FEM15 Sant Just campiones de la Copa Catalana: victòria 3-2, “trofeu absent”, competició mixta i el missatge de Berta Busquets

Fins demà! Bona tarda, dic primer amb ell perquè avui sou molta gent aquí dins de l'estudi, crec que és la primera vegada durant aquest temps de Covid que podem posar tanta gent, amb totes les distàncies, de més, mascaretes, etcètera, perquè avui tenim, com dir-ho, hem de celebrar una gran victòria de l'equip de les noies, del FEM15 de l'Hockey Sant Just, que van aconseguir proclamar-se campiones de la Copa Catalana, FEM15 precisament, i crec que per això també tenim amb nosaltres el Edgar Fandos. Edgar, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda, entrenador d'aquestes noies, si no vols mal encaminada? Correcte. Correcte. I al teu costat, mira, farem una mica com un rellotge, com les oies del rellotge tenim la Júlia, Júlia, bona tarda. Bona tarda. A veure, aprova-te una miqueta? Bona tarda. Ara sí. Tenim l'Elna, també. Bona tarda. Bona tarda. Tenim la Clàudia. Hola. Hola, l'Aina i la Martina. Bona tarda. Hola. Bona tarda a totes. Per començar, enhorabona per aquesta victòria, per aquesta Copa Catalana. No sé si preguntar a les noies primer, o a vosaltres, com a entrenadors, quina és la sensació d'emportar-vos aquesta Copa? Jo avui deixo que parlin elles, si pot ser, i d'Edgar, que són les que realment ho han aconseguit. Jo entraré a parlar sempre que faci falta, però realment el mèrit és de l'Edgar i de les noies, perquè la temporada no ha sigut fàcil per ningú, però elles han tingut la capacitat de sacrifici i de treball per poder lluitar-ho i al final han aconseguit el premi. Per tant, jo crec que les protagonistes són elles i avui és per elles aquest dia. Sí, home, sí. Però no només venies a escoltar la cançó, no, Borja? No. Val, val, val. T'aníem fent preguntes. Edgar, toca a tu. Com ha estat això d'emportar-vos aquest trofeu, aquesta Copa Catalana? Bé, doncs, bueno, ha sigut una... Enhorabona, també, per tu, eh? Gràcies per la part que em toca. Res, ha estat un premi a la temporada, tal com ha anat tot, finalitzada d'aquesta manera, la veritat que va ser molt maco. Jo crec que tots ho vam gaudir molt, perquè també va ser una final a doble partit, per tant, va ser l'emoció del dissabte, l'emoció encara més del diumenge, i res, va estar molt bé. Jo estic molt satisfet de l'equip, de com han treballat, de com han evolucionat durant aquesta temporada en tota la situació que hi ha hagut, i a veure elles com ho han vist, què els va semblar la final i com estan de contentes, o no, no sé. Home, jo crec que sí. No sé si tenim per aquí la Catalana, que digui la Capitana, no sé si hi ha Capitana d'equip, crec que s'enyalen a l'Elna. Elna, t'ha tocat, t'ha tocat. Elna, com a Capitana d'equip, què és això de rebre aquest trofeu? Quines emocions ho generen? Sí, no sé, jo estic molt contenta, i quan vam acabar el partit jo estava molt nerviosa, però també molt feliç per tota la temporada que havíem fet. Perquè ha estat una temporada més una mica típica, no?, entre la Covid, entrenaments més limitats, un rotllo parlant en català, no? Sí, perquè a més vam haver de parar d'entrenar durant uns mesos, i va ser una mica complicat, però al final ho vam aconseguir. I et va tocar aixecar el trofeu a tu primera, o va ser cosa d'equip? No, no, no, no, no, no ens van donar trofeu. No, ens van donar trofeu, jo parlem del trofeu tota l'estona, que van ser medalles, entenc. Estem pendents encara, estem pendents a veure que ens arribi, va ser una... És l'anècdota negativa de la final. Llavors, què vau aixecar? Res. Vam celebrar com si fos, vamos, però no. No us vau mantejar entre vosaltres, alguna cosa d'aquestes? Vam dutxar una mica. Ah, no, va tocar una mica. No, sí que és veritat que... No ho tingui de cap, alguna cosa? Va ser una sorpresa, entre cometes, desagradable, perquè a tothom li agrada celebrar un títol, ni que sigui una medalla o un trofeu. I aquell dia ens vam trobar que no hi havia ningú de la federació. Ostres! I per la sorpresa nostra, doncs que ni van dir ni desdir, i de moment estem així. Així que, bueno, des del club es vol fer alguna cosa, però ja més intern, però sí que és la que és de la federació, no sé si és que els hi ha sobrepassat o què. Que es van oblidar, crec, aquest partit? No ho sabem, realment, no sé. Ha sigut una cosa estranya, però al final les perjudicades són elles. I tant. Perquè un dia que arribes i que pots fer-ho, ens fer-ho bé, no? Clar, clar, clar. I l'hi anava a preguntar a l'Elna si havia estat la típica imatge, no? De, no sé, quan el capitat xica el trofeu o dóna les medalles, en el teu cas, potser haureu d'esperar. Tenim a la Júlia també al teu costat, que t'està aguantant l'auricular, també esteu compartint auriculars. Júlia, en quina posició jugues al camp? Jo normalment jugo més de defensa. Et s'estic més còmode. I ha estat dura la defensa per arribar a aconseguir aquest no trofeu, però és un trofeu, en el fons? Jo crec que sí, perquè normalment, quan portes molta estona de partit et relaxes més i és quan arriben més, sobretot si vas guanyant. Jo crec que llavors la part més important és la defensa, defensar fort per poder sortir ràpid a contraatacar. O sigui que depens també de les teves companyes, perquè quan tu buides aquella zona de defensa puguin pujar per atacar i marcar, bàsicament. No sé si tenim per aquí la Clàudia, et tinc d'esquenes, però no passa res. Clàudia, en quina posició jugues? Potser més a davantera. És a dir, estàs com una mica a l'altra punta d'on tenim la Júlia. Sí. I t'arriben per això les esfèriques, les boles, que et passa la Júlia? Sí. No sé si directament, o hi ha més joc d'equip entre mig? Bé, una mica totes, n'hem passat la bola i així aconseguim arribar a porteria. I de gols, com anem? Bé, bé, què vol dir això? Ha estat una final amb pocs gols. Bé, 3 a 2, no? 3 a 2, i a casa també 3 a 2, són els dos favorables. I bé, una final ajustada, però bé, està bé. Això es consideren pocs gols en el partit d'hoquei? Depèn. A veure, poden haver-hi més, però també jo crec que al segona final tots els equips van prioritzar una miqueta més de ser més defensius en alguns moments i això va proporcionar que, sobretot, a la primera part del partit d'aquí a casa fos un partit molt obert i a la segona, per exemple, va estar molt més tranquil que no van haver-hi gols, la segona part. La primera part sí que va ser molt més moguda. i, bé, és una quantitat que poden haver-hi més, però tampoc està malament, no? No, per ser... I si guanyes, encara millor. Home, clar, això no ho va dir. Això no ho va dir. Anem a remarcar que al final hi ha la victòria. Exacte. Des enllà dels gols. Exacte, i el doble partit. Seguim amb l'Aina, que està al costat també de la Clàudia. En el teu cas, Aina, en quina posició jugues? Bueno, més o menys com ella, o sigui, més davantada. A veure, apropa't una miqueta més, que crec que donen sentit. Ara? Ara sí. Vale. A veure, torna-hi. Bueno, que jo jugo una mica com la Clàudia, més davantera, i això. També t'encarregues de part del gol, no? M'imagino. Bueno, sí, però s'intenta. A veure, d'aquests tres gols ha d'haver-hi algú que els hagi col·locat, no? Qui ha estat? D'aquí, l'Elna, no? Jo, el del primer partit, un. El del primer partit jo vaig marcar un, i d'aquí... Clar, és que ens falten noies també aquí, però... Falta l'Anna, falta la Maria, falta la Lucía. La Noa i la Lucía. Falten cinc noies. I la Carlota, també. Correcte. Perquè en total quantes sou a l'equip? 11. Quantes jugadores, en actiu sempre, o hi ha aquesta...? Bueno, dues porteres, i 9 jugadores de pista. I aquí, no sé si la Martina, que m'està mirant, no sé si... Ets portera? No. No? Quina posició és la teva en el camp? Aprova't una mica més al micròfon, sisplau. Jo normalment sóc delantera. Una mica més, una mica més. Que jo normalment sóc delantera. Val. Com vas viure el partit, Clàudia, aquests... Clàudia, perdó, Martina. Aquests dos últims partits, com els vas viure? Amb molts nervis i... I molts nervis. Com ara. Sí, no? M'imagino que sí. Molts nervis. No sé si teniu més nervis ara que durant el partit. Edgar, com les veus? Mira, et puc explicar una miqueta que divendres, el dia abans del primer partit, vam decidir fer una mica una sessió diferent. Justament per això, perquè no estiguessin nervioses de cara al partit que els venia a sobre, els dos partits. I vam fer una mica una sessió més de dinàmica de grup per poder sortir més relaxades, jugar sabent que ja havíem fet la feina i que simplement anàvem a gaudir d'una final com és la que teníem per davant. I vam fer un parell d'activitats justament per això, perquè elles ho passessin bé el dia abans del partit i arribessin relaxades a l'hora de poder competir. I mira, va funcionar. No sé si per això o per altra feina ha fet durant la temporada, però realment, sobretot el partit de dissabte a casa, van jugar molt tranquil·les. Jo crec que és dels millors partits que hem fet durant tota la temporada. I a més va venir bastanta gent al pavelló i això va fer que tot surti rodat i que el partit anés bé i que tothom ho pogués gaudir d'aquella manera que amb tanta gent sempre és gratificant, no? Estar a la bona aigua. Teniu els mateixos nervis avui que l'altre dia? Us sentiu igual? Jo crec que ara més. Ara més? Sí, les estic veient força nervioses. No sé si ara també s'hi posaran perquè hi ha una altra companya vostra que està al telèfon, que espero que ens escolti bé, que és la Maria. Maria, bona tarda. Bona tarda. La podeu saludar, us escolta bé, eh? Hola. Hola. Aquí sí que tens la portera, eh? Ah, és la portera? Ah, mira, perfecte. Anava a preguntar en quina posició jugues. La portera, també una de les, podíem dir, culpables de no encaixar aquests gols en algun sentit de la paraula. Pues sí, pues sí. Pots parlar, ara tinguis que... Sí, no, no, veig que esteu molt pobides. Com van ser aquests dos partits per arribar a aconseguir la Copa Catalana, Maria? Bueno, estanyo molt nervis perquè, com que és una final, pues sempre tants nervis y estábamos muy nerviosa. Veig que els nervis hi eren i segueixen estant, eh? Està bé? Sí, sí. És que Mireia, si va parlar a la ràdio, no és fàcil, eh? No, clar, clar. M'he de posar en la vostra feia a vegades. Maria, aprofitem que tenim el telèfon. Tens aquí les teves companyes. No sé si els hi vols comentar alguna cosa o al contrari. Elles a tu, com a equip i com a guanyadores d'aquesta Copa? Voleu fer alguna pregunta a la Marín? No sé. Jo ja ho sabia un poble que ens ho deia. Ha sigut una declaració d'amor? A veure com ha estat això? Realment sí que és veritat que jo, ara dintre com a coordinador, i els hi vaig dir l'altre dia amb els seus pares i mares, que aquest grup que s'ha generat respira, no amor, però respira un... No sé, és una sensació molt xula de veure com funcionen, no? Perquè independentment del resultat de guanyar una Copa, veus la relació que tenen entre elles i com a coordinador d'un club doncs fa goig, perquè realment són els valors que volem transmetre més enllà d'un resultat esportiu. Llavors, el fet que la Maria digui això que diu, o la relació que tenen, ja et dic, és com traspassa una mica el fet esportiu, no? I això per mi és un orgull com a coordinador i entenc que l'Edgar com a entrenador també. Sí, no? Jo sí que els agraeixo la predisposició, el bon saber fer. L'Anna i la Maria l'han fet portant un any encara no amb nosaltres, la Clàudia i l'Anna fa un parell d'anys amb Covid pel mig, vull dir que no és una situació fàcil per elles i ho han entomat superbé. Puta! Ojo, ojo, què ha passat aquí, Maria? Hem dit algú que no t'ha agradat? Sí, no, que és la meva fórmula i està aquí. I l'Anna no vol parlar o què? No, no, sí, sí, està aquí l'Anna. Ah, clar, recordem. Hola! Ah, Anna. També tenim l'Anna, és veritat, són bessones, no? Sí. Sí. Anna, bona tarda. L'Anna sí que va fer un gol, eh? Bona tarda. L'Anna sí que va fer un gol, molt bé, ben encaixat aquest gol per apropar a la Copa. Estem aquí en directe a Ràdio 2. ben tens la bona part de la resta de l'equip aquí amb nosaltres per si us voleu saludar entre vosaltres, que sembla que no us hàgiu vist mai. Hola, noia! Hola! No les trobem a faltar? Ja m'estranya. Una mica. Perquè ara, cap a on teniu a les germanes Corbera? On són? De vacances ja? On sou? Sí. Bessones? Nosaltres fem ara a Saragossa. Ah, mira. I què feu a Saragossa? Feu-nos d'entetes, va? Amb la família. Molt bé. Piscina i aquestes coses, no? Sí. Molt bé. Clar que sí. Fer vacances, és maco. Doncs ja us trobem a faltar aquí, eh? A veure si veniu ràpid. Perquè tenim feina encara. Mira, demà ja estem aquí. Demà ja torneu? Ah, mira, però si és res, això. Sí. Ja farem un altre programa amb la Mireia. Sí, mai tant. Que vinguin a persona. Amb el que parlen, segur que en podem fer una altra. Sí. Dos hores, els puc donar. Doncs els hi diem fins una altra a les germanes, a les bessones Corbera, si li podeu dir adeu també. Adéu. Adéu. Bé, seguim amb aquest sèquit de noies de l'equip. Fem 15 a l'hoquei. Sant Just parlar per telèfon amb la Maria Corbera, amb les bessones Corbera, però seguim tenint amb nosaltres a l'estudi a la resta de noies, a la Júlia, a l'Elna, a la Clàudia, a l'Aina i la Martina, i també l'Edgar i el Borja, els caps, podríem dir, al capdavant. Què més volíeu comentar d'aquesta victòria o altres temes relacionats amb aquest equip de noies? Jo el que els hi volia demanar, perquè jo no ho visc tant de prop, però sí que el fet de ser un equip de noies, que jo mai no he pogut entrenar tampoc, la relació amb l'entrenador, la relació amb l'entorn, com ho viviu? És a dir, és una cosa que s'ha anat creant a poc a poc, però ara, no sé, aquest any era el primer any que fèieu fins i tot competicions mixtes, només sent noies. Com ho viviu, això, dintre la pista? Això us fa difícil, fàcil, més que abans, o més fàcil d'ara? No sé si em podeu dir... Per saber-ho, eh? Hi ha com a curiositat meva. Jo crec que a la lliga, a la nina, és tot igual, en canvi que a la mixta, els tenen equip. Tot de noies, a la nostra edat, hi ha com que el físic, tot noies i tot nois, es comença a notar més, perquè els nois tenen, normalment, més físic, van més ràpid, tenen més força, llavors costa més treure els partits endavant, jo crec. De resta, penseu igual? Sí, però també serveix com per practicar jugades i això, però, ajuda a millorar. Molt bé. I tu, Edgar, com ho veus? Com ho has viscut tu, com a entrenador? Bé, jo crec que ha sigut una experiència que ha funcionat prou bé. Si mirem únicament resultats, podríem entrar en diferents debats, però si mirem la formació, jo crec que ha sigut molt productiu i ha estat el fet de poder fer un pas endavant, també, dintre de preparar-les, tenim la il·lusió que algun dia arribi a ser, que és un equip sènior femení, i ha sigut un any, però mira, que dintre de la situació que hi havia es tenien l'avantatge i l'oportunitat de fer dos partits a la setmana i crec que ho han aprofitat molt bé. I sembla, torno a ser amb vosaltres, no havia marxat, sembla que tornem a tenir una trucada força especial perquè, Borja, te la deixo presentar a tu, en aquest cas. Sí. Doncs he aprofitat, tenia ganes que estigués amb vosaltres, la Berta Busquets, que suposo que coneixereu totes, i bé, doncs, qui millor que ella per poder-vos dir alguna cosa després de que ha guanyat tot el que ha guanyat aquest any i tota la trajectòria que porta, i res, doncs això, que tenim la Berta aquí amb nosaltres, crec. Sí, i tant, i tant. Està el telèfon, Berta, bona tarda. Hola. Hola, què tal? Hola. Bona tarda. Bona tarda, Berta, gràcies per agafar-nos el telèfon. Com deia el Borja, portes un llistat, no de la compra, sinó de premis i de trofeus, també, que Déu-n'hi-do, no? Borja, entre d'altres, aquesta super... no sé com era, subcampiona de la Copa de la Reina, pot ser, entre d'altres? L'última sí, però abans... No, no. Campiones de Copa d'Europa, de la Lliga Catalana, no sé, ja porta un lío de noms, que ja no sé, aquest any és un lío, però això ens ho pot dir més a ella, que suposo que ho té molt recent. Sí, sí, precisament la Copa de la Reina, no, però, bueno, molt bé, ha sigut una temporada molt xula i res, el Borja em va dir que el subquince, si no m'equivoco, ara tampoc la Baudiga Pizzi ja també ha guanyat l'última Copa que ha jugat i res, felicitar-les. Noies, l'estan felicitant. Gràcies. Suposo que la coneixeu, no? Sí, sí. Vale, vale, jo tenia el dubte, dic, ara a veure si no la coneixeran, només faltaria. Et conscient una ídola aberta a nivell d'hoquei, un referent? Qui, jo? Sí. No? Vols dir que no? No, no. Bueno, no sé. Els hi hauríem de preguntar a elles, no? El referent era dolent. Sí, home, sí. Sí, home, sí. Aquests referents femenins també l'esport, no, noies? No sé si teniu també a la Berta com un punt de mira esportivament parlant. Ah, si està costant xerrat. Sí, sí, sí. No, no. Estic intentant buscar mirades però és que ningú me la troba. Ninguna? Sí, sí. jo crec que sí que és com un referent. Almenys per mi que jo vaig conèixer-la a un campus que vaig anar fa dos anys, crec. I la veritat és que... Al Paolo? Sí. I la veritat és que sí que tant com a persona com a jugadora sí que és un referent per mi. Has vist? I ara a sobre la tenim per telèfon i es felicita per aquesta victòria. Clar, és que això de no veure les cares ara no sé qui és, eh? Però bueno, res. Estava parlant la Júlia ara. Sí. Vale, vale. Molt bé, molt bé. I res, no, això. Felicitar-les i sobretot que que se'm recordin que això no acaba aquí i que algun dia perdran i que no passarà res. Oi que t'ha costat molt arribar on has arribat aquest any? Bastant, sí, sí. i a més nosaltres venim d'un club que que no no estava a dalt quan quan el Júlia Femení va va fer aquest auge i encara encara ha costat més llavors bueno per nosaltres té molt valor. Te'n recordes que jo estava ja quan començaves a patinar? Sí, sí, sí que m'han recordat. És que és molt guai això. De fet era no sé si eren preves i crec que era l'única nena d'aquí i llavors era l'entrenador. És que jo havia entrenat el germà de la Berta vaig tenir una època que vaig estar entrenant allà a Palau i clar quan passen els anys i veus que pugen i que guanyen i et fa no em fa gràcia perquè jo no tinc res a veure ni molt menys però sí que la gent que va començar llavors dius ostres, mira han arribat tan lluny després de tants anys i després de tanta feina. Home, si ets certament partícep, no? encara que hagi estat una època molt era una iniciació esportiva inicial que personalment fa gràcia perquè veus que bé, que creixen i que és molt guai això. No sé si Edgar volia comentar alguna cosa. Bé, jo primer de tot volia agrair a la Berta que estigués aquí amb nosaltres i parlant una estona amb les noies tot i que elles et sembla que tinguin una mica més de vergonya i aprofitar per felicitar-la per la temporada que han fet perquè realment els que seguim una miqueta l'hoquei femení veure partits com els que proposa el Palau sempre és agradable veure tant hoquei ofensiu i que considero que poden ser tants models per aquestes jugadores que venen per sota és molt maco i que, bueno jo personalment les declaracions que va fer després de la final de la Copa d'Europa em van semblar com un exemple per molts clubs que tenen la il·lusió de començar a pujar a l'hoquei femení en aquest cas de lo que deia ella de tants anys trepitjant un pavelló i al final arribar a solir una fita com és aquesta de guanyar una Copa d'Europa i a més com ho van poder fer allà a Palau realment que van ser unes paraules maques i jo crec que és algo amb el que molts clubs s'haurien de fixar amb el treball que hi ha darrere i tot el que suposo que la Verdi i les seves companyes han hagut de patir per arribar on estan a dia d'avui tenir la Berta amb nosaltres per telèfon és com haver rebut entre cometes un trofeu que en el seu moment no veu rebre físicament em refereixo és com un símil noies jo realment va ser com una mena la idea que em va venir automàticament després de veure la situació és a dir tinc certa relació amb la Berta no directament però bueno conec el seu pare conec el seu germà llavors no ho sé em va saber tan greu el fet de tenir una copa i guanyar i no tenir res que vaig pensar ostres hem de fer algo i automàticament no sé em va venir a la ment la Berta jo també agraeixo el fet que tingui aquest detall amb nosaltres sobretot amb elles però per mi sí que és com un trofeu el fet que ella en particular pugui dir alguna cosa amb les nostres jugadores ja està i tant per mi en tinc prou no sé si per elles també però sembla que sí Berta mentrestant t'acomiadem et donem les gràcies jo mateixa i les noies sisplau acomiadeu a la Berta gràcies adeu que vagi molt bé Berta que això acaba de començar apunteu eh apunteu que vagi molt bé Berta et desitgem també molts èxits per tu una abraçada gràcies doncs bé tenim a part com deia de les noies que tenim a l'estudi de les noies del Fem15 anem entrant trucades ara parlàvem també amb la Berta Busquets que ha fet ha donat també unes paraules una mica de reforç i d'empoderament i de seguir treballant també és cert el que deia que no tots són victòries noies no sé si heu normalment això suposo que passa que passen més derrotes que victòries no? es viuen més derrotes que victòries o no? sí en general diguéssim durant la lliga durant la competició qui vulgui eh la Martina l'Aina la Clàudia l'Elna la Júlia vinga va que els micròfons no m'ho enginxen a vegades hi ha alt i baixos saps que comencem guanyant perdent però bueno doncs està sembla que suposo que el micròfon estarà com desenganxat o alguna cosa que no les escoltem amb elles ara? ara perfecte sí que no t'escoltàvem eh Aina? que deia que a vegades hi ha alt i baixos i doncs un dia ens trobem diferents i perdem o ha estat més complicat però jo crec que tot es pot fer i l'important és passar-ho bé a la pista i la diguéssim l'actitud mental no? imagino que sí potser a vegades mantenir l'ànim sí, sí però després a vegades tenim molta possibilitat i doncs guanyem i fem les coses bé i quan no guanyeu què passa? com us sentiu? bueno depèn si no guanyem però hem jugat molt bé doncs jo personalment em sento satisfeta saps? però després hi ha vegades que hem jugat una mica malament no sé i doncs penses en millorar-ho però també està bé aquest reforç positiu d'acceptar que no has fet un bon partit i que vas a millorar no? amb això Edgar és perfecte sí i de fet ve una mica l'experiència també de la lliga de jugar amb el mixte també molts dies ens ha proporcionat aquesta base de l'aprenentatge que ostres intentes jugar tot el millor possible però a vegades també per coses com abans deia la Júlia que els nois tenen més físic o simplement venim de jugar dos partits i estem més cansades doncs arribes i no aconsegueixes la victòria però sempre hi ha un aprenentatge darrere que et farà arribar a properes victòries llavors això sempre és una part que jo els intento transmetre a elles i que sempre i quan elles treballin com ho saben fer al final les coses sortiran i això és una miqueta el camí per on anem i així es van veient els resultats també no? aquest esforç sí, sí ha estat un premi sí, sí i tant noies coordinadors aquí presents hauríem d'anar deixant aquí l'espai sé que també teniu ara actius molt actius els casals d'estiu de l'hoquei perquè doni el xivarri que feu a la bona aigua eh? tots aquests patins rodant amb els nens més menuts també les pistes no sé si Borja també ho estàs tu en la coordinació no, en aquest cas aquestes dues setmanes hi ha l'Edgar perquè és més aviat el casal nosaltres tenim casal i campus casal és pels que són d'escola inicialment i el campus ja és més per la gent que ja és de la base llavors l'Edgar és el que gestiona el casal i ho gestiona més aviat el campus a nivell global després també l'Edgar participa al campus vull dir tots estem una mica s'aneu retroalimentant tots fem de tot com sempre doncs ara sí Borja Edgar a veure si ho dic bé Júlia, Elna, Clàudia, Aina i Martina que vagi molt bé a sumar més èxits i aprendre de les derrotes també i esperem veure en alguna imatge una fotografia de vosaltres aixecant un trofeu o amb una medalla al coi gràcies per venir noies que vagi molt bé gràcies adeu adeu Borja adeu Edgar adeu molti solità Fins demà!