès i el cos no aguanta no no podem estar dos anys aïllats a casa i llavors això hem d'anar cuidant no aquesta part d'un mateix no de miniobjectius que sí que puguin ser reals exacte precisament per això no aquesta crisi potser ens està fent adonar i ens fa adonar de la importància això que comentes de la importància d'atendre's no de no passar sensacions o emocions que ens poden venir de fer cas d'escoltar-les perquè si no el cap i la fi al final serà el mateix cos el que ens dirà ara tens aquí una èrnia ara tens un bloqueig a l'esquena o ara tens l'estómac destrossat perquè no està gestionant diguéssim les emocions però realment fàcil fàcil no és Laura gairebé per anar acabant un consell que podries donar a les persones que ens estan escoltant que òbviament cada persona té el seu cap i el seu cap és un món però un consell una mica generi que pugui podríem dir animar sigui en la situació en la que es trobi cada oient però que pugui ser una mica alentador que pugui ajudar una mica aquesta gestió emocional aquest gran nom de gestió emocional que es diu molt però potser s'aplica poc s'aplica poc perquè no ens han ensenyat jo crec que ara les noves generacions ara sí que hi ha un tipus d'educació que comencen a fer-ho però la majoria de la societat no ens han ensenyat a gestionar les emocions per mi sobretot la paraula que em ve molt és aquesta autocompassió que a vegades jo quan ho dic a teràpia al principi em genera no puc ser compassiu a mi mateix però al contrari recordeu que ens tenim a nosaltres pel rest de la nostra vida llavors hem de cuidar el cos que tenim la ment la salut mental i ser com molt compassius arribem ara mateix esgotats ja hem portat molts mesos de lluita s'entén i està bé no passa res podem sentir-nos així i anar donant una mica de permissivitat ens podem permetre sentir que si hi ha un dia o una tarda que no puc no passa res i també puc anar baixant però compartir-ho molt amb la resta sobretot animo molt a tothom això de construir una mica aquesta idea de vulnerabilitat per mi implica molta fortalesa compartir com et sents de manera real i aquest permetre'ns sentir aquest compartir amb els altres ajudarà molt més a tenir aquests objectius a curt plaç que ens ajudin a cuidar-nos amb aquesta autoestima pròpia si un no ho pot fer sol a vegades pot dir amb una altra persona del seu entorn va, per què no anem a passejar els dimecres a la tarda junts i xerrem una estona però seguim vinculant de la manera que puguem però és molt important que no ens aïllem que també té moltes conseqüències som sents socials així que a seguir vinculant com puguem de la manera que es pugui exacte doncs Laura una tarda més encantadíssims encantadíssim en el meu cas de parlar amb tu que ens expliquis una miqueta més aquesta situació doncs bé que emocionalment no acostuma a ser fàcil i a més és podíem dir nou per tots o per molts que potser no hagin plantat cara a les emocions fins ara fins que ha arribat la Covid i ens ha obligat gairebé a mirar-nos al mirall i a veure què passa per acabar ara sí Laura indica'ns on et podem trobar a les xarxes o algun apartat digital per si hi ha algú que ens està escoltant que vulgui buscar-te sí estic en l'Instagram com a Laura del Mar barra baixa psicòloga i estic treballant també per l'Institut Cal Rogers de Barcelona amb el qual treballem el tema de la gestió emocional i de com estem i bueno estic en la web que encara no l'he acabat el tot o sigui estic en ello és un altre objectiu que tinc d'aquests però bueno que al final de nou si m'autocuido és una prioritat l'energia amb la que podem i tot està bé exacte doncs Laura ara sí moltes gràcies per aquesta estona i doncs bé anirem seguint la pista com acostumem a dir i esperem també escoltar escoltar la teva veu d'aquí també un curt temps aquí al programa també amb una una abraçada digital o virtual ni que sigui una abraçada igualment a tu i a tots que vagi molt bé adeu adeu d'un però d'un em allora avril estic ade si m'ya em m'a Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit